Hola Lleons. Només quatre ratlles per
situar-nos amb Roberto Bolaño i Estrella
Distante.
Bolaño va néixer l’any 1953 a Xile, on va
viure fins que als quinze anys es va traslladar amb tota la seva família a
Mèxic. Allà va continuar amb els seus estudis secundaris fins que als disset anys
els abandonà definitivament. Als vint anys va tornar a Xile per recolzar
Allende, però quan va arribar-hi es va trobar amb el cop d’Estat de Pinochet, l’11
de setembre de 1973, i va ser empresonat vuit dies. Va tornar a Mèxic, on junt
amb a un amic va formar el moviment poètic autoanomenat “infrarrealista”, que
s’oposava als poders dominants de la poesia mexicana. Des de llavors, mai es deixarà de
considerar poeta. Va començar al cap de poc a escriure prosa, més o menys quan emigra a Catalunya. Un cop al nostre país va treballar en diversos oficis (vigilant nocturn d’un càmping de Castelldefels,
veremador algun estiu), fins que va decidir dedicar-se completament a la literatura. L'any 1982 es va casar amb Carolina López, catalana, i es van instal·lar a Blanes. A partir de 1990, amb el naixement del primer dels seus dos fills, va veure que no podria alimentar la seva família només escrivint poesia, i va començar seriosament amb la
narrativa; alguns dels seus contes li reportaren diversos premis literaris municipals. La fama, però, no li va arribar fins que el 1998 Los Detectives Salvajes va guanyar el Premio Herralde de Novela. A
partir de llavors, la seva fama i la seva producció literària aniran
exponencialment en augment fins que el 15 de juliol de 2003 morirà a l’hospital
de la Vall d’Hebron, víctima d’un càncer.
Estrella
Distante fou la quarta
novel·la que va escriure Bolaño i hi podem resseguir en part la seva biografia,
des dels inicis d’estudiant en tallers de poesia (aquest Arturo Belano, alter
ego seu) passant pel cop d’estat de Pinochet (amb aquest feixisme militar, violent i
fred, que viu i sent com el mal absolut, i que aquí ens dibuixa amb el
personatge del poeta autodidacta Ruiz Tagle), fins la seva emigració al nostre país. També hi podem detectar, en la
forma d’escriure, en els escenaris i en els personatges, aquesta voluntat poètica
de la seva escriptura que sempre el va acompanyar.
I per acabar, unes paraules de Bolaño, autodefinint-se
políticament: «no me gusta la unanimidad
sacerdotal, clerical, de los comunistas. Siempre he sido de izquierda y no me
iba a hacer de derechas porque no me gustaban los clérigos comunistas, entonces
me hice trotskista. Lo que pasa que luego, cuando estuve entre los trotskistas,
tampoco me gustaba la unanimidad clerical de los trotskistas, y terminé siendo
anarquista (…) Ya en España encontré muchos anarquistas y empecé a dejar de ser
anarquista. La unanimidad me jode muchísimo.»
Un inconformista fins al final, en molts
sentits, sobretot en el literari. I no vull avançar gaires coses més perquè no
sé com aneu de lectura. De moment ho deixo aquí. Espero que aquestes línies us
ajudin a contextualitzar el que aneu llegint. Salut!
[Fonts: Wikipèdia, Archivo Bolaño
(garciamadero.blogspot.com), Biografías y vidas (www.biografiasyvidas.com), Roberto
Bolaño. La última entrevista periodística y otros textos (www.elortiba.org/bolano.html)]
