El
dissabte dia 13 de gener ens vam reunir uns quants components dels
Lleons de la Vella Europa (van faltar en Baudelaire, la Shaffer i
l'Austen) a casa d'en Cortázar. Aquest cop vam
escoltar les propostes de la senyora
Parker per ficar-nos
de ple en el debat sobre el llibre
"L'antropòleg innocent. Notes des d'una cabana de fang".
La mateixa Parker primer es va excusar per no haver-se preparat molt
les preguntes però sí que havia escollit uns quants temes per
parlar-ne sobre ells.
A més, a última hora, havia buscat un vídeo per Youtube
per començar ensenyant, com a curiositat, on viuen els dowayos del
Camerun, els veritables protagonistes d'aquest llibre.
El
primer tema va ser la relació entre l'antropòleg i el seu treball
de camp amb els dowayos, per quina era la nostra opinió al respecte
sobre la seva investigació, si era bo o no per la tribu.
I la primera en respondre va ser la O'Shaughnessy que creia que el
treball de camp sí
que era
positiu
pels
dowayos
i veia que la feina de l'antropòleg era molt interessant. Per
en Capote,
si
la qüestió era
per
la
influència de l'antropòleg,
podia
haver sigut qualsevol
altre
blanc
o
occidental que
podia haver
fet
el mateix paper, posant
d'exemple la figura d'un
sociòleg. En
aquest moment, la
Parker remarca
una
frase del mateix autor quan diu que l'únic moment que li
donen
pena
els dowayos
és quan estan malalts.
Poc
després vam entrar directament a parlar sobre escenes que ens van
fer riure, com la de l'home que es fa passar per
un
dentista, un moment boníssim del llibre. O com va comentar la
Parker, el dialecte que ha d'aprendre l'antropòleg, que qualsevol to
mal pronunciat produeix
una
confusió entre els dowayos, provocant
situacions plenes d'humor. En Capote comenta que la gràcia del
llibre és que et cola un divulgació científica amb humor i ironia,
com
tot l'episodi de la burocràcia, amb els funcionaris que fan
tornar boig
a l'antropòleg.
En Delibes el
veu
totalment com
un desgraciat per tot el que li passa, i O'Shaughnessy diu que de totes les
decisions que prèn
escull
sempre la pitjor.
El
següent tema va
anar
relacionat amb els rituals:
el de la
circumcisió,
el de les calaveres
o el de provocar la pluja. En
Capote va
comentar
que
per als dowayos
tot
gira al voltant de la circumcisió i que, a
nivell teòric,
no els hi funciona res, ho han de provar tot. En Murakami diu que
ells
sempre tenen
la mateixa resposta: tota
la vida ho
han fet així, és una tradició.
Però aquí en Capote creu que nosaltres no som conscients però
també fem moltes coses sense quasi adonar-nos i perquè és
tradició, sigui familiar o no. Però Murakami insisteix que els
dowayos no saben perquè ho fan, ni per
ells tampoc
té un sentit religiós. La Sissi i la O'Shaughnessy pensen que els
dowayos són com una societat tancada, que no evoluciona.
El
següent aspecte que vam tractar era sobre el racisme i les
jerarquies, perquè entre els dowayos es
distingeixen i es tracten com a races diferents, com els fulbes o els
pobres ferrers que són com el graó més baix per ser considerats
causants de desgràcies.
Per
en Capote els judicis són molt bons perquè ningú pot ser humiliat,
no hi ha sentència com comenta en Murakami. Vam parlar també de la
importància que té per ells la cervesa, fins al punt d'arribar a
l'escena on un paralític va a buscar cervesa ell sol amb una moto,
totalment anecdòtic. O com el tema de l'ecologia, on un pensa que
els dowayos viuen
en perfecte harmonia amb la natura i, en canvi, utilitzen pràctiques
clarament antiecològiques, com utilitzar pesticides per a pescar al
riu.
Abans
d'acabar, en Capote va tornar a remarcar aquest humor irònic de
l'autor, totalment britànic per la manera d'explicar les anècdotes,
i en Cortázar va trobar el llibre molt visual, com que un mateix es
podia imaginar les plujes, la calor, o
els
vòmits al cotxe
de l'antropòleg. Però bé, encara que l'antropòleg no va passar-ho
molt bé allà, posant-se malalt vàries vegades, sis mesos més tard
d'haver deixat la terra dels dowayos va tornar-hi.
Aquests
van ser els tres llibres proposats per en Murakami:
1. "El cor de les tenebres", d'en Joseph Conrad (5 vots)
2.
"Contes escrits a màquina", d'en Gianni Rodari (1 vot)
3.
"El gos dels Baskerville", d'Arthur Conan Doyle (3 vots)
Propera
trobada el 7 d'abril de 2018. Fins llavors, bones lectures.
