El dissabte dia 8 de setembre ens vam reunir tots els components del club Els Lleons de la Vella Europa (aquest cop per sorpresa hi érem tots) a casa d'en Capote i la Parker. Haviem de parlar del llibre "El petit Nicolas", de René Goscinny i Jean-Jacques Sempé, i l'encarregada de portar a terme el debat era la senyora Shaffer, que primer de tot va tenir la curiositat de mirar quines edicions teniem cadascun de nosaltres i quasi tothom tenia la mateixa, excepte en Cortázar que tenia l'edició en castellà d'Alfaguara i de la que vam treure molt de suc per la mala elecció a l'hora de traduir alguns títols del llibre, com altres mots que ens van deixar sobtats a tots. Per exemple, el capítol anomenat "Djodjo" en l'edició en català, la de castellà deia "Chocho" (no cal dir res més), i el capítol anomenat en català "L'Ullsdetita", en castellà deia "El Caldo", que no té ni cap ni peus per l'explicació que dona el traductor dins del llibre. Bé, un fet que sorprèn molt per escollir aquest tipus de traducció.
Després va venir la pregunta referida en general de si ens havia agradat el llibre, i tots vam dir que sí. La Parker va remarcar que dintre de les aventures d'en Nicolas hi ha com un punt repetitiu, però això és normal, segons en Capote, perquè les històries van ser publicades en diferents cops i per això dona la sensació que es repeteix. Per en Baudelaire, la repetició té part del seu encant perquè és com si fos la manera d'enraonar d'en Nicolas i el format curt li va bé per la immediatesa; i per en Capote aquestes històries són com la manera que té l'escriptor de veure un nen de forma exagerada. La Parker, llegint el llibre s'ha imaginat a l'Obèlix (el personatge tan conegut creat per en Goscinny). En Delibes va comentar que la lectura global del llibre li havia agradat, i que encara llegiria més històries d'en Nicolas. La Shaffer va anomenar altres títols publicats del mateix personatge, i que són aquests: Els "patis" del petit Nicolas, Les vacances del petit Nicolas, El petit Nicolas i els companys, i El petit Nicolas i els problemes d'en Joachim.
En aquest punt del debat, la Shaffer va col·locar un joc sobre de la taula que consistia en què cadascu havia de respondre unes preguntes, totes referides a l'època de l'escola, i els demés haviem d'endevinar si eren veritat o mentida. I tothom deia la veritat, excepte l'Austen, que va ser la primera en respondre i la que es va inventar que de petita havia tingut un amor platònic (tots ens ho haviem cregut). Vam estar una estona jugant i recordant aquella època i encara van sortir més coses referents al llibre, com en Capote que va reconèixer que el nivell de violència del llibre ell l'havia viscut i en Baudelaire va deixar clar que, en definitiva, el llibre era molt masculí.
I parlant d'en Baudelaire, ell era el que havia de proposar tres llibres per la propera trobada i ens va mostrar els següents, que la veritat no van deixar a ningú indiferent:
1. "Agujero Negro", d'en Charles Burns: 4 vots.
2. "Crash", d'en J.G. Ballard: 1 vot.
3. "La casa de arenas movedizas", d'en Carlton Mellick III: 3 vots.
Fins a la següent trobada, que serà el proper dissabte 1 de desembre.
