Són les sis de la tarda
del 10 de gener de 2015. Ens tornem a trobar a casa d'en Capote i la
Parker per parlar d'un altre llibre, en aquesta ocasió de la
novel·la “Faré tot el que tu vulguis”, de l'autora Iolanda
Batallé. Llàstima que avui hi ha un buit bastant gran en el grup ja
que falten cinc integrants que no han pogut assistir a la reunió per
diverses qüestions, que són en Baudelaire, l'O'Shaughnessy, en Bukowski, la Shelley i en Delibes. Igualment, la Shelley ha volgut deixar clar, mitjançant un
missatge, que per a ella ha estat una bona lectura.
Bé, com és costum,
abans de començar, la persona que va exposar el llibre (aquesta
vegada li toca a la Sissi) obre el debat a la seva manera, fent unes
preguntes o introduint un tema que serveixi per iniciar la xerrada.
Primerament, la Sissi comenta que, entre els llibres que va portar,
aquest el va escollir pels personatges que apareixen i no tant pel
sexe, informant que ella se sent identificada amb la protagonista, la
Nora. I per iniciar el debat, proposa que tots fem un comentari
global sobre el resultat de la novel·la. El primer que parla és en Capote, que diu que li ha agradat com està escrita però que la
història no se l'ha cregut, una opinió que comparteixen tant la
Parker com la Shaffer. Però la Sissi vol deixar clar que coneix un
cas real, molt semblant al de la novel·la, una afirmació que ens
sorprèn a quasi tots però que no neguem que pugui ser veritat.
Murakami s'introdueix en
el debat dient que la Nora sembla que descobreixi que és una altra
persona i que, en certs punts, li recorda massa a la sèrie de
televisió “La Riera”, una curiosa relació en la que també hi
està d'acord la senyora Parker. Després, la Shaffer comenta la
manera d'escriure de la senyora Batallé, repetint recursos com el
del taxista, un fet que l'ha perjudicat alhora de llegir la novel·la
ja que en molts moments estava intranquila, sense poder
concentrar-se. Ella hauria preferit que, en comptes de centrar-se
tant en els pensaments de la Nora, hagués anat més al gra. I la
Parker diu que la majoria d'aquests pensaments són com somnis i en Murakami aprofita l'avinentesa per dir que no ha entès on portaven
aquests somnis. Aquí és el moment que en Capote torna a comentar
que no li ha agradat el que explica l'autora.
Ara és l'Edmond Rostand qui apareix en escena, dient que li ha agradat el llibre però que troba
que la cosa més inversemblant de la història és la relació de la
Nora amb l'avi, encara que creu que és més una anècdota que un
trauma, al contrari que en Capote que pensa que sí que és un trauma
i aprofita per dir que per totes les coses que li passen a la Nora,
al final és normal que es desvetlli el gran secret que tenia amb
l'avi. Però en Murakami i la Shaffer troben que el moment del tatami
xoca molt. I poc després, per primer cop surt a debat el personatge
d'en Nacho, de la mà de la senyora Parker que comenta que és un
“putero” i en Murakami diu que és totalment creible. En Rostand parla de la vida de la Nora que podria ser bastant lineal, i en Nacho
sembla que li obre més móns.
En aquest moment de la
tertúlia, en Capote ressalta una escena que de veritat li ha agradat
molt per com està escrita: és el moment del bar on la Nora passa a
dominar la situació amb en Nacho. I en Murakami diu que sí que li
ha agradat el llibre però que, torna a repetir, els moments dels
somnis li han molestat una mica. La Shaffer opina el mateix, pel
simple fet de que volia trobar alguna cosa que potser se li escapava,
com l'explicació de les frases que es van repetint a cada capítol.
Per això, en Capote creu que l'autora volia transmetre la manera de
ser de la Nora a través de la seva línea de pensament. I en
Cortázar, deixant de banda aquesta qüestió, fa saber que mentre
avançava la història volia que en Nacho i la Nora es possessin a
fer l'amor d'una vegada, però la Shaffer pensa que això hagués
estat contradictori pel desig i els principis de la Nora per haver-la
tractat com ho ha fet.
I ja cap al final de la
reunió, la Parker vol destacar un passatge que li ha agradat molt on
l'autora fa una comparació de la vida amb nedar en crol (a la
Shaffer també li ha agradat). I en Capote comenta que hi ha
casualitats en el llibre però que l'escena amb el marit la troba
forçada, encara que aquest personatge, el d'en Robert, creu que és
molt creible, i en Murakami diu que sembla el marit perfecte.
Ara li toca el torn a en Capote per la seva proposta de tres llibres, que són els següents:
1. "Éramos unos niños" de Patti Smith (0 vots)
2. "Habíamos ganado la guerra" d'Esther Tusquets (2 vots)
3. "Cròniques de la veritat oculta" de Pere Calders (9 vots)
La propera reunió serà el dia 28 de març, si no hi ha cap canvi, és clar.
Com sempre, bona lectura.
