El passat 23 de febrer
vam ser convidats a la casa d'en Capote i la Parker (com moltes
altres vegades) per parlar tots junts (els components d'Els Lleons de
la Vella Europa, amb l'excepció de la Shaffer i la Sissi) del llibre L'home que va confondre la seva dona amb un barret,
d'Oliver Sacks. L'Austen va ser l'encarregada de portar a terme
aquest
nou debat i per fer-ho d'una manera més entretinguda va proposar fer
unes preguntes, juntament amb
un joc (una mica "xorra" segons les seves paraules) que
consistia en endevinar els personatges (pacients del llibre) que cadascú de nosaltres ens
posàvem al front només amb l'opció de fer preguntes que tinguessin
com a resposta un "sí" o un "no".
Al final tots
o quasi tots (amb alguna
pista) vam encertar el
personatge que ens corresponia.
I
la primera pregunta de la tertúlia la va respondre la senyora Parker
que
formulava el següent: creus que el llibre és apte per tots els
públics o va destinat només a metges i neuròlegs? I per la Parker
hi ha una part dels casos que sí li havien costat més d'entendre,
en canvi per en Capote l'autor facilita l'enteniment d'una forma
didàctica. Murakami comenta que creu que és un llibre per tot tipus
de públic i per en Delibes ara no es parla de la història clínica
com ho fa en Sacks en aquest llibre. Baudelaire diu que és un llibre
molt popular que ha
anat arribant amb
el pas del temps a un públic molt ampli. Ell mateix ha buscat
paraules per conèixer el seu significat, encara que opina que potser
cert llenguatge ha quedat obsolet.
La
següent pregunta anava dirigida a si el llibre, tot i ser un assaig
científic, podia tenir punts característics d'una novel·la, i en
Murakami ho tenia ben clar
que no te'l pots llegir com una novel·la i en Delibes opina que en
alguns moments el llibre es pot fer una mica feixuc. La següent
qüestió es referia a si l'autor descriu els casos quedant-se només
en el diagnòstic o va més enllà, i en Cortázar respon que sens
dubte va més enllà, agafant-se els casos com una cosa personal,
fins al punt de pensar en ells a totes hores.
La
quarta pregunta tenia a veure amb la part del llibre que ens havia
semblat més interessant, com les pèrdues, els excessos, els
arravataments o els simples, i en Delibes no tenia
gens clar quina part escollir perquè trobava
molt interessant tot el llibre. Per en Baudelaire el llibre començava
amb un to molt alt,
amb el moment més surrealista que
és el cas de l'home que
confon la seva dona amb un barret,
i precisament aquest cas és el que obre la següent pregunta perquè
s'havia de respondre quin era el cas que més ens havia cridat
l'atenció i per en Capote era aquest primer, però també n'hi havia
d'altres, com l'home que va tort
o els bessons.
El
llenguatge formal de l'escriptor feia que els casos fossin més
propers per al lector o a l'inrevés? Aquesta pregunta la va
respondre en Baudelaire dient que li havia encantat com estava escrit
el llibre, tan tècnic i a la vegada d'una manera tan didàctica, amb
un llenguatge pulit. Sí que era feixuc però a ell li havia
funcionat, i això que s'havia imaginat que seria ben diferent, com
més narratiu. En Murakami s'esperava una altra cosa, com un llibre
més divertit. Per en Delibes aquest cop ha sigut la segona lectura
d'aquest llibre i ara les sensacions han sigut diferents, l'autor
narra una història clínica amb el seu entorn, el veu més original.
En Baudelaire diu que el senyor Sacks és més neuròleg que
escriptor. Per en Capote també ha sigut la seva segona lectura del
llibre i l'ha trobat també més feixuc, sobretot perquè l'element
sorpresa es perd.
La
penúltima pregunta anava referida al paper que juga el senyor Lúriya
(neuropsicòleg) en
el llibre i en Baudelaire comenta que és el referent més clar per
l'escriptor, segueix els seus pasos; i per acabar, l'última pregunta
anava lligada al pas del temps, si pot ser un llibre actual, i en
Capote creu que no, que està descontextualitzat, a nivell social
sobretot.
I
en Delibes va ser qui va proposar els tres llibres següents per a la
propera tertúlia que serà el 2 de juny:
1.
"Una habitació pròpia", de Virgina Woolf: 3 vots.
2.
"La máquina de follar", de Charles Bukowski: 5 vots.
3.
"L'altra", de Marta Rojals: 0 vots.
