El dissabte, dia 28 de
gener, els components dels Lleons de la Vella Europa (excepte la
senyora Shaffer, que segons paraules seves "feia campana")
tornàvem a ser a casa d'en Delibes, un fet que ja acostuma a ser
habitual i que és com una segona casa per nosaltres. I en el moment
de l'inici de la tertúlia sobre Jo, Robot,
d'Isaac Asimov, en
Delibes va fer una petita introducció (o més aviat una extensa
introducció) per explicar com havia volgut enfocar les preguntes i
què havia pensat al respecte. Tots sabiem que aquell moment seria
molt bo i així va ser. Delibes ens va comentar que pel plantejament
del debat no sabia quin joc fer o què idear-se per portar a terme
una reunió interessant o, com a mínim, que tingués un caire
diferent amb la possibilitat de ficar-hi propostes filosòfiques. I
va seguir el seu raonament basant-se en la importància de la figura
del robot a la ciència ficció, sent una icona per aquest gènere
literari. Precisament, la novel·la Jo, robot és,
posiblement, la més famosa de les novel·les de robots, tot i les
mancances literàries de l'Asimov, un escriptor popularment conegut
que ha introduit a molts lectors en aquesta temàtica. Igualment, hi
ha alguns crítics que també destaquen l'agilitat i dinamisme en la
seva escriptura, i amb aquesta reflexió Delibes ja va donar peu a
començar amb les seves preguntes (tota aquesta introducció la tenia
escrita al seu ordinador portàtil, com va dir ella mateixa).
Delibes ens va avisar que
tenia un ordre establert però que l'anava a canviar, preguntant
primer, en general, que degut a la publicació del llibre a l'any
1950, si pensàvem que havia soportat bé el pas del temps. I
Murakami va dir que sí, posant d'exemple la primera història com la
més propera i l'última com la més actual, on podem veure problemes
que sempre seran eterns, com el conflicte entre la tecnologia i
l'home. En canvi, en Baudelaire no el va trobar actual pel tipus
d'escriptura, amb masses diàlegs, i per utilitzar a la dona per la
part emocional, atribuint-li l'única línia romàntica. En Capote sí
que el veia bastant actual però li sorprenia que Asimov no hagués
utilitzat la figura del narrador. A la següent pregunta, haviem de
dir si Asimov s'havia quedat només en els conceptes i si d'aquesta
manera l'obra perdia potencial, responent en Baudelaire que li
semblava interessant la seva ètica, pel comportament humà, però sí
que el llibre té limitacions, sobretot per la utilització de tants
diàlegs que expliquen masses coses de la història que no calen.
També va remarcar que s'ha de tenir en compte que el públic al que
anava destinat la història no era el d'ara. En Capote va comentar
que una cosa és el tema conceptual i una altra els diàlegs.
Quant a la qüestió del
dilema moral, per l'ús de noms i per tractar als robots com a
persones, hi ha un desig de dominació? Per en Capote sí que hi ha
conflicte moral per aquesta utilització dels noms i Baudelaire ho va
resumir com un conflicte racial. Però Parker li trobava un punt
d'humanisme i Capote es va referir a l'autoconciència dels robots.
En aquell precís instant, va entrar en acció un personatge que sap
molt del tema, que es va fer anomenar Daneel Olivaw i que ens va
explicar que més endavant, en altres obres d'Asimov, els robots es
rebel·len contra les lleis de la robòtica.
I per acabar la reunió,
vam havem de dir si per nosaltres les narracions havien sigut àgils
i dinàmiques, i si ens havia agradat el llibre. Per en Baudelaire
havia sigut amè però àgil i dinàmic no tant, encara que li havia
agradat. En Murakami no el va trobar ni àgil ni dinàmic, sobretot
perquè no li atrau aquest tipus d'història, però també li havia
agradat. L'Austen tampoc el va veure àgil pero li va agradar el
plantejament del llibre. Per la Parker, la primera part dels relats
havia estat molt bé però les resolucions a vegades no les havia
entès. A O’Shaugnessy no li havia agradat però amb la part de reflexió o
ètica sí que havia connectat.
En aquesta ocasió, la
Sissi va proposar tres llibres:
1. "Cumbres
borrascosas", d'Emily Brontë: 5 vots.
2. "Jane Eyre",
de Charlotte Brontë: 0 vots.
3. "Agnes Grey",
d'Anne Brontë: 3 vots.
Propera reunió dia 8
d'abril de 2017.
