dimarts, 27 de desembre del 2011

En el cafè de la joventut perduda. Patrick Modiano



D'aquesta novel·la, se n'han dit coses com:

Diuen que Modiano escriu sempre sobre París i els records de la seva infància o adolescència o joventut que potser no van ser gaire fàcils. Si escriu sobre París no ho fa minuciosament ni descriptivament. Diríem que escriu sobre l'atmosfera dels cafès i dels petits hotels de París, amb la soledat i el silenci dels seus personatges que sempre es cerquen a ells mateixos.

La prosa es elegante, luminosa y cautiva desde la primera página del libro. Queremos saber qué sucedió con Louki, eje central de la novela, una chica, hija de una trabajadora del famoso Moulin Rouge parisino que tiene una desazón en la vida difícil de entender para los cuatro personajes que explican sus aventuras con ella.

Podríamos hablar de una novela de misterio, al fin y al cabo, la vida de Louki es un completo misterio, hasta que los verdaderos protagonistas, los que nos explican la historia van enseñándonos fragmentos de una vida triste, de una juventud perdida, como bien reza el título de la obra.

Esos monólogos reflejan admirablemente tanto la psicología e inquietudes del narrador de turno ( el estudiante, el detective, el escritor frustrado…) como de su objeto de estudio: la muchacha misteriosa que acude al local.

Una constante en los personajes de Modiano es la soledad: la soledad y la necesidad de afecto. Por eso todos nos resultan tan cercanos y a todos deseamos abrazarlos.


El otro día escuchaba a Vila-Matas hablar de la importancia del título en una novela.[...] Yo no sé cuál habría sido el destino de la novela de Modiano de haberse titulado de otra manera. Pero cuando una abre las páginas de un librito editado por Anagrama, con una fotografía deliciosa, muy Doisneau, de una mujer joven absorta en tomar notas mientras fuma, sentada ante un café en una terraza parisina, quiere automáticamente formar parte de esa historia.


La protagonista no es Louki, nombre carnavalesco de la mujer que nos gustaría identificar con la de la portada. La protagonista es París, otro París, poco mítico, desconocido, nocturno e inhóspito. Como ese Moulin Rouge en el que trabaja la madre de Louki.


Modiano ha depositado todo su talento en un solo personaje, en Louki y Louki es mucho más que un personaje. Louki es un estado de ánimo. Otoñal, efímero, solitario, de confidencias y huidas. Real.

En mi opinión esta novela, considerada por “Lire” la mejor novela francesa del 2007, se ha quedado corta, al final queremos conocer mejor a Louki y también a los demás protagonistas cuyas vidas se cruzaron con la de ella viéndose tocadas, afectadas por ese encuentro. Pienso que Modiano ha creado un personaje demasiado grande para muy pocas páginas (131), y al final, cuando llegamos al desenlace, resulta que hemos sido nosotros mismos quiene hemos ido rellenando huecos, explicando, justificando, razonando, concluyendo…


divendres, 4 de novembre del 2011

Dans le café de la jeunesse perdue de Patrick Modiano

Gènere: Novel·la

Any: 2.007

Última edició en Català:
Títol: En el cafè de la joventut perdudad
Editorial: Proa
Traducció: Joan Casas
Any: 2.004
Pàgines:272

Última edició en castellà:
Títol: En el café de la juventud perdida
Editorial: Anagrama
Traducció: María Teresa Gallego Urrutia
Any: 2.010
Pàgines: 131

Biografia i obra de l'autor:
Patrick Modiano a la wikipedia

divendres, 28 d’octubre del 2011

ACTA 11ena REUNIÓ 22/10/2011, El curiós incident del gos a mitjanit, Mark Haddon

En general és un llibre que ha agradat, tot i que alguns passatges s'han fet pesats a alguns dels lectors.
El llibre ha transmès diferents sensacions als lectors. Ha fet riure, però també ha engoixat, especialment quan la situació supera als pares del protagonista.
S'aprecia molt la part didàctica que té la sobre l'autisme, defungint caure en el recurs fàcil de la pena, i s'elogía a l'autor per la dificultat que ha de tenir escriure un llibre protagonitzat per un nen autista i fer-ho en primera persona, sense sortir-se ni un moment de la curiosa visió del món que té el personatge. 
També es comenta positivament el fet que l'autor utilitzi aquesta visió d'un nen autista com a crítica cap a certes convencions socials i costums que tenim tan arrelats que no ens solem plantejar el que tenen d'absurds.



Murkami és la següent de presentar llibres:
- "En el cafè de la joventut perduda" de Patrick Modiano - 7 vots
- "La neta del Sr. Linh" de Philippe Claudel - 2 vots
- "La vida al davant" de Romain Gary - 2 vots

dimarts, 9 d’agost del 2011

The curious incident of the dog in the night-time de Mark Haddon

Gènere: Novel·la

Any: 2.003

Última edició en Català:
Títol: El curiós incident del gos a mitjanit
Editorial: La Magrana
Traducció:Rosa Borràs
Any: 2.004
Pàgines:272

Última edició en castellà:
Títol: El curioso incidente del perro a medianoche
Editorial: Salamandra
Traducció: Patricia Antón
Any: 2.004
Pàgines: 268

Biografia i obra de l'autor:
Mark Haddon a la wikipedia

diumenge, 7 d’agost del 2011

ACTA 10ena REUNIÓ 6/8/2011, El meu amor Sputnik, Haruki Murakami



2/4 de 7 de la tarda. Calella. Diego's.
Amb mitja hora de retard comença la reunió d'estiu del club de lectura. Qui va fer la última proposta, Dorothy Parker, enceta la conversa amb la pregunta habitual:
"A qui no li ha agradat?".
Shelly i (Núria) afirmen que un no rotund no es pot respondre. Comencen les opinions en petits grups. Parker talla les converses llegint un text que Murakami ha enviat per mail des de la seva residència d'aquest estiu. Afirma que "és un bon llibre". Murakami fa un anàlisi estricte que Parker llegeix fil per randa i on, entre d'altres opinions, constata que la novel.la té dues parts: "una part més física, que correspon al viatge a Grècia i una altra part on es relacionen els dos protagonistes "sexualment", i on s'aconsegueix descriure Sumire des de la visió del narrador".
Murakami afirma que "el llibre té reminiscències romàntiques, sobretot quan els paisatges ens serveixen per descriure els estats d'ànims dels personatges". Etiqueta el llibre "d'intriga eròtica". Cortázar fa cara d'estranyat davant d'aquesta afirmació.
Murakami acaba criticant "són massa les coincidències amb els protagonistes d'aquest llibre i el de Tòquio Blues: joves adolescents, solitaris i desconcertats sobre quin futur els espera i volen".
Cortázar continua la conversa: "de del començament ja em va agafar... la segona part, en canvi, no és tant interessant". Bukowski continua "a partir de la nòria no m'interessa". Monzó afirma "quan explica els documents ja no és interessant". Delibes hi està d'acord.
Capote canvia de tema: "el que m'ha agradat del llibre són els personatges". Més o menys tots els membres van estar d'acord amb aquesta afirmació. Parker apunta que "la història del títol és molt xula". Cortázar continua "m'agrada la manera que explica les coses quotidianes".
Bukowski insisteix en que el llibre perd interès a partir de la història de la nòria. En aquest punt es comença a anomenar també la història del nen que roba, en Pastanaga. (Núria), Bukowski, Delibes, Monzó, entre altres membres del club, coincideixen en que aquesta història no té sentit dins el llibre. "Si no si sigués no es notaria, és com si l'autor hagués d'omplir un número determinat de planes..."
Capote diu "Murakami ho fa sovint". Delibes: "no entenia perquè ho posava allà al mig, no fa nosa, però ho ho enten"; Monzó continua "es una introducció molt llarga per deixar la mare del nen, no?"
(Núria) diu: "el final m'ha decepcionat, m'ha fet una mica de ràbia, perquè al principi el llibre prometia". Capote continua "és la mateixa sensació que tinc quan llegeixo Paul Auster, però m'agrada".
Per Bukowski aquest és un problema de l'escriptor "no m'atrau la manera d'escriure, són històries realistes que tenen un final fantàstic". Parlant del final del llibre, Duras diu "el truca de veritat o no?" Hi ha acord entre els membres que es tracta d'un final obert.
Cortázar afirma que és "semblant a una peli, m'ho imagino tot, ho veig tot". Parla, per exemple, del pare guapo de la Sumire, "tinc ganes de veure'l", diu. Continua dient que els moments eròtics del llibre estàn molt bé. Monzó parlant d'aquest tema continua "Murakami descriu molt bé el fogot, quan explica el que passa entre les dues protagonistes, però vaig quedar decepcionat perquè no se la fa fer". Rialles.
Bukowski i Cortázar están d'acord en que el narrador, al principi del llibre, "oscil.la entre el protagonista i un omniscient que tot ho sap". (Núria) diu: "jo no he tingut aquesta sensació".
La opinió general dels membres del club sobre el llibre de Murakami, és bona. Acorden que en general ha estat un "llibre distret i ràpid de llegir; molt amè".

Empar Moliner és la següent en presentar les seves propostes.

1. "Emma", de Maria Barbal. 197 pàgines. "El vaig llegir fa temps, però no el recordo massa". 1 vot
2. "L'illa dels 5 fars", de Ferran-Ramon Cortés. 140 pàgines. "Parla dels 5 fars de Menorca, és una recomanació, m'agradaria llegir-lo". 6 vots
3. "El curiós incident del gos a mitjanit", Mark Haddon. 266 pàgines. "També és una recomanació". 7 vots

En una primera votació empaten les opcions 1 i 2. Finalment el canvi de vot de Capote fa decantar la balança cap a la opció número 3.

Agendes en mà, els Lleons pacten el dia 22 d'octubre com la següent data de trobada lectora.

2/4 de vuit del vespre. Es tanca la reunió i l'acta.

divendres, 5 d’agost del 2011

ACTA 9ena REUNIÓ 4/6/11, Mire al pajarito, Kurt Vonnegut




18'00h. Xiringuito de davant del Paddle, Calella.
Comença la reunió després de les pertinents salutacions de tots els Lleons.
Capote enceta el debat explicant que "no es correspon amb el que diu la contraportada". Cortázar continua i parla dels finals de les històries, "no tanca la història, sobretot la de les formigues". Delibes afirma "recordo alguns contes més que altres, per exemple el de la veu de la consciència, que és un conte mal posicionat en el llibre, és un conte bó".
Els membres del lleons estan d'acord en que es nota que són contes inèdits, "no tenen nexe entre ells", afirmen. Parlen d' "El club de Ed Luby", diuen que és bó, que és molt cinematogràfic.
Delibes diu "Fu Bar" m'agrada, fa crítica social; al final es casen i la crítica social es perd.
Baudelaire comenta "m'agrada la manera que té de descriure les persones, el meu conte preferit és Gotitas de agua". Cortázar continua: "el final no m'agrada"; i Sissí afirma del tema finals d'històries: "són desastrosos".
Murakami, també present a la reunió comenta "potser l'important no és el final, les altres pàgines del conte han valgut la pena...Amb 10 adejectius et defineix un espai..." Cortázar diu "t'ho imagines tot, és molt visual". "És molt descriptiu", continua la Núria.
Bukowski comenta que "Mire al pajarito", que dóna títol al recull de contes, és el que li ha agradat més, i que el "pitjor del llibre és la portada". Murakami afirma "a mi em molesta el dit gros.
Murakami tanca en certa manera el debat sobre Vonnegut comentant que "dir que un llibre de contes està bé costa molt". Proposa que quan fem llibres de contes "hauriem de començar per un i anar comentant totes les històries".
Hi ha una acord entre els membres dels Lleons, en general el llibre ha agradat, "ha estat bé", conclouen.

Dorothy Parker és la propera a presentar les seves tres propostes lectores. Comença amb força: "hi haurà òsties!", diu.
1. "El meu amor sputnik, de Murakami. 253 pàgines- "Vaig llegir la primera pàgina i m'en vaig enamorar". : 5 vots
2. "El Gran Gatsby", de FS Fitzerald. 223 pàgines. - "La gran novel.la de l'era del jazz" : 5 vots
3. "MAUS", Art, "còmic sobre nazisme". 2 vots

El fill innocent d'una de les membres dels lleons trenca el desempat entre les dues primeres novel.les. Les dues contraportades tenen dos colors diferents: blau i groc. El nen tria el color blau, que correspon a "El meu amor sputnik", de Murakami.
S'acorda que, tot i que la propera lleona a presentar les propostes és Murakami, ho farà Empar Moliner, per la impossibilitat de la primera en ser el dia 6 d'agost, data de la propera reunió, amb tots nosltres.
Es tanca l'acta i s'emplaça als lleons a la propera reunió.

APUNT DE l'ESCRIVENT: Demano disculpes a tots els lleons per penjar l'acta un pèl tard... Espero continuar comptant amb la vostra confiança en properes reunions. - Atentament, M. Shelly.

dissabte, 18 de juny del 2011

Bocamolls (XX)

Trobo difícil parlar de mi mateix. Sempre ensopego amb l'eterna paradoxa del "¿qui sóc?". És clar, ningú no sap més fets objectius sobre mi que jo. Però quan parlo de mi mateix, tota mena de factors diferents -valors, pautes, les meves pròpies limitacions en tant que observador- fan que jo, el narrador, seleccioni i elimini coses de l'altre jo, l'objecte de la narració. Sempre em preocupa la idea que pinto un retrat de mi mateix que no és gens objectiu.

Llegit a El meu amor Sputnik de Haruki Murakami

Sputoniku no koibito de Haruki Murakami

Gènere: Novel·la

Any: 1.999

Última edició en Català:
Títol: El meu amor Sputnik
Editorial: Edicions 62
Traducció: Concepció Iribarren i Donadeu
Any: 2.009
Pàgines: 253

Última edició en castellà:
Títol: Sputnik, mi amor
Editorial: Tusquets editores
Traducció: Lourdes Porta i Junichi Matsuura
Any: 2.008
Pàgines: 248

Biografia i obra de l'autor:
Haruki Murakami a la Vikipedia
Pàgina web d'Haruki Murakami

dimecres, 1 de juny del 2011

Impresió de llibres sobre demanda

El Grup 62, posa a disposició part del seu catàleg no disponible, per fer impresions sobre demanda.
Més informació a:

La Vanguardia:
http://www.lavanguardia.com/libros/20110601/54163152502/grup-62-primera-editorial-que-apuesta-por-la-impresion-por-encargo.html

La página del Grup 62:
http://www.ipe62.cat/www/ipe/ca

Excel·lent notícia lectors!


dijous, 21 d’abril del 2011

LOOK AT THE BIRDIE de Kurt Vonnegut

Gènere: Contes


Any: 2.009

Última edició en castellà:
Títol: Mire al pajarito
Editorial:Sexto piso
Traducció: Jesús Gómez Gutiérrez
Any: 2.010
Pàgines: 274

Biografia de Kurt Vonnegut a la vikipèdia
Pàgina oficial de Kurt Vonnegut

dimecres, 20 d’abril del 2011

Bocamolls (XIX)

"Aunque los solteros son gente solitaria, estoy convencido de que los casados son gente solitaria con cargas familiares."

Llegit a Mire al pajarito de Kurt Vonnegut.

dimarts, 29 de març del 2011

ACTA 8A REUNIÓ 26/3/2011 Zeitoun, Dave Eggers

18'00h de la tarda, al Bar Sant Joan, Calella. Canvi de local a última hora per tancament de l'anterior.

A les 18'11h, després de les salutacions inicials, comença la tertúlia amb la pregunta “A qui no li ha agradat?” Llegim la informació que via electrònica han fet arribar Bukowski i Shelley “tot i no haver-lo pogut acabar de llegir, el llibre està complint amb les expectatives i, a mesura que avança la trama, es va mostrant més interessant”.

Baudelaire opina que no li ha agradat i Delibes, el secunda dient “és com una peli de diumenge a la tarda”. Coincideixen en trobar-hi parts més interessants que d'altres i en què és bastant manipuladora la relació que té Zeitoun amb la família: no s'ho han cregut.

Murakami afegeix que “Zeitoun és massa bona persona, tot el que fa està bé i això m'ha molestat”.

Sissí afegeix: “a més, no està massa a casa. És un home fred amb els seus fills”. Per Cortázar “la relació amb les filles és el que més m'agrada”, per Marguerite Duras “té una bona relació amb la dona”, per Delibes “és indiferent amb ella” i per Baudelaire “no és crítica la narració amb aquesta actitud”. Per Monzó “Zeitoun és el contrari de la seva dona”.


Després d'aquest intercanvi d'opinions, surt el tema de la religió. Capote obre el debat dient “no representa cap problema que algú d'una altra religió canviï el parquet, però sí que ho és si has de conviure-hi”. Per Monzó “la religió hi té un paper molt important” i Delibes en destaca “el tractament que rep la família de la protagonista quan arriba amb el mocador. Sembla que no hagi pogut ser ella qui hagi decidit posar-se'l. És molt despectiu, no em fa el pes la lectura que en fa l'autor, em saben greu les connotacions negatives”.

Monzó apunta a les nombroses explicacions-comparacions que es fan entre El Corà i La Bíblia: “volen dir que és el mateix”. Murakami i Arendt ho veuen “com un intent d'explicar-nos El Corà”. Per tancar el tema Murakami afegeix que la fe ha salvat els protagonistes en molts moments i que, en situacions similars, el millor que es pot fer és tenir-ne.


Quan s'analitza la societat, l'entorn i la ciutat, les opinions són diverses. Dorothy Parker opina que “la societat americana ens la venen com a molt oberta i no ho és”, Madame Bovary “que les dones funcionen a part i que el llibre és un cas de discrimanció racial, tot i que detenguin el protagonista com a lladre”. Delibes veu que la reacció de Zeitoun “ha alimentat el seu ego, no va amb la seva família”. Capote ha trobat a faltar que es parlés de la ciutat de Nova Orleans.


Per acabar, la narració. Per alguns com Baudelaire el ritme és “basic, senzill, light” i “funcionaria millor si fos més realista”, per Sissí és “lent” i “m'han vingut imatges de la televisió del Katrina quan el llegia” i per d'altres “el ritme és l'adequat” (Capote), “és un llibre creïble” (Cortázar, Arendt i Parker). En general, l'opinió que és un llibre que permet una lectura ràpida i que el llenguatge és fluïd i és l'adequat per narrar aquesta situació.


En relació a la trama, Murakami opina que “si el llibre té una finalitat de denúncia, passa molt bé, però peca de no voler criticar altres coses (exemple del gos)”. Capote s'estranya de que no mati els animals.

Hi ha una coincidència general en què quan agafen Zeitoun el llibre perd l'interès generat fins al moment de la tempesta, però que al final, amb el desenllaç de la Kathy i les converses amb els policies, el llibre té un bon tancament.


Per acabar, Cortázar recorda que l'any vinent podrem veure una peli d'animació basada en el llibre.


Cal notificar el canvi de nom de Duras per “Hannah Arendt” i el bateig de “Quim Monzó” (J.T.). Per motius familiars, excusa l'absència l'acompanyant de Monzó (proposada, per alguns, com Empar Moliner).


Per acabar, Baudelaire presenta els 3 llibres. El resultat de les votacions és:

Solaris (clàssic de ciència ficció): 3 vots.

Mire al Pajarito (relats curts, humor negre, finals cinquanta): 8 vots.

¿Por qué odio Saturno? (còmic, els Estats Units dels noranta): 3 vots.

dijous, 24 de març del 2011

The Zeitoun Foundation


Aquí teniu l'enllaç de la fundació creada per a reconstruir Nova Orleans després del Katrina. Sembla que aquest llibre ha estat tot un èxit als Estats Units. La seva qualitat literària ho certifica? Ha passat o passaria el mateix aquí amb un llibre basat, per exemple, en una història real sobre l'11-M? El ressò del llibre té, únicament, un rerefons solidari? És un llibre moralista?

???

http://www.zeitounfoundation.org/

També us deixo l'enllaç d'una crítica publicada a "El País" el 16 d'otubre de 2010.

http://www.elpais.com/articulo/portada/Zeitoun/elpepuculbab/20101016elpbabpor_30/Tes

Mantenim la cita a la mateixa hora i mateix lloc?

divendres, 11 de febrer del 2011

Els Lleons a Porcions

A partir del proper dilluns 14, les actes dels lleons es transformaran en ressenyes literaries a:

http://porcions.blogspot.com

El dilluns hi tindrem la de "1280 ànimes" i de mica en mica les anirem publicant totes, en un format diferent, però que en essència reculli la opinió general sobre l'obra.

dissabte, 5 de febrer del 2011

ACTA 7ena REUNIÓ 16/01/2011: Esmorzar al Tiffany's, Truman Capote

Alguns membres del club després del visionat de la pel.lícula.


5 de la tarda, Bar Tòpic, Calella. El club ha canviat de bar. Ens situem en aquest del carrer St. Josep on podrem veure la pel.lícula del llibre que hem llegit.


Benvinguda i salutacions entre els membres del Lleons.

Iniciem el col.loqui del llibre de Capote "Esmorzar al Tiffany's". Comença Shelley amb la pregunta: A qui no li ha agradat?. La recent incorporada al club, Margarithe Duras, exposa la seva decepció davant de la famosa novel.la. Tot al contrari de Dorothy Parker, qui diu "m'ha entusiasmat i em llegiré un altre llibre de Capote". La també recent incorporada Lucía Etxebarría inicia el tema de la traducció de la novel.la. Es busquen expressions i es comparen les diferents versions català/castellà.

Cortázar afegeix que "a mi al principi no m'ha agradat" Baudelaire respon "a mi el principi se m'ha fet estrany. El que m'explica m'agrada, però com ho explica, no és natural"

Passem a comentar les descripcions dels personatges. Sobre aquest tema, Delibes afirma "la descripció dels personatges és genial, t'imagines la pel.lícula , ho veus tot". Molts membre del club hi estan d'acord.

Bukowski resalta la importància de les ulleres de la protagonista, la Holly. Diu "bàsic en el llibre quan es trenquen, això fa que ella obri els ulls, veu la realitat...". Continuem parlant de personatges; Cortázar diu "el marit, m'agrada, és un canvi en la història". Delibes segueix "m'agrada com descriu el barman, m'encanta que en una història tan petita s'hi expliquen tantes coses". Bukowski fa referència a una escena que ens ha fet riure a tots/es: "la de la festa d'homes al seu pis".

Capote resalta el context històric de la novel.la: "viuen en un món frívol, superficial...mentre els personatges de la novel.la: viva la vida! fan copes mentre hi ha la guerra..."

Baudelaire parla del protagonista: "és un pardillu de la manera que parla d'ell mateix, tot gira al voltant d'ella, ell mai no explica les seves emocions..."

Capote continua: "m'agrada que el narrador sigui un mindundi" Bukowski diu "semblant a en Watson de Sherlock Holmes, fa de narrador testimoni".

Murakami enceta una nova conversa i parla del gat de la Holly. "Té un gran simbolisme en la novel.la. Ella deixa el gat però després el fa anar a buscar. A més, no li posa nom. Si li posa nom té responsabilitat".

Cortázar parla de "quan surten sols a fer voltes" Baudelaire diu que és còmica l'escena dels cavalls.

Murakami continua amb tema simbolismes: "parlem del títol? Tiffany's és el lloc que vol arribar a ser ella"

Sissí diu parlant del narrador altre vegada: "és molt macu com la descriu al principi". Compara la vida de Holly amb la de l'actriu, Audrey Hepburn.

Capote comenta: "És tonta o s'ho fa la Holly?" Shelley, Murakami, Sissí, Delibes, Parker estan d'acord amb què és intel.ligent i es fa la ingènua.

Etxebarría diu: "és una dona materialista pel fet d'anar a veure un home a la presó només per cobrar?" Hi ha diferents opinions sobre aquest tema.

Murakami reprén la conversa de la traducció de la novel.la al català. Posa diferents exemples que extreu del llibre en el mateix moment. També comenta la que per ella ha estat la frase el llibre "D'aquí a la porta hi teniu 4 segons, caminant. Us en dono dos".

Capote continua amb les descripcions dels personatges: "es descriuen molt bé els personatges, els coneixes sense necessitat que et t'ho diguin tot". Etxebarría afegeix "dedueixes tot segons la manera de comportar-se. No et dóna prou pistes per saber què pensa".
Capote diu que li agrada la manera de fer de l'autor del llibre, Truman Capote, "perquè és fred però no és cru. No et provoca l'emoció". I parla d'un altre llibre de l'autor, "A sang freda".

La conversa sobre aquest llibre es tanca amb les últimes opinions del protagonista masculí. "em vaig adonar que estava enamorat d'ella", una frase que esmenta Baudelaire i on resalta que aquest personatge "no ho explica millor, acaba la conversa; està enamorat però no fa res per dir-li". Delibes diu "li obre la porta a les 4 del matí, ho fa tot per ella". Capote: "ell s'adona que no té res a fer quan a la festa, arriba i veu tot ple d'homes".

Es posa el punt i final al col.loqui d'Esmorzar al Tiffany's. En general ha tingut una bona rebuda. Hi ha aplaudiments.
Alguns membres del club continuen la reunió amb el visionat de la pel.lícula Esmorzar al Tiffany's.

Cortázar és el següent en exposar els tres llibres. Ho fa quan són 3/4 de 6 de la tarda.

1. Thérese Roquin, de Émile Zola. Una novel.la del naturalisme, 1867. Diu que impacte per la història i el crim. Parla de la conducta humana. Posa el protagonista al límit.

2. Todos los fuegos el fuego, de Júlio Cortázar. Un llibre de 8 contes de l'any 1966.

3. Zeitoun, de Dave Eggers. Un llibre de no ficció de l'any 2010 sobre l'huracà Katrina.

Després de les votacions a mà alçada tenim: llibre 1, 5 vots; llibre 2, 4 vots; llibre 3, 6 vots. Tot i ajustat, el guanyador per la propera trobada de Lleons ha estat Zeitoun. La data proposada i acceptada per tots els membres és el 26 de març a les 18h. al mateix bar Tòpic.

Cal esmentar la nova incorporació de Raquel Montero, germana de Baudelaire i el nou pseudònim de Núria Fàbregas, Lucía Etxebarría.

NOTA DE LA TRANSCRIPTORA DE LES ACTES: Crec que també és important que consti en acta que les valoracions i opinions de tots els llibres dels Lleons es fan sense cap ordre concret, anant així d'un tema a l'altre i retornant a temes ja comentats amb anterioritat. La voluntat d'aquestes actes és doncs reflectir la conversa mantinguda amb fidelitat a l'ordre dels comentaris.

dimecres, 2 de febrer del 2011

ZEITOUN de Dave Eggers

Gènere: No ficció

Any: 2.009

Última edició en castellà:
Títol: Zeitoun
Editorial: Mondadori
Traducció: Cruz Rodríguez Juiz
Any: 2.010
Pàgines: 336



Biografia i obra de l'autor:
Dave Eggers a wikipedia

dissabte, 15 de gener del 2011

Bocamolls (VIII)

- D'aquí a la porta, hi teniu quatre segons, caminant. Us en dono dos.

Senzillament brillant.