El dia sis de juliol ens vam retrobar els integrants del grup Lleons de la Vella Europa a casa d'en Delibes, que ens va tornar a obrir les portes de casa seva, aquest cop d'una manera més alegre ja que ens va ensenyar una nova adquisició: una moto vespa dels anys 70. Després vam poder assaborir un crumble de nutella que va portar la Sissy i que estava realment exquisit.
Quan ja estàvem tots disposats vam començar a parlar de Pyongyang, un còmic sobre Corea del Nord creat per en Guy Delisle. L'única persona que va faltar al debat va ser en Murakami, que ens va deixar la seva opinió sobre el llibre i que, com a tots, li va agradar, però remarcant un contundent sí. A més va comentar que l'autor ensenya la capital d'un país poc conegut i que li ha cridat l'atenció vàries coses, com la necessitat d'anar sempre acompanyat (amb excepcions com les ONG), la manca d'electricitat, l'ajuda humanitària imprescindible per sobreviure i la figura dels voluntaris. I per acabar va afegir dues frases del llibre que podrien resumir les intencions de l'autor: "Pienso en decirle algo a nuestro guía, pero de qué serviría en un país donde no existe el sentido común" i "Se aprende más sobre el país estando en el exterior que en el interior".
Per a la Sissy ha sigut el llibre més àgil de llegir i li ha agradat el to irònic i satíric del protagonista. I seguint aquest fil, a en Capote li agrada l'evolució del personatge, que al principi sembla perplex per tot el que li envolta i després se'l veu fins i tot enfadat.
En Bukowski diu que la història es pot veure com un documental de Corea del Nord, una opinió que també comparteixen en Delibes i la Shelley. I, referent a aquest tema, en Capote diu que, com un exemple, és ben diferent aquesta visió que el documental que va fer en Mikimoto per tv3 ja que, com es veu en el còmic, els periodistes tenen menys llibertat i en Mikimoto no podia fer res.
En Delibes diu que la realitat li fa ràbia perquè no hi ha internet, la gent està vigilada constantment (com un Big Brother); i això fa que li agradi el còmic, perquè li arriba de ple aquesta realitat tan brutal. En Capote comenta també aquesta manera de viure de la gent, aprofundint en els voluntaris o guies i traductors.
En Delibes comenta que s'imagina la roba que porta la gent, o sigui l'estètica i en Baudelaire aprofita per dir que el còmic és un mitjà més directe; és la virtut del llenguatge, que hi ha diferents maneres de plasmar. Per això la Sissy diu que la imatge gris ajuda a imaginar-se com està el país i com viu la gent, tothom dubtant de l'altre i és quan en Baudelaire destaca una imatge surrealista que li ha sorprès molt: gent a les fosques, dibuixades com ombres.
En Monzó diu que li recorda l'època d'en Franco o Hitler, i en Delibes pensa que encara sembla pitjor. Però en Baudelaire té clar que aquesta és una dictadura civilitzada on no hi ha resistència ni oci. Per exemple, l'únic gest de resistència que el protagonista fa contra el sistema és tirar avions de paper per la finestra, i la Parker segueix el comentari dient que la gent són com formigues.
En definitiva, ha sigut un llibre ràpid de llegir que ha agradat a tothom.
Les tres propostes d'en Baudelaire:
1. ALL STAR SUPERMAN, de Grant Morrison y Frank Quitely: 2 vots.
2. EL MUNDO DE CRISTAL, de J.G. Ballard: 0 vots.
3. HOMBRES SALMONELA EN EL PLANETA PORNO, de Yasutaka Tsutsui: 9 vots.
Propera trobada el 28 de setembre. Encara no se sap el lloc.
