ACTA 23a REUNIÓ: "L’estiu que comença" de Sílvia Soler

Ens tornem a reunir a casa de Delibes. A la taula no hi manquen els cafès i les pastes, i els convidats fem el possible perquè la prèvia sigui llarga, dolça i festiva. Dorothy Parker crida a l’ordre i Empar Moliné inicia la trobada de manera inesperada, repartint tres contes entre els fills dels assistents. Celebrem el bon gust de l’Empar, Les aventures d’en Vermelló i en Llargarut, així és com es titula el conte, ajunta les dues debilitats del club; la literatura i la gastronomia. Si afegim el gintònic a la historia, pam! Tres de tres.

Murakami comença fent un exercici de síntesi brutal; previsible, diu, i rep alguna que altra ovació. Edmond Rostand confirma la sensació de Murakami i afegeix que només li ha agradat la portada. Algú de la taula, de manera dissimulada, revisa la portada esperant trobar-s’hi una explosió de colors, formes i textures. Per a Bukowski la novel•la no acaba bé, per a ell el final feliç seria que els protagonistes no acabessin junts. Capote opina que no poden escapar del seu destí, resulta trist perquè existeix una força externa que els obliga a acabar junts. Aprofundint una mica més, ell considera que el gran tema del llibre és com els morts, els absents, marquen la vida dels vius. La voluntat de les mares mortes és el que domina l’acció de la novel•la. Jo, que sóc de naturalesa romàntica, faig una lectura dels mateixos fets de manera diametralment diferent. Per a mi els protagonistes estan predestinats a estar junts, a pesar de la distorsió de la seva tragèdia familiar i del desig de les seves mares.

Es percep a la taula dues formes diferents d’analitzar el llibre; per una banda tenim els que el troben molt ben escrit però previsible, i per l’altra els que no els hi ha agradat la forma però sí el contingut. En aquest sentit cal senyalar que no es tracta d’una novel•la realista, sinó del retrat idealista de dues famílies catalanes realitzat de manera esnob. Una Catalunya pixa polida, vaja.

Murakami afirma que la lectura en cap moment no li ha despertat cap tipus de sentimentalisme o empatia, Dorothy Parker, en canvi, trenca una llança per la novel•la, ella ha tingut els ulls negats durant gran part de l’obra i li posarà l’ull morat a qualsevol que posi en dubte la tendresa del text. Quim Monzó pregunta si es pot considerar el llibre com un telefilm d’Antena 3 de mitja tarda. Parker s’aixeca i li apaga una cigarreta al front.

Hi ha cares d’estupefacció, però no es deuen a que Parker no ha fumat en s’ha vida, sinó a que ha corregut la veu a la taula de que Sílvia Soler, l’autora del llibre, és la germana d’en Toni Soler, el famós periodista i productor televisiu. Molts no ho sabien, però ara resulta del tot evident; el perfil romà, la papada, les patilles... Ha estat com quan et diuen que la Peppa Pig té cara de penis (com no m’havia adonat abans?).

 

Finalment, Quim Monzó fa les seves tres propostes literàries;

 

1. “Tor, tretze cases i tres morts” de Carles Porta (7 vots)

2. “Benvingut al món real” de Sandro Rosell (0 vots)

3. “Homes d’honor” de Xavier Bosch (6 vots)

 

Hi ha hagut certa polèmica durant la votació, ja que els llibres no acompleixen el nombre de pàgines establert per la normativa del club, però en Monzó és un esperit lliure que no rendeix comptes davant de ningú. Un home descarat i segur de si mateix, que se’n riu de les lleis i no coneix la paraula prohibit. Just abans de marxar, Parker li vessa un cubata a l'entrecuix.

Baudelaire

L'estiu que comença de Sílvia Soler

Gènere: Novel·la

Any: 2013


Editorial: Planeta
Pàgines: 224

Biografia i obra de l'autora:
Sílvia Soler

ACTA 22a REUNIÓ: "El falcó maltès" de Dashiell Hammet

Un cop més, ens trobem a les 6 de la tarda a casa dels senyors Capote Parker, per començar una nova trobada de lectors del club dels “Lleons de la Vella Europa”. Aquest cop per parlar del llibre El Falcó Maltès de Dashiell Hammett. Abans però, donem la benvinguda a una nova incorporació, la Imma, que es dirà EDMOND ROSTAND,
Comencem parlant sobre el personatge principal (SAM SPADE) on en Capote comenta que està bon ben descrit. La MARTA puntualitza que no és gaire bo llegir un llibre quan ja has vist la pel·lícula ja que veus a l’actor i la Murakami comenta que està molt ben ambientada per l’època en que es descriu.
1. En SAM SPADE controla el que passarà?
La Parker i en Cortázar alhora deixen anar un si rotund i en Capote puntualitza que “el tiu domina que t’hi cagues”. La Murakami comenta que li surten les coses de llet ja que llegeixen pàgines de la noia i ell al cap de poc t’ho resumeix en poques paraules i també comenta que l’escriptor dedica molta estona en escriure als personatges. En Baudelaire dubte de si en SAM és bo o dolent i en Cortázar diu que fins a la meitat del llibre no el va enganxar
La Parker  i la Sissi  coincideixen en que el personatge de la secretària els hi agrada molt i l’Shelly diu que és molt intuïtiva, però que el paper de la dona, en general, queda fatal, de fet, tal i com passava en aquella època.

2. La  Murakami pregunta que què els hi ha semblat en CAIRO?
En Cortázar i la Sissi opinen que el posen per despistar la trama igual que en Baudelaire que diu que és un “afegit”

3. Comparant la pel·lícula i el llibre....
Tant en Capote com la Parker diuen que és molt fidel  i en Baudelaire diu que hi ha escenes a la peli que les simplifiquen.
La Murakami comenta que li molestaven la descripció de les baralles ja que al llibre les descriuen molt violentes i que a la peli és un “pimpam!” Es comenten algunes escenes de la pel·lícula són molt bones com ara quan enfoquen a en GUTMAN des de baix.

En Baudelaire diu que el llibre està bé però quan l’acabes diu que està moooolt bé! “És collonut!”
4. El llibre es mereix el títol de clàssic?
En general és un si força clar.
5. I finalment a la pregunta de “us ha agradat”?
En general si. La Parker diu que l’ha llegit en un mal moment i que no pot opinar gaire sobre aquesta última pregunta. En Baudelaire diu que comença senzill i acaba molt bé.
Tot seguit, les tres propostes de la Moliner:

1. VES ON ET PORTI EL COR, de la Susanna Tamaro: 4 vots
2. L’ÚLTIM TEMPORAL, d’en Jaume Rodríguez: 0 vots
3. L’ESTIU QUE COMENÇA, de la Sílvia Soler: 9 vots
Així doncs i un cop finalitzada la reunió, traiem agendes i quedem pel proper dissabte dia 8 de febrer i el lloc a concretar.

The Maltese Falcon de Dashiell Hammett

Gènere: Novel·la negra

Any: 1930


Edició en Català:
Títol: El falcó Maltès
Editorial: Edicions 62
Traducció: Marga García de Miró
Any: 2.006
Pàgines: 256


Edició en Castellà:
Títol: El halcón maltés
Editorial: Alianza
Traducció: Fernando Calleja
Any: 2.006
Pàgines: 272

Biografia i obra de l'autor:
Dashiell Hammett a la wikipedia.

ACTA 21a REUNIÓ: "Hombres Salomonela en el planeta porno" de Yasutaka Tsutsui

Els lleons ens tornem a reunir, aquest cop qui ens obra les portes del seu Castell és Sissi emperadriu, que ens fa salivar amb unes fantàstiques magdalenes. Tenim un nou membre, l’Aída, que té pendent posar-se un pseudònim, ens ha honrat amb la seva presència i a més comptem amb participació la Laura però ens manca la saviesa d’en Monzó.
A l’hora concordada comença la reunió, no sense haver patit abans algun que altre accident (pèrdues d’orina, caiguda escales avall i lactàncies vàries). Hem fet un canvi en la dinàmica de la reunió, Baudelaire ens planteja un seguit de qüestions que fan que la reunió sigui més dinàmica i participativa (Felicitats Baudelaire per la capacitat de sintesi a l'hora de fer les preguntes!).

1. L’escriptura resulta despreocupada, no busca cap pes, sinó el ritme i l’efecte instantani. A vegades dóna la impressió de tractar-se d’una tonteria molt ben documentada. Lleugeresa o superficialitat?
Hi ha diverses opinions, Capote ens diu que per ell és més lleuger, encara que es nota que sap escriure per la rotunditat d’algunes escenes. Delibes en canvi el troba més superficial, intencionat pel pes de la història. Murakami ens diu que impacte pel que diu, no per com ho diu. Cortázar comenta que es nota que Yasutaka Tsutsui s’ha documentat, sobretot en l’última història.

2. Sembla ser que aquest tipus de narració funciona millor en format curt. El conte més llarg és el que dóna títol al llibre, creieu que se’n ressent d’això?
Murakami i Sissi estan d'acord en que se'n ressent. Capote i Parker creiem que els contes són irregulars, n'hi ha de més bons que d'altres. Baudelaire ens comenta que la selecció dels contes no ha estat feta pel mateix autor, sinó per l'editorial, i que el primer i l'últim conte tenen en comú la temàtica dels somnis, que és com si haguessin obert i tancat el cercle.
A Capote el primer conte li recorda a Pere Calders (pel punt de realisme màgic), a Delibes i Parker a Quim Monzó.

3. El món s’inclina, misogínia o antifeminisme?
Delibes a trobat que tot el llibre és masclista, mentre que Sissi i Bukowski veuen com l'autor també caricaturitza als personatges masculins. Capote creu que és més provocador que masclista.

4. Violador de tabús, us ha incomodat algun fragment?
Tots coincidim en que el relat més cruel i violent és: "El límit de la felicitat". Delibes, fins i tot, es va plantejar deixar de llegir. Murakami ho sintetitza dient que la clau és la paraula límit, el límit de la crueltat. Capote ens fa una altra semblança, ara amb el director de cinema Haneke. A Baudelaire és el que més li ha agradat.

5. Ens presenta unes societats opressives i dures, i uns individus ineptes i vulgars. En qui considereu que posa més fe l’autor, en l’individu o en la societat?
La nova incorporació dels lleons ens diu que per ella el llibre és un: Desperta, això pot passar a la vida real! Pel que fa a la resta, hi ha dos punt de vista diferents. Els que creuen que el llibre té moralina (Capote, Baudeler, Bukowski, Parker) i els que l'han vist com històries sense res més. (Laura i Delibes).

6. Una narrativa molt cinematogràfica, tant per la seva agilitat com per la seva capacitat d’evocar imatges molt poderoses. Quina és la imatge que us ha quedat més gravada?
N'hi ha vàries:
 - Parker, Sissi i Aída: "El límit de la felicitat". A Sissi i a l'Aída els impacte els maltractaments i a Parker el final al mar.
- Bukowski i Cortázar, L'últim fumador, en Cortázar en resalta el principi.
- Baudelaire ens parla de la tria de noms ocurrents i de l'escena del pervertit a l'ópera a "L'home salmonela al planeta porno".

Per últim, a la pregunta a qui no li ha agradat, sembla que hi ha unanimitat en que més que no ha agradat tothom creu que no ens ha deixat indiferents, que està molt ben documentat però que no se sabria a qui recomanar-lo.

Les tres propostes de Murakami són:
1. El Mercader de Venècia. William Shakespeare. (1 vot)
2. El Falcó Maltès. Dashiell Hammett. (6 vots). - (7 vots definitius)
3. Les aventures d'en Pinotxo. Carlo Collodi. (6 vots)

Poruno wakusei no sarumonera ningen de Yasutaka Tsutsui

Gènere: Contes

Any: Diversos

Edició en Castellà:
Títol: Hombres salmonela en el planeta porno
Editorial: Atalanta
Traducció: Jesús Carlos Álvarez Crespo
Any: 2.010
Pàgines: 200

Biografia i obra de l'autor:
Yasutaka Tsutsui a la wikipedia.

ACTA 20a REUNIÓ: "Pyongyang" de Guy Delisle

El dia sis de juliol ens vam retrobar els integrants del grup Lleons de la Vella Europa a casa d'en Delibes, que ens va tornar a obrir les portes de casa seva, aquest cop d'una manera més alegre ja que ens va ensenyar una nova adquisició: una moto vespa dels anys 70. Després vam poder assaborir un crumble de nutella que va portar la Sissy i que estava realment exquisit.

Quan ja estàvem tots disposats vam començar a parlar de Pyongyang, un còmic sobre Corea del Nord creat per en Guy Delisle. L'única persona que va faltar al debat va ser en Murakami, que ens va deixar la seva opinió sobre el llibre i que, com a tots, li va agradar, però remarcant un contundent sí. A més va comentar que l'autor ensenya la capital d'un país poc conegut i que li ha cridat l'atenció vàries coses, com la necessitat d'anar sempre acompanyat (amb excepcions com les ONG), la manca d'electricitat, l'ajuda humanitària imprescindible per sobreviure i la figura dels voluntaris. I per acabar va afegir dues frases del llibre que podrien resumir les intencions de l'autor: "Pienso en decirle algo a nuestro guía, pero de qué serviría en un país donde no existe el sentido común" i "Se aprende más sobre el país estando en el exterior que en el interior".

Per a la Sissy ha sigut el llibre més àgil de llegir i li ha agradat el to irònic i satíric del protagonista. I seguint aquest fil, a en Capote li agrada l'evolució del personatge, que al principi sembla perplex per tot el que li envolta i després se'l veu fins i tot enfadat.

En Bukowski diu que la història es pot veure com un documental de Corea del Nord, una opinió que també comparteixen en Delibes i la Shelley. I, referent a aquest tema, en Capote diu que, com un exemple, és ben diferent aquesta visió que el documental que va fer en Mikimoto per tv3 ja que, com es veu en el còmic, els periodistes tenen menys llibertat i en Mikimoto no podia fer res.

En Delibes diu que la realitat li fa ràbia perquè no hi ha internet, la gent està vigilada constantment (com un Big Brother); i això fa que li agradi el còmic, perquè li arriba de ple aquesta realitat tan brutal. En Capote comenta també aquesta manera de viure de la gent, aprofundint en els voluntaris o guies i traductors.

En Delibes comenta que s'imagina la roba que porta la gent, o sigui l'estètica i en Baudelaire aprofita per dir que el còmic és un mitjà més directe; és la virtut del llenguatge, que hi ha diferents maneres de plasmar. Per això la Sissy diu que la imatge gris ajuda a imaginar-se com està el país i com viu la gent, tothom dubtant de l'altre i és quan en Baudelaire destaca una imatge surrealista que li ha sorprès molt: gent a les fosques, dibuixades com ombres.

En Monzó diu que li recorda l'època d'en Franco o Hitler, i en Delibes pensa que encara sembla pitjor. Però en Baudelaire té clar que aquesta és una dictadura civilitzada on no hi ha resistència ni oci. Per exemple, l'únic gest de resistència que el protagonista fa contra el sistema és tirar avions de paper per la finestra, i la Parker segueix el comentari dient que la gent són com formigues.

En definitiva, ha sigut un llibre ràpid de llegir que ha agradat a tothom.

Les tres propostes d'en Baudelaire:

 1. ALL STAR SUPERMAN, de Grant Morrison y Frank Quitely: 2 vots.
 2. EL MUNDO DE CRISTAL, de J.G. Ballard: 0 vots.
 3. HOMBRES SALMONELA EN EL PLANETA PORNO, de Yasutaka Tsutsui: 9 vots.

Propera trobada el 28 de setembre. Encara no se sap el lloc.