Benvinguda i presentació de la nova membre del Club del Lleons, la Sissí.Inicia la conversa Anònim, "a mi m'ha agradat", diu.
Continua Delibes referint-se a la primera novel·la com a una "sorpresa". Li ha agradat, el llibre, l'edició, que sigui novel·la negra, tot i que explica que no és lectora d'aquest tipus de literatura. Diu que "és un tipus de llibre que no hauria comprat". Parla d'una traducció heavy.
Segueix Capote, també sorprès. "És un llibre totalment diferent a com l'imaginava". Parla d'una narrativa original. Li agrada la manera que té l'autor de plasmar els sentiments del personatge principal. Diu que si a algú li interessa, porta la biografia de Jim Thomson.
"Descubrí que me salía de la nariz... la caída de los gorriones"; parlem d'aquest fragment.
Cortázar apunta a cada capítol se segueix l'escena de l'anterior: "va molt bé perquè la gent no es perdi", diu.
La conversa porta a parlar amb profunditat del personatge principal de 1280 ànimes, Nick Corey. J.K Rowling diu "sembla tonto i en realitat és un tiu fred i calculador". Tothom hi està d'acord. "Menja, dorm,...brillant quan maquina les situacions..." En Jaume matisa "no diu gairebé res i fa que es mogui tot". Capote "ell realment no fa res, no incita a nignú"; Baudelaire "sempre es justifica per tot, el que fa és culpa de la societat"; Jaume "justifica el que fa utilitzant la paraula de Déu, és creient de veritat?". Baudelaire respon "ell és un supervivent".
A Sissí li ha agradat el moment en que manipula a l'altre xèrif. A Delibes li ha crispat els nervis en el moment que mata a l'oncle John. És molt descriptiu. (En aquest moment, casualment, entra al bar la bibliotecària de Calella). "És un assassí en serie", diu Baudelaire. Murakami questiona: "té sort? O planeja les coses bé?". "És un cabrón", insisteix Dorothy Parker.
La conversa deriva a la discussió de fins a quin punt aquesta és una novel·la negra o d'intriga.
Finalment Murakami parla d'un llibre del mateix autor, per si el cuquet ha despertat algún dels membres del club i vol continuar amb Thompson. Un asesino dentro de mi. La Fugida, diu Bukowski, "també és molt bona". Capote apunta que Thompson va morir l'any 1977.
També es parla de la versió cinematogràfica de la novel·la. Tot i que els diàlegs són bastant fidels i que manté l'esperit del personatge, hi ha qui opina que no li ha acabat de convèncer, sobretot, diu Shelley, per la localització.
Tots els Lleons coincideixen a valorar aquest llibre molt positivament per a ser la primera lectura. Un llibre amè, diuen.
Delibes proposa que a la propera reunió es respongui a 5 preguntes sobre el llibre triat, per tal d'encetar la conversa. Qüestions que facin referència a la opinió i pensament de cadascú sobre el nou llibre. Aquestes preguntes s'hauran d'anar pensant i penjant en aquest mateix bloc uns dies abans de la nova cita.
Per tancar la reunió Anònim fa la seva proposta de llibres:
1. Xocolata desfeta, de Joan Lluís-Lluís. 123 maneres diferents d'un assassinat.
2. Blankets, de Craig Thompson. Història d'amor adolescent. Còmic. 500 pàgines. Es llegeix ràpid.
3. El retrat de Dorian Gray, d'Oscar Wilde. Un clàssic.
Per majoria, la propera lectura dels Lleons de la Vella Europa serà el número 2.
Data propera reunió: 5 de març a les 20.00 h.
Es tanca la sessió i aquesta acta.
