LOOK AT THE BIRDIE de Kurt Vonnegut

Gènere: Contes

Any: 2.009

Última edició en castellà:

Títol: Mire al pajarito

Editorial:Sexto piso

Traducció: Jesús Gómez Gutiérrez

Any: 2.010

Pàgines: 274

Biografia de Kurt Vonnegut a la vikipèdia
Pàgina oficial de Kurt Vonnegut

Bocamolls (XIX)

"Aunque los solteros son gente solitaria, estoy convencido de que los casados son gente solitaria con cargas familiares."

Llegit a Mire al pajarito de Kurt Vonnegut.

ACTA 8A REUNIÓ 26/3/2011 Zeitoun, Dave Eggers

18'00h de la tarda, al Bar Sant Joan, Calella. Canvi de local a última hora per tancament de l'anterior.

A les 18'11h, després de les salutacions inicials, comença la tertúlia amb la pregunta “A qui no li ha agradat?” Llegim la informació que via electrònica han fet arribar Bukowski i Shelley “tot i no haver-lo pogut acabar de llegir, el llibre està complint amb les expectatives i, a mesura que avança la trama, es va mostrant més interessant”.

Baudelaire opina que no li ha agradat i Delibes, el secunda dient “és com una peli de diumenge a la tarda”. Coincideixen en trobar-hi parts més interessants que d'altres i en què és bastant manipuladora la relació que té Zeitoun amb la família: no s'ho han cregut.

Murakami afegeix que “Zeitoun és massa bona persona, tot el que fa està bé i això m'ha molestat”.

Sissí afegeix: “a més, no està massa a casa. És un home fred amb els seus fills”. Per Cortázar “la relació amb les filles és el que més m'agrada”, per Marguerite Duras “té una bona relació amb la dona”, per Delibes “és indiferent amb ella” i per Baudelaire “no és crítica la narració amb aquesta actitud”. Per Monzó “Zeitoun és el contrari de la seva dona”.

Després d'aquest intercanvi d'opinions, surt el tema de la religió. Capote obre el debat dient “no representa cap problema que algú d'una altra religió canviï el parquet, però sí que ho és si has de conviure-hi”. Per Monzó “la religió hi té un paper molt important” i Delibes en destaca “el tractament que rep la família de la protagonista quan arriba amb el mocador. Sembla que no hagi pogut ser ella qui hagi decidit posar-se'l. És molt despectiu, no em fa el pes la lectura que en fa l'autor, em saben greu les connotacions negatives”.

Monzó apunta a les nombroses explicacions-comparacions que es fan entre El Corà i La Bíblia: “volen dir que és el mateix”. Murakami i Arendt ho veuen “com un intent d'explicar-nos El Corà”. Per tancar el tema Murakami afegeix que la fe ha salvat els protagonistes en molts moments i que, en situacions similars, el millor que es pot fer és tenir-ne.

Quan s'analitza la societat, l'entorn i la ciutat, les opinions són diverses. Dorothy Parker opina que “la societat americana ens la venen com a molt oberta i no ho és”, Madame Bovary “que les dones funcionen a part i que el llibre és un cas de discrimanció racial, tot i que detenguin el protagonista com a lladre”. Delibes veu que la reacció de Zeitoun “ha alimentat el seu ego, no va amb la seva família”. Capote ha trobat a faltar que es parlés de la ciutat de Nova Orleans.

Per acabar, la narració. Per alguns com Baudelaire el ritme és “basic, senzill, light” i “funcionaria millor si fos més realista”, per Sissí és “lent” i “m'han vingut imatges de la televisió del Katrina quan el llegia” i per d'altres “el ritme és l'adequat” (Capote), “és un llibre creïble” (Cortázar, Arendt i Parker). En general, l'opinió que és un llibre que permet una lectura ràpida i que el llenguatge és fluïd i és l'adequat per narrar aquesta situació.

En relació a la trama, Murakami opina que “si el llibre té una finalitat de denúncia, passa molt bé, però peca de no voler criticar altres coses (exemple del gos)”. Capote s'estranya de que no mati els animals.

Hi ha una coincidència general en què quan agafen Zeitoun el llibre perd l'interès generat fins al moment de la tempesta, però que al final, amb el desenllaç de la Kathy i les converses amb els policies, el llibre té un bon tancament.

Per acabar, Cortázar recorda que l'any vinent podrem veure una peli d'animació basada en el llibre.

Cal notificar el canvi de nom de Duras per “Hannah Arendt” i el bateig de “Quim Monzó” (J.T.). Per motius familiars, excusa l'absència l'acompanyant de Monzó (proposada, per alguns, com Empar Moliner).

Per acabar, Baudelaire presenta els 3 llibres. El resultat de les votacions és:

Solaris (clàssic de ciència ficció): 3 vots.

Mire al Pajarito (relats curts, humor negre, finals cinquanta): 8 vots.

¿Por qué odio Saturno? (còmic, els Estats Units dels noranta): 3 vots.

The Zeitoun Foundation

Aquí teniu l'enllaç de la fundació creada per a reconstruir Nova Orleans després del Katrina. Sembla que aquest llibre ha estat tot un èxit als Estats Units. La seva qualitat literària ho certifica? Ha passat o passaria el mateix aquí amb un llibre basat, per exemple, en una història real sobre l'11-M? El ressò del llibre té, únicament, un rerefons solidari? És un llibre moralista?

???

http://www.zeitounfoundation.org/

També us deixo l'enllaç d'una crítica publicada a "El País" el 16 d'otubre de 2010.

http://www.elpais.com/articulo/portada/Zeitoun/elpepuculbab/20101016elpbabpor_30/Tes

Mantenim la cita a la mateixa hora i mateix lloc?

Els Lleons a Porcions

A partir del proper dilluns 14, les actes dels lleons es transformaran en ressenyes literaries a:

http://porcions.blogspot.com

El dilluns hi tindrem la de "1280 ànimes" i de mica en mica les anirem publicant totes, en un format diferent, però que en essència reculli la opinió general sobre l'obra.

ACTA 7ena REUNIÓ 16/01/2011: Esmorzar al Tiffany's, Truman Capote

Alguns membres del club després del visionat de la pel.lícula.

5 de la tarda, Bar Tòpic, Calella. El club ha canviat de bar. Ens situem en aquest del carrer St. Josep on podrem veure la pel.lícula del llibre que hem llegit.

Benvinguda i salutacions entre els membres del Lleons.

Iniciem el col.loqui del llibre de Capote "Esmorzar al Tiffany's". Comença Shelley amb la pregunta: A qui no li ha agradat?. La recent incorporada al club, Margarithe Duras, exposa la seva decepció davant de la famosa novel.la. Tot al contrari de Dorothy Parker, qui diu "m'ha entusiasmat i em llegiré un altre llibre de Capote". La també recent incorporada Lucía Etxebarría inicia el tema de la traducció de la novel.la. Es busquen expressions i es comparen les diferents versions català/castellà.

Cortázar afegeix que "a mi al principi no m'ha agradat" Baudelaire respon "a mi el principi se m'ha fet estrany. El que m'explica m'agrada, però com ho explica, no és natural"

Passem a comentar les descripcions dels personatges. Sobre aquest tema, Delibes afirma "la descripció dels personatges és genial, t'imagines la pel.lícula , ho veus tot". Molts membre del club hi estan d'acord.

Bukowski resalta la importància de les ulleres de la protagonista, la Holly. Diu "bàsic en el llibre quan es trenquen, això fa que ella obri els ulls, veu la realitat...". Continuem parlant de personatges; Cortázar diu "el marit, m'agrada, és un canvi en la història". Delibes segueix "m'agrada com descriu el barman, m'encanta que en una història tan petita s'hi expliquen tantes coses". Bukowski fa referència a una escena que ens ha fet riure a tots/es: "la de la festa d'homes al seu pis".

Capote resalta el context històric de la novel.la: "viuen en un món frívol, superficial...mentre els personatges de la novel.la: viva la vida! fan copes mentre hi ha la guerra..."

Baudelaire parla del protagonista: "és un pardillu de la manera que parla d'ell mateix, tot gira al voltant d'ella, ell mai no explica les seves emocions..."

Capote continua: "m'agrada que el narrador sigui un mindundi" Bukowski diu "semblant a en Watson de Sherlock Holmes, fa de narrador testimoni".

Murakami enceta una nova conversa i parla del gat de la Holly. "Té un gran simbolisme en la novel.la. Ella deixa el gat però després el fa anar a buscar. A més, no li posa nom. Si li posa nom té responsabilitat".

Cortázar parla de "quan surten sols a fer voltes" Baudelaire diu que és còmica l'escena dels cavalls.

Murakami continua amb tema simbolismes: "parlem del títol? Tiffany's és el lloc que vol arribar a ser ella"

Sissí diu parlant del narrador altre vegada: "és molt macu com la descriu al principi". Compara la vida de Holly amb la de l'actriu, Audrey Hepburn.

Capote comenta: "És tonta o s'ho fa la Holly?" Shelley, Murakami, Sissí, Delibes, Parker estan d'acord amb què és intel.ligent i es fa la ingènua.

Etxebarría diu: "és una dona materialista pel fet d'anar a veure un home a la presó només per cobrar?" Hi ha diferents opinions sobre aquest tema.

Murakami reprén la conversa de la traducció de la novel.la al català. Posa diferents exemples que extreu del llibre en el mateix moment. També comenta la que per ella ha estat la frase el llibre "D'aquí a la porta hi teniu 4 segons, caminant. Us en dono dos".

Capote continua amb les descripcions dels personatges: "es descriuen molt bé els personatges, els coneixes sense necessitat que et t'ho diguin tot". Etxebarría afegeix "dedueixes tot segons la manera de comportar-se. No et dóna prou pistes per saber què pensa".

Capote diu que li agrada la manera de fer de l'autor del llibre, Truman Capote, "perquè és fred però no és cru. No et provoca l'emoció". I parla d'un altre llibre de l'autor, "A sang freda".

La conversa sobre aquest llibre es tanca amb les últimes opinions del protagonista masculí. "em vaig adonar que estava enamorat d'ella", una frase que esmenta Baudelaire i on resalta que aquest personatge "no ho explica millor, acaba la conversa; està enamorat però no fa res per dir-li". Delibes diu "li obre la porta a les 4 del matí, ho fa tot per ella". Capote: "ell s'adona que no té res a fer quan a la festa, arriba i veu tot ple d'homes".

Es posa el punt i final al col.loqui d'Esmorzar al Tiffany's. En general ha tingut una bona rebuda. Hi ha aplaudiments.

Alguns membres del club continuen la reunió amb el visionat de la pel.lícula Esmorzar al Tiffany's.

Cortázar és el següent en exposar els tres llibres. Ho fa quan són 3/4 de 6 de la tarda.

1. Thérese Roquin, de Émile Zola. Una novel.la del naturalisme, 1867. Diu que impacte per la història i el crim. Parla de la conducta humana. Posa el protagonista al límit.

2. Todos los fuegos el fuego, de Júlio Cortázar. Un llibre de 8 contes de l'any 1966.

3. Zeitoun, de Dave Eggers. Un llibre de no ficció de l'any 2010 sobre l'huracà Katrina.

Després de les votacions a mà alçada tenim: llibre 1, 5 vots; llibre 2, 4 vots; llibre 3, 6 vots. Tot i ajustat, el guanyador per la propera trobada de Lleons ha estat Zeitoun. La data proposada i acceptada per tots els membres és el 26 de març a les 18h. al mateix bar Tòpic.

Cal esmentar la nova incorporació de Raquel Montero, germana de Baudelaire i el nou pseudònim de Núria Fàbregas, Lucía Etxebarría.

NOTA DE LA TRANSCRIPTORA DE LES ACTES: Crec que també és important que consti en acta que les valoracions i opinions de tots els llibres dels Lleons es fan sense cap ordre concret, anant així d'un tema a l'altre i retornant a temes ja comentats amb anterioritat. La voluntat d'aquestes actes és doncs reflectir la conversa mantinguda amb fidelitat a l'ordre dels comentaris.

ZEITOUN de Dave Eggers

Gènere: No ficció

Any: 2.009

Última edició en castellà:

Títol: Zeitoun

Editorial: Mondadori

Traducció: Cruz Rodríguez Juiz

Any: 2.010

Pàgines: 336



Biografia i obra de l'autor:
Dave Eggers a wikipedia