dissabte, 5 de febrer del 2011

ACTA 7ena REUNIÓ 16/01/2011: Esmorzar al Tiffany's, Truman Capote

Alguns membres del club després del visionat de la pel.lícula.


5 de la tarda, Bar Tòpic, Calella. El club ha canviat de bar. Ens situem en aquest del carrer St. Josep on podrem veure la pel.lícula del llibre que hem llegit.


Benvinguda i salutacions entre els membres del Lleons.

Iniciem el col.loqui del llibre de Capote "Esmorzar al Tiffany's". Comença Shelley amb la pregunta: A qui no li ha agradat?. La recent incorporada al club, Margarithe Duras, exposa la seva decepció davant de la famosa novel.la. Tot al contrari de Dorothy Parker, qui diu "m'ha entusiasmat i em llegiré un altre llibre de Capote". La també recent incorporada Lucía Etxebarría inicia el tema de la traducció de la novel.la. Es busquen expressions i es comparen les diferents versions català/castellà.

Cortázar afegeix que "a mi al principi no m'ha agradat" Baudelaire respon "a mi el principi se m'ha fet estrany. El que m'explica m'agrada, però com ho explica, no és natural"

Passem a comentar les descripcions dels personatges. Sobre aquest tema, Delibes afirma "la descripció dels personatges és genial, t'imagines la pel.lícula , ho veus tot". Molts membre del club hi estan d'acord.

Bukowski resalta la importància de les ulleres de la protagonista, la Holly. Diu "bàsic en el llibre quan es trenquen, això fa que ella obri els ulls, veu la realitat...". Continuem parlant de personatges; Cortázar diu "el marit, m'agrada, és un canvi en la història". Delibes segueix "m'agrada com descriu el barman, m'encanta que en una història tan petita s'hi expliquen tantes coses". Bukowski fa referència a una escena que ens ha fet riure a tots/es: "la de la festa d'homes al seu pis".

Capote resalta el context històric de la novel.la: "viuen en un món frívol, superficial...mentre els personatges de la novel.la: viva la vida! fan copes mentre hi ha la guerra..."

Baudelaire parla del protagonista: "és un pardillu de la manera que parla d'ell mateix, tot gira al voltant d'ella, ell mai no explica les seves emocions..."

Capote continua: "m'agrada que el narrador sigui un mindundi" Bukowski diu "semblant a en Watson de Sherlock Holmes, fa de narrador testimoni".

Murakami enceta una nova conversa i parla del gat de la Holly. "Té un gran simbolisme en la novel.la. Ella deixa el gat però després el fa anar a buscar. A més, no li posa nom. Si li posa nom té responsabilitat".

Cortázar parla de "quan surten sols a fer voltes" Baudelaire diu que és còmica l'escena dels cavalls.

Murakami continua amb tema simbolismes: "parlem del títol? Tiffany's és el lloc que vol arribar a ser ella"

Sissí diu parlant del narrador altre vegada: "és molt macu com la descriu al principi". Compara la vida de Holly amb la de l'actriu, Audrey Hepburn.

Capote comenta: "És tonta o s'ho fa la Holly?" Shelley, Murakami, Sissí, Delibes, Parker estan d'acord amb què és intel.ligent i es fa la ingènua.

Etxebarría diu: "és una dona materialista pel fet d'anar a veure un home a la presó només per cobrar?" Hi ha diferents opinions sobre aquest tema.

Murakami reprén la conversa de la traducció de la novel.la al català. Posa diferents exemples que extreu del llibre en el mateix moment. També comenta la que per ella ha estat la frase el llibre "D'aquí a la porta hi teniu 4 segons, caminant. Us en dono dos".

Capote continua amb les descripcions dels personatges: "es descriuen molt bé els personatges, els coneixes sense necessitat que et t'ho diguin tot". Etxebarría afegeix "dedueixes tot segons la manera de comportar-se. No et dóna prou pistes per saber què pensa".
Capote diu que li agrada la manera de fer de l'autor del llibre, Truman Capote, "perquè és fred però no és cru. No et provoca l'emoció". I parla d'un altre llibre de l'autor, "A sang freda".

La conversa sobre aquest llibre es tanca amb les últimes opinions del protagonista masculí. "em vaig adonar que estava enamorat d'ella", una frase que esmenta Baudelaire i on resalta que aquest personatge "no ho explica millor, acaba la conversa; està enamorat però no fa res per dir-li". Delibes diu "li obre la porta a les 4 del matí, ho fa tot per ella". Capote: "ell s'adona que no té res a fer quan a la festa, arriba i veu tot ple d'homes".

Es posa el punt i final al col.loqui d'Esmorzar al Tiffany's. En general ha tingut una bona rebuda. Hi ha aplaudiments.
Alguns membres del club continuen la reunió amb el visionat de la pel.lícula Esmorzar al Tiffany's.

Cortázar és el següent en exposar els tres llibres. Ho fa quan són 3/4 de 6 de la tarda.

1. Thérese Roquin, de Émile Zola. Una novel.la del naturalisme, 1867. Diu que impacte per la història i el crim. Parla de la conducta humana. Posa el protagonista al límit.

2. Todos los fuegos el fuego, de Júlio Cortázar. Un llibre de 8 contes de l'any 1966.

3. Zeitoun, de Dave Eggers. Un llibre de no ficció de l'any 2010 sobre l'huracà Katrina.

Després de les votacions a mà alçada tenim: llibre 1, 5 vots; llibre 2, 4 vots; llibre 3, 6 vots. Tot i ajustat, el guanyador per la propera trobada de Lleons ha estat Zeitoun. La data proposada i acceptada per tots els membres és el 26 de març a les 18h. al mateix bar Tòpic.

Cal esmentar la nova incorporació de Raquel Montero, germana de Baudelaire i el nou pseudònim de Núria Fàbregas, Lucía Etxebarría.

NOTA DE LA TRANSCRIPTORA DE LES ACTES: Crec que també és important que consti en acta que les valoracions i opinions de tots els llibres dels Lleons es fan sense cap ordre concret, anant així d'un tema a l'altre i retornant a temes ja comentats amb anterioritat. La voluntat d'aquestes actes és doncs reflectir la conversa mantinguda amb fidelitat a l'ordre dels comentaris.

dimecres, 2 de febrer del 2011

ZEITOUN de Dave Eggers

Gènere: No ficció

Any: 2.009

Última edició en castellà:
Títol: Zeitoun
Editorial: Mondadori
Traducció: Cruz Rodríguez Juiz
Any: 2.010
Pàgines: 336



Biografia i obra de l'autor:
Dave Eggers a wikipedia

dissabte, 15 de gener del 2011

Bocamolls (VIII)

- D'aquí a la porta, hi teniu quatre segons, caminant. Us en dono dos.

Senzillament brillant.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Bocamolls (VII)

"Aquel lunes de octubre de 1943. Un día precioso, alegre como un pájaro. Nos tomamos para empezar sendos manhattans en el bar de Joe Bell; y, cuando éste se enteró de mi buena suerte, cócteles de champán por cuenta de la casa. Después paseamos hasta la Quinta Avenida, en donde había un desfile. Las banderas al viento, el retumbar de las bandas militares, no parecía tener relación alguna con la guerra sino que más bien parecían una fanfarria organizada exclusivamente en mi honor."

Llegit a "Desayuno en Tiffany's" de Truman Capote

dimecres, 10 de novembre del 2010

BREAKFAST AT TIFFANY'S de Truman Capote

Gènere: Novel·la

Any: 1.958

Última edició en Català:
Títol: Esmorzar al Tiffany's
Editorial: Proa
Traducció: Ramon Folch i Camarasa
Any: 2.006
Pàgines: 128

Última edició en castellà:
Títol: Desayuno en Tiffany's
Editorial: Anagrama
Traducció: Enrique Murillo
Any:
Pàgines: 158

Adaptacions:
Cinema: "Breakfast at Tiffany's" de Blake Edwards (1961). Traduïda al castellà com a: "Desayuno con diamantes". Traduida al català com a: "Esmorzar amb diamants"


Biografia i obra de l'autor:
Truman Capote a Wikipedia
Truman Capote a l'Enciclopèdia Catalana

diumenge, 7 de novembre del 2010

ACTA 6ena REUNIÓ 06/11/2010: Tres vidas de Santos, Eduardo Mendoza

8h. del vespre, La Xicra, Calella.
Benvinguda i salutacions entre els membres dels Lleons. Un apunt per l'acta d'avui: per causes de força major hem traslladat la reunió al bar La Xicra. Estem a l'espera de trobar un nou lloc adient per a les nostres reunions. La Vella Europa ha tancat. Surten diferents propostes per celebrar la propera trobada, entre elles, La Fusta, a dalt, o El Pla dels encants. Sembla que aquest últim lloc té prou punts per ser la nova seu dels Lleons.
Iniciem el col.loqui del llibre Tres vidas de Santos, d'Eduardo Mendoza. Qui el va proposar, J.K. Rowling, afirma que "Mendoza sempre m'ha agradat, però aquest llibre no". Delibes puntualitza: "la segona història no m'ha agradat gens i la última m'ha fet pensar en alguna altra història". Bukowski afegeix que la primera història és la millor. Tothom hi està d'acord, "crec que fallen els finals", conclou el mateix Bukowski. Baudelaire diu que "les tres històries s'assemblen molt"; i seguidament posa en exemples. Acaba sentenciant que "totes acaben amb un parrafada moral".
Delibes fa un símil amb la narrativa de Delibes (l'escriptor real): "fa servir adjectius molt concrets..." I continua: "a la primera història; tot i que al final també decepciona".
Cortázar participa en la conversa explicant que fins i tot en el primer conte li sobren entre 20 i 30 pàgines. Delibes l'acompanya i opina que tot i que la primera meitat passa bé, al final decau.
La conversa continua amb la segona història del llibre. Bukowski recorda "el bruixot de la tribu que Dubslav troba en un encreuament de camins i confón amb el dimoni". Capote continua: "quan semblava que la història s'animava i pensaves, ara passarà alguna cosa interessant...no hi aprofunfia".
Murakami pensa que a cadascuna de les històries hi ha una lliçó moral. Baudelaire hi està d'acord. Sissí diu "no hi he trobat alliçonament".
La conversa continua amb opinions sobre l'autor del llibre. Entre d'altres, Murakami diu: "el primer conte és el primer que va escriure (cronològicament), potser ara, ja no és el que era..." Bukowski afegeix: "a veure si ara potser no era el moment de donar-li el Planeta a Mendoza, doncs".
J. K Rowling explica: "tenia moltes expectatives i esperava la part picantona de Mendoza que aquí no he trobat..."
Murakami inicia la conversa envers els títols de les tres històries. Bukowski pensa que potser ajuntar aquests tres contes en un llibre has estat un invent d'un editor. Molts dels membres expressen la seva extranyesa sobre els títols dels contes i sobre el títol general del llibre. "No tenen sentit ni relació", diuen.
Capote afirma "no puc dir que no m'hagi agradat gens, en tot cas m'ha deixat indiferent".
Cortázar inicia el tema de la sintaxi i diu: "utilitza molt els dos punts i el punt i coma, i moltes vegades sense sentit". Ell mateix posa d'exemple la pàgina 76 del llibre i en llegeix un paràgraf tot assenyalant els signes de puntuació que ha enumerat. I acaba: "a mi m'agraden els punts i coma!".
Murakami explica "costa d'entendre el canvi de persones i el diàleg entre personatges. No trobo sentit a aquest canvi".
Sissí destaca la vida monòtona i lineal de tots els personatges, "no tenen alts i baixos". Delibes continua i llegeix la contraportada del llibre i indignada expressa: "és totalment mentida!". Tots el lleons hi estan d'acord i se'n riuen.
Cortázar fa notar la relació entre la primera història del llibre i el moment actual que vivim, la visita del Papa a Barcelona. Immediatament ens imaginem les famílies barcelonines que acullen els bisbes o sacerdots que vénen per participar en la visita del pontífex. Tot i que amb classe i a l'alçada del club, ens en fotem.
Continuant amb l'ambient fotetis comentem entre tots el tema del mort i l'esmòquing de la segona història. Capoten posa ordre.
Les conclusions es precipiten: "no ho acaba de fer bé, vol assemblar-se a Paul Auter", diu Capote. "Baudelaire continua "són històries molt cerebrals, les d'un escriptor treballant i prou". Tots els Lleons coincideixen amb la paraula indiferència.
Mary Shelly és la següent en fer les tres propostes.
1. Desayuno con John Lennon y otras crònicas para la história del rock", del periodista-crític musical Robert Hilburn.
2. "Esmorzar a Tiffany's", de Trumman Capote.
3. "A gust amb la vida", d'Anna Gavaldà.
Amb 4,7 i 1 vot respectivament, la segona opció és l'escollida per a la propera reunió, que celebrarem el dia 15 o 22 de gener del 2011 a un lloc per determinar.
Ha de constar en acta l'absència justificada de la membre Anònim, la qual ha delegat el vot a Baudelaire i la membre sense nom, la qual ha estat representada pel seu marit, també sense nom; (va sorgir la proposta no formal d'anomenar-los Moliner i Monzó respectivament). També la incorporació de dues membres més que faran públic el seu pseudònim mitjaçant un mail a tots els membres dels Lleons.
S'acomiada la reunió i es tanca aquesta acta.



dijous, 4 de novembre del 2010

Bocamolls (VI)

“Nada ilusiona tanto a los nativos como teñirse el pelo de rubio, precisamente aquí, donde la falta de agua no permite a nadie lavarse la cabeza siquiera una vez al mes. Por supuesto, no son tontos: con la piel como el carbón y las facciones de simio, nadie pretende hacerse pasar por sueco. Simplemente, les gusta, como en nuestros países las joyas y los vestidos caros gustan a las mujeres viejas y feas.”

Llegit a Tres vidas de santos d'Eduardo Mendoza.