Els Lleons de la Vella Europa

ACTA 12ena REUNIÓ 07/01/2012, En el cafè de la joventut perduda, Patrick Modiano

2012-01-14T17:25:00.001+01:00

Comença Murakami, qui va proposar la novel·la. Ens parla d'un llibre que li ha agradat molt, on ha trobat uns personatges que busquen constantment trencar amb el passat, començar una nova vida, des de zero, però amb afecte. I ho fan a París, una ciutat que esdevé un protagonista més de la novel·la.
Hi ha un acord general en que el personatge principal, la Louki, ens ha recordat una mica a la Holly de "Esmorzar a Tiffany's" de Capote.
També sembla interessant la forma d'explicar la vida de la Louki, amb diferents narradors que ens expliquen cadascú una etapa.
Quan Murakami diu que el final és previsible, però manté una intriga constant, hi ha certa desaprobació per part de la resta de lectors. Sembla ser que a Murakami és a l'única a qui la novel·la l'ha entusiasmat. Per a la resta, no ha despertat massa interès i fins i tot s'ha fet aburrida. Alguns ens salvarien un primer capítol de plantejament que els hi va interessar i prou. Tot i tenir ingredients en aparença atractius (París, anys 60, ambient nostàlgic, bohemia...) la novel·la en general no ha atret.
Hi ha discrepàncies entre uns que afirmen que les descripcions són detallades i interessant i altres que les troben superficials i poc interessants.
Se l'acusa de voler mantenir la intriga sense aconseguir-ho.

En aquesta ocasió és Monzó qui proposa 3 llibres:

- "Córrer o morir" de Killian Jornet - 2 vots
- "Raons i tòpics" de Josep Ma Terricabres - 2 vots
- "Se sabrà tot" de Xavier Bosch - 6 vots

Propera reunió: 31 de Març a les 18h a un lloc per determinar.

En el cafè de la joventut perduda. Patrick Modiano

2011-12-27T19:27:00.006+01:00

D'aquesta novel·la, se n'han dit coses com:

Diuen que Modiano escriu sempre sobre París i els records de la seva infància o adolescència o joventut que potser no van ser gaire fàcils. Si escriu sobre París no ho fa minuciosament ni descriptivament. Diríem que escriu sobre l'atmosfera dels cafès i dels petits hotels de París, amb la soledat i el silenci dels seus personatges que sempre es cerquen a ells mateixos.

La prosa es elegante, luminosa y cautiva desde la primera página del libro. Queremos saber qué sucedió con Louki, eje central de la novela, una chica, hija de una trabajadora del famoso Moulin Rouge parisino que tiene una desazón en la vida difícil de entender para los cuatro personajes que explican sus aventuras con ella.

Podríamos hablar de una novela de misterio, al fin y al cabo, la vida de Louki es un completo misterio, hasta que los verdaderos protagonistas, los que nos explican la historia van enseñándonos fragmentos de una vida triste, de una juventud perdida, como bien reza el título de la obra.

Esos monólogos reflejan admirablemente tanto la psicología e inquietudes del narrador de turno ( el estudiante, el detective, el escritor frustrado…) como de su objeto de estudio: la muchacha misteriosa que acude al local.

Una constante en los personajes de Modiano es la soledad: la soledad y la necesidad de afecto. Por eso todos nos resultan tan cercanos y a todos deseamos abrazarlos.

El otro día escuchaba a Vila-Matas hablar de la importancia del título en una novela.[...] Yo no sé cuál habría sido el destino de la novela de Modiano de haberse titulado de otra manera. Pero cuando una abre las páginas de un librito editado por Anagrama, con una fotografía deliciosa, muy Doisneau, de una mujer joven absorta en tomar notas mientras fuma, sentada ante un café en una terraza parisina, quiere automáticamente formar parte de esa historia.

La protagonista no es Louki, nombre carnavalesco de la mujer que nos gustaría identificar con la de la portada. La protagonista es París, otro París, poco mítico, desconocido, nocturno e inhóspito. Como ese Moulin Rouge en el que trabaja la madre de Louki.

Modiano ha depositado todo su talento en un solo personaje, en Louki y Louki es mucho más que un personaje. Louki es un estado de ánimo. Otoñal, efímero, solitario, de confidencias y huidas. Real.

En mi opinión esta novela, considerada por “Lire” la mejor novela francesa del 2007, se ha quedado corta, al final queremos conocer mejor a Louki y también a los demás protagonistas cuyas vidas se cruzaron con la de ella viéndose tocadas, afectadas por ese encuentro. Pienso que Modiano ha creado un personaje demasiado grande para muy pocas páginas (131), y al final, cuando llegamos al desenlace, resulta que hemos sido nosotros mismos quiene hemos ido rellenando huecos, explicando, justificando, razonando, concluyendo…

Dans le café de la jeunesse perdue de Patrick Modiano

2011-11-04T17:12:00.000+01:00

Gènere: Novel·la

Any: 2.007

Última edició en Català:
Títol: En el cafè de la joventut perdudad
Editorial: Proa
Traducció: Joan Casas
Any: 2.004
Pàgines:272

Última edició en castellà:
Títol: En el café de la juventud perdida
Editorial: Anagrama
Traducció: María Teresa Gallego Urrutia
Any: 2.010
Pàgines: 131

Biografia i obra de l'autor:
Patrick Modiano a la wikipedia

ACTA 11ena REUNIÓ 22/10/2011, El curiós incident del gos a mitjanit, Mark Haddon

2011-10-28T00:00:00.000+02:00

En general és un llibre que ha agradat, tot i que alguns passatges s'han fet pesats a alguns dels lectors.

El llibre ha transmès diferents sensacions als lectors. Ha fet riure, però també ha engoixat, especialment quan la situació supera als pares del protagonista.

S'aprecia molt la part didàctica que té la sobre l'autisme, defungint caure en el recurs fàcil de la pena, i s'elogía a l'autor per la dificultat que ha de tenir escriure un llibre protagonitzat per un nen autista i fer-ho en primera persona, sense sortir-se ni un moment de la curiosa visió del món que té el personatge.

També es comenta positivament el fet que l'autor utilitzi aquesta visió d'un nen autista com a crítica cap a certes convencions socials i costums que tenim tan arrelats que no ens solem plantejar el que tenen d'absurds.

Murkami és la següent de presentar llibres:

- "En el cafè de la joventut perduda" de Patrick Modiano - 7 vots

- "La neta del Sr. Linh" de Philippe Claudel - 2 vots

- "La vida al davant" de Romain Gary - 2 vots

The curious incident of the dog in the night-time de Mark Haddon

2011-08-09T14:18:00.001+02:00

Gènere: Novel·la

Any: 2.003

Última edició en Català:
Títol: El curiós incident del gos a mitjanit
Editorial: La Magrana
Traducció:Rosa Borràs
Any: 2.004
Pàgines:272

Última edició en castellà:
Títol: El curioso incidente del perro a medianoche
Editorial: Salamandra
Traducció: Patricia Antón
Any: 2.004
Pàgines: 268

Biografia i obra de l'autor:
Mark Haddon a la wikipedia

ACTA 10ena REUNIÓ 6/8/2011, El meu amor Sputnik, Haruki Murakami

2011-08-07T16:17:00.003+02:00

2/4 de 7 de la tarda. Calella. Diego's.
Amb mitja hora de retard comença la reunió d'estiu del club de lectura. Qui va fer la última proposta, Dorothy Parker, enceta la conversa amb la pregunta habitual:
"A qui no li ha agradat?".
Shelly i (Núria) afirmen que un no rotund no es pot respondre. Comencen les opinions en petits grups. Parker talla les converses llegint un text que Murakami ha enviat per mail des de la seva residència d'aquest estiu. Afirma que "és un bon llibre". Murakami fa un anàlisi estricte que Parker llegeix fil per randa i on, entre d'altres opinions, constata que la novel.la té dues parts: "una part més física, que correspon al viatge a Grècia i una altra part on es relacionen els dos protagonistes "sexualment", i on s'aconsegueix descriure Sumire des de la visió del narrador".
Murakami afirma que "el llibre té reminiscències romàntiques, sobretot quan els paisatges ens serveixen per descriure els estats d'ànims dels personatges". Etiqueta el llibre "d'intriga eròtica". Cortázar fa cara d'estranyat davant d'aquesta afirmació.
Murakami acaba criticant "són massa les coincidències amb els protagonistes d'aquest llibre i el de Tòquio Blues: joves adolescents, solitaris i desconcertats sobre quin futur els espera i volen".
Cortázar continua la conversa: "de del començament ja em va agafar... la segona part, en canvi, no és tant interessant". Bukowski continua "a partir de la nòria no m'interessa". Monzó afirma "quan explica els documents ja no és interessant". Delibes hi està d'acord.
Capote canvia de tema: "el que m'ha agradat del llibre són els personatges". Més o menys tots els membres van estar d'acord amb aquesta afirmació. Parker apunta que "la història del títol és molt xula". Cortázar continua "m'agrada la manera que explica les coses quotidianes".
Bukowski insisteix en que el llibre perd interès a partir de la història de la nòria. En aquest punt es comença a anomenar també la història del nen que roba, en Pastanaga. (Núria), Bukowski, Delibes, Monzó, entre altres membres del club, coincideixen en que aquesta història no té sentit dins el llibre. "Si no si sigués no es notaria, és com si l'autor hagués d'omplir un número determinat de planes..."
Capote diu "Murakami ho fa sovint". Delibes: "no entenia perquè ho posava allà al mig, no fa nosa, però ho ho enten"; Monzó continua "es una introducció molt llarga per deixar la mare del nen, no?"
(Núria) diu: "el final m'ha decepcionat, m'ha fet una mica de ràbia, perquè al principi el llibre prometia". Capote continua "és la mateixa sensació que tinc quan llegeixo Paul Auster, però m'agrada".
Per Bukowski aquest és un problema de l'escriptor "no m'atrau la manera d'escriure, són històries realistes que tenen un final fantàstic". Parlant del final del llibre, Duras diu "el truca de veritat o no?" Hi ha acord entre els membres que es tracta d'un final obert.
Cortázar afirma que és "semblant a una peli, m'ho imagino tot, ho veig tot". Parla, per exemple, del pare guapo de la Sumire, "tinc ganes de veure'l", diu. Continua dient que els moments eròtics del llibre estàn molt bé. Monzó parlant d'aquest tema continua "Murakami descriu molt bé el fogot, quan explica el que passa entre les dues protagonistes, però vaig quedar decepcionat perquè no se la fa fer". Rialles.
Bukowski i Cortázar están d'acord en que el narrador, al principi del llibre, "oscil.la entre el protagonista i un omniscient que tot ho sap". (Núria) diu: "jo no he tingut aquesta sensació".
La opinió general dels membres del club sobre el llibre de Murakami, és bona. Acorden que en general ha estat un "llibre distret i ràpid de llegir; molt amè".

Empar Moliner és la següent en presentar les seves propostes.

1. "Emma", de Maria Barbal. 197 pàgines. "El vaig llegir fa temps, però no el recordo massa". 1 vot
2. "L'illa dels 5 fars", de Ferran-Ramon Cortés. 140 pàgines. "Parla dels 5 fars de Menorca, és una recomanació, m'agradaria llegir-lo". 6 vots
3. "El curiós incident del gos a mitjanit", Mark Haddon. 266 pàgines. "També és una recomanació". 7 vots

En una primera votació empaten les opcions 1 i 2. Finalment el canvi de vot de Capote fa decantar la balança cap a la opció número 3.

Agendes en mà, els Lleons pacten el dia 22 d'octubre com la següent data de trobada lectora.

2/4 de vuit del vespre. Es tanca la reunió i l'acta.

ACTA 9ena REUNIÓ 4/6/11, Mire al pajarito, Kurt Vonnegut

2011-08-05T12:21:00.009+02:00

18'00h. Xiringuito de davant del Paddle, Calella.
Comença la reunió després de les pertinents salutacions de tots els Lleons.
Capote enceta el debat explicant que "no es correspon amb el que diu la contraportada". Cortázar continua i parla dels finals de les històries, "no tanca la història, sobretot la de les formigues". Delibes afirma "recordo alguns contes més que altres, per exemple el de la veu de la consciència, que és un conte mal posicionat en el llibre, és un conte bó".
Els membres del lleons estan d'acord en que es nota que són contes inèdits, "no tenen nexe entre ells", afirmen. Parlen d' "El club de Ed Luby", diuen que és bó, que és molt cinematogràfic.
Delibes diu "Fu Bar" m'agrada, fa crítica social; al final es casen i la crítica social es perd.
Baudelaire comenta "m'agrada la manera que té de descriure les persones, el meu conte preferit és Gotitas de agua". Cortázar continua: "el final no m'agrada"; i Sissí afirma del tema finals d'històries: "són desastrosos".
Murakami, també present a la reunió comenta "potser l'important no és el final, les altres pàgines del conte han valgut la pena...Amb 10 adejectius et defineix un espai..." Cortázar diu "t'ho imagines tot, és molt visual". "És molt descriptiu", continua la Núria.
Bukowski comenta que "Mire al pajarito", que dóna títol al recull de contes, és el que li ha agradat més, i que el "pitjor del llibre és la portada". Murakami afirma "a mi em molesta el dit gros.
Murakami tanca en certa manera el debat sobre Vonnegut comentant que "dir que un llibre de contes està bé costa molt". Proposa que quan fem llibres de contes "hauriem de començar per un i anar comentant totes les històries".
Hi ha una acord entre els membres dels Lleons, en general el llibre ha agradat, "ha estat bé", conclouen.

Dorothy Parker és la propera a presentar les seves tres propostes lectores. Comença amb força: "hi haurà òsties!", diu.
1. "El meu amor sputnik, de Murakami. 253 pàgines- "Vaig llegir la primera pàgina i m'en vaig enamorar". : 5 vots
2. "El Gran Gatsby", de FS Fitzerald. 223 pàgines. - "La gran novel.la de l'era del jazz" : 5 vots
3. "MAUS", Art, "còmic sobre nazisme". 2 vots

El fill innocent d'una de les membres dels lleons trenca el desempat entre les dues primeres novel.les. Les dues contraportades tenen dos colors diferents: blau i groc. El nen tria el color blau, que correspon a "El meu amor sputnik", de Murakami.
S'acorda que, tot i que la propera lleona a presentar les propostes és Murakami, ho farà Empar Moliner, per la impossibilitat de la primera en ser el dia 6 d'agost, data de la propera reunió, amb tots nosltres.
Es tanca l'acta i s'emplaça als lleons a la propera reunió.

APUNT DE l'ESCRIVENT: Demano disculpes a tots els lleons per penjar l'acta un pèl tard... Espero continuar comptant amb la vostra confiança en properes reunions. - Atentament, M. Shelly.

Bocamolls (XX)

2011-06-18T12:47:00.000+02:00

Trobo difícil parlar de mi mateix. Sempre ensopego amb l'eterna paradoxa del "¿qui sóc?". És clar, ningú no sap més fets objectius sobre mi que jo. Però quan parlo de mi mateix, tota mena de factors diferents -valors, pautes, les meves pròpies limitacions en tant que observador- fan que jo, el narrador, seleccioni i elimini coses de l'altre jo, l'objecte de la narració. Sempre em preocupa la idea que pinto un retrat de mi mateix que no és gens objectiu.

Llegit a El meu amor Sputnik de Haruki Murakami

Sputoniku no koibito de Haruki Murakami

2011-06-18T12:42:00.000+02:00

Gènere: Novel·la

Any: 1.999

Última edició en Català:
Títol: El meu amor Sputnik
Editorial: Edicions 62
Traducció: Concepció Iribarren i Donadeu
Any: 2.009
Pàgines: 253

Última edició en castellà:
Títol: Sputnik, mi amor
Editorial: Tusquets editores
Traducció: Lourdes Porta i Junichi Matsuura
Any: 2.008
Pàgines: 248

Biografia i obra de l'autor:
Haruki Murakami a la Vikipedia
Pàgina web d'Haruki Murakami

Impresió de llibres sobre demanda

2011-06-01T09:05:00.000+02:00

El Grup 62, posa a disposició part del seu catàleg no disponible, per fer impresions sobre demanda.
Més informació a:

La Vanguardia:
http://www.lavanguardia.com/libros/20110601/54163152502/grup-62-primera-editorial-que-apuesta-por-la-impresion-por-encargo.html

La página del Grup 62:
http://www.ipe62.cat/www/ipe/ca

Excel·lent notícia lectors!

LOOK AT THE BIRDIE de Kurt Vonnegut

2011-04-21T09:35:00.000+02:00

Gènere: Contes

Any: 2.009

Última edició en castellà:

Títol: Mire al pajarito

Editorial:Sexto piso

Traducció: Jesús Gómez Gutiérrez

Any: 2.010

Pàgines: 274

Biografia de Kurt Vonnegut a la vikipèdia
Pàgina oficial de Kurt Vonnegut

Bocamolls (XIX)

2011-04-20T20:01:00.000+02:00

"Aunque los solteros son gente solitaria, estoy convencido de que los casados son gente solitaria con cargas familiares."

Llegit a Mire al pajarito de Kurt Vonnegut.

ACTA 8A REUNIÓ 26/3/2011 Zeitoun, Dave Eggers

2011-03-29T19:28:00.005+02:00

18'00h de la tarda, al Bar Sant Joan, Calella. Canvi de local a última hora per tancament de l'anterior.

A les 18'11h, després de les salutacions inicials, comença la tertúlia amb la pregunta “A qui no li ha agradat?” Llegim la informació que via electrònica han fet arribar Bukowski i Shelley “tot i no haver-lo pogut acabar de llegir, el llibre està complint amb les expectatives i, a mesura que avança la trama, es va mostrant més interessant”.

Baudelaire opina que no li ha agradat i Delibes, el secunda dient “és com una peli de diumenge a la tarda”. Coincideixen en trobar-hi parts més interessants que d'altres i en què és bastant manipuladora la relació que té Zeitoun amb la família: no s'ho han cregut.

Murakami afegeix que “Zeitoun és massa bona persona, tot el que fa està bé i això m'ha molestat”.

Sissí afegeix: “a més, no està massa a casa. És un home fred amb els seus fills”. Per Cortázar “la relació amb les filles és el que més m'agrada”, per Marguerite Duras “té una bona relació amb la dona”, per Delibes “és indiferent amb ella” i per Baudelaire “no és crítica la narració amb aquesta actitud”. Per Monzó “Zeitoun és el contrari de la seva dona”.

Després d'aquest intercanvi d'opinions, surt el tema de la religió. Capote obre el debat dient “no representa cap problema que algú d'una altra religió canviï el parquet, però sí que ho és si has de conviure-hi”. Per Monzó “la religió hi té un paper molt important” i Delibes en destaca “el tractament que rep la família de la protagonista quan arriba amb el mocador. Sembla que no hagi pogut ser ella qui hagi decidit posar-se'l. És molt despectiu, no em fa el pes la lectura que en fa l'autor, em saben greu les connotacions negatives”.

Monzó apunta a les nombroses explicacions-comparacions que es fan entre El Corà i La Bíblia: “volen dir que és el mateix”. Murakami i Arendt ho veuen “com un intent d'explicar-nos El Corà”. Per tancar el tema Murakami afegeix que la fe ha salvat els protagonistes en molts moments i que, en situacions similars, el millor que es pot fer és tenir-ne.

Quan s'analitza la societat, l'entorn i la ciutat, les opinions són diverses. Dorothy Parker opina que “la societat americana ens la venen com a molt oberta i no ho és”, Madame Bovary “que les dones funcionen a part i que el llibre és un cas de discrimanció racial, tot i que detenguin el protagonista com a lladre”. Delibes veu que la reacció de Zeitoun “ha alimentat el seu ego, no va amb la seva família”. Capote ha trobat a faltar que es parlés de la ciutat de Nova Orleans.

Per acabar, la narració. Per alguns com Baudelaire el ritme és “basic, senzill, light” i “funcionaria millor si fos més realista”, per Sissí és “lent” i “m'han vingut imatges de la televisió del Katrina quan el llegia” i per d'altres “el ritme és l'adequat” (Capote), “és un llibre creïble” (Cortázar, Arendt i Parker). En general, l'opinió que és un llibre que permet una lectura ràpida i que el llenguatge és fluïd i és l'adequat per narrar aquesta situació.

En relació a la trama, Murakami opina que “si el llibre té una finalitat de denúncia, passa molt bé, però peca de no voler criticar altres coses (exemple del gos)”. Capote s'estranya de que no mati els animals.

Hi ha una coincidència general en què quan agafen Zeitoun el llibre perd l'interès generat fins al moment de la tempesta, però que al final, amb el desenllaç de la Kathy i les converses amb els policies, el llibre té un bon tancament.

Per acabar, Cortázar recorda que l'any vinent podrem veure una peli d'animació basada en el llibre.

Cal notificar el canvi de nom de Duras per “Hannah Arendt” i el bateig de “Quim Monzó” (J.T.). Per motius familiars, excusa l'absència l'acompanyant de Monzó (proposada, per alguns, com Empar Moliner).

Per acabar, Baudelaire presenta els 3 llibres. El resultat de les votacions és:

Solaris (clàssic de ciència ficció): 3 vots.

Mire al Pajarito (relats curts, humor negre, finals cinquanta): 8 vots.

¿Por qué odio Saturno? (còmic, els Estats Units dels noranta): 3 vots.

Apunt final: per absència de Mary Shelley, anota els comentaris Anònim.

The Zeitoun Foundation

2011-03-24T10:39:00.006+01:00

Aquí teniu l'enllaç de la fundació creada per a reconstruir Nova Orleans després del Katrina. Sembla que aquest llibre ha estat tot un èxit als Estats Units. La seva qualitat literària ho certifica? Ha passat o passaria el mateix aquí amb un llibre basat, per exemple, en una història real sobre l'11-M? El ressò del llibre té, únicament, un rerefons solidari? És un llibre moralista?

???

http://www.zeitounfoundation.org/

També us deixo l'enllaç d'una crítica publicada a "El País" el 16 d'otubre de 2010.

http://www.elpais.com/articulo/portada/Zeitoun/elpepuculbab/20101016elpbabpor_30/Tes

Mantenim la cita a la mateixa hora i mateix lloc?

Els Lleons a Porcions

2011-02-11T16:21:00.000+01:00

A partir del proper dilluns 14, les actes dels lleons es transformaran en ressenyes literaries a:

http://porcions.blogspot.com

El dilluns hi tindrem la de "1280 ànimes" i de mica en mica les anirem publicant totes, en un format diferent, però que en essència reculli la opinió general sobre l'obra.

ACTA 7ena REUNIÓ 16/01/2011: Esmorzar al Tiffany's, Truman Capote

2011-02-05T20:00:00.010+01:00

Alguns membres del club després del visionat de la pel.lícula.

5 de la tarda, Bar Tòpic, Calella. El club ha canviat de bar. Ens situem en aquest del carrer St. Josep on podrem veure la pel.lícula del llibre que hem llegit.

Benvinguda i salutacions entre els membres del Lleons.

Iniciem el col.loqui del llibre de Capote "Esmorzar al Tiffany's". Comença Shelley amb la pregunta: A qui no li ha agradat?. La recent incorporada al club, Margarithe Duras, exposa la seva decepció davant de la famosa novel.la. Tot al contrari de Dorothy Parker, qui diu "m'ha entusiasmat i em llegiré un altre llibre de Capote". La també recent incorporada Lucía Etxebarría inicia el tema de la traducció de la novel.la. Es busquen expressions i es comparen les diferents versions català/castellà.

Cortázar afegeix que "a mi al principi no m'ha agradat" Baudelaire respon "a mi el principi se m'ha fet estrany. El que m'explica m'agrada, però com ho explica, no és natural"

Passem a comentar les descripcions dels personatges. Sobre aquest tema, Delibes afirma "la descripció dels personatges és genial, t'imagines la pel.lícula , ho veus tot". Molts membre del club hi estan d'acord.

Bukowski resalta la importància de les ulleres de la protagonista, la Holly. Diu "bàsic en el llibre quan es trenquen, això fa que ella obri els ulls, veu la realitat...". Continuem parlant de personatges; Cortázar diu "el marit, m'agrada, és un canvi en la història". Delibes segueix "m'agrada com descriu el barman, m'encanta que en una història tan petita s'hi expliquen tantes coses". Bukowski fa referència a una escena que ens ha fet riure a tots/es: "la de la festa d'homes al seu pis".

Capote resalta el context històric de la novel.la: "viuen en un món frívol, superficial...mentre els personatges de la novel.la: viva la vida! fan copes mentre hi ha la guerra..."

Baudelaire parla del protagonista: "és un pardillu de la manera que parla d'ell mateix, tot gira al voltant d'ella, ell mai no explica les seves emocions..."

Capote continua: "m'agrada que el narrador sigui un mindundi" Bukowski diu "semblant a en Watson de Sherlock Holmes, fa de narrador testimoni".

Murakami enceta una nova conversa i parla del gat de la Holly. "Té un gran simbolisme en la novel.la. Ella deixa el gat però després el fa anar a buscar. A més, no li posa nom. Si li posa nom té responsabilitat".

Cortázar parla de "quan surten sols a fer voltes" Baudelaire diu que és còmica l'escena dels cavalls.

Murakami continua amb tema simbolismes: "parlem del títol? Tiffany's és el lloc que vol arribar a ser ella"

Sissí diu parlant del narrador altre vegada: "és molt macu com la descriu al principi". Compara la vida de Holly amb la de l'actriu, Audrey Hepburn.

Capote comenta: "És tonta o s'ho fa la Holly?" Shelley, Murakami, Sissí, Delibes, Parker estan d'acord amb què és intel.ligent i es fa la ingènua.

Etxebarría diu: "és una dona materialista pel fet d'anar a veure un home a la presó només per cobrar?" Hi ha diferents opinions sobre aquest tema.

Murakami reprén la conversa de la traducció de la novel.la al català. Posa diferents exemples que extreu del llibre en el mateix moment. També comenta la que per ella ha estat la frase el llibre "D'aquí a la porta hi teniu 4 segons, caminant. Us en dono dos".

Capote continua amb les descripcions dels personatges: "es descriuen molt bé els personatges, els coneixes sense necessitat que et t'ho diguin tot". Etxebarría afegeix "dedueixes tot segons la manera de comportar-se. No et dóna prou pistes per saber què pensa".

Capote diu que li agrada la manera de fer de l'autor del llibre, Truman Capote, "perquè és fred però no és cru. No et provoca l'emoció". I parla d'un altre llibre de l'autor, "A sang freda".

La conversa sobre aquest llibre es tanca amb les últimes opinions del protagonista masculí. "em vaig adonar que estava enamorat d'ella", una frase que esmenta Baudelaire i on resalta que aquest personatge "no ho explica millor, acaba la conversa; està enamorat però no fa res per dir-li". Delibes diu "li obre la porta a les 4 del matí, ho fa tot per ella". Capote: "ell s'adona que no té res a fer quan a la festa, arriba i veu tot ple d'homes".

Es posa el punt i final al col.loqui d'Esmorzar al Tiffany's. En general ha tingut una bona rebuda. Hi ha aplaudiments.

Alguns membres del club continuen la reunió amb el visionat de la pel.lícula Esmorzar al Tiffany's.

Cortázar és el següent en exposar els tres llibres. Ho fa quan són 3/4 de 6 de la tarda.

1. Thérese Roquin, de Émile Zola. Una novel.la del naturalisme, 1867. Diu que impacte per la història i el crim. Parla de la conducta humana. Posa el protagonista al límit.

2. Todos los fuegos el fuego, de Júlio Cortázar. Un llibre de 8 contes de l'any 1966.

3. Zeitoun, de Dave Eggers. Un llibre de no ficció de l'any 2010 sobre l'huracà Katrina.

Després de les votacions a mà alçada tenim: llibre 1, 5 vots; llibre 2, 4 vots; llibre 3, 6 vots. Tot i ajustat, el guanyador per la propera trobada de Lleons ha estat Zeitoun. La data proposada i acceptada per tots els membres és el 26 de març a les 18h. al mateix bar Tòpic.

Cal esmentar la nova incorporació de Raquel Montero, germana de Baudelaire i el nou pseudònim de Núria Fàbregas, Lucía Etxebarría.

NOTA DE LA TRANSCRIPTORA DE LES ACTES: Crec que també és important que consti en acta que les valoracions i opinions de tots els llibres dels Lleons es fan sense cap ordre concret, anant així d'un tema a l'altre i retornant a temes ja comentats amb anterioritat. La voluntat d'aquestes actes és doncs reflectir la conversa mantinguda amb fidelitat a l'ordre dels comentaris.

ZEITOUN de Dave Eggers

2011-02-02T21:03:00.000+01:00

Gènere: No ficció

Any: 2.009

Última edició en castellà:

Títol: Zeitoun

Editorial: Mondadori

Traducció: Cruz Rodríguez Juiz

Any: 2.010

Pàgines: 336

Biografia i obra de l'autor:
Dave Eggers a wikipedia

Bocamolls (VIII)

2011-01-15T21:08:00.003+01:00

- D'aquí a la porta, hi teniu quatre segons, caminant. Us en dono dos.

Senzillament brillant.

Bocamolls (VII)

2010-12-13T20:34:00.002+01:00

"Aquel lunes de octubre de 1943. Un día precioso, alegre como un pájaro. Nos tomamos para empezar sendos manhattans en el bar de Joe Bell; y, cuando éste se enteró de mi buena suerte, cócteles de champán por cuenta de la casa. Después paseamos hasta la Quinta Avenida, en donde había un desfile. Las banderas al viento, el retumbar de las bandas militares, no parecía tener relación alguna con la guerra sino que más bien parecían una fanfarria organizada exclusivamente en mi honor."

Llegit a "Desayuno en Tiffany's" de Truman Capote

BREAKFAST AT TIFFANY'S de Truman Capote

2010-11-10T15:00:00.000+01:00

Gènere: Novel·la

Any: 1.958

Última edició en Català:

Títol: Esmorzar al Tiffany's

Editorial: Proa

Traducció: Ramon Folch i Camarasa

Any: 2.006

Pàgines: 128

Última edició en castellà:

Títol: Desayuno en Tiffany's

Editorial: Anagrama

Traducció: Enrique Murillo

Any:

Pàgines: 158

Adaptacions:
Cinema: "Breakfast at Tiffany's" de Blake Edwards (1961). Traduïda al castellà com a: "Desayuno con diamantes". Traduida al català com a: "Esmorzar amb diamants"

Biografia i obra de l'autor:
Truman Capote a Wikipedia
Truman Capote a l'Enciclopèdia Catalana

ACTA 6ena REUNIÓ 06/11/2010: Tres vidas de Santos, Eduardo Mendoza

2010-11-07T20:23:00.007+01:00

8h. del vespre, La Xicra, Calella.

Benvinguda i salutacions entre els membres dels Lleons. Un apunt per l'acta d'avui: per causes de força major hem traslladat la reunió al bar La Xicra. Estem a l'espera de trobar un nou lloc adient per a les nostres reunions. La Vella Europa ha tancat. Surten diferents propostes per celebrar la propera trobada, entre elles, La Fusta, a dalt, o El Pla dels encants. Sembla que aquest últim lloc té prou punts per ser la nova seu dels Lleons.

Iniciem el col.loqui del llibre Tres vidas de Santos, d'Eduardo Mendoza. Qui el va proposar, J.K. Rowling, afirma que "Mendoza sempre m'ha agradat, però aquest llibre no". Delibes puntualitza: "la segona història no m'ha agradat gens i la última m'ha fet pensar en alguna altra història". Bukowski afegeix que la primera història és la millor. Tothom hi està d'acord, "crec que fallen els finals", conclou el mateix Bukowski. Baudelaire diu que "les tres històries s'assemblen molt"; i seguidament posa en exemples. Acaba sentenciant que "totes acaben amb un parrafada moral".

Delibes fa un símil amb la narrativa de Delibes (l'escriptor real): "fa servir adjectius molt concrets..." I continua: "a la primera història; tot i que al final també decepciona".

Cortázar participa en la conversa explicant que fins i tot en el primer conte li sobren entre 20 i 30 pàgines. Delibes l'acompanya i opina que tot i que la primera meitat passa bé, al final decau.

La conversa continua amb la segona història del llibre. Bukowski recorda "el bruixot de la tribu que Dubslav troba en un encreuament de camins i confón amb el dimoni". Capote continua: "quan semblava que la història s'animava i pensaves, ara passarà alguna cosa interessant...no hi aprofunfia".

Murakami pensa que a cadascuna de les històries hi ha una lliçó moral. Baudelaire hi està d'acord. Sissí diu "no hi he trobat alliçonament".

La conversa continua amb opinions sobre l'autor del llibre. Entre d'altres, Murakami diu: "el primer conte és el primer que va escriure (cronològicament), potser ara, ja no és el que era..." Bukowski afegeix: "a veure si ara potser no era el moment de donar-li el Planeta a Mendoza, doncs".

J. K Rowling explica: "tenia moltes expectatives i esperava la part picantona de Mendoza que aquí no he trobat..."

Murakami inicia la conversa envers els títols de les tres històries. Bukowski pensa que potser ajuntar aquests tres contes en un llibre has estat un invent d'un editor. Molts dels membres expressen la seva extranyesa sobre els títols dels contes i sobre el títol general del llibre. "No tenen sentit ni relació", diuen.

Capote afirma "no puc dir que no m'hagi agradat gens, en tot cas m'ha deixat indiferent".

Cortázar inicia el tema de la sintaxi i diu: "utilitza molt els dos punts i el punt i coma, i moltes vegades sense sentit". Ell mateix posa d'exemple la pàgina 76 del llibre i en llegeix un paràgraf tot assenyalant els signes de puntuació que ha enumerat. I acaba: "a mi m'agraden els punts i coma!".

Murakami explica "costa d'entendre el canvi de persones i el diàleg entre personatges. No trobo sentit a aquest canvi".

Sissí destaca la vida monòtona i lineal de tots els personatges, "no tenen alts i baixos". Delibes continua i llegeix la contraportada del llibre i indignada expressa: "és totalment mentida!". Tots el lleons hi estan d'acord i se'n riuen.

Cortázar fa notar la relació entre la primera història del llibre i el moment actual que vivim, la visita del Papa a Barcelona. Immediatament ens imaginem les famílies barcelonines que acullen els bisbes o sacerdots que vénen per participar en la visita del pontífex. Tot i que amb classe i a l'alçada del club, ens en fotem.

Continuant amb l'ambient fotetis comentem entre tots el tema del mort i l'esmòquing de la segona història. Capoten posa ordre.

Les conclusions es precipiten: "no ho acaba de fer bé, vol assemblar-se a Paul Auter", diu Capote. "Baudelaire continua "són històries molt cerebrals, les d'un escriptor treballant i prou". Tots els Lleons coincideixen amb la paraula indiferència.

Mary Shelly és la següent en fer les tres propostes.

1. Desayuno con John Lennon y otras crònicas para la história del rock", del periodista-crític musical Robert Hilburn.

2. "Esmorzar a Tiffany's", de Trumman Capote.

3. "A gust amb la vida", d'Anna Gavaldà.

Amb 4,7 i 1 vot respectivament, la segona opció és l'escollida per a la propera reunió, que celebrarem el dia 15 o 22 de gener del 2011 a un lloc per determinar.

Ha de constar en acta l'absència justificada de la membre Anònim, la qual ha delegat el vot a Baudelaire i la membre sense nom, la qual ha estat representada pel seu marit, també sense nom; (va sorgir la proposta no formal d'anomenar-los Moliner i Monzó respectivament). També la incorporació de dues membres més que faran públic el seu pseudònim mitjaçant un mail a tots els membres dels Lleons.

S'acomiada la reunió i es tanca aquesta acta.

Bocamolls (VI)

2010-11-04T11:18:00.000+01:00

“Nada ilusiona tanto a los nativos como teñirse el pelo de rubio, precisamente aquí, donde la falta de agua no permite a nadie lavarse la cabeza siquiera una vez al mes. Por supuesto, no son tontos: con la piel como el carbón y las facciones de simio, nadie pretende hacerse pasar por sueco. Simplemente, les gusta, como en nuestros países las joyas y los vestidos caros gustan a las mujeres viejas y feas.”

Llegit a Tres vidas de santos d'Eduardo Mendoza.

TRES VIDAS DE SANTOS d'Eduardo Mendoza

2010-09-21T07:00:00.000+02:00

Gènere: Contes

Any: 2.009
Títol: Tres vidas de santos
Editorial: Seix Barral
Pàgines: 192

Biografia i obra de l'autor:
Eduardo Mendoza, pàgina oficial
Eduardo Mendoza a la wikipedia

ACTA 5ena REUNIÓ 27/08/2010: Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn, Quim Monzó

2010-08-30T10:21:00.006+02:00

8h. del vespre, Calella, La Vella Europa.

Benvinguda i salutacions dels membres del club.

Murakami enceta la cinquena reunió demanant una votació per una nova incoporació al club. "Hi ha una persona que vol entrar, la Txell Fàbregas..." Es fa votació a mà alçada. Tots els membres voten a favor de la nova incorporació i es decideix que es col.locarà i farà la tria de llibres a la següent ronda, quan alfabèticament toqui.

1/4 de 9. Comença la tertúlia del llibre de Monzó. Capote engega: "A algú no li ha agradat?"

Delibes diu "al principi em va costar una mica perquè vaig començar-lo mentre viatjava, però he de reconèixer que l'he trobat molt amè. La part de Nova York i Israel m'ha agradat. A més, m'ha agradat perquè quan viatgem volem veure moltes coses...és un tiu molt observador... Convida a la gent a que no es quedi amb la primera imatge, ens hem d'intentar endinsar en la societat que visitem, hem de fer atenció a la part no turística.

Baudelaire afirma que Monzó se'n fot d'aquesta cultura turística (sobretot quan parla de Barcelona). I de Nova York, tot i la desgràcia, "li sap treure la punta divertida".

En canvi, segueix Capote, " quan parla de Rumania, perd la ironia, hi ha un canvi important en la manera d'escriure".

Delibes recorda que el llibre parla de coses que podem recordar a la TV quan erem més petits. Sissí segueix amb els records i diu: " remou pensaments, les totxanes del Mur de Berlín..." Dorothy Parker recorda que en una revista adolescent de l'època regalaven parts del mur.

Cortázar inicia de nou la conversa seriosa i afirma que "és una edició feta amb molta cura, molt ben feta. Han triat molt bé els articles" Capota exposa que "és un llenguatge molt senzill i directe".

Sissí explica que és un llibre per llegir-lo a capítols. I continua: "Fa referència a Calella de la Costa amb un to pejoratiu.

Entre tots parlem dels capítols de Nova York. Exposem diferents coses i situacions... les torres bessones, els records de cadascú d'aquell 11 de setembre... estem tots d'acord, però, que ho fa utilitzant el sercasme , la ironia... tot i la magnitud de a tragèdia. Continua Bukowski parlant de personatges concrets en aquests mateixos capítols: "en el metro de N.Y hi ha un marine que li explica que amb ell a dins els avions no hauria passat res..."

Avancem en els capítols i arribem a Tel Aviv. J. K Rowling explica el que li va passar a una seva amiga a Tel Aviv, una situació semblant al que li passa a Monzó. Valora la realitat de les paraules de la crònica de l'autor.

Murakami creu que "Monzó té la virtud de saber-se posar en un lloc fora de tot i explicar tot el que veu sense involucrar-se".

Cortázar explica que "m'encanta el final" i llegeix el passatge del pizzeru. Tothom riu. Continuem comentant capítols saltats: el sex shop de l'aeroport de Frankfurt, els toros i la plaça de Barcelona i els turístes, la manera de mirar quadres en un museu (un de parart i amb atenció i 5 de ràpids), les bogeris que arriben a explicar els guies turístics... anem parlant de coses vàries i anècdotes que ens han cridat l'atenció del llibre i les relacionem amb experiècies pròpies de quan hem fet el turista.

La tertúlia acaba així. Encetem de nou la conversa amb els llibres proposats per J.K Rowling. Fa saber als membres que no n'ha llegit cap i per això els escull:

1. "Tres vidas de santos". Eduardo Mendoza. Tres històries que no tenen res a veure una amb l'altra. Sants, però no entesos com a tals. Punt sarcàstic, irònic. 12 vots

2. "El secret". Rhonda Byrne. Llibre d'autoajuda. 0 vots

3. "Crònica de la independència". Patricia Gabancho. Catalunya aconsegueix la independència, crònica, després de 30 anys, d'uns fets imaginaris. 1 vot

La majoria dels vots donen per guanyadora la primera proposta.

Llegirem "Tres vidas de santos", d'Eduardo Mendoza. La propera reunió i tertúlia serà el dia 16/10/2010 a les 8h. del vespre a un lloc per determinar, perquè el local La Vella Europa farà vacances.

I sense més dilacions es tanca la reunió i l'acta.

Per què Quim Monzó no va al teatre?

2010-08-20T15:45:00.003+02:00

2010-08-09T13:31:00.000+02:00

Trobat a l'espai internet del 3cat24.cat:

L'estiu convida a llegir i també a passejar. Sumar les dues aficions és més fàcil gràcies al Mapa Literari Català 2.0. Es tracta d'una mena de catàleg d'autors, que els situa en el context geogràfic de la seva obra, amb l'ajuda del Google Maps, a través de tot el món. Vincula, per exemple, Salvador Espriu amb Arenys de Mar o Josep Pla amb l'Empordà. A cada punt, la web ens aporta fragments d'obres, fotografies i informacions d'una trentena d'escriptors catalans, i fins i tot tenim l'opció d'escoltar alguns d'aquests fragments en la veu de diferents actors i actrius. El mapa també permet seguir vuit rutes literàries, com ara la de Jacint Verdaguer al Canigó. La responsable de la web és l'Associació Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català, de Folgueroles.

http://www.mapaliterari.cat/

Bocamolls (V)

2010-08-07T09:53:00.000+02:00

"És més tard de mitjanit. A les taules del quiosc les converses continuen. De vegades, l'avantatge de no entendre més de dues paraules d'un idioma és que el que diu la gent no et sembla tan imbècil com et semblaria si ho entenguessis."

Llegit a Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn de Quim Monzó.

EL DISCURS

2010-07-09T10:00:00.000+02:00

No perdem l'ocasió de veure de nou o per primera vegada, el magnífic discurs de l'autor que estem llegint a la fira de Frankfurt al 2007.

Bocamolls (IV)

2010-07-07T13:30:00.000+02:00

“Un altre vegada, doncs, al control de passaports. Els que hi assisteixin, ¿resaran perquè als seus vols no hi hagi cap accident? No s’ha d’oblidar que la relació entre la religió catòlica i l’aeronàutica és ben estreta: n’hi ha prou de recordar l’Esperit Sant, precursor tant de la fecundació in vitro com dels mateixos boeing.”

“Els que van construir el Poble Espanyol van ser uns avançats. ¿Per què córrer tot Espanya si, amb un passeig per aquí, en poc més d’una hora ja la tens vista? És un gran diorama, l’evolució lògica del pessebre nadalenc, i dels vivents. El pas següent d’aquesta cadena és el Poble Espanyol. Després ja vénen Disneylandia i Port Aventura.”

Llegit a Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn de Quim Monzó.

CATORZE CIUTATS COMPTANT-HI BROOKLYN de Quim Monzó

2010-07-06T10:00:00.003+02:00

Gènere: Recull d'articles

Any: 2.004
Títol: Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 213

Biografia i obra de l'autor:
Web de Quim Monzó
Quim Monzó a Wikipedia

Recull d'articles publicats originalment a Diari de Barcelona, El Periódico i La Vanguardia.

ACTA 4a. REUNIÓ 03/07/2010: Las Ratas, Miguel Delibes

2010-07-05T09:50:00.007+02:00

8h. del vespre, La Vella Europa, Calella.

Benvinguda i salutacions entre els membres dels Lleons.

Un petit error i la innocència de la component del club Mary Shelley, fa que el membre Baudelaire destapi, en veu alta, que aquesta no ha acabat la novel·la. Aquest descobriment obre un petit debat sobre el preu que cal pagar per a l'incompliment de les regles del Club dels Lleons. Pagar les consumicions, posar 5 euros de penyora i esperar que n'hi hagi uns quants per pagar el que s'ha pres en les reunions, etc. Finalment, la inexperiència i la sorpresa davant un fet que encara no havia passat mai, fa que el Club no reaccioni. Mary Shelley accepta el seu error i se'n surt sense cap penalització. Qui sap si altres membres del club han comès errors semblants sense l'infortuni de Shelley...

Comença el debat Baudelaire amb la pregunta "A qui li ha agradat el llibre?" Costa trobar l'adjectiu correcte a les persones que no agradat ni desagradat ni interessat ni tampoc desinteressat. Alguns membres coincideixen amb què és una novel·la densa, amb vocabulari dur i en ocasions, - diu Shelley- apta per dur la imaginació a altres llocs del pensament, lluny de la novel·la.

Sissí diu que "en 187 pàgines he comptat 61 personatges, espectacular!", "Dibuixa perfectament tots els personatges". Sissí ha près paciència per comptabilitzar també animals, refranys, plantes...

Murakami afirma que "és una novel·la on l'autor, més que explicar què passa, explica com passa"; hi ha personatges correctes i no correctes... Delibes vol situar l'acció en un moment concret". Per fer-ho, diu Capote, "utilitza els refranys".

J.K. Rowling fa un incís de llenguatge; "tema vocabulari bé, ma mare parla així". Explica que "he relacionat la novel·la amb el poble de la meva mare, on és típic també posar el nom del sant del dia que neixes"; Murakami explica el mateix amb el poble de les seves ties.

Bukowski afirma "és un llibre que té molta saviesa, costumisme". Sissí insisteix amb què als pobles d'ara encara és així.

Capote diu "el llibre parla de la pèrdua de tot això. Canvi de cicle".

Cortázar continua "m'agrada que el personatges ho sàpiguen tot" i posa l'exemple del Nini. Capote contesta "ho sap tot per observació, però el poble ho interpreta com a providència, és creença, no hi ha base científica".

Canvi de tema. Tots i totes creuen que ha estat dur l'episodi de la matança del porc. Baudelaire diu "és la manera de transmetre-ho que és dura".

Els membres dels lleons senten la calor, parlen tots alhora, tothom diu la seva; avui no hi ha ordre ni es respecten els torns de paraula. Cal cridar l'atenció.

Tornem al debat. Murakami insisteix "el vocabulari és dens, costa entrar en la novel·la". Dorothy Parker contradiu "a mi no m'ha costat gens entrar, llegia el primer capítol a l'avió i sense adornar-me'n ja era a mig llibre". Cortázar hi està d'acord, "no t'avorreixes mai, sempre passa alguna cosa".

Capote: "tot i la duresa, hi ha un esperit optimista". Sissí respon "s'endureixen pel tipus de vida que porten, per això són cruels". Surt l'exemple del Nini, un nen molt fred.

Continuen parlant alhora.

Baudelaire aconsengueix unificar la conversa relacionant una mica aquest llibre amb el primer que vam llegir al club, 1280 ànimes. Murakami diu "és el retrat d'una societat, també; a 1280 ànimes hi ha corrupció, aquí hi ha necessitat".

Surt el tema "canvi d'un entorn rural a la ciutat". Murakami pensa que l'autor critica les dues bandes, "els que són de ciutat i els que són de camp"; "és una crítica al tancament del camp". Baudelaire diu "ens ensenya que el poble acaba quan marxen del camp cap a la ciutat".

Parlen de les desgràcies relacionades amb la meteorologia i la collita. "Encara ara passa" diu la M. del Mar, que explica el tema assegurances al camp. Jaume i Murakami parlen i conclueixen "viuen de la meteorologia". Baudelaire: "no es pot extrapolar la situació".

Bukowski "del llibre fins ara tot això s'ha anat perdent, però aquesta fotografia va durar anys!". Capote diu "és especialment dur per el lloc on passa, a Castilla; no tindria res a veure si fos a un altre lloc d'Espanya".

Murakami insisteix en l'espectacularitat del llenguatge. Jaume "fa unes descripcions perfectes, com si ho veiessis."

De mica en mica van sortint les conclusions. Tothom coincideix a dir que si no hagués estat pel club, aquesta és una novel·la que no haurien triat mai per llegir.

Finalment Murakami reclama un nota per Las Ratas. 7/9 Notable/Excel·lent. Bé. Entretingut. Amb aquests adjectius acaba el debat sobre el llibre de Delibes.

Un imprevist en l'agenda de J.K. Rowling obliga a posposar la seva tria de llibres. El torn passa a Capote, que exposa els següents títols:

1. Cartes d'Itàlia. Josep Pla. Llibre de viatges. Llenguatge directe i senzill. (1 vot)

2. El carrer de les Camèlies. Mercè Rodoreda. Llibre romàntic. Destaca el mal caràcter de Rodoreda i la relaciona amb Virgina Wolf. (3 vots)

3. Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn. Quim Monzó. Llibre d'articles periodístics d'entre els anys 1989 i 2001. (8 vots)

Guanya la tercera opció per majoria.

Es tanca la reunió i aquest acta emplaçant als Lleons pel proper 28 d'agost, a la mateixa hora i al mateix lloc, tot i la calor.

Bocamolls (III)

2010-06-28T16:45:00.000+02:00

“¿No viste nunca la calavera de un hombre vivo? A todos cuando muertos nos comen los bichos. Pero es igual, hijo. Yo soy ya tan viejo que los bichos no han tenido paciencia para aguardar.”

Llegit a Las ratas de Miguel Delibes.

JOSÉ SARAMAGO (1922-2010)

2010-06-24T20:23:00.000+02:00

Fa poc menys d'una setmana moria aquest magnífic escriptor. Un record des d'aquí, amb alguna de les seves idees, i als que no l'hagueu llegit mai, aprofiteu aquesta excusa per agafar un dels seus llibres, no us n'arrepentireu.

“La derrota tiene algo positivo, nunca es definitiva. En cambio la victoria tiene algo negativo, jamás es definitiva”
“Las tres enfermedades del hombre actual son la incomunicación, la revolución tecnológica y su vida centrada en su triunfo personal”
“Los únicos interesados en cambiar el mundo son los pesimistas, porque los optimistas están encantados con lo que hay”
“No creo en dios y no me hace ninguna falta. Por lo menos estoy a salvo de ser intolerante. Los ateos somos las personas más tolerantes del mundo. Un creyente fácilmente pasa a la intolerancia. En ningún momento de la historia, en ningún lugar del planeta, las religiones han servido para que los seres humanos se acerquen unos a los otros. Por el contrario, sólo han servido para separar, para quemar, para torturar. No creo en dios, no lo necesito y además soy buena persona”

LAS RATAS de Miguel Delibes

2010-06-05T11:13:00.006+02:00

Gènere: Novel·la costumbrista

Any: 1.962

Última edició en castellà:

Títol: Las Ratas

Editorial: Destino

Any: 2010

Pàgines: 187

Biografia i obra de l'autor:
Miguel Delibes a Wikipedia

Adaptacions:
Al cinema "Las Ratas"d'Antonio Giménez-Rico (1998)

ACTA 3a. REUNIÓ 17/5/2010: L'origen perdut de Matilde Asensi

2010-05-25T10:15:00.008+02:00

8h. del vespre, La Vella Europa, Calella.
Benvinguda i salutacions entre els membres dels Lleons. Assisteix a la reunió l'Albert. Diu que ens vé a veure i a escoltar de què parlem... a veure què...
Entre els membres s'expliquen que el llibre està encara calent, hi ha molts lleons que l'han acabat el avui mateix... (les raons tot seguit)
La conversa s'inicia amb la pregunta establer-ta: A algú no li ha agradat? La majoria del grup alça la mà.
Delibes enceta l'anàlisi explicant que ja havia llegit, cap a l'any 2004, la novel.la proposada. Diu que en té una percepció diferent del primer cop. "Se m'ha fet més pesat per la falta d'acció en alguns moments".
Es fa un incís comentant el número de pàgines d'aquest llibre: 430 pàgines en total. Les normes del lleons no s'han aplicat; el número màxim de planes és de 300.
J.K. Rowling, que també havia llegit la novel.la anys enrera, explica que li ha passat el mateix que Delibes.
Murakami comenta que ha trobat moments "de manual d'història, de llibre guia i de novel.la... no entenc com hi ha posat les primeres 250 pàgines. Semblen dues parts. Cal donar tantes voltes per justificar la malaltia?"
Sissí, que va proposar la novel.la en la darrera reunió, també explica que aquesta segona lectura se li ha fet més llarga, "ja no hi havia la diversió del primer cop".
Capote critica: "no trobo res original, és una mica tot: indiana jones, els goonies, tintín... de tota manera crec que la segona part és més entretinguda" . S'afegeix Dorothy Parker a aquesta crítica i reitera que "l'autora s'involucra molt amb el llibre, molesta i talla una mica el rotllo... s'informa molt d'algunes coses però en canvi hi ha alguna barbaritat com fer excavacions a l'hivern, el tipus de clima a dalt i a baix de la muntanya..."
Baudelaire el troba inverosímil. Cortázar torna a comenar que la segona part és més ràpida. Bukowski s'estranya que ningú, a l'amazones, té por d'ells, "tothom els ajuda". També comenta el personatge de l'àvia, "molt bo". Tothom hi ha està d'acord.
Capote continua "té un punt de misteri que t'acaba decepcionant...la base és bona, però té una mala resolució".
Sissí defensa "per distreure està força bé, la primera vegada em va encantar, quan ets més crítica costa més..."
Cortázar: "uns informàtics amb tan poc temps...costa de creure que tants anys d'investigació d'uns experts...els informàtics ho capten fàcilment..." Capote diu que això s'ho podria arribar a creure.
Jaume: "Tan desastre és?". La majoria respon que tan no.
Parlem de dos personatges importants. Relació Marta Torrent i Arnau. Bukowski rellegeix un paràgraf on els dos personatges es troben. Comparem edats. Capote i Parker comenten que està escrit en passat, "la vaig esborrar per sempre de la meva vida"; que no hauria d'estar escrit així sabent quin és el final entre els dos personatges, "ens enganya". Baudelaire diu "primer l'odia i de mica en mica li va entrant". Bukowski: "això en una pel.li ho haguèssim vist ràpidament".
Murakami diu que "no sé si hauria tingut paciència per acabar-lo si no hagués estat per el club".
Els membres del club continuen la conversa parlant si s'acaben o no els llibres. Alguns, quan troben novel.les que no són del seu gust, l'abandones; altres, arriben sempre al final.
Delibes comenta que podria ser una pel.li de diumenge a la tarda, "posa en un llibre tot el que pot cridar l'atenció a un lector fàcil. A l'analitar-lo, es veu que té carències" Capote discrepa perquè en cine, Indiana Jones ho fa bé".
Delibes insisteix "investigació massa exhaustiva. Sort de les puntilles de la iaia per trencar. Baudelaire explica que ho ha trobat "molt forçat" i posa com a exemple "fliparàs amb els inques...!!"
Sissí i J.K Rowling, seguidores de Matilde Asencio, diuen que "tots els llibres d'aquesta autora són diferents i tots estan bé".
Delibes és la propera a presentar les seves propostes. Abans un parenostre i unes paraules per a Miguel Delibes, mort fa una mica més d'un mes.

1.Las Ratas., Miquel Delibes. Val la pena per l'estil, els instruments literaris que utilitza. Aquest llibre és molt depressiu. Basat en un poble d'abans de la guerra. Història d'un nen que vol estudiar. Escrit en castellà preciòs. 186 pàgines. (6 vots +Albert)

2. La tesis de Nancy, R.J. Sender. Assaig de riure. Tracta de la Nancy que vé a fer la tesis d'espanyola a Sevilla. Cartes de les experiències del personatge amb la gent andalusa. Lectura ràpida i divertida. (5 vots)

3. El círculo de los mentirosos, Jean Claude Carrière. Contes filosòfics del món. Cada capítol es refereix a una trama filosòfica del món. Lectura ràpida. 450 pàgines. (1 vot)

Per 7 vots a favor llegirem Las Ratas, de Miguel Delibes. La data de la propera reunió de Lleons serà el 3 de juliol, com sempre, a les 8h, del vespre en aquest bar i en aquesta taula.

I sense més dilacions es tanca la reunió i aquesta acta. Fins el 3 de juliol!

LA DERROTA DE LA PÁGINA EN BLANCO

2010-04-20T13:16:00.005+02:00

Per si algún dels membres del club es vol passar algún dia a l'altra banda i començar a escriure, El País ha publicat en motiu del dia del llibre, els consells d'alguns autors per enfrontar-se a la pàgina en blanc.
Entre aquests autors hi trobem Matilde Asensi, l'autora del llibre que estem llegint actualment. Mireu que diu, pot ser interessant parlar-ne.

http://www.elpais.com/articulo/portada/derrota/pagina/blanco/elpepuculbab/20100417elpbabpor_3/Tes

I si voleu ser escriptors, recordeu que Borges deia que estava més orgullós dels llibres que havia llegit que dels que havia escrit.

CAPOTE

2010-04-20T12:56:00.001+02:00

De la web de l'Ajuntament de Palamós:

EL PRÒXIM 26 D’ABRIL ES COMPLIRAN 50 ANYS DE LA PRIMERA VISITA DEL PERIODISTA I ESCRIPTOR TRUMAN CAPOTE, A PALAMÓS. PER COMMEMORAR AQUEST FET, L’ÀREA DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE PALAMÓS HA PREPARAT TOT UN SEGUIT D’ACTIVITATS COMMEMORATIVES QUE S’INICIARAN LA DIADA DE SANT JORDI. UNA MOSTRA DOCUMENTAL SOBRE L’ESCRIPTOR, PROJECCIÓ DE LA PEL•LÍCULA CAPOTE, TAULES RODONES O UNA RUTA LITERÀRIA SÓN ALGUNES DE LES PROPOSTES PREVISTES. PRECISAMENT LA RUTA LITERÀRIA ÉS UNA DE LES PROPOSTES DESTACADES DEL PROGRAMA MITJANÇANT LA QUAL ES VOL ACONSEGUIR TRANSMETRE AQUELLES SENSACIONS I EMOCIONS QUE VA PODER SENTIR TRUMAN CAPOTE EN LES SEVES ESTADES AL MUNICIPI.

Truman Capote, un dels escriptors més rellevants de la literatura universal, va escollir justament Palamós com a recés per a escriure, durant tres estius (del 1960 a 1962), l’obra més reconeguda d’aquest autor A sang freda.

Aquest és un fet ha quedat recollit a la història del municipi i, en la majoria dels casos, poc conegut per al públic en general. D’ençà de l’any passat però la relació de Capote amb Palamós s’ha escampat arreu mitjançant l’obra L’home dels pijames de seda de l’escriptor i periodista Màrius Carol, una novel•la que va ser guanyadora del Premi Prudenci Bertrana 2009.

El fil argumental d’aquesta obra, on es remarca el vincle de Capote amb el municipi, va ser el detonant de l’inici d’aquest projecte que ha realitzat l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palamós i que commemorarà el 50 aniversari de l’arribada de Truman Capote a la vila.

EL 26 D’ABRIL CELEBRACIÓ DEL 50è ANIVERSARI
Precisament el pròxim dilluns 26 d’abril es commemoraran aquests 50 anys de l’arribada de l’escriptor nord-americà a Palamós. Aquest dia és prevista la projecció de la pel•lícula Capote, en un acte que tindrà lloc a partir de les 20h al teatre auditori La Gorga.

Abans de l’inici d’aquesta projecció i amb la col•laboració de diversos actors de l’Agrupació Teatral La Gespa, es farà una recreació de com podia haver estat, fa 50 anys, l’arribada a Palamós de Capote, en una “performance” que seguirà com a guió, l’explicació que recull el llibre de Màrius Carol.

El llibre L’home dels pijames de seda de l’escriptor i periodista Màrius Carol també serà protagonista d’una activitat prèvia a l’inici oficial dels actes commemoratius, ja que la Biblioteca Municipal Lluís Barcelo i Bou ha programat, per al dia de Sant Jordi (divendres 23 d’abril) a partir de les 11 h del matí, la lectura continuada de l’obre L’home dels pijames de seda.

Aquesta activitat, que és previst que es realitzi de manera ininterrompuda fins a les 20 h, tindrà lloc a la plaça dels Països Catalans, davant la Biblioteca Municipal Lluís Barceló i Bou, un equipament que a partir del 23 d’abril i durant el mes de maig, també oferirà als seus usuaris i per a la seva consulta, la bibliografia completa de Truman Capote.

La programació commemorativa del 50è aniversari de l’arribada de Capote a Palamós seguirà el dia 7 de maig a les 19 h, també a la Biblioteca Municipal, amb la realització d’una taula rodona formada per diversos palamosins i palamosines que van conèixer a Capote i al seu entorn, amb els quals també es parlarà d’altres personatges destacats que van passar per Palamós durant aquella època, com l’escriptor Robert Ruark, Ava Garner, etc.

El dia 4 de juny, el Museu de la Pesca de Palamós proposarà una edició especial de l’activitat Imatges que fan parlar, dedicant aquesta edició a poder comentar amb el públic el Palamós de Truman Capote en imatges.

Un muntatge d’imatges dels seixantes del fons del fotògraf palamosí Serrat i retalls de premsa de l’època, indicaran als participants com era Palamós en aquells moments i serviran com a fil conductor d’aquesta activitat, que tindrà lloc a partir de les 19 h al Museu de la Pesca.

LA RUTA LITERARIA CAPOTE
Una de les activitats més destacades del programa commemoratiu del 50è aniversari de l’arribada de Truman capote a Palamós, és la Ruta literària. Palamós a l’època de Truman Capote.

Aquesta proposta s’iniciarà el 19 de juny, coincidint amb les activitats de la Festa Major de la vila, ressegueix el Palamós que reflexa Carol a l’obra L’home dels pijames de seda, neix amb l’objectiu d’explicar que a Palamós i a la Costa Brava, malgrat el pas dels anys, encara es poden experimentar sensacions i emocions semblants a les que va sentir Truman Capote i altres personatges en les seves estades.

Des de l’Àrea de Cultura s’ha treballat en documentar l’època, els llocs, l’entorn, els personatges, per tal de construir el guió de la ruta que es traslladarà en el fulletó explicatiu que acompanyarà i complementarà la ruta. El recorregut de la ruta passarà per tots aquells llocs, edificis, carrers, racons que van ser referent durant l’estada de l’escriptor a Palamós i, també, d’aquells indrets que es relacionen amb altres personatges famosos de l’època que van visitar el municipi.

El periodista i escriptor Truman Capote (Nova Orleans, 1924–Los Ángeles, 1984), escriu part de la novel•la A sang freda (1966) a Palamós. Capote fa tres estades a Palamós entre 1960 i 1962, en total uns 18 mesos. Arriba l’abril de 1960 i s’instal•la en una casa de la zona de La Catifa. També s’allotja, entre d’altres, a l’Hotel Trias i en una magnífica casa a cala Sanià.

EL ORIGEN PERDIDO de Matilde Asensi

2010-03-29T22:22:00.001+02:00

Gènere: Aventures

Any: 2.003

Última edició en castellà:

Títol: El origen perdido

Editorial: Planeta

Any: 2008

Pàgines: 609

Biografia i obra de l'autor:
Matilde Asensi a Wikipedia

MIGUEL DELIBES (1920-2010)

2010-03-12T14:45:00.000+01:00

“Las cosas podían haber sucedido de cualquier otra manera y, sin embargo, sucedieron así”

Així comença el segon llibre que em vaig llegir quan era petita, “El camino”, el primer de tots els que va escriure i he llegit, de l’escriptor que va despertar en mi la satisfacció i gust per la lectura, “Miguel Delibes”. Avui s’ha mort, allà on va nàixer, Valladolid, entorn discret i paisatge de la majoria de les seves novel·les.

Potser us sembla una bajanada, però tot i que les seves novel·les no estan plenes d’aventures, la seva narrativa acurada i el detall de les seves descripcions han fet que sempre que he començat un llibre de Delibes desitgés la lectura del següent.

Una abraçada, un record i bon cap de setmana

Dolors, alies Delibes

ACTA 2a. REUNIÓ 5/3/2010: Blankets de Craig Thomson

2010-03-07T19:34:00.010+01:00

8 h. del vespre, La Vella Europa, Calella.
Benvinguda i salutacions dels membres del club. Mentre tothom arriba es llegeix i comenta un altre llibre de l'autor i un article de Vicente Molina Foix del diari. Interessant.
Anònim inicia la conversa amb la pregunta acordada: A algú no li ha agradat "Blankets"?

Delibes opina que agradar no és el verb que utilitzaria; diu que mai no havia llegit novel·la gràfica. Apunta que amb el tema "religió" ha costat una mica seguir la trama. Diu que no és la història d'amor adolescent que ella imaginava.
Bukowski pensa el mateix. Delibes remarca que estava predisposada a llegir una altre tipus d'història.
Baudelaire comenta que la temàtica del llibre "m'arriba". Entre tots els membres, Torrent, Soms, J.K. Rowling, Parker..., es comenten les històries amb el germà sobre el llit. Es parla sobretot de quan es fan pipí l'un a sobre l'altre. Mentre Delibes apunta que "quan explica coses de la infància ho fa amb molta delicadesa".
Tots opinen sobre la genialitat del dibuix.

Capote introdueix de nou el tema "religió". Diu que en certa manera se sent identificat amb el personatge; "tot i que l'eduació religiosa que rep Craig és bastant radical"; "però quan ets petit t'eduquen en aquest sentit i a mesura que creixes et replanteges si les coses són així".
Delibes es pregunta i s'estranya quan planteja el tema de Déu amb el germà: "és estrany que no li expliqui i li plantegi millor".
Baudelaire continua: "obté respostes que no s'aguanten a preguntes que planteja. Jo crec que el que ell fa és estimar, obsessionar-se; té un desengany de les dues coses per separat".
Murakami pregunta: "és desengany?". Sissí "desencís, més ben dit". "Té dubtes amb el tema religiós, també amb la noia".
Bukowski relaciona la conversa telèfonica entre Craig i Raina, ja cap al final, amb el mite de la caverna de Plató. "Està enganyat i surt a fora; s'adona que res del que es pensava és real; hi ha una realitat totalment diferent a l'exterior".

J.K. Rowling dubta: "quan torna i ja res no és igual pel que fa al tema religió, ho amaga els pares?" Tothom respon que sí.

Moment anecdòtic. Sissí explica el cas del seu marit i els paral·lelismes amb el protagonista de la novel·la. Resalta la qüestió "Vols posar-te al servei de Déu?".

Cortázar explica que és el segon cop que llegeix aquesta novel·la gràfica. Pensa que la vida dels dos nens durant les primeres 200 pàgines és el millor. Té però una decepció pel que fa a la relació entre ell i ella. Ressalta un altre cop la genialitat del dibuix i de la narrativa. A continuació es comenten algunes de les imatges, a tall d'exemple: Dorothy Parker parla del dibuix de l'autocar quan van de campaments religiosos; Capote del llit transformat en vaixell; de la sensació del pare de Raina quan descobreix que la seva filla s'ha fet gran. "Nivell gràfic brutal".
Murakami introdueix el tema de la família: "panorama dur a la família, sobretot a la d'ella". Sissí i Cortázar parlen de la responsabilitat de la noia envers tots els membres de la seva família.
Baudelaire apunta el tema de la neu, "sempre està tot nevat". Capote diu "la història d'amor s'acaba quan la neu es fon".
Delibes, emocionada, resalta la força del dibuix i diu "sembla com si miressis una pel·lícula". Capote continua comentant: "la manera de dir t'estimo de Raina és més freda, distant..." Anònim afirma "ho escriu fins i tot amb lletra de màquina, igual com transcriu els seus poemes".
Murakami explica que ha viscut i llegit Blankets de manera més personal i posant cares als personatges.
Baudelaire canvia de tema: "què és el còmic, una història d'amor juvenil?".
J.K. Rowling: "la religió té molt de pes". Murakami i Delibes "la paraula amor no la faria servir".
Bukowski diu "és la transformació d'algú d'adolescent a gran" i inicia el tema final del llibre, "acaba molt radicalment". Capote rebat "no té final, és la seva vida real... no pot tenir un final". Baudelaire opina "això és un final". Cortázar pensa "quan surts de la "caverna" hi ha una altre visió de la vida. És l'evolució del noi". Baudelaire conclou: "no deixa de creure en Déu, evoluciona i prou; deixa de creure en l'església".
Dorothy Parker ressalta un altre cop imatges que ha retingut "preciós al cotxe, quan es miren pel retrovisor...". "M'encanta com dibuixa les mans", continua Cortázar.

S'acosta la fi de la tertúlia "Blankets" i tothom recorda i anècdotes particulars del passat paral·leles a la història de Craig: Pasqua Jove...

La conclusió és perfecta i unitària: un bon segon llibre pel club. Enhorabona a Anònim per la tria.

Sissí és la propera a presentar la seva proposta. Abans, però, fa una reflexió i explica als membres del Club dels Lleons que ella llegeix novel·les per desconnectar.
Introdueix els tres llibres, que són de temàtica semblant, mitjançant els títols i uns breus resums impresos que passen per la taula. Tothom té la oportunitat de fer-hi una ullada abans de la votació.

1. "El orígen perdido" de Matilde Asencio (6 vots)
2. "El anillo", de Jorge Molist (5 vots)
3. "Los guardianes del libro", de Geraldine Brooks. (1 vot)

Finalment surt la opció 1 "El orígen perdido" per 6 vots a favor.
S'acorda que la propera reunió es farà el dissabte 17 d'abril si cap preparatiu de casament no ho impedeix. Anònim recorda que reservarà la taula del primer dia uns dies abans.

I sense més dilacions es tanca la reunió i aquesta acta.
Fins la propera!

Making Off

2010-03-02T09:47:00.003+01:00

A continuació algunes imatges y esbossos relacionats amb el Blankets, extrets directament de l’interessant bloc de Craig Thompson.

Bocamolls (II)

2010-03-02T09:34:00.003+01:00

"Si Dios pudiera perdonarme por todas las veces que he imaginado a gente comiéndose sus propios excrementos."

"¡Apártate HE-MAN, Jesús es el VERDADERO Master del Universo!"

" La gente mayor era un especie tan estraña-sobretodo los del INSTI... Con su CARNE rara, moviéndose pesadamente, su olor corporal y bocas pestilentes, su ACNÉ putrefacto, los primeros brotes de vello, y órganos sexuales hinchados."

"Mi hermano fue a Bellas Artes, y le hicieron dibujar "a partir de la vida real", ya sabe. Sí, ya sabe, tuvo que dibujar a GENTE, pero... esto... sin la ropa puesta. Fue como lanzarse directamente a los brazos de la TENTACIÓN. Enseguida, no tuvo suficiente con la gente DESNUDA, así que se hizo adicto a la PORNOGRAFÍA... Y entonces, eso tampoco fue suficiente... lo que le llevó...Lo que le llevó al siguiente pasó lógico. LA HOMOSEXUALIDAD."

"Qué satisfacción produce dejar una marca en una superfície en blanco. El dibujar un mapa de mis movimientos... sin que importe que no sea para siempre."

Llegit a Blankets de Craig Thompson.

¿EL CÒMIC A L'ALÇADA D'ALTRES ARTS?

2010-03-01T15:00:00.003+01:00

Ja que per molts dels lleons aquesta era la primera ocasió en que llegien un còmic, després d'alguna o altra experiència a l'infantesa, es podria plantejar la pregunta: ¿un còmic pot ser comentat en una societat literària?
Com a punt de partida de la discussió, us deixo un article publicat a la revista Tiempo per l'escriptor Vicente Molina Foix, que com podreu deduïr, va generar molt de rebuig entre els lectors habituals de còmics.
Clique al damunt la imatge per fer-la gran.

CRAIG THOMPSON A BARCELONA

2010-03-01T14:01:00.000+01:00

En el quadern de viatge que va fer Craig Thompson (dibuixant compulsiu) en la seva estada a Europa i el Marroc, hi va incloure dibuixos com aquest de la Casa Batlló, que va fer en la seva estada a Barcelona:

Si us interessa, aquest quadern va ser publicat per Astiberri:

ACTA 1a. REUNIÓ 12/2/2010: 1280 ànimes de JIM THOMPSON

2010-02-17T20:38:00.006+01:00

Benvinguda i presentació de la nova membre del Club del Lleons, la Sissí.

Inicia la conversa Anònim, "a mi m'ha agradat", diu.

Continua Delibes referint-se a la primera novel·la com a una "sorpresa". Li ha agradat, el llibre, l'edició, que sigui novel·la negra, tot i que explica que no és lectora d'aquest tipus de literatura. Diu que "és un tipus de llibre que no hauria comprat". Parla d'una traducció heavy.

Segueix Capote, també sorprès. "És un llibre totalment diferent a com l'imaginava". Parla d'una narrativa original. Li agrada la manera que té l'autor de plasmar els sentiments del personatge principal. Diu que si a algú li interessa, porta la biografia de Jim Thomson.

"Descubrí que me salía de la nariz... la caída de los gorriones"; parlem d'aquest fragment.

Cortázar apunta a cada capítol se segueix l'escena de l'anterior: "va molt bé perquè la gent no es perdi", diu.

La conversa porta a parlar amb profunditat del personatge principal de 1280 ànimes, Nick Corey. J.K Rowling diu "sembla tonto i en realitat és un tiu fred i calculador". Tothom hi està d'acord. "Menja, dorm,...brillant quan maquina les situacions..." En Jaume matisa "no diu gairebé res i fa que es mogui tot". Capote "ell realment no fa res, no incita a nignú"; Baudelaire "sempre es justifica per tot, el que fa és culpa de la societat"; Jaume "justifica el que fa utilitzant la paraula de Déu, és creient de veritat?". Baudelaire respon "ell és un supervivent".

A Sissí li ha agradat el moment en que manipula a l'altre xèrif. A Delibes li ha crispat els nervis en el moment que mata a l'oncle John. És molt descriptiu. (En aquest moment, casualment, entra al bar la bibliotecària de Calella). "És un assassí en serie", diu Baudelaire. Murakami questiona: "té sort? O planeja les coses bé?". "És un cabrón", insisteix Dorothy Parker.

La conversa deriva a la discussió de fins a quin punt aquesta és una novel·la negra o d'intriga.

Finalment Murakami parla d'un llibre del mateix autor, per si el cuquet ha despertat algún dels membres del club i vol continuar amb Thompson. Un asesino dentro de mi. La Fugida, diu Bukowski, "també és molt bona". Capote apunta que Thompson va morir l'any 1977.

També es parla de la versió cinematogràfica de la novel·la. Tot i que els diàlegs són bastant fidels i que manté l'esperit del personatge, hi ha qui opina que no li ha acabat de convèncer, sobretot, diu Shelley, per la localització.

Tots els Lleons coincideixen a valorar aquest llibre molt positivament per a ser la primera lectura. Un llibre amè, diuen.

Delibes proposa que a la propera reunió es respongui a 5 preguntes sobre el llibre triat, per tal d'encetar la conversa. Qüestions que facin referència a la opinió i pensament de cadascú sobre el nou llibre. Aquestes preguntes s'hauran d'anar pensant i penjant en aquest mateix bloc uns dies abans de la nova cita.

Per tancar la reunió Anònim fa la seva proposta de llibres:

1. Xocolata desfeta, de Joan Lluís-Lluís. 123 maneres diferents d'un assassinat.

2. Blankets, de Craig Thompson. Història d'amor adolescent. Còmic. 500 pàgines. Es llegeix ràpid.

3. El retrat de Dorian Gray, d'Oscar Wilde. Un clàssic.

Per majoria, la propera lectura dels Lleons de la Vella Europa serà el número 2.

Data propera reunió: 5 de març a les 20.00 h.

Es tanca la sessió i aquesta acta.

BLANKETS de Craig Thompson

2010-02-15T22:55:00.000+01:00

Gènere: Còmic autobiogràfic

Any: 2.003

Última edició en Català:

Títol: Blankets

Editorial: Astiberri

Traducció: Roser Ruiz

Any: 2.004

Pàgines: 600

Última edició en castellà:

Títol: Blankets

Editorial: Astiberri

Traducció:

Any: 2.004

Pàgines: 600

Biografia i obra de l'autor:
Blog de l'autor: http://www.dootdootgarden.com/
Biografia de l'autor a wikipedia
Entrevista a l'autor per David Caro: http://www.tebeosfera.com/1/Documento/Entrevista/Thompson/Craig.htm

Compte enrere

2010-02-12T20:21:00.002+01:00

Demà, a l'hora marcada pel rellotge, ens trobem allà on sabem i vestits tal com vam quedar... Queda pendent, però, el tema sopar: què fem?

BCNEGRA

2010-01-31T21:27:00.002+01:00

Per si algú s'ha aficionat a aquest gènere, us passo el link amb el programa de la trobada de novel·la negra de Barcelona.

http://www.bcn.es/cultura/bcnegra/2010/ca/index.html

Salut i lectura.

Bocamolls (I)

2010-01-05T20:39:00.011+01:00

“No us diria pas que aneu errats; és clar que tampoc no gosaria dir que teniu raó.”

“De vegades penso que és potser per això que no progressem tant com en altres bandes. La gent perd tantes hores de feina linxant els altres i gasta tants diners en corda, en gasolina, torrant-se abans d’hora i d’altres històries, que no queden ni diners ni mà d’obra per a les coses normals.”

"No hi ha pas infern personal, perquè els pecats individuals no existeixen. Tots són públics, tots participem en els dels altres i els altres participen dels nostres."

Llegit a 1280 ànimes de Jim Thompson.

POP. 1280 de Jim Thompson

2010-01-05T13:19:00.000+01:00

Gènere: Novel·la negra

Any: 1.964

Última edició en Català:

Títol: 1.280 Ànimes

Editorial: Edicions 62

Traducció:

Any: 1.988

Pàgines: 170

Última edició en castellà:

Títol: 1.280 Almas

Editorial: Punto de Lectura

Traducció: Antonio Prometeo Moya

Any: 2007

Pàgines: 235

Adaptacions:
Cinema: "Coup de Torchon" de Bertrand Tavernier (1981). Traduïda al castellà com a: Corrupción - 1280 Almas.

Biografia i obra de l'autor:
Jim Thompson a Wikipedia
Jim Thompson a Lecturalia
Jim Thompson a l'Enciclopedia Catalana

ACTA 0 REUNIÓ 28/11/2009: Fundació

2009-11-28T17:08:00.008+01:00

A continuació l'acta de la fundació del Club de lectura Els Lleons de la Vella Europa. És una reproducció idèntica del paper d'estovalles del restaurant Terracota, on vam idear el club. Ja sabeu que, aquí, les decisions i acords importants es prenen en un tovalló de paper...

Ordre alfabètic membres del club:

1. Arimany, Marçal - Bukowski

2. Arimany, Neus - Anònim

3. Escamilla, Dolors - Delibes (Incorporació: Desembre 2009)

4. Escamilla, Carme - Sissí (Incorporació: Desembre 2009)

5. Fàbregas, Txell - Duras (Incorporació: Novembre 2010)

6. Fàbregas, Núria - (Incorporació: Novembre 2010)

7. Flaqué, Mercè - J.K. Rowling

8. Gallart, Marc - Capote

9. Ivars, Aida - Mary Shelley

10. Marco, Dani - Cortázar

11. Montero, Francesc - Baudelaire

12. Sanchez, Ruth - Dorothy Parker

13. Sitjà, Anna - Murakami

14. Soms, Ma del Mar - Empar Moliner

15. Torrent, Jaume - Quim Monzó

MÀXIM : 300 pàgines
LLOC: La Vella Europa, Calella
HORA: 8 del vespre.

PENALITZACIÓ: Si no has fet la feina pagaràs la consumissió.

NORMES:

1. Cadascú triarà un pseudònim que ha de ser un nom d'un autor.

2. El Club es reunirà cada 2 o 3 mesos.

3. 1a. Reunió 30 de gener 2010.

4. A les reunions, els homes han de portar barret i les dones guants.

5. Si neixes Lleó, moriràs Lleó.

6. Les tres propostes han de ser de gèneres i autors diferents.

El document adjunt és un llistat de noms proposats en el mateix sopar per triar, entre tots i mitjançant votacions a mà alçada, el nom del Club de lectura.

Els lleons de la Vella Europa va ser el nom guanyador.