ACTA 43a REUNIÓ: "El cor de les tenebres", de Joseph Conrad.

El dissabte dia 7 d'abril vam reunir-nos a casa d'en Capote i de la Parker per parlar del llibre "El cor de les tenebres", de Joseph Conrad, sense contar aquest cop amb la presència d'en Delibes, de la Sissi, de la Shaffer i de l'Austen. I per debatre sobre el llibre, en Murakami va pensar en unes paraules importants relacionades amb la història, per jugar a la vegada amb el joc de taula anomenat Dixit, que conté vàries cartes amb il·lustracions. D'aquesta manera era una manera diferent per donar el nostre punt de vista de diferents temes perquè cadascú posaria la carta que creuria que era més adient per la paraula i després tots donariem les nostres raons de perquè haviem posat aquella carta i guanyaria la que obtingués més vots.

 

La primera paraula anava referida al mateix "Marlow", i ja vam començar a defensar les nostres cartes. Feia riure com cadascú deia la seva proposta defensant-la com podia, però a més anàvem parlant sobre el llibre. En Capote va escollir una carta que li recordava al Nautilus de Julio Verne i això li feia pensar que veia a en Marlow dins d'una època, el colonialisme, amb un punt aventurer, i que si el personatge s'hagués quedat més temps a l'Àfrica s'hagués convertit com en Kurtz. En Murakami va remarcar que el llibre no és només un viatge geogràfic, sinó que també és la recerca d'un mateix; però aquest cop li havia decebut molt de quan se l'havia llegit en època d'estudiant, perquè no era una lectura fàcil, i la Parker va dir que tenia frases massa llargues.

La següent paraula que haviem de justificar amb les cartes va ser "Kurtz", i en Capote va destacar que aquest personatge el veia com una divinitat, un misteri. En Murakami també el veia més com un misteri perquè al final no té molt de protagonisme i passa massa ràpid aquest final. En Baudelaire va dir que en Kurtz té un pes dramàtic i en Capote comenta que quan en Marlowe el troba el personatge agafa més pes.

La següent paraula en ser visualitzada va ser "Àfrica" i en Murakami no se sorprèn de com l'escriptor presenta aquest continent en el seu moment, i tampoc el vaixell de vapor no deixa captivats als d'allà, però en Capote diu que no és la primera expedició que es fa. Llavors el tema de l'Àfrica es va portar a l'actualitat dien en Capote que hi ha ocupació colonial des de fa molts anys i la voluntat de conquerir hi és ara també. En Murakami culturalment no ho veu molt llunyà i no creu que haguem avançat pas tant, com l'accés a la tecnologia. En Capote diu que la revolució actual és més global. Però el que més sobta a en Murakami és que en algunes zones africanes tenen més mòbils que lavabos i en Capote ho veu normal perquè la comunicació és bàsica, és un medi per viure.

La següent paraula o frase va ser el mateix títol del llibre "El cor de les tenebres", que a la O'Shaugnessy li fa pensar en que Àfrica és rica però té la seva part fosca, i en Baudelaire ho remarca com que és la cosa més primitiva de la humanitat. En Capote creu que la selva treu el pitjor de cadascú, i agafant la part més literal del títol la Parker i O'Shaugnessy diuen que és la part més fosca de la selva. Això va relacionat amb la paraula "riu", amb la que vam acabar la tertúlia, perquè segons en Baudelaire representa que la natura pot amb la civilització.

I aquesta vegada tenim una sorpresa final perquè no van haver-hi propostes ni votacions, perquè un ex-component del grup, en Bukowski, ha tret un llibre de contes i el dia 2 de juny vindrà a fer acte de presència per parlar sobre el seu llibre i així respondre amablement a les preguntes que nosaltres li formularem. Ja en tenim ganes de ser-hi; fins llavors, bona lectura.

ACTA 36a REUNIÓ: "L'auca del senyor Esteve", de Santiago Rusiñol

                                                                              

                                                                  1

DEL MODO NATURAL QUE ANEM ARRIBANT A LA CASA D'EN DELIBES.- LA SORPRESA DEL MATEIX DELIBES I D'EN MURAKAMI QUAN S'ASSABENTEN QUE HAN LLEGIT L'OBRA DE TEATRE I NO LA NOVEL·LA

El jorn que ens reunim els components d'Els Lleons de la Vella Europa és un diumenge a les sis de la tarda, i el lloc on ens trobem és la casa del senyor Delibes, que precisament acaba de saber, igual que el senyor Murakami, que el llibre que tocava llegir era la novel·la i no l'adaptació al teatre que es va fer anys posteriors de la mateixa obra. Però d'aquest petit lapsus ens aprofitem tots plegats per anar comparant moments i situacions de la història del senyor Rusiñol.

                                                                   2

A ON LA SENYORA SHAFFER FORMULA LES PRIMERES PREGUNTES.- I EL MOMENT EN QUÈ ENS HI CAPFIQUEM EN UN JOC

La senyora Shaffer comença fent tres preguntes per iniciar el debat, essent la primera “Us heu llegit el llibre?”, i tots responem “Sí”; essent la següent “Us ha agradat la lectura?”, i la resposta majoritària és “Sí”, excepte en Cortázar que diu que no li ha interessat massa encara que reconeix que el llibre és molt fàcil de llegir; i després, per concloure, “Heu rigut mentre el llegieu?”, “Molt”, menys en Cortázar que diu que “no massa”. I després, la Shaffer ens ha fet saber que s'ha tret un pes de sobre perquè la veritat, ara que l'ha tornat a llegir, no ha sentit el mateix que quan era estudiant i que més aviat s'ha sentit destrampada, i va pensar que als demés no ens agradaria. En aquest moment en Delibes recorda que li va passar el mateix amb Las tesis de Nancy, d'en Ramon J. Sender, llibre comentat en una tertúlia molt anterior.

Llavors, Shaffer proposa fer un joc que ha creat amb les seves pròpies mans (i ment) i, abans d'explicar el seu objectiu, fa una petita introducció de l'origen de la paraula "auca" comentant que prové del joc de l'oca, que la paraula es va anar deformant i que al principi va ser un joc prohibit. D'auques existen vàries, però la d'en Rusiñol conté 27 il·lustracions d'en Ramon Casas, amb rodolins d'en Gabriel Alomar, i ens va repartint totes les estempetes per colocar-les en el seu ordre correcte en una cartulina que ha posat damunt de la taula. Llavors anem pensant i parlant entre nosaltres, intentant posar les escenes en el lloc que creiem que els hi correspon, però el resultat final és bastant desastrós, encara que el treball en equip ha sigut interessant.

                                                                   3

LES PRIMERES REFLEXIONS QUE FEM DE L'OBRA DE RUSIÑOL

Després d'aquest bon començament, s'ha donat pas a la tertúlia, i el primer en començar a parlar ha sigut en Capote que ha trobat la història molt actual, com el fet típic de que La Puntual pasi de pares a fills, un exemple amb el que en Baudelaire hi està d'acord, i a més, la relació entre l'Esteve i en Ramonet li fa recordar a la que va tenir amb el seu pare a l'empresa familiar. En Capote i la Marta veuen clar que la intenció de la figura del pare és marcar el camí al seu fill, perquè res no el distregui del seu objectiu econòmic a La Puntual. En aquest punt, Murakami pregunta si es pot considerar l'obra una autobiografia de l'autor i Shaffer li respon que sí ja que Rusiñol va tenir una relació semblant amb el seu avi, la diferència és que a l'obra ell li posa molt d'humor.

                                                                    4

UNA OBRA MODERNISTA BEN DIFERENT.- DEL GRAN RIURE QUE PROVOCA L'HUMOR DE LA HISTÒRIA

Aquesta novel·la, que alguns ni la consideren com a tal si no més aviat una estranyesa, va ser com un xoc dintre del Modernisme, i en Capote diu que la gent que apareix a l'obra és gent de cèntims, amb calers, que es pot permetre tot el que fan i tenen. En Delibes posa també l'exemple de l'avi que s'estranya que hi hagi un llibre a la botiga, si lo que val i lo important són els números. En Baudelaire parla sobre les situacions en general que estan molt caricaturitzades, portant-les a l'extrem, i a en Murakami li fan molt de riure les bogeries de la parella a la muntanya quan "van al camp". I és que en general la gent s'ha rigut molt amb la història, com en Capote amb els consells de l'avi. En Delibes recorda també el missatge final de l'obra, dient l'Esteve que reconeix que ha treballat tota la vida i li diu al seu fill que aprofiti a viure.

                                                                     5

DE QUAN PARLEM DE LA DESCRIPCIÓ DE LA BARCELONA DE L'ÈPOCA.- I SEGUIM EXALTANT L'HUMOR DE L'OBRA

En Murakami es pregunta si les tres Maries del llibre van donar peu a l'expressió coneguda de "les tres Maries" i la Shaffer ho busca per internet en aquell mateix moment i veu que no, que prové de la Bíblia. Precisament, en Murakami comenta que hi ha moltes expressions que es perden a l'adaptació de l'obra al teatre; en canvi, li ha fet molta gràcia, igual que a en Delibes, el diàleg que hi ha amb els pintors.

La Sissi parla de la descripció de les barriades de Barcelona, essent el barri més comercial, el més viu, on es troba La Puntual. I en Baudelaire troba molt bo tot el diàleg entre la parella protagonista quan es compren la torre, perquè quan edifiquen al voltant, com augmenta el seu valor, el senyor Esteve li diu a la Tomasa que haurien de vendre-se-la. I és que a en Baudelaire li ha encantat tot, al contrari que el llibre Las tesis de Nancy, que el va trobar passat de moda.

                                                                      6

EL MOMENT QUE LA SENYORA AUSTEN EXPOSA LES SEVES PROPOSTES.- ES POSA DATA DE LA PROPERA TROBADA

1. "Mecanoscrit del segon origen", de Manuel de Pedrolo: 1 vot.

2. "Maus", d'Art Spiegelman: 6 vots.

3. "Un lugar llamado escuela", de Montserrat Fleck i Enric Prats: 1 vot.

Propera trobada: 26 de novembre de 2016.