Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Truman Capote. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Truman Capote. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 de març del 2014

La novel·la de no ficció

Novel·la de no ficció. Un oxímoron i un nou gènere literari creat per Truman Capote.
A la contraportada de Tor, l'editor decideix establir una certa comparació amb la novel·la reconeguda com a primera del gènere, "A sang freda":
 "...una arriscada aventura periodística convertida en narració literària -recordant el nord-americà Truman Capote."

Una comparació arriscada, ja que l'obra de Capote està considerada una de les grans obres literàries del segle XX.
A la propera trobada podem discutir amb aquells que hagueu llegit els dos llibres, si aquesta comparació li fa o no un favor a "Tor". Els que no hagueu llegit "A sang freda", a part de recomenar-vos la seva lectura, us deixo aquest article per tal que us en pogueu formar una opinió.


A sangre fría, inicio de la no ficción
Por Lizeth Gómez De Anda

El 16 de noviembre de 1959 la portada de un periódico local de Kansas dedicaba su primera plana a un crimen escalofriante: “Four in Holcom Murdered Family”. Ese día, a dos mil kilómetros, un periodista de cabello engomado y grandes anteojos leyó en el New York Times la nota de 300 caracteres, sobre el asesinato de la familia Clutter, hecho que lo inspiró para crear un nuevo género en la literatura: la novela de no ficción. Impactado y lleno de incertidumbre sobre algunos detalles del multihomicidio —como que la línea telefónica fue cortada para evitar llamadas de auxilio y que los asesinos no se llevaron nada de la suntuosa residencia—, Truman Capote se dirigió a Kansas en compañía de la escritora Nelle Harper Lee. Ese año, después de obtener la aprobación de su editor, el periodista tomó los primeros datos que habrían de convertirse en una de las obras más importantes del siglo XX: A sangre fría. La obra, ejemplo de una investigación profunda, logró, en palabras del escritor Rafael Pérez Gay, hacer que el periodismo se convirtiera en literatura pura y dura. “Si uno lee A Sangre Fría todavía asombra la precisión con la que ha sido narrada, la destreza para caracterizar y darle densidad a los personajes, y la sangre fría para describir la terrible noche en la que lo asesinos terminaron con la vida de la familia Clutter, salieron de la casa con 50 dólares, cuatro vidas y el principio de una gran obra literaria”, señala. Capote, que llamaba la atención por su personalidad extrovertida, concibió la idea de la novela motivado por el deseo de escribir un libro que se leyera como prosa pero que, en cada detalle, fuera rigurosamente cierto: “hizo periodismo de la mayor calidad, documentando hasta el último detalle de lo que escribía, pero también literatura de la mayor calidad escribiendo rigurosamente todo lo que había investigado”, expresa el novelista e historiador Héctor Aguilar Camín. “Estableció un género que revolucionó todo el ámbito de no ficción, porque es una historia verdadera y documentada, es también una historia dramática que tiene la revelación de un enigma”, agrega. Más allá de sus expectativas, Capote logró convertir un suceso, que la prensa tradicional abordaría de manera fragmentada, en un texto literario: “probablemente este material puesto en otras manos no hubiera dado el resultado que dio en la prosa extraordinaria de Truman. Su novela ha quedado como una insignia de lo que puede ser el periodismo si se escribe con inteligencia y con talento”, expresa Pérez Gay. Previendo un poco de las críticas que podían surgir, recuerda el escritor Eliseo Alberto, Capote se adelantó: “inventó un género, algo que nadie había hecho todavía y él mismo lo mencionó. Lo hizo con gran maestría y el resultado de su trabajo continúa vigente”. El autor de Desayuno en Tiffany’s dedicó seis años de su vida a realizar una profunda investigación de campo, un análisis detallado de los registros oficiales y, para José Carreño, principalmente “la realización de entrevistas verdaderamente desalmadas con los asesinos de la familia (Hickcock y Perry Smith)”. “Esta novela acuña dos vertientes que se pensaban totalmente opuestas”, señala Carreño. Para el poeta Luis Miguel Aguilar: “A sangre fría tiene ese mérito: ahí surge la novela de no ficción. Al principio despreciaron el género autores como Norman Mailer que tiempo después acabaría incurriendo en él con La canción del verdugo. Por otra parte el periodista y escritor Rubén Cortés afirma que desde el siglo XVIII hay antecedentes del género: “en realidad antes de A sangre fría existía algo estilísticamente similar a la no ficción cuando en 1722 Daniel Defoe escribió El año de la peste, un libro sobre la epidemia de peste bubónica que azotó a Londres en 1665”. Con una pijama de seda, Truman Capote pasó noches gestando la novela hasta la muerte de los asesinos: ¿En total cuánto dinero encontraste de los Clutters? preguntó el periodista a Perry Smith. Cuarenta o cincuenta dólares, respondió.

La novela consagró a Capote como uno de los escritores de la literatura norteamericana del siglo XX.
Capote sigue paso a paso la vida del pequeño pueblo de Holcom, y realiza los retratos detallados de las víctimas de una muerte tan espantosa como insospechada, acompaña a la policía en las pesquisas que condujeron al descubrimiento y detención de Hickcock y Perry Smith. La novela se concentra en los dos criminales psicópatas hasta construir dos personajes perfectamente bien definidos que retratan la desesperanza humana.

dissabte, 5 de febrer del 2011

ACTA 7ena REUNIÓ 16/01/2011: Esmorzar al Tiffany's, Truman Capote

Alguns membres del club després del visionat de la pel.lícula.


5 de la tarda, Bar Tòpic, Calella. El club ha canviat de bar. Ens situem en aquest del carrer St. Josep on podrem veure la pel.lícula del llibre que hem llegit.


Benvinguda i salutacions entre els membres del Lleons.

Iniciem el col.loqui del llibre de Capote "Esmorzar al Tiffany's". Comença Shelley amb la pregunta: A qui no li ha agradat?. La recent incorporada al club, Margarithe Duras, exposa la seva decepció davant de la famosa novel.la. Tot al contrari de Dorothy Parker, qui diu "m'ha entusiasmat i em llegiré un altre llibre de Capote". La també recent incorporada Lucía Etxebarría inicia el tema de la traducció de la novel.la. Es busquen expressions i es comparen les diferents versions català/castellà.

Cortázar afegeix que "a mi al principi no m'ha agradat" Baudelaire respon "a mi el principi se m'ha fet estrany. El que m'explica m'agrada, però com ho explica, no és natural"

Passem a comentar les descripcions dels personatges. Sobre aquest tema, Delibes afirma "la descripció dels personatges és genial, t'imagines la pel.lícula , ho veus tot". Molts membre del club hi estan d'acord.

Bukowski resalta la importància de les ulleres de la protagonista, la Holly. Diu "bàsic en el llibre quan es trenquen, això fa que ella obri els ulls, veu la realitat...". Continuem parlant de personatges; Cortázar diu "el marit, m'agrada, és un canvi en la història". Delibes segueix "m'agrada com descriu el barman, m'encanta que en una història tan petita s'hi expliquen tantes coses". Bukowski fa referència a una escena que ens ha fet riure a tots/es: "la de la festa d'homes al seu pis".

Capote resalta el context històric de la novel.la: "viuen en un món frívol, superficial...mentre els personatges de la novel.la: viva la vida! fan copes mentre hi ha la guerra..."

Baudelaire parla del protagonista: "és un pardillu de la manera que parla d'ell mateix, tot gira al voltant d'ella, ell mai no explica les seves emocions..."

Capote continua: "m'agrada que el narrador sigui un mindundi" Bukowski diu "semblant a en Watson de Sherlock Holmes, fa de narrador testimoni".

Murakami enceta una nova conversa i parla del gat de la Holly. "Té un gran simbolisme en la novel.la. Ella deixa el gat però després el fa anar a buscar. A més, no li posa nom. Si li posa nom té responsabilitat".

Cortázar parla de "quan surten sols a fer voltes" Baudelaire diu que és còmica l'escena dels cavalls.

Murakami continua amb tema simbolismes: "parlem del títol? Tiffany's és el lloc que vol arribar a ser ella"

Sissí diu parlant del narrador altre vegada: "és molt macu com la descriu al principi". Compara la vida de Holly amb la de l'actriu, Audrey Hepburn.

Capote comenta: "És tonta o s'ho fa la Holly?" Shelley, Murakami, Sissí, Delibes, Parker estan d'acord amb què és intel.ligent i es fa la ingènua.

Etxebarría diu: "és una dona materialista pel fet d'anar a veure un home a la presó només per cobrar?" Hi ha diferents opinions sobre aquest tema.

Murakami reprén la conversa de la traducció de la novel.la al català. Posa diferents exemples que extreu del llibre en el mateix moment. També comenta la que per ella ha estat la frase el llibre "D'aquí a la porta hi teniu 4 segons, caminant. Us en dono dos".

Capote continua amb les descripcions dels personatges: "es descriuen molt bé els personatges, els coneixes sense necessitat que et t'ho diguin tot". Etxebarría afegeix "dedueixes tot segons la manera de comportar-se. No et dóna prou pistes per saber què pensa".
Capote diu que li agrada la manera de fer de l'autor del llibre, Truman Capote, "perquè és fred però no és cru. No et provoca l'emoció". I parla d'un altre llibre de l'autor, "A sang freda".

La conversa sobre aquest llibre es tanca amb les últimes opinions del protagonista masculí. "em vaig adonar que estava enamorat d'ella", una frase que esmenta Baudelaire i on resalta que aquest personatge "no ho explica millor, acaba la conversa; està enamorat però no fa res per dir-li". Delibes diu "li obre la porta a les 4 del matí, ho fa tot per ella". Capote: "ell s'adona que no té res a fer quan a la festa, arriba i veu tot ple d'homes".

Es posa el punt i final al col.loqui d'Esmorzar al Tiffany's. En general ha tingut una bona rebuda. Hi ha aplaudiments.
Alguns membres del club continuen la reunió amb el visionat de la pel.lícula Esmorzar al Tiffany's.

Cortázar és el següent en exposar els tres llibres. Ho fa quan són 3/4 de 6 de la tarda.

1. Thérese Roquin, de Émile Zola. Una novel.la del naturalisme, 1867. Diu que impacte per la història i el crim. Parla de la conducta humana. Posa el protagonista al límit.

2. Todos los fuegos el fuego, de Júlio Cortázar. Un llibre de 8 contes de l'any 1966.

3. Zeitoun, de Dave Eggers. Un llibre de no ficció de l'any 2010 sobre l'huracà Katrina.

Després de les votacions a mà alçada tenim: llibre 1, 5 vots; llibre 2, 4 vots; llibre 3, 6 vots. Tot i ajustat, el guanyador per la propera trobada de Lleons ha estat Zeitoun. La data proposada i acceptada per tots els membres és el 26 de març a les 18h. al mateix bar Tòpic.

Cal esmentar la nova incorporació de Raquel Montero, germana de Baudelaire i el nou pseudònim de Núria Fàbregas, Lucía Etxebarría.

NOTA DE LA TRANSCRIPTORA DE LES ACTES: Crec que també és important que consti en acta que les valoracions i opinions de tots els llibres dels Lleons es fan sense cap ordre concret, anant així d'un tema a l'altre i retornant a temes ja comentats amb anterioritat. La voluntat d'aquestes actes és doncs reflectir la conversa mantinguda amb fidelitat a l'ordre dels comentaris.

dissabte, 15 de gener del 2011

Bocamolls (VIII)

- D'aquí a la porta, hi teniu quatre segons, caminant. Us en dono dos.

Senzillament brillant.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Bocamolls (VII)

"Aquel lunes de octubre de 1943. Un día precioso, alegre como un pájaro. Nos tomamos para empezar sendos manhattans en el bar de Joe Bell; y, cuando éste se enteró de mi buena suerte, cócteles de champán por cuenta de la casa. Después paseamos hasta la Quinta Avenida, en donde había un desfile. Las banderas al viento, el retumbar de las bandas militares, no parecía tener relación alguna con la guerra sino que más bien parecían una fanfarria organizada exclusivamente en mi honor."

Llegit a "Desayuno en Tiffany's" de Truman Capote

dimecres, 10 de novembre del 2010

BREAKFAST AT TIFFANY'S de Truman Capote

Gènere: Novel·la

Any: 1.958

Última edició en Català:
Títol: Esmorzar al Tiffany's
Editorial: Proa
Traducció: Ramon Folch i Camarasa
Any: 2.006
Pàgines: 128

Última edició en castellà:
Títol: Desayuno en Tiffany's
Editorial: Anagrama
Traducció: Enrique Murillo
Any:
Pàgines: 158

Adaptacions:
Cinema: "Breakfast at Tiffany's" de Blake Edwards (1961). Traduïda al castellà com a: "Desayuno con diamantes". Traduida al català com a: "Esmorzar amb diamants"


Biografia i obra de l'autor:
Truman Capote a Wikipedia
Truman Capote a l'Enciclopèdia Catalana

dimarts, 20 d’abril del 2010

CAPOTE

De la web de l'Ajuntament de Palamós:

EL PRÒXIM 26 D’ABRIL ES COMPLIRAN 50 ANYS DE LA PRIMERA VISITA DEL PERIODISTA I ESCRIPTOR TRUMAN CAPOTE, A PALAMÓS. PER COMMEMORAR AQUEST FET, L’ÀREA DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE PALAMÓS HA PREPARAT TOT UN SEGUIT D’ACTIVITATS COMMEMORATIVES QUE S’INICIARAN LA DIADA DE SANT JORDI. UNA MOSTRA DOCUMENTAL SOBRE L’ESCRIPTOR, PROJECCIÓ DE LA PEL•LÍCULA CAPOTE, TAULES RODONES O UNA RUTA LITERÀRIA SÓN ALGUNES DE LES PROPOSTES PREVISTES. PRECISAMENT LA RUTA LITERÀRIA ÉS UNA DE LES PROPOSTES DESTACADES DEL PROGRAMA MITJANÇANT LA QUAL ES VOL ACONSEGUIR TRANSMETRE AQUELLES SENSACIONS I EMOCIONS QUE VA PODER SENTIR TRUMAN CAPOTE EN LES SEVES ESTADES AL MUNICIPI.

Truman Capote, un dels escriptors més rellevants de la literatura universal, va escollir justament Palamós com a recés per a escriure, durant tres estius (del 1960 a 1962), l’obra més reconeguda d’aquest autor A sang freda.

Aquest és un fet ha quedat recollit a la història del municipi i, en la majoria dels casos, poc conegut per al públic en general. D’ençà de l’any passat però la relació de Capote amb Palamós s’ha escampat arreu mitjançant l’obra L’home dels pijames de seda de l’escriptor i periodista Màrius Carol, una novel•la que va ser guanyadora del Premi Prudenci Bertrana 2009.

El fil argumental d’aquesta obra, on es remarca el vincle de Capote amb el municipi, va ser el detonant de l’inici d’aquest projecte que ha realitzat l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palamós i que commemorarà el 50 aniversari de l’arribada de Truman Capote a la vila.

EL 26 D’ABRIL CELEBRACIÓ DEL 50è ANIVERSARI
Precisament el pròxim dilluns 26 d’abril es commemoraran aquests 50 anys de l’arribada de l’escriptor nord-americà a Palamós. Aquest dia és prevista la projecció de la pel•lícula Capote, en un acte que tindrà lloc a partir de les 20h al teatre auditori La Gorga.

Abans de l’inici d’aquesta projecció i amb la col•laboració de diversos actors de l’Agrupació Teatral La Gespa, es farà una recreació de com podia haver estat, fa 50 anys, l’arribada a Palamós de Capote, en una “performance” que seguirà com a guió, l’explicació que recull el llibre de Màrius Carol.

El llibre L’home dels pijames de seda de l’escriptor i periodista Màrius Carol també serà protagonista d’una activitat prèvia a l’inici oficial dels actes commemoratius, ja que la Biblioteca Municipal Lluís Barcelo i Bou ha programat, per al dia de Sant Jordi (divendres 23 d’abril) a partir de les 11 h del matí, la lectura continuada de l’obre L’home dels pijames de seda.

Aquesta activitat, que és previst que es realitzi de manera ininterrompuda fins a les 20 h, tindrà lloc a la plaça dels Països Catalans, davant la Biblioteca Municipal Lluís Barceló i Bou, un equipament que a partir del 23 d’abril i durant el mes de maig, també oferirà als seus usuaris i per a la seva consulta, la bibliografia completa de Truman Capote.

La programació commemorativa del 50è aniversari de l’arribada de Capote a Palamós seguirà el dia 7 de maig a les 19 h, també a la Biblioteca Municipal, amb la realització d’una taula rodona formada per diversos palamosins i palamosines que van conèixer a Capote i al seu entorn, amb els quals també es parlarà d’altres personatges destacats que van passar per Palamós durant aquella època, com l’escriptor Robert Ruark, Ava Garner, etc.

El dia 4 de juny, el Museu de la Pesca de Palamós proposarà una edició especial de l’activitat Imatges que fan parlar, dedicant aquesta edició a poder comentar amb el públic el Palamós de Truman Capote en imatges.

Un muntatge d’imatges dels seixantes del fons del fotògraf palamosí Serrat i retalls de premsa de l’època, indicaran als participants com era Palamós en aquells moments i serviran com a fil conductor d’aquesta activitat, que tindrà lloc a partir de les 19 h al Museu de la Pesca.

LA RUTA LITERARIA CAPOTE
Una de les activitats més destacades del programa commemoratiu del 50è aniversari de l’arribada de Truman capote a Palamós, és la Ruta literària. Palamós a l’època de Truman Capote.

Aquesta proposta s’iniciarà el 19 de juny, coincidint amb les activitats de la Festa Major de la vila, ressegueix el Palamós que reflexa Carol a l’obra L’home dels pijames de seda, neix amb l’objectiu d’explicar que a Palamós i a la Costa Brava, malgrat el pas dels anys, encara es poden experimentar sensacions i emocions semblants a les que va sentir Truman Capote i altres personatges en les seves estades.

Des de l’Àrea de Cultura s’ha treballat en documentar l’època, els llocs, l’entorn, els personatges, per tal de construir el guió de la ruta que es traslladarà en el fulletó explicatiu que acompanyarà i complementarà la ruta. El recorregut de la ruta passarà per tots aquells llocs, edificis, carrers, racons que van ser referent durant l’estada de l’escriptor a Palamós i, també, d’aquells indrets que es relacionen amb altres personatges famosos de l’època que van visitar el municipi.

El periodista i escriptor Truman Capote (Nova Orleans, 1924–Los Ángeles, 1984), escriu part de la novel•la A sang freda (1966) a Palamós. Capote fa tres estades a Palamós entre 1960 i 1962, en total uns 18 mesos. Arriba l’abril de 1960 i s’instal•la en una casa de la zona de La Catifa. També s’allotja, entre d’altres, a l’Hotel Trias i en una magnífica casa a cala Sanià.