Ens reunim un altre cop a casa d'en Delibes, que ens rep amb tota la seva amabilitat i que ens ha preparat una barreja d'esmorzar/vermutet. I com a sorpresa, aquest tipus d'aperitiu ha donat per un extens debat ja que el mateix Delibes el coneix com un "finger buffet" i els demés en diem un "pica-pica". Però bé, després de fer broma (i hem seguit fent-ho durant la reunió), aquest cop toca parlar, per segona vegada, d'un llibre de l'esmentat Delibes (ves per on) anomenat "Diario de un cazador". Però dels que hi som a la reunió (falta l'Edmond Rostand) només l'han llegit cinc integrants: la Sissi, en Capote, la Parker, en Murakami, i el mateix Delibes, com no.
Abans de començar el debat, en Delibes ha volgut comentar que va escollir precisament aquest llibre perquè potser és el més feixuc de tota la seva obra (de l'obra de l'escriptor i no de la persona que ha agafat el seu nom com a component del club, un fet que millor deixar-ho clar per si de cas hi ha algun despistat). Encara que va creure que també la seva lectura era fàcil per si el lector el deixava de llegir i uns dies més tard el tornava a agafar. Però després de les seves paraules, la Shaffer ha comentat que només ha llegit unes vint pàgines del llibre ja que no ha pogut amb el llenguatge i el tipus de narrativa, igual que li ha passat a en Cortázar. Dit això, la primera pregunta que formula en Delibes és, precisament, sobre aquest llenguatge de l'obra, per si s'entén bé degut als mots propis del món rural, i si ajuda la narrativa i la descripció de l'autor, i en Capote ha donat la seva opinió dient que ell creu que s'entén molt bé i en Murakami ha remarcat la riquesa lèxica. Llavors en Capote comenta que la novel·la està escrita en primera persona, que el vocabulari és limitat, excepte per tot el que té a veure amb el camp, i que al final això fa que sigui aborrit perquè sempre és el mateix, i Murakami parla de monotonia i en Capote pensa que l'autor ho reflecteix tan bé que sí que és monòton. En Delibes creu que no passa res en pobles que estan a l'extraradi i aquesta opinió la recolza en Murakami dient que el protagonista només té la preferència d'anar a caçar. A la Parker li agrada molt que l'autor es posi en la pell del personatge i que escrigui com si fos ell.
La següent pregunta va dirigida a la definició de l'obra d'en Delibes perquè, com s'ha comentat al primer paràgraf, ja coneixem dues de les seves obres, i en Murakami diu clarament que sap escriure una Espanya rural i clava els personatges però el que li molesta concretament d'aquest llibre és que el protagonista sigui un caçador. A en Delibes li agraden molt les descripcions que fa i com és tan naturalista descriu molt bé les escenes. La Sissi ressalta que té un vocabulari immens i ha trobat una part divertida del llibre quant a la relació amb els veïns, destacant que algunes coses que passen a l'història són com ara. I tant en Murakami com la Parker estan d'acord en què quan el protagonista surt de la casa la història és més interessant. En Capote també creu que el fet que els capítols siguin curts ajuda a la lectura. En Delibes torna a subratllar la seva riquesa lèxica, encara que sigui sempre el mateix, i la Parker i en Murakami tornen a coincidir amb la crueltat de l'escriptor perquè ho descriu tot molt bé, fins i tot amb les persones, destacant la duresa de la vida.
La tercera i quarta pregunta són semblants perquè fan referència a l'actualitat, si s'escriuen aquest tipus de novel·les costumistes/naturalistes i si hi ha algun autor que ens recordi a la literatura d'en Delibes, i en aquest moment en Cortázar parla d'un llibre anomenat Intemperie, de l'escriptor Jesús Carrasco, que sí recorda a la seva obra i que, a més, els crítics literaris l'han comparat amb el mateix Delibes i en Cormac McCarthy. Després d'això entrem en una conversa que ens porta un temps enrere: en Murakami es remet al tipus de literatura dels anys 40 i 50, i en Baudelaire comenta que en aquella època hi havia una cultura del llenguatge escrit que provocava una sèrie d'obres que ara no es publiquen. La Shaffer diu que han perdurat les llegendes perquè s'han transmès oralment, però en Capote creu que els contes han de tenir un suport. En general, tots parlem de que a l'actualitat es troba massa informació (no com abans que anàvem directament a l'enciclopèdia) i, encara que tot està a l'abast, hi ha una mica de desordre. I per últim, a la pregunta de si després de conèixer una mica l'obra d'en Delibes en llegiries més llibres, en Capote respon que sí perquè té clar que Diario de un cazador és una excepció dintre de la seva obra.
Ara és el torn d'en Cortázar que proposa aquests tres llibres:
1. Todos los fuegos el fuego (Julio Cortázar): 5
2. Píldoras azules (Frederik Peeters): 2
3. Cosas que los nietos deberían saber (Mark Oliver Everett): 2
La propera reunió serà el dia 25 de juliol. Bona lectura a tots.
La propera reunió serà el dia 25 de juliol. Bona lectura a tots.
