Bocamolls (XX)

Trobo difícil parlar de mi mateix. Sempre ensopego amb l'eterna paradoxa del "¿qui sóc?". És clar, ningú no sap més fets objectius sobre mi que jo. Però quan parlo de mi mateix, tota mena de factors diferents -valors, pautes, les meves pròpies limitacions en tant que observador- fan que jo, el narrador, seleccioni i elimini coses de l'altre jo, l'objecte de la narració. Sempre em preocupa la idea que pinto un retrat de mi mateix que no és gens objectiu.

Llegit a El meu amor Sputnik de Haruki Murakami

Sputoniku no koibito de Haruki Murakami

Gènere: Novel·la

Any: 1.999

Última edició en Català:
Títol: El meu amor Sputnik
Editorial: Edicions 62
Traducció: Concepció Iribarren i Donadeu
Any: 2.009
Pàgines: 253

Última edició en castellà:
Títol: Sputnik, mi amor
Editorial: Tusquets editores
Traducció: Lourdes Porta i Junichi Matsuura
Any: 2.008
Pàgines: 248

Biografia i obra de l'autor:
Haruki Murakami a la Vikipedia
Pàgina web d'Haruki Murakami

Impresió de llibres sobre demanda

El Grup 62, posa a disposició part del seu catàleg no disponible, per fer impresions sobre demanda.
Més informació a:

La Vanguardia:
http://www.lavanguardia.com/libros/20110601/54163152502/grup-62-primera-editorial-que-apuesta-por-la-impresion-por-encargo.html

La página del Grup 62:
http://www.ipe62.cat/www/ipe/ca

Excel·lent notícia lectors!

LOOK AT THE BIRDIE de Kurt Vonnegut

Gènere: Contes

Any: 2.009

Última edició en castellà:

Títol: Mire al pajarito

Editorial:Sexto piso

Traducció: Jesús Gómez Gutiérrez

Any: 2.010

Pàgines: 274

Biografia de Kurt Vonnegut a la vikipèdia
Pàgina oficial de Kurt Vonnegut

Bocamolls (XIX)

"Aunque los solteros son gente solitaria, estoy convencido de que los casados son gente solitaria con cargas familiares."

Llegit a Mire al pajarito de Kurt Vonnegut.

ACTA 8A REUNIÓ 26/3/2011 Zeitoun, Dave Eggers

18'00h de la tarda, al Bar Sant Joan, Calella. Canvi de local a última hora per tancament de l'anterior.

A les 18'11h, després de les salutacions inicials, comença la tertúlia amb la pregunta “A qui no li ha agradat?” Llegim la informació que via electrònica han fet arribar Bukowski i Shelley “tot i no haver-lo pogut acabar de llegir, el llibre està complint amb les expectatives i, a mesura que avança la trama, es va mostrant més interessant”.

Baudelaire opina que no li ha agradat i Delibes, el secunda dient “és com una peli de diumenge a la tarda”. Coincideixen en trobar-hi parts més interessants que d'altres i en què és bastant manipuladora la relació que té Zeitoun amb la família: no s'ho han cregut.

Murakami afegeix que “Zeitoun és massa bona persona, tot el que fa està bé i això m'ha molestat”.

Sissí afegeix: “a més, no està massa a casa. És un home fred amb els seus fills”. Per Cortázar “la relació amb les filles és el que més m'agrada”, per Marguerite Duras “té una bona relació amb la dona”, per Delibes “és indiferent amb ella” i per Baudelaire “no és crítica la narració amb aquesta actitud”. Per Monzó “Zeitoun és el contrari de la seva dona”.

Després d'aquest intercanvi d'opinions, surt el tema de la religió. Capote obre el debat dient “no representa cap problema que algú d'una altra religió canviï el parquet, però sí que ho és si has de conviure-hi”. Per Monzó “la religió hi té un paper molt important” i Delibes en destaca “el tractament que rep la família de la protagonista quan arriba amb el mocador. Sembla que no hagi pogut ser ella qui hagi decidit posar-se'l. És molt despectiu, no em fa el pes la lectura que en fa l'autor, em saben greu les connotacions negatives”.

Monzó apunta a les nombroses explicacions-comparacions que es fan entre El Corà i La Bíblia: “volen dir que és el mateix”. Murakami i Arendt ho veuen “com un intent d'explicar-nos El Corà”. Per tancar el tema Murakami afegeix que la fe ha salvat els protagonistes en molts moments i que, en situacions similars, el millor que es pot fer és tenir-ne.

Quan s'analitza la societat, l'entorn i la ciutat, les opinions són diverses. Dorothy Parker opina que “la societat americana ens la venen com a molt oberta i no ho és”, Madame Bovary “que les dones funcionen a part i que el llibre és un cas de discrimanció racial, tot i que detenguin el protagonista com a lladre”. Delibes veu que la reacció de Zeitoun “ha alimentat el seu ego, no va amb la seva família”. Capote ha trobat a faltar que es parlés de la ciutat de Nova Orleans.

Per acabar, la narració. Per alguns com Baudelaire el ritme és “basic, senzill, light” i “funcionaria millor si fos més realista”, per Sissí és “lent” i “m'han vingut imatges de la televisió del Katrina quan el llegia” i per d'altres “el ritme és l'adequat” (Capote), “és un llibre creïble” (Cortázar, Arendt i Parker). En general, l'opinió que és un llibre que permet una lectura ràpida i que el llenguatge és fluïd i és l'adequat per narrar aquesta situació.

En relació a la trama, Murakami opina que “si el llibre té una finalitat de denúncia, passa molt bé, però peca de no voler criticar altres coses (exemple del gos)”. Capote s'estranya de que no mati els animals.

Hi ha una coincidència general en què quan agafen Zeitoun el llibre perd l'interès generat fins al moment de la tempesta, però que al final, amb el desenllaç de la Kathy i les converses amb els policies, el llibre té un bon tancament.

Per acabar, Cortázar recorda que l'any vinent podrem veure una peli d'animació basada en el llibre.

Cal notificar el canvi de nom de Duras per “Hannah Arendt” i el bateig de “Quim Monzó” (J.T.). Per motius familiars, excusa l'absència l'acompanyant de Monzó (proposada, per alguns, com Empar Moliner).

Per acabar, Baudelaire presenta els 3 llibres. El resultat de les votacions és:

Solaris (clàssic de ciència ficció): 3 vots.

Mire al Pajarito (relats curts, humor negre, finals cinquanta): 8 vots.

¿Por qué odio Saturno? (còmic, els Estats Units dels noranta): 3 vots.

The Zeitoun Foundation

Aquí teniu l'enllaç de la fundació creada per a reconstruir Nova Orleans després del Katrina. Sembla que aquest llibre ha estat tot un èxit als Estats Units. La seva qualitat literària ho certifica? Ha passat o passaria el mateix aquí amb un llibre basat, per exemple, en una història real sobre l'11-M? El ressò del llibre té, únicament, un rerefons solidari? És un llibre moralista?

???

http://www.zeitounfoundation.org/

També us deixo l'enllaç d'una crítica publicada a "El País" el 16 d'otubre de 2010.

http://www.elpais.com/articulo/portada/Zeitoun/elpepuculbab/20101016elpbabpor_30/Tes

Mantenim la cita a la mateixa hora i mateix lloc?