La
primera qüestió
va ser
per Murakami
i era la següent: la història, en el seu retrat
generacional de l'Amèrica dels anys 70, recorre al sexe, les drogues
i el rock, t'ha estat fàcil situar-te en aquest context? El relat és
universal o molt autòcton? I
per Murakami no li havia estat difícil;
no eren coses que havia fet
en la seva vida però eren
pròpies
d'una etapa, i li havia sigut
fàcil situar-se en general,
ja que sí que considerava
el relat bastant
universal. Per Baudelaire, la música ajuda a situar-te en el temps
de l'obra.
La
segona pregunta, dirigida a Capote, era
així: no hi ha policies, metges ni científics, el món
adult queda bastant exclòs del relat, creus que aquest factor atorga
quotidianitat i realisme o, al contrari, ajuda a crear una atmosfera
irreal i confosa? I la seva
resposta va ser clara, si entressin els adults tot seria més confós;
potser seria més realista però no aniria bé per la història. És
un còmic més sobre l'adolescència, per això no surten adults. En
Baudelaire comenta que això que no surtin els adults és totalment
intencionat i si, per exemple, haguessin
policies la història seria
més serie B.
La
tercera pregunta la va respondre la Sissi i era aquesta:
superficialment, el bacil de la història pot
recordar a la sida o a les infeccions de transmissió sexual, creus
que la lectura que fa el còmic sobre el sexe és conservadora? Per
ella sí que era conservadora. Els nois del còmic estant començant
en el món del sexe, i no troba que hi hagi res innovador però sí
que és bastant actual. Baudelaire ho identifica
més com una lectura conservadora ja que la malaltia és com un
càstig si practiques el sexe i treu un altre exemple, el de les
pelis de por, on els primers en morir sempre són els que practiquen
sexe.
La
quarta pregunta era per en Delibes: el rebuig social per la
deformitat es contraposa amb la seducció i l'erotisme que produeix
en la intimitat, quin dels dos elements és el que et trasbalsa més
i per què? El rebuig social
totalment, posant d'exemple quan els que pateixen la deformitat van a
comprar menjar. Això era el que més l'havia impactat, com el fet
que estiguin al bosc amb les escombraries. En Capote veu la malaltia
com l'adolescència portada a l'extrem, o sigui que podia ser
qualsevol altra malaltia. En
Baudelaire no pot oblidar la imatge del petó a la boca del coll, una
escena que la Sissi la veu com un acte d'amor, sense veure-ho com una
cosa repel·lent.
La
cinquena pregunta la va
respondre l'Austen però en diferent ordre, o sigui uns minuts més
tard ja que, sense voler, en
Baudelaire se la va saltar. La seva pregunta va ser la següent: la
narració està plena de malsons, flashbacks i paranoies
psicodèliques, creus que és encertat aquest format? Una història
més lineal s'agrairia o restaria? I
l'Austen ho tenia ben clar, una història més lineal hagués restat
i li havia agradat molt aquest format, encara que era veritat que a
vegades confonia. Per la Sissi també creia que una història més
lineal hagués perdut.
La
sisena pregunta va ser per la Parker: l'estil de dibuix old
school, la composició de les pàgines, el blanc i negre,
l'imaginari de terror...què et sembla la proposta estètica de
l'obra? I va respondre que a
ella li havia agradat com tractava l'autor el color negre a tota
l'obra, però que havia tingut problemes per reconèixer alguns nois
del còmic fins quasi a la meitat de la història. A Baudelaire li va
encantar el dibuix en el seu moment, però ara el veia com més
estàtic, i que l'autor ha evolucionat a millor encara.
La
setena pregunta era per en Cortázar: consideres a
l'element fantàstic (l'epidèmia mutant) un Macguffin? Podria
ser intercanviable per qualsevol altre o és imprescindible pel
relat? La
seva resposta va ser que no era un Macguffin perquè aquest tipus
d'epidèmia sí que la considerava imprescindible per la història,
sobretot per com havia tractat l'autor el tema fantàstic, una opinió
que també tenia l'Austen que per ella si no hi hagués aquest fet
fantàstic no li hagués agradat la història.
La
vuitena pregunta li va tocar a la Shaffer: els canvis
durant el creixement, la solitud en l'adolescència, el pas a la vida
adulta, el fet de sentir-se diferent...quin consideres que és
el tema principal de la història? Per
ella era una barreja de tots i el que més li havia impactat era la
solitud a l'adolescència, el fet de que no apareguin adults
i que no tinguessin
el recolzament de la família. En definitiva, que li havia costat
connectar amb aquest ambient
i amb el que no es veia identificada.
I
per últim, havia una pregunta dirigida a tots: què és
per tu el forat negre que dóna títol a l'obra? I
la gran majoria pensava en el mateix, que els protagonistes de la
història es troben en un forat degut al futur incert que tenen. En
Baudelaire veu el títol com una cosa molt física
però que li pots donar
diferents interpretacions.
Per
finalitzar la
trobada, l'Austen va proposar els seus tres llibres:
1.
"Quiero dejar de ser un dentrodemi", de Birger Sellin.
3 vots.
2.
"El petit príncep", d'Antoine de Saint-Exupéry. 1 vot.
3.
"El hombre que confundió a su mujer con un sombrero, d'Oliver
Sacks. 4 vots.
Fins
la propera reunió, que serà ben aviat: el 23 de febrer.
