Dorothy Parker i Truman Capote ens obren les portes de casa seva i fan de bons amfitrions posant sobre la taula cafès, gintònics i rebosteria amb un fort regust literari; ens referim concretament a un pastís de recepta hobbit que resulta ideal si tens a casa gent culta i refinada com ara nosaltres o te n’has d’anar de pícnic al Mont del Destí.
Com ja és habitual Mary Shelley inicia la vetllada preguntant a qui no li ha agradat La gatera, que és el llibre que avui ens ocupa, i en aquest cas són Murakami i Quim Monzó qui aixequen tímidament el braç. Murakami puntualitza que la primera part li ha agradat molt però que després s’embolica massa la troca. Parker, per la seva banda, té la sensació que el llibre evoluciona com el seu personatge principal, i això li agrada, però, tal i com també els passa a Shelley i Cortázar, de vegades s’ha perdut durant la lectura.
Capote argumenta que aquesta sensació pot veure’s reforçada pel fet que el llibre té un narrador poc fidedigne i també per les diverses sorpreses que s’amaguen dins la lectura, ja que existeixen una sèrie de fets que el lector en un principi pot donar per suposats i que a mesura que la narració avança es demostren falsos, com per exemple el fet que el germà no hagi existit mai. Algú escup una glopada de gintònic i diversos comensals queden de pasta de moniato, ja que és la primera vegada que senten aquesta notícia.
Bukowski rellegeix en veu alta diverses línies de l’última carta que corroboren aquest “twist ending”, un dels molts recursos narratius dels que fa gala el llibre i que desemmascaren la condició de professora d’escriptura que té l’autora.
Murakami contínua afirmant que es nota que l’autora és més o menys de la nostra quinta, ja que el llibre amaga molta cultura pop de la nostra generació; la gent també comenta la peculiaritat de certes descripcions poètiques (“Ets preciosa. I li feia un petó que tenia gust d’aigua i tacte de boira densa”), que han agradat a uns i atabalat a uns altres, i la quantitat de referències literàries (impossible de pillar-les totes).
Bukowski declara que Muriel Villanueva ha organitzat un concurs literari del qual ell n’ha estat el guanyador i, que a conseqüència d’això, tots dos s’han posat en contacte, i que ell li ha fet cinc cèntims sobre el nostre club de lectura i que és molt probable que visiti el bloc (hello, Muriel!).
Capote fa una trucada a Delibes, avui absent, ja que sembla ser que ningú de la taula comparteix la seva opinió de que es tracta d’un llibre lleuger, ideal per a ser llegit mentre evacues al bany. Durant la conversa se li pregunta pel gir argumental i es perd sospitosament la comunicació, sembla ser que la tecnologia l’ha salvat d’una situació apurada. Es fa una segona trucada amb idèntic resultat, i Monzó proposa de regalar-li un Iphone. S’envien també diversos whatsapps però Delibes no contesta; hi ha la sospita generalitzada que s’estarà rellegint el llibre o buscant a El rincón del vago.
Abans d’acabar, Capote pregunta quin sentit se li pot donar a la gatera, Bukowski aposta per un pont entre el masculí i el femení, com a mecanisme per acceptar el “jo” masculí del personatge principal. Murakami el veu més com un pont entre la realitat i el món imaginari, mentre que Shelley es limita a dir que la gatera és Fringe. Bromegem amb la idea que l’autora llegirà la transcripció i ens dirà que no hem entès una merda, que és la Raquel la que no existeix o que tot s’ho ha imaginat el gat. Monzó confessa que aquesta lectura li ha provocat un trauma, ja que el proper llibre que es llegeixi estarà tota l’estona qüestionant-se si la gent existeix o no. Haurem de fer una associació de damnificats de La gatera.
A continuació Cortázar proposa les següents lectures i adverteix que el llibre més curt té 278 pàgines, fet que provoca que Murakami sospiri i s’aixequi indignat;
1. “Las vírgenes suicidas”de Jeffrey Eugenides (2 vots)
2. “Aventuras y desventuras del chico centella” de Brill Bryson (6 vots)
3. “Knockemstiff” de Donald Ray Pollock (1 vot)
El llibre d’autor amb nom de superheroi guanya (com ha de ser) i la propera reunió queda establerta per l’1 de Juny, dia de l’Aplec. Serà una vetllada de gintònics i sardanes. Bona lectura a tothom!
Baudelaire
