dissabte, 25 de maig del 2019

ACTA 47a REUNIÓ: "L'home que va confondre la seva dona amb un barret", d'Oliver Sacks

El passat 23 de febrer vam ser convidats a la casa d'en Capote i la Parker (com moltes altres vegades) per parlar tots junts (els components d'Els Lleons de la Vella Europa, amb l'excepció de la Shaffer i la Sissi) del llibre L'home que va confondre la seva dona amb un barret, d'Oliver Sacks. L'Austen va ser l'encarregada de portar a terme aquest nou debat i per fer-ho d'una manera més entretinguda va proposar fer unes preguntes, juntament amb un joc (una mica "xorra" segons les seves paraules) que consistia en endevinar els personatges (pacients del llibre) que cadascú de nosaltres ens posàvem al front només amb l'opció de fer preguntes que tinguessin com a resposta un "sí" o un "no". Al final tots o quasi tots (amb alguna pista) vam encertar el personatge que ens corresponia.



I la primera pregunta de la tertúlia la va respondre la senyora Parker que formulava el següent: creus que el llibre és apte per tots els públics o va destinat només a metges i neuròlegs? I per la Parker hi ha una part dels casos que sí li havien costat més d'entendre, en canvi per en Capote l'autor facilita l'enteniment d'una forma didàctica. Murakami comenta que creu que és un llibre per tot tipus de públic i per en Delibes ara no es parla de la història clínica com ho fa en Sacks en aquest llibre. Baudelaire diu que és un llibre molt popular que ha anat arribant amb el pas del temps a un públic molt ampli. Ell mateix ha buscat paraules per conèixer el seu significat, encara que opina que potser cert llenguatge ha quedat obsolet.

La següent pregunta anava dirigida a si el llibre, tot i ser un assaig científic, podia tenir punts característics d'una novel·la, i en Murakami ho tenia ben clar que no te'l pots llegir com una novel·la i en Delibes opina que en alguns moments el llibre es pot fer una mica feixuc. La següent qüestió es referia a si l'autor descriu els casos quedant-se només en el diagnòstic o va més enllà, i en Cortázar respon que sens dubte va més enllà, agafant-se els casos com una cosa personal, fins al punt de pensar en ells a totes hores.



La quarta pregunta tenia a veure amb la part del llibre que ens havia semblat més interessant, com les pèrdues, els excessos, els arravataments o els simples, i en Delibes no tenia gens clar quina part escollir perquè trobava molt interessant tot el llibre. Per en Baudelaire el llibre començava amb un to molt alt, amb el moment més surrealista que és el cas de l'home que confon la seva dona amb un barret, i precisament aquest cas és el que obre la següent pregunta perquè s'havia de respondre quin era el cas que més ens havia cridat l'atenció i per en Capote era aquest primer, però també n'hi havia d'altres, com l'home que va tort o els bessons.



El llenguatge formal de l'escriptor feia que els casos fossin més propers per al lector o a l'inrevés? Aquesta pregunta la va respondre en Baudelaire dient que li havia encantat com estava escrit el llibre, tan tècnic i a la vegada d'una manera tan didàctica, amb un llenguatge pulit. Sí que era feixuc però a ell li havia funcionat, i això que s'havia imaginat que seria ben diferent, com més narratiu. En Murakami s'esperava una altra cosa, com un llibre més divertit. Per en Delibes aquest cop ha sigut la segona lectura d'aquest llibre i ara les sensacions han sigut diferents, l'autor narra una història clínica amb el seu entorn, el veu més original. En Baudelaire diu que el senyor Sacks és més neuròleg que escriptor. Per en Capote també ha sigut la seva segona lectura del llibre i l'ha trobat també més feixuc, sobretot perquè l'element sorpresa es perd.

La penúltima pregunta anava referida al paper que juga el senyor Lúriya (neuropsicòleg) en el llibre i en Baudelaire comenta que és el referent més clar per l'escriptor, segueix els seus pasos; i per acabar, l'última pregunta anava lligada al pas del temps, si pot ser un llibre actual, i en Capote creu que no, que està descontextualitzat, a nivell social sobretot.

I en Delibes va ser qui va proposar els tres llibres següents per a la propera tertúlia que serà el 2 de juny:
1. "Una habitació pròpia", de Virgina Woolf: 3 vots.
2. "La máquina de follar", de Charles Bukowski: 5 vots.
3. "L'altra", de Marta Rojals: 0 vots.