1
DEL MODO NATURAL QUE ANEM
ARRIBANT A LA CASA D'EN DELIBES.- LA SORPRESA DEL MATEIX DELIBES I
D'EN MURAKAMI QUAN S'ASSABENTEN QUE HAN LLEGIT L'OBRA DE TEATRE I NO
LA NOVEL·LA
El jorn que ens reunim
els components d'Els Lleons de la Vella Europa és un diumenge a les
sis de la tarda, i el lloc on ens trobem és la casa del senyor
Delibes, que precisament acaba de saber, igual que el senyor
Murakami, que el llibre que tocava llegir era la novel·la i no
l'adaptació al teatre que es va fer anys posteriors de la mateixa
obra. Però d'aquest petit lapsus
ens aprofitem tots plegats per anar comparant moments i situacions
de la història
del senyor Rusiñol.
2
A ON LA SENYORA SHAFFER FORMULA LES PRIMERES PREGUNTES.- I EL MOMENT EN QUÈ ENS HI
CAPFIQUEM EN UN JOC
La senyora Shaffer comença
fent tres preguntes per iniciar el debat, essent la primera “Us heu
llegit el llibre?”, i tots responem “Sí”; essent la següent
“Us ha agradat la lectura?”, i la resposta majoritària és “Sí”,
excepte en Cortázar que diu que no li ha interessat massa encara que
reconeix que el llibre és molt fàcil de llegir; i després, per
concloure, “Heu rigut mentre el llegieu?”, “Molt”, menys en
Cortázar que diu que “no massa”. I després, la Shaffer ens ha fet saber
que s'ha tret un pes de sobre perquè la veritat, ara que l'ha tornat
a llegir, no ha sentit el mateix que quan era estudiant i que més
aviat s'ha sentit destrampada, i va pensar que als demés no
ens agradaria. En aquest moment en Delibes recorda que li va passar
el mateix amb Las tesis de Nancy, d'en Ramon J. Sender, llibre
comentat en una tertúlia molt anterior.
Llavors, Shaffer proposa
fer un joc que ha creat amb les seves pròpies mans (i ment) i, abans
d'explicar el seu objectiu, fa una petita introducció de l'origen de
la paraula "auca" comentant que prové del joc de l'oca,
que la paraula es va anar deformant i que al principi va ser un joc
prohibit. D'auques existen vàries, però la d'en Rusiñol conté 27
il·lustracions d'en Ramon Casas, amb rodolins d'en Gabriel Alomar, i
ens va repartint totes les estempetes per colocar-les en el seu ordre
correcte en una cartulina que ha posat damunt de la taula. Llavors
anem pensant i parlant entre nosaltres, intentant posar les escenes
en el lloc que creiem que els hi correspon, però el resultat final
és bastant desastrós, encara que el treball en equip ha sigut
interessant.
3
LES
PRIMERES REFLEXIONS QUE FEM DE L'OBRA DE RUSIÑOL
Després
d'aquest bon començament, s'ha donat pas a la tertúlia, i el primer
en començar a parlar ha sigut en Capote que ha trobat la història
molt actual, com el fet típic de que La Puntual pasi de pares a
fills, un exemple amb el que en Baudelaire hi està d'acord, i a més,
la relació entre l'Esteve i en Ramonet li fa recordar a la que va
tenir amb el seu pare a l'empresa familiar. En Capote i la Marta
veuen clar que la intenció de la figura del pare és marcar el camí
al seu fill, perquè res no el distregui del seu objectiu econòmic a
La Puntual. En aquest punt, Murakami pregunta si es pot considerar
l'obra una autobiografia de l'autor i Shaffer li respon que sí ja que
Rusiñol va tenir una relació semblant amb el seu avi, la diferència
és que a l'obra ell li posa molt d'humor.
4
UNA
OBRA MODERNISTA BEN DIFERENT.- DEL GRAN RIURE QUE PROVOCA L'HUMOR DE
LA HISTÒRIA
Aquesta
novel·la, que alguns ni la consideren com a tal si no més aviat una
estranyesa, va ser com un xoc dintre del Modernisme, i en Capote diu
que la gent que apareix a l'obra és gent de cèntims, amb calers,
que es pot permetre tot el que fan i tenen. En Delibes posa també
l'exemple de l'avi que s'estranya que hi hagi un llibre a la botiga,
si lo que val i lo important són els números. En
Baudelaire parla sobre les situacions en general que estan molt
caricaturitzades, portant-les a l'extrem, i a en Murakami li fan molt
de riure les bogeries de la parella a la muntanya quan "van al
camp". I és que en general la gent s'ha rigut molt amb la
història, com en Capote amb els consells de l'avi. En Delibes
recorda també el missatge final de l'obra, dient l'Esteve que
reconeix que ha treballat tota la vida i li diu al seu fill que
aprofiti a viure.
5
DE
QUAN PARLEM DE LA DESCRIPCIÓ DE LA BARCELONA DE L'ÈPOCA.- I SEGUIM
EXALTANT L'HUMOR DE L'OBRA
En
Murakami es pregunta si les tres Maries del llibre van donar peu a
l'expressió coneguda de "les tres Maries" i la Shaffer ho busca
per internet en aquell mateix moment i veu que no, que prové de la
Bíblia. Precisament, en Murakami comenta que hi ha moltes
expressions que es perden a l'adaptació de l'obra al teatre; en
canvi, li ha fet molta gràcia, igual que a en Delibes, el diàleg
que hi ha amb els pintors.
La
Sissi parla de la descripció de les barriades de Barcelona, essent
el barri més comercial, el més viu, on es troba La Puntual. I en
Baudelaire troba molt bo tot el diàleg entre la parella protagonista
quan es compren la torre, perquè quan edifiquen al voltant, com
augmenta el seu valor, el senyor Esteve li diu a la Tomasa que
haurien de vendre-se-la. I és que a en Baudelaire li ha encantat
tot, al contrari que el llibre Las tesis de Nancy, que el va trobar
passat de moda.
6
EL
MOMENT QUE LA SENYORA AUSTEN EXPOSA LES SEVES PROPOSTES.- ES POSA DATA DE LA PROPERA
TROBADA
1. "Mecanoscrit del segon origen", de Manuel de Pedrolo: 1 vot.
2. "Maus", d'Art Spiegelman: 6 vots.
3. "Un
lugar llamado escuela", de Montserrat Fleck i Enric Prats: 1 vot.
Propera
trobada: 26 de novembre de 2016.
