Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Novel·la negra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Novel·la negra. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 de febrer del 2014

ACTA 22a REUNIÓ: "El falcó maltès" de Dashiell Hammet

Un cop més, ens trobem a les 6 de la tarda a casa dels senyors Capote Parker, per començar una nova trobada de lectors del club dels “Lleons de la Vella Europa”. Aquest cop per parlar del llibre El Falcó Maltès de Dashiell Hammett. Abans però, donem la benvinguda a una nova incorporació, la Imma, que es dirà EDMOND ROSTAND,
Comencem parlant sobre el personatge principal (SAM SPADE) on en Capote comenta que està bon ben descrit. La MARTA puntualitza que no és gaire bo llegir un llibre quan ja has vist la pel·lícula ja que veus a l’actor i la Murakami comenta que està molt ben ambientada per l’època en que es descriu.
1. En SAM SPADE controla el que passarà?
La Parker i en Cortázar alhora deixen anar un si rotund i en Capote puntualitza que “el tiu domina que t’hi cagues”. La Murakami comenta que li surten les coses de llet ja que llegeixen pàgines de la noia i ell al cap de poc t’ho resumeix en poques paraules i també comenta que l’escriptor dedica molta estona en escriure als personatges. En Baudelaire dubte de si en SAM és bo o dolent i en Cortázar diu que fins a la meitat del llibre no el va enganxar
La Parker  i la Sissi  coincideixen en que el personatge de la secretària els hi agrada molt i l’Shelly diu que és molt intuïtiva, però que el paper de la dona, en general, queda fatal, de fet, tal i com passava en aquella època.

2. La  Murakami pregunta que què els hi ha semblat en CAIRO?
En Cortázar i la Sissi opinen que el posen per despistar la trama igual que en Baudelaire que diu que és un “afegit”

3. Comparant la pel·lícula i el llibre....
Tant en Capote com la Parker diuen que és molt fidel  i en Baudelaire diu que hi ha escenes a la peli que les simplifiquen.
La Murakami comenta que li molestaven la descripció de les baralles ja que al llibre les descriuen molt violentes i que a la peli és un “pimpam!” Es comenten algunes escenes de la pel·lícula són molt bones com ara quan enfoquen a en GUTMAN des de baix.

En Baudelaire diu que el llibre està bé però quan l’acabes diu que està moooolt bé! “És collonut!”
4. El llibre es mereix el títol de clàssic?
En general és un si força clar.
5. I finalment a la pregunta de “us ha agradat”?
En general si. La Parker diu que l’ha llegit en un mal moment i que no pot opinar gaire sobre aquesta última pregunta. En Baudelaire diu que comença senzill i acaba molt bé.
Tot seguit, les tres propostes de la Moliner:

1. VES ON ET PORTI EL COR, de la Susanna Tamaro: 4 vots
2. L’ÚLTIM TEMPORAL, d’en Jaume Rodríguez: 0 vots
3. L’ESTIU QUE COMENÇA, de la Sílvia Soler: 9 vots
Així doncs i un cop finalitzada la reunió, traiem agendes i quedem pel proper dissabte dia 8 de febrer i el lloc a concretar.

diumenge, 17 de novembre del 2013

The Maltese Falcon de Dashiell Hammett

Gènere: Novel·la negra

Any: 1930


Edició en Català:
Títol: El falcó Maltès
Editorial: Edicions 62
Traducció: Marga García de Miró
Any: 2.006
Pàgines: 256


Edició en Castellà:
Títol: El halcón maltés
Editorial: Alianza
Traducció: Fernando Calleja
Any: 2.006
Pàgines: 272

Biografia i obra de l'autor:
Dashiell Hammett a la wikipedia.

dilluns, 2 d’abril del 2012

ACTA 13a REUNIÓ 31/3/12, Se sabrà tot, Xavier Bosch

Satisfacció generalitzada és el que es respira entre els lectors. Podríem dir que tot i no entusiasmar exageradament a ningú, és un dels llibres que hem llegit que ha donat una millor sensació en general. 
Els membres del club ho atribueixen a diversos factors en els que tots hi estan més o menys d’acord: El fet que s’emmarqui a Barcelona la fa propera, les històries en un principi independents estan ben travades per tal de mantenir la intriga tot i saltar constantment d’un personatge a un altre, el llenguatge planer i alhora mordaç i una història complex però explicada de forma senzilla i relativament fàcil de seguir, l’estructura dels capítols que donen agilitat a la narració i a la seva lectura. 
Com a tota bona novel·la negra és molt visual i fàcilment se’n podria fer una pel·lícula. Tothom es mostra a més encuriosit per saber fins a quin punt l’escriptor Xavier Bosch hi ha posat part de la seva biografia com a director d’un diari i d’un programa de radio. Ens queda el dubte de si les pressions polítiques i empresarials que explica al llibre de forma tan realista són a més, reals. En aquesta vessant del realisme que dóna la novel·la, alguns dels lectors presents a la reunió també valoren el bé que s’explica la captació de immigrants joves per part de xarxes terroristes o la forma de treballar en un diari. 
En resum, una novel·la negra que ha enganxat a tothom amb un inici on ja veiem al protagonista vençut, cosa que dóna intensitat a la narració. 


Presentació dels llibres candidats per a la propera trobada:
“Estrella distante” de Roberto Bolaño, 5 vots
“El mal de Montano” d’Enrique Vila-Matas, 2 vots
“Dublinesos” de James Joyce, 3 vots

Ens trobem els proper 19 de Maig a les 18h a un lloc per determinar.

dilluns, 16 de gener del 2012

Se sabrà tot de Xavier Bosch

Gènere: Novel·la negra

Any: 2.009

Última edició:
Editorial: Proa
Any: 2.011
Pàgines: 304

Biografia i obra de l'autor:
Xavier Bosch a la wikipedia

dimecres, 17 de febrer del 2010

ACTA 1a. REUNIÓ 12/2/2010: 1280 ànimes de JIM THOMPSON

Benvinguda i presentació de la nova membre del Club del Lleons, la Sissí.

Inicia la conversa Anònim, "a mi m'ha agradat", diu.

Continua Delibes referint-se a la primera novel·la com a una "sorpresa". Li ha agradat, el llibre, l'edició, que sigui novel·la negra, tot i que explica que no és lectora d'aquest tipus de literatura. Diu que "és un tipus de llibre que no hauria comprat". Parla d'una traducció heavy.

Segueix Capote, també sorprès. "És un llibre totalment diferent a com l'imaginava". Parla d'una narrativa original. Li agrada la manera que té l'autor de plasmar els sentiments del personatge principal. Diu que si a algú li interessa, porta la biografia de Jim Thomson.

"Descubrí que me salía de la nariz... la caída de los gorriones"; parlem d'aquest fragment.

Cortázar apunta a cada capítol se segueix l'escena de l'anterior: "va molt bé perquè la gent no es perdi", diu.

La conversa porta a parlar amb profunditat del personatge principal de 1280 ànimes, Nick Corey. J.K Rowling diu "sembla tonto i en realitat és un tiu fred i calculador". Tothom hi està d'acord. "Menja, dorm,...brillant quan maquina les situacions..." En Jaume matisa "no diu gairebé res i fa que es mogui tot". Capote "ell realment no fa res, no incita a nignú"; Baudelaire "sempre es justifica per tot, el que fa és culpa de la societat"; Jaume "justifica el que fa utilitzant la paraula de Déu, és creient de veritat?". Baudelaire respon "ell és un supervivent".

A Sissí li ha agradat el moment en que manipula a l'altre xèrif. A Delibes li ha crispat els nervis en el moment que mata a l'oncle John. És molt descriptiu. (En aquest moment, casualment, entra al bar la bibliotecària de Calella). "És un assassí en serie", diu Baudelaire. Murakami questiona: "té sort? O planeja les coses bé?". "És un cabrón", insisteix Dorothy Parker.

La conversa deriva a la discussió de fins a quin punt aquesta és una novel·la negra o d'intriga.

Finalment Murakami parla d'un llibre del mateix autor, per si el cuquet ha despertat algún dels membres del club i vol continuar amb Thompson. Un asesino dentro de mi. La Fugida, diu Bukowski, "també és molt bona". Capote apunta que Thompson va morir l'any 1977.

També es parla de la versió cinematogràfica de la novel·la. Tot i que els diàlegs són bastant fidels i que manté l'esperit del personatge, hi ha qui opina que no li ha acabat de convèncer, sobretot, diu Shelley, per la localització.

Tots els Lleons coincideixen a valorar aquest llibre molt positivament per a ser la primera lectura. Un llibre amè, diuen.


Delibes proposa que a la propera reunió es respongui a 5 preguntes sobre el llibre triat, per tal d'encetar la conversa. Qüestions que facin referència a la opinió i pensament de cadascú sobre el nou llibre. Aquestes preguntes s'hauran d'anar pensant i penjant en aquest mateix bloc uns dies abans de la nova cita.


Per tancar la reunió Anònim fa la seva proposta de llibres:

1. Xocolata desfeta, de Joan Lluís-Lluís. 123 maneres diferents d'un assassinat.

2. Blankets, de Craig Thompson. Història d'amor adolescent. Còmic. 500 pàgines. Es llegeix ràpid.

3. El retrat de Dorian Gray, d'Oscar Wilde. Un clàssic.


Per majoria, la propera lectura dels Lleons de la Vella Europa serà el número 2.


Data propera reunió: 5 de març a les 20.00 h.


Es tanca la sessió i aquesta acta.

dimarts, 5 de gener del 2010

Bocamolls (I)

“No us diria pas que aneu errats; és clar que tampoc no gosaria dir que teniu raó.”

“De vegades penso que és potser per això que no progressem tant com en altres bandes. La gent perd tantes hores de feina linxant els altres i gasta tants diners en corda, en gasolina, torrant-se abans d’hora i d’altres històries, que no queden ni diners ni mà d’obra per a les coses normals.”


"No hi ha pas infern personal, perquè els pecats individuals no existeixen. Tots són públics, tots participem en els dels altres i els altres participen dels nostres."

Llegit a 1280 ànimes de Jim Thompson.

POP. 1280 de Jim Thompson

Gènere: Novel·la negra
Any: 1.964

Última edició en Català:
Títol: 1.280 Ànimes
Editorial: Edicions 62
Traducció:
Any: 1.988
Pàgines: 170

Última edició en castellà:
Títol: 1.280 Almas
Editorial: Punto de Lectura
Traducció: Antonio Prometeo Moya
Any: 2007
Pàgines: 235

Adaptacions:
Cinema: "Coup de Torchon" de Bertrand Tavernier (1981). Traduïda al castellà com a: Corrupción - 1280 Almas.


Biografia i obra de l'autor: 
Jim Thompson a Wikipedia
Jim Thompson a Lecturalia
Jim Thompson a l'Enciclopedia Catalana