2/4 de 7 de la tarda. Calella. Diego's.
Amb mitja hora de retard comença la reunió d'estiu del club de lectura. Qui va fer la última proposta, Dorothy Parker, enceta la conversa amb la pregunta habitual:
"A qui no li ha agradat?".
Shelly i (Núria) afirmen que un no rotund no es pot respondre. Comencen les opinions en petits grups. Parker talla les converses llegint un text que Murakami ha enviat per mail des de la seva residència d'aquest estiu. Afirma que "és un bon llibre". Murakami fa un anàlisi estricte que Parker llegeix fil per randa i on, entre d'altres opinions, constata que la novel.la té dues parts: "una part més física, que correspon al viatge a Grècia i una altra part on es relacionen els dos protagonistes "sexualment", i on s'aconsegueix descriure Sumire des de la visió del narrador".
Murakami afirma que "el llibre té reminiscències romàntiques, sobretot quan els paisatges ens serveixen per descriure els estats d'ànims dels personatges". Etiqueta el llibre "d'intriga eròtica". Cortázar fa cara d'estranyat davant d'aquesta afirmació.
Murakami acaba criticant "són massa les coincidències amb els protagonistes d'aquest llibre i el de Tòquio Blues: joves adolescents, solitaris i desconcertats sobre quin futur els espera i volen".
Cortázar continua la conversa: "de del començament ja em va agafar... la segona part, en canvi, no és tant interessant". Bukowski continua "a partir de la nòria no m'interessa". Monzó afirma "quan explica els documents ja no és interessant". Delibes hi està d'acord.
Capote canvia de tema: "el que m'ha agradat del llibre són els personatges". Més o menys tots els membres van estar d'acord amb aquesta afirmació. Parker apunta que "la història del títol és molt xula". Cortázar continua "m'agrada la manera que explica les coses quotidianes".
Bukowski insisteix en que el llibre perd interès a partir de la història de la nòria. En aquest punt es comença a anomenar també la història del nen que roba, en Pastanaga. (Núria), Bukowski, Delibes, Monzó, entre altres membres del club, coincideixen en que aquesta història no té sentit dins el llibre. "Si no si sigués no es notaria, és com si l'autor hagués d'omplir un número determinat de planes..."
Capote diu "Murakami ho fa sovint". Delibes: "no entenia perquè ho posava allà al mig, no fa nosa, però ho ho enten"; Monzó continua "es una introducció molt llarga per deixar la mare del nen, no?"
(Núria) diu: "el final m'ha decepcionat, m'ha fet una mica de ràbia, perquè al principi el llibre prometia". Capote continua "és la mateixa sensació que tinc quan llegeixo Paul Auster, però m'agrada".
Per Bukowski aquest és un problema de l'escriptor "no m'atrau la manera d'escriure, són històries realistes que tenen un final fantàstic". Parlant del final del llibre, Duras diu "el truca de veritat o no?" Hi ha acord entre els membres que es tracta d'un final obert.
Cortázar afirma que és "semblant a una peli, m'ho imagino tot, ho veig tot". Parla, per exemple, del pare guapo de la Sumire, "tinc ganes de veure'l", diu. Continua dient que els moments eròtics del llibre estàn molt bé. Monzó parlant d'aquest tema continua "Murakami descriu molt bé el fogot, quan explica el que passa entre les dues protagonistes, però vaig quedar decepcionat perquè no se la fa fer". Rialles.
Bukowski i Cortázar están d'acord en que el narrador, al principi del llibre, "oscil.la entre el protagonista i un omniscient que tot ho sap". (Núria) diu: "jo no he tingut aquesta sensació".
La opinió general dels membres del club sobre el llibre de Murakami, és bona. Acorden que en general ha estat un "llibre distret i ràpid de llegir; molt amè".
Empar Moliner és la següent en presentar les seves propostes.
1. "Emma", de Maria Barbal. 197 pàgines. "El vaig llegir fa temps, però no el recordo massa". 1 vot
2. "L'illa dels 5 fars", de Ferran-Ramon Cortés. 140 pàgines. "Parla dels 5 fars de Menorca, és una recomanació, m'agradaria llegir-lo". 6 vots
3. "El curiós incident del gos a mitjanit", Mark Haddon. 266 pàgines. "També és una recomanació". 7 vots
En una primera votació empaten les opcions 1 i 2. Finalment el canvi de vot de Capote fa decantar la balança cap a la opció número 3.
Agendes en mà, els Lleons pacten el dia 22 d'octubre com la següent data de trobada lectora.
2/4 de vuit del vespre. Es tanca la reunió i l'acta.
Amb mitja hora de retard comença la reunió d'estiu del club de lectura. Qui va fer la última proposta, Dorothy Parker, enceta la conversa amb la pregunta habitual:
"A qui no li ha agradat?".
Shelly i (Núria) afirmen que un no rotund no es pot respondre. Comencen les opinions en petits grups. Parker talla les converses llegint un text que Murakami ha enviat per mail des de la seva residència d'aquest estiu. Afirma que "és un bon llibre". Murakami fa un anàlisi estricte que Parker llegeix fil per randa i on, entre d'altres opinions, constata que la novel.la té dues parts: "una part més física, que correspon al viatge a Grècia i una altra part on es relacionen els dos protagonistes "sexualment", i on s'aconsegueix descriure Sumire des de la visió del narrador".
Murakami afirma que "el llibre té reminiscències romàntiques, sobretot quan els paisatges ens serveixen per descriure els estats d'ànims dels personatges". Etiqueta el llibre "d'intriga eròtica". Cortázar fa cara d'estranyat davant d'aquesta afirmació.
Murakami acaba criticant "són massa les coincidències amb els protagonistes d'aquest llibre i el de Tòquio Blues: joves adolescents, solitaris i desconcertats sobre quin futur els espera i volen".
Cortázar continua la conversa: "de del començament ja em va agafar... la segona part, en canvi, no és tant interessant". Bukowski continua "a partir de la nòria no m'interessa". Monzó afirma "quan explica els documents ja no és interessant". Delibes hi està d'acord.
Capote canvia de tema: "el que m'ha agradat del llibre són els personatges". Més o menys tots els membres van estar d'acord amb aquesta afirmació. Parker apunta que "la història del títol és molt xula". Cortázar continua "m'agrada la manera que explica les coses quotidianes".
Bukowski insisteix en que el llibre perd interès a partir de la història de la nòria. En aquest punt es comença a anomenar també la història del nen que roba, en Pastanaga. (Núria), Bukowski, Delibes, Monzó, entre altres membres del club, coincideixen en que aquesta història no té sentit dins el llibre. "Si no si sigués no es notaria, és com si l'autor hagués d'omplir un número determinat de planes..."
Capote diu "Murakami ho fa sovint". Delibes: "no entenia perquè ho posava allà al mig, no fa nosa, però ho ho enten"; Monzó continua "es una introducció molt llarga per deixar la mare del nen, no?"
(Núria) diu: "el final m'ha decepcionat, m'ha fet una mica de ràbia, perquè al principi el llibre prometia". Capote continua "és la mateixa sensació que tinc quan llegeixo Paul Auster, però m'agrada".
Per Bukowski aquest és un problema de l'escriptor "no m'atrau la manera d'escriure, són històries realistes que tenen un final fantàstic". Parlant del final del llibre, Duras diu "el truca de veritat o no?" Hi ha acord entre els membres que es tracta d'un final obert.
Cortázar afirma que és "semblant a una peli, m'ho imagino tot, ho veig tot". Parla, per exemple, del pare guapo de la Sumire, "tinc ganes de veure'l", diu. Continua dient que els moments eròtics del llibre estàn molt bé. Monzó parlant d'aquest tema continua "Murakami descriu molt bé el fogot, quan explica el que passa entre les dues protagonistes, però vaig quedar decepcionat perquè no se la fa fer". Rialles.
Bukowski i Cortázar están d'acord en que el narrador, al principi del llibre, "oscil.la entre el protagonista i un omniscient que tot ho sap". (Núria) diu: "jo no he tingut aquesta sensació".
La opinió general dels membres del club sobre el llibre de Murakami, és bona. Acorden que en general ha estat un "llibre distret i ràpid de llegir; molt amè".
Empar Moliner és la següent en presentar les seves propostes.
1. "Emma", de Maria Barbal. 197 pàgines. "El vaig llegir fa temps, però no el recordo massa". 1 vot
2. "L'illa dels 5 fars", de Ferran-Ramon Cortés. 140 pàgines. "Parla dels 5 fars de Menorca, és una recomanació, m'agradaria llegir-lo". 6 vots
3. "El curiós incident del gos a mitjanit", Mark Haddon. 266 pàgines. "També és una recomanació". 7 vots
En una primera votació empaten les opcions 1 i 2. Finalment el canvi de vot de Capote fa decantar la balança cap a la opció número 3.
Agendes en mà, els Lleons pacten el dia 22 d'octubre com la següent data de trobada lectora.
2/4 de vuit del vespre. Es tanca la reunió i l'acta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada