ACTA 14a REUNIÓ: "Estrella Distante" de Roberto Bolaño

Davant la pregunta d'en Bukowski, la resposta general és que el llibre ha "agradat a mitges".

Delibes, Moliner, Parker, Sissí i Murakami consideren que la primera meitat ha estat intrigant, però que després era necessari rellegir fragments, tornar enerere...per entendre què s'estava dient.
Relacionat amb això, a escriptores com Parker i Sissí, o Delibes els ha molestat els diversos salts en l'espai i temps que es van succeïnt. Tot al contrari que a en Baudelaire i Monzó, que els ha agradat aquesta tècnica ja que els llenguatge usat ho permetia i, a més, no ha fet perdre el fil en cap moment. Agosaradament, en Capote i Bukowski consideren un encert aquests salts que han permès que es vagin enllaçant les diferents històries.

Per altra banda, Cortázar i Bukowski consideren que hi ha "escenes infrahumanes" que fan riure (marica sense braços) i altres com Murakami han fet una "lectura en diagonal" dels fragments on es parlava d'alguns autors ja que els trobava difícil de seguir pel desconeixement que té del tema.

Pel que fa a l'argument, es critica la falta de protagonisme de les germanes Garmendia (Sissí) i Shelley comenta que en l'escena del cafè "em vaig pensar que els mataria a tots, que seria l'únic poeta que quedaria viu).

La unanimitat és present quan es parla del final, ja que ha agradat a tothom. Capote discrepa considerant que "no se sap si ha mort o no, com a mort...el final és massa obert".

Es considera que tot i les metàfores que hi ha al llibre (que en són moltes) i el "difícil" argument, el llenguatge és fàcil d'entendre. També es destaca com el llibre pretén ser una crítica a Pinochet (Sissí), un retrat del Chile literari dels '70 (Baudelaire) i un primer pas cap a una altra novel·la de l'autor: "Los detectives salvajes" (Bukowski).

Per acabar, Sissí fa notar que "després de la lectura, de desfer el llibre, sembla que m'agrada més".

Un cop finalitzada la tertúlia Sissí presenta els següents llibres i s'obtenen aquests resultats a les votacions:

"La pell de la revolta" de Jordi Sierra i Fabra (3 vots)
"La conversación" Mercedes Salisachs (0 vots)
"La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey" de Ann Shaffer (7 vots)

Murakami proposa convidar a la propera trobada a la Marta Vilella, la traductora al català del llibre escollit. S'aprova per unanimitat.

Sobre Bolaño i Estrella Distante

Hola Lleons. Només quatre ratlles per situar-nos amb Roberto Bolaño i Estrella Distante.

Bolaño va néixer l’any 1953 a Xile, on va viure fins que als quinze anys es va traslladar amb tota la seva família a Mèxic. Allà va continuar amb els seus estudis secundaris fins que als disset anys els abandonà definitivament. Als vint anys va tornar a Xile per recolzar Allende, però quan va arribar-hi es va trobar amb el cop d’Estat de Pinochet, l’11 de setembre de 1973, i va ser empresonat vuit dies. Va tornar a Mèxic, on junt amb a un amic va formar el moviment poètic autoanomenat “infrarrealista”, que s’oposava als poders dominants de la poesia mexicana. Des de llavors, mai es deixarà de considerar poeta. Va començar al cap de poc a escriure prosa, més o menys quan emigra a Catalunya. Un cop al nostre país va treballar en diversos oficis (vigilant nocturn d’un càmping de Castelldefels, veremador algun estiu), fins que va decidir dedicar-se completament a la literatura. L'any 1982 es va casar amb Carolina López, catalana, i es van instal·lar a Blanes. A partir de 1990, amb el naixement del primer dels seus dos fills, va veure que no podria alimentar la seva família només escrivint poesia, i va començar seriosament amb la narrativa; alguns dels seus contes li reportaren diversos premis literaris municipals. La fama, però, no li va arribar fins que el 1998 Los Detectives Salvajes va guanyar el Premio Herralde de Novela. A partir de llavors, la seva fama i la seva producció literària aniran exponencialment en augment fins que el 15 de juliol de 2003 morirà a l’hospital de la Vall d’Hebron, víctima d’un càncer.

Estrella Distante fou la quarta novel·la que va escriure Bolaño i hi podem resseguir en part la seva biografia, des dels inicis d’estudiant en tallers de poesia (aquest Arturo Belano, alter ego seu) passant pel cop d’estat de Pinochet (amb aquest feixisme militar, violent i fred, que viu i sent com el mal absolut, i que aquí ens dibuixa amb el personatge del poeta autodidacta Ruiz Tagle), fins la seva emigració al nostre país. També hi podem detectar, en la forma d’escriure, en els escenaris i en els personatges, aquesta voluntat poètica de la seva escriptura que sempre el va acompanyar.

I per acabar, unes paraules de Bolaño, autodefinint-se políticament: «no me gusta la unanimidad sacerdotal, clerical, de los comunistas. Siempre he sido de izquierda y no me iba a hacer de derechas porque no me gustaban los clérigos comunistas, entonces me hice trotskista. Lo que pasa que luego, cuando estuve entre los trotskistas, tampoco me gustaba la unanimidad clerical de los trotskistas, y terminé siendo anarquista (…) Ya en España encontré muchos anarquistas y empecé a dejar de ser anarquista. La unanimidad me jode muchísimo.»

Un inconformista fins al final, en molts sentits, sobretot en el literari. I no vull avançar gaires coses més perquè no sé com aneu de lectura. De moment ho deixo aquí. Espero que aquestes línies us ajudin a contextualitzar el que aneu llegint. Salut!

[Fonts: Wikipèdia, Archivo Bolaño (garciamadero.blogspot.com), Biografías y vidas (www.biografiasyvidas.com), Roberto Bolaño. La última entrevista periodística y otros textos (www.elortiba.org/bolano.html)]

Estrella distante de Roberto Bolaño

Gènere: Novel·la

Any: 1.996

Última edició:
Editorial: Anagrama
Any:
Pàgines: 160

Biografia i obra de l'autor:
Roberto Bolaño a la wikipedia