dilluns, 13 de desembre del 2010

Bocamolls (VII)

"Aquel lunes de octubre de 1943. Un día precioso, alegre como un pájaro. Nos tomamos para empezar sendos manhattans en el bar de Joe Bell; y, cuando éste se enteró de mi buena suerte, cócteles de champán por cuenta de la casa. Después paseamos hasta la Quinta Avenida, en donde había un desfile. Las banderas al viento, el retumbar de las bandas militares, no parecía tener relación alguna con la guerra sino que más bien parecían una fanfarria organizada exclusivamente en mi honor."

Llegit a "Desayuno en Tiffany's" de Truman Capote

dimecres, 10 de novembre del 2010

BREAKFAST AT TIFFANY'S de Truman Capote

Gènere: Novel·la

Any: 1.958

Última edició en Català:
Títol: Esmorzar al Tiffany's
Editorial: Proa
Traducció: Ramon Folch i Camarasa
Any: 2.006
Pàgines: 128

Última edició en castellà:
Títol: Desayuno en Tiffany's
Editorial: Anagrama
Traducció: Enrique Murillo
Any:
Pàgines: 158

Adaptacions:
Cinema: "Breakfast at Tiffany's" de Blake Edwards (1961). Traduïda al castellà com a: "Desayuno con diamantes". Traduida al català com a: "Esmorzar amb diamants"


Biografia i obra de l'autor:
Truman Capote a Wikipedia
Truman Capote a l'Enciclopèdia Catalana

diumenge, 7 de novembre del 2010

ACTA 6ena REUNIÓ 06/11/2010: Tres vidas de Santos, Eduardo Mendoza

8h. del vespre, La Xicra, Calella.
Benvinguda i salutacions entre els membres dels Lleons. Un apunt per l'acta d'avui: per causes de força major hem traslladat la reunió al bar La Xicra. Estem a l'espera de trobar un nou lloc adient per a les nostres reunions. La Vella Europa ha tancat. Surten diferents propostes per celebrar la propera trobada, entre elles, La Fusta, a dalt, o El Pla dels encants. Sembla que aquest últim lloc té prou punts per ser la nova seu dels Lleons.
Iniciem el col.loqui del llibre Tres vidas de Santos, d'Eduardo Mendoza. Qui el va proposar, J.K. Rowling, afirma que "Mendoza sempre m'ha agradat, però aquest llibre no". Delibes puntualitza: "la segona història no m'ha agradat gens i la última m'ha fet pensar en alguna altra història". Bukowski afegeix que la primera història és la millor. Tothom hi està d'acord, "crec que fallen els finals", conclou el mateix Bukowski. Baudelaire diu que "les tres històries s'assemblen molt"; i seguidament posa en exemples. Acaba sentenciant que "totes acaben amb un parrafada moral".
Delibes fa un símil amb la narrativa de Delibes (l'escriptor real): "fa servir adjectius molt concrets..." I continua: "a la primera història; tot i que al final també decepciona".
Cortázar participa en la conversa explicant que fins i tot en el primer conte li sobren entre 20 i 30 pàgines. Delibes l'acompanya i opina que tot i que la primera meitat passa bé, al final decau.
La conversa continua amb la segona història del llibre. Bukowski recorda "el bruixot de la tribu que Dubslav troba en un encreuament de camins i confón amb el dimoni". Capote continua: "quan semblava que la història s'animava i pensaves, ara passarà alguna cosa interessant...no hi aprofunfia".
Murakami pensa que a cadascuna de les històries hi ha una lliçó moral. Baudelaire hi està d'acord. Sissí diu "no hi he trobat alliçonament".
La conversa continua amb opinions sobre l'autor del llibre. Entre d'altres, Murakami diu: "el primer conte és el primer que va escriure (cronològicament), potser ara, ja no és el que era..." Bukowski afegeix: "a veure si ara potser no era el moment de donar-li el Planeta a Mendoza, doncs".
J. K Rowling explica: "tenia moltes expectatives i esperava la part picantona de Mendoza que aquí no he trobat..."
Murakami inicia la conversa envers els títols de les tres històries. Bukowski pensa que potser ajuntar aquests tres contes en un llibre has estat un invent d'un editor. Molts dels membres expressen la seva extranyesa sobre els títols dels contes i sobre el títol general del llibre. "No tenen sentit ni relació", diuen.
Capote afirma "no puc dir que no m'hagi agradat gens, en tot cas m'ha deixat indiferent".
Cortázar inicia el tema de la sintaxi i diu: "utilitza molt els dos punts i el punt i coma, i moltes vegades sense sentit". Ell mateix posa d'exemple la pàgina 76 del llibre i en llegeix un paràgraf tot assenyalant els signes de puntuació que ha enumerat. I acaba: "a mi m'agraden els punts i coma!".
Murakami explica "costa d'entendre el canvi de persones i el diàleg entre personatges. No trobo sentit a aquest canvi".
Sissí destaca la vida monòtona i lineal de tots els personatges, "no tenen alts i baixos". Delibes continua i llegeix la contraportada del llibre i indignada expressa: "és totalment mentida!". Tots el lleons hi estan d'acord i se'n riuen.
Cortázar fa notar la relació entre la primera història del llibre i el moment actual que vivim, la visita del Papa a Barcelona. Immediatament ens imaginem les famílies barcelonines que acullen els bisbes o sacerdots que vénen per participar en la visita del pontífex. Tot i que amb classe i a l'alçada del club, ens en fotem.
Continuant amb l'ambient fotetis comentem entre tots el tema del mort i l'esmòquing de la segona història. Capoten posa ordre.
Les conclusions es precipiten: "no ho acaba de fer bé, vol assemblar-se a Paul Auter", diu Capote. "Baudelaire continua "són històries molt cerebrals, les d'un escriptor treballant i prou". Tots els Lleons coincideixen amb la paraula indiferència.
Mary Shelly és la següent en fer les tres propostes.
1. Desayuno con John Lennon y otras crònicas para la história del rock", del periodista-crític musical Robert Hilburn.
2. "Esmorzar a Tiffany's", de Trumman Capote.
3. "A gust amb la vida", d'Anna Gavaldà.
Amb 4,7 i 1 vot respectivament, la segona opció és l'escollida per a la propera reunió, que celebrarem el dia 15 o 22 de gener del 2011 a un lloc per determinar.
Ha de constar en acta l'absència justificada de la membre Anònim, la qual ha delegat el vot a Baudelaire i la membre sense nom, la qual ha estat representada pel seu marit, també sense nom; (va sorgir la proposta no formal d'anomenar-los Moliner i Monzó respectivament). També la incorporació de dues membres més que faran públic el seu pseudònim mitjaçant un mail a tots els membres dels Lleons.
S'acomiada la reunió i es tanca aquesta acta.



dijous, 4 de novembre del 2010

Bocamolls (VI)

“Nada ilusiona tanto a los nativos como teñirse el pelo de rubio, precisamente aquí, donde la falta de agua no permite a nadie lavarse la cabeza siquiera una vez al mes. Por supuesto, no son tontos: con la piel como el carbón y las facciones de simio, nadie pretende hacerse pasar por sueco. Simplemente, les gusta, como en nuestros países las joyas y los vestidos caros gustan a las mujeres viejas y feas.”

Llegit a Tres vidas de santos d'Eduardo Mendoza.

dimarts, 21 de setembre del 2010

TRES VIDAS DE SANTOS d'Eduardo Mendoza

Gènere: Contes

Any: 2.009
Títol: Tres vidas de santos
Editorial: Seix Barral
Pàgines: 192

Biografia i obra de l'autor:
Eduardo Mendoza, pàgina oficial
Eduardo Mendoza a la wikipedia

dilluns, 30 d’agost del 2010

ACTA 5ena REUNIÓ 27/08/2010: Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn, Quim Monzó


8h. del vespre, Calella, La Vella Europa.

Benvinguda i salutacions dels membres del club.

Murakami enceta la cinquena reunió demanant una votació per una nova incoporació al club. "Hi ha una persona que vol entrar, la Txell Fàbregas..." Es fa votació a mà alçada. Tots els membres voten a favor de la nova incorporació i es decideix que es col.locarà i farà la tria de llibres a la següent ronda, quan alfabèticament toqui.

1/4 de 9. Comença la tertúlia del llibre de Monzó. Capote engega: "A algú no li ha agradat?"

Delibes diu "al principi em va costar una mica perquè vaig començar-lo mentre viatjava, però he de reconèixer que l'he trobat molt amè. La part de Nova York i Israel m'ha agradat. A més, m'ha agradat perquè quan viatgem volem veure moltes coses...és un tiu molt observador... Convida a la gent a que no es quedi amb la primera imatge, ens hem d'intentar endinsar en la societat que visitem, hem de fer atenció a la part no turística.
Baudelaire afirma que Monzó se'n fot d'aquesta cultura turística (sobretot quan parla de Barcelona). I de Nova York, tot i la desgràcia, "li sap treure la punta divertida".
En canvi, segueix Capote, " quan parla de Rumania, perd la ironia, hi ha un canvi important en la manera d'escriure".
Delibes recorda que el llibre parla de coses que podem recordar a la TV quan erem més petits. Sissí segueix amb els records i diu: " remou pensaments, les totxanes del Mur de Berlín..." Dorothy Parker recorda que en una revista adolescent de l'època regalaven parts del mur.
Cortázar inicia de nou la conversa seriosa i afirma que "és una edició feta amb molta cura, molt ben feta. Han triat molt bé els articles" Capota exposa que "és un llenguatge molt senzill i directe".
Sissí explica que és un llibre per llegir-lo a capítols. I continua: "Fa referència a Calella de la Costa amb un to pejoratiu.
Entre tots parlem dels capítols de Nova York. Exposem diferents coses i situacions... les torres bessones, els records de cadascú d'aquell 11 de setembre... estem tots d'acord, però, que ho fa utilitzant el sercasme , la ironia... tot i la magnitud de a tragèdia. Continua Bukowski parlant de personatges concrets en aquests mateixos capítols: "en el metro de N.Y hi ha un marine que li explica que amb ell a dins els avions no hauria passat res..."
Avancem en els capítols i arribem a Tel Aviv. J. K Rowling explica el que li va passar a una seva amiga a Tel Aviv, una situació semblant al que li passa a Monzó. Valora la realitat de les paraules de la crònica de l'autor.
Murakami creu que "Monzó té la virtud de saber-se posar en un lloc fora de tot i explicar tot el que veu sense involucrar-se".
Cortázar explica que "m'encanta el final" i llegeix el passatge del pizzeru. Tothom riu. Continuem comentant capítols saltats: el sex shop de l'aeroport de Frankfurt, els toros i la plaça de Barcelona i els turístes, la manera de mirar quadres en un museu (un de parart i amb atenció i 5 de ràpids), les bogeris que arriben a explicar els guies turístics... anem parlant de coses vàries i anècdotes que ens han cridat l'atenció del llibre i les relacionem amb experiècies pròpies de quan hem fet el turista.
La tertúlia acaba així. Encetem de nou la conversa amb els llibres proposats per J.K Rowling. Fa saber als membres que no n'ha llegit cap i per això els escull:

1. "Tres vidas de santos". Eduardo Mendoza. Tres històries que no tenen res a veure una amb l'altra. Sants, però no entesos com a tals. Punt sarcàstic, irònic. 12 vots
2. "El secret". Rhonda Byrne. Llibre d'autoajuda. 0 vots
3. "Crònica de la independència". Patricia Gabancho. Catalunya aconsegueix la independència, crònica, després de 30 anys, d'uns fets imaginaris. 1 vot
La majoria dels vots donen per guanyadora la primera proposta.
Llegirem "Tres vidas de santos", d'Eduardo Mendoza. La propera reunió i tertúlia serà el dia 16/10/2010 a les 8h. del vespre a un lloc per determinar, perquè el local La Vella Europa farà vacances.

I sense més dilacions es tanca la reunió i l'acta.

divendres, 20 d’agost del 2010