Gènere: Aventures
Any: 2.003
Última edició en castellà:
Títol: El origen perdido
Editorial: Planeta
Any: 2008
Pàgines: 609Biografia i obra de l'autor:
Matilde Asensi a Wikipedia
dilluns, 29 de març del 2010
EL ORIGEN PERDIDO de Matilde Asensi
Gènere: Aventures
Biografia i obra de l'autor:
Matilde Asensi a Wikipedia
divendres, 12 de març del 2010
MIGUEL DELIBES (1920-2010)
“Las cosas podían haber sucedido de cualquier otra manera y, sin embargo, sucedieron así”
Així comença el segon llibre que em vaig llegir quan era petita, “El camino”, el primer de tots els que va escriure i he llegit, de l’escriptor que va despertar en mi la satisfacció i gust per la lectura, “Miguel Delibes”. Avui s’ha mort, allà on va nàixer, Valladolid, entorn discret i paisatge de la majoria de les seves novel·les.
Potser us sembla una bajanada, però tot i que les seves novel·les no estan plenes d’aventures, la seva narrativa acurada i el detall de les seves descripcions han fet que sempre que he començat un llibre de Delibes desitgés la lectura del següent.
Una abraçada, un record i bon cap de setmana
Dolors, alies Delibes
diumenge, 7 de març del 2010
ACTA 2a. REUNIÓ 5/3/2010: Blankets de Craig Thomson
8 h. del vespre, La Vella Europa, Calella.
Benvinguda i salutacions dels membres del club. Mentre tothom arriba es llegeix i comenta un altre llibre de l'autor i un article de Vicente Molina Foix del diari. Interessant.
Anònim inicia la conversa amb la pregunta acordada: A algú no li ha agradat "Blankets"?
Delibes opina que agradar no és el verb que utilitzaria; diu que mai no havia llegit novel·la gràfica. Apunta que amb el tema "religió" ha costat una mica seguir la trama. Diu que no és la història d'amor adolescent que ella imaginava.
Bukowski pensa el mateix. Delibes remarca que estava predisposada a llegir una altre tipus d'història.
Baudelaire comenta que la temàtica del llibre "m'arriba". Entre tots els membres, Torrent, Soms, J.K. Rowling, Parker..., es comenten les històries amb el germà sobre el llit. Es parla sobretot de quan es fan pipí l'un a sobre l'altre. Mentre Delibes apunta que "quan explica coses de la infància ho fa amb molta delicadesa".
Tots opinen sobre la genialitat del dibuix.
Capote introdueix de nou el tema "religió". Diu que en certa manera se sent identificat amb el personatge; "tot i que l'eduació religiosa que rep Craig és bastant radical"; "però quan ets petit t'eduquen en aquest sentit i a mesura que creixes et replanteges si les coses són així".
Delibes es pregunta i s'estranya quan planteja el tema de Déu amb el germà: "és estrany que no li expliqui i li plantegi millor".
Baudelaire continua: "obté respostes que no s'aguanten a preguntes que planteja. Jo crec que el que ell fa és estimar, obsessionar-se; té un desengany de les dues coses per separat".
Murakami pregunta: "és desengany?". Sissí "desencís, més ben dit". "Té dubtes amb el tema religiós, també amb la noia".
Bukowski relaciona la conversa telèfonica entre Craig i Raina, ja cap al final, amb el mite de la caverna de Plató. "Està enganyat i surt a fora; s'adona que res del que es pensava és real; hi ha una realitat totalment diferent a l'exterior".
J.K. Rowling dubta: "quan torna i ja res no és igual pel que fa al tema religió, ho amaga els pares?" Tothom respon que sí.
Moment anecdòtic. Sissí explica el cas del seu marit i els paral·lelismes amb el protagonista de la novel·la. Resalta la qüestió "Vols posar-te al servei de Déu?".
Cortázar explica que és el segon cop que llegeix aquesta novel·la gràfica. Pensa que la vida dels dos nens durant les primeres 200 pàgines és el millor. Té però una decepció pel que fa a la relació entre ell i ella. Ressalta un altre cop la genialitat del dibuix i de la narrativa. A continuació es comenten algunes de les imatges, a tall d'exemple: Dorothy Parker parla del dibuix de l'autocar quan van de campaments religiosos; Capote del llit transformat en vaixell; de la sensació del pare de Raina quan descobreix que la seva filla s'ha fet gran. "Nivell gràfic brutal".
Murakami introdueix el tema de la família: "panorama dur a la família, sobretot a la d'ella". Sissí i Cortázar parlen de la responsabilitat de la noia envers tots els membres de la seva família.
Baudelaire apunta el tema de la neu, "sempre està tot nevat". Capote diu "la història d'amor s'acaba quan la neu es fon".
Delibes, emocionada, resalta la força del dibuix i diu "sembla com si miressis una pel·lícula". Capote continua comentant: "la manera de dir t'estimo de Raina és més freda, distant..." Anònim afirma "ho escriu fins i tot amb lletra de màquina, igual com transcriu els seus poemes".
Murakami explica que ha viscut i llegit Blankets de manera més personal i posant cares als personatges.
Baudelaire canvia de tema: "què és el còmic, una història d'amor juvenil?".
J.K. Rowling: "la religió té molt de pes". Murakami i Delibes "la paraula amor no la faria servir".
Bukowski diu "és la transformació d'algú d'adolescent a gran" i inicia el tema final del llibre, "acaba molt radicalment". Capote rebat "no té final, és la seva vida real... no pot tenir un final". Baudelaire opina "això és un final". Cortázar pensa "quan surts de la "caverna" hi ha una altre visió de la vida. És l'evolució del noi". Baudelaire conclou: "no deixa de creure en Déu, evoluciona i prou; deixa de creure en l'església".
Dorothy Parker ressalta un altre cop imatges que ha retingut "preciós al cotxe, quan es miren pel retrovisor...". "M'encanta com dibuixa les mans", continua Cortázar.
S'acosta la fi de la tertúlia "Blankets" i tothom recorda i anècdotes particulars del passat paral·leles a la història de Craig: Pasqua Jove...
La conclusió és perfecta i unitària: un bon segon llibre pel club. Enhorabona a Anònim per la tria.
Sissí és la propera a presentar la seva proposta. Abans, però, fa una reflexió i explica als membres del Club dels Lleons que ella llegeix novel·les per desconnectar.
Introdueix els tres llibres, que són de temàtica semblant, mitjançant els títols i uns breus resums impresos que passen per la taula. Tothom té la oportunitat de fer-hi una ullada abans de la votació.
1. "El orígen perdido" de Matilde Asencio (6 vots)
2. "El anillo", de Jorge Molist (5 vots)
3. "Los guardianes del libro", de Geraldine Brooks. (1 vot)
Finalment surt la opció 1 "El orígen perdido" per 6 vots a favor.
S'acorda que la propera reunió es farà el dissabte 17 d'abril si cap preparatiu de casament no ho impedeix. Anònim recorda que reservarà la taula del primer dia uns dies abans.
I sense més dilacions es tanca la reunió i aquesta acta.
Fins la propera!
Benvinguda i salutacions dels membres del club. Mentre tothom arriba es llegeix i comenta un altre llibre de l'autor i un article de Vicente Molina Foix del diari. Interessant.
Anònim inicia la conversa amb la pregunta acordada: A algú no li ha agradat "Blankets"?
Delibes opina que agradar no és el verb que utilitzaria; diu que mai no havia llegit novel·la gràfica. Apunta que amb el tema "religió" ha costat una mica seguir la trama. Diu que no és la història d'amor adolescent que ella imaginava.
Bukowski pensa el mateix. Delibes remarca que estava predisposada a llegir una altre tipus d'història.
Baudelaire comenta que la temàtica del llibre "m'arriba". Entre tots els membres, Torrent, Soms, J.K. Rowling, Parker..., es comenten les històries amb el germà sobre el llit. Es parla sobretot de quan es fan pipí l'un a sobre l'altre. Mentre Delibes apunta que "quan explica coses de la infància ho fa amb molta delicadesa".
Tots opinen sobre la genialitat del dibuix.
Capote introdueix de nou el tema "religió". Diu que en certa manera se sent identificat amb el personatge; "tot i que l'eduació religiosa que rep Craig és bastant radical"; "però quan ets petit t'eduquen en aquest sentit i a mesura que creixes et replanteges si les coses són així".
Delibes es pregunta i s'estranya quan planteja el tema de Déu amb el germà: "és estrany que no li expliqui i li plantegi millor".
Baudelaire continua: "obté respostes que no s'aguanten a preguntes que planteja. Jo crec que el que ell fa és estimar, obsessionar-se; té un desengany de les dues coses per separat".
Murakami pregunta: "és desengany?". Sissí "desencís, més ben dit". "Té dubtes amb el tema religiós, també amb la noia".
Bukowski relaciona la conversa telèfonica entre Craig i Raina, ja cap al final, amb el mite de la caverna de Plató. "Està enganyat i surt a fora; s'adona que res del que es pensava és real; hi ha una realitat totalment diferent a l'exterior".
J.K. Rowling dubta: "quan torna i ja res no és igual pel que fa al tema religió, ho amaga els pares?" Tothom respon que sí.
Moment anecdòtic. Sissí explica el cas del seu marit i els paral·lelismes amb el protagonista de la novel·la. Resalta la qüestió "Vols posar-te al servei de Déu?".
Cortázar explica que és el segon cop que llegeix aquesta novel·la gràfica. Pensa que la vida dels dos nens durant les primeres 200 pàgines és el millor. Té però una decepció pel que fa a la relació entre ell i ella. Ressalta un altre cop la genialitat del dibuix i de la narrativa. A continuació es comenten algunes de les imatges, a tall d'exemple: Dorothy Parker parla del dibuix de l'autocar quan van de campaments religiosos; Capote del llit transformat en vaixell; de la sensació del pare de Raina quan descobreix que la seva filla s'ha fet gran. "Nivell gràfic brutal".
Murakami introdueix el tema de la família: "panorama dur a la família, sobretot a la d'ella". Sissí i Cortázar parlen de la responsabilitat de la noia envers tots els membres de la seva família.
Baudelaire apunta el tema de la neu, "sempre està tot nevat". Capote diu "la història d'amor s'acaba quan la neu es fon".
Delibes, emocionada, resalta la força del dibuix i diu "sembla com si miressis una pel·lícula". Capote continua comentant: "la manera de dir t'estimo de Raina és més freda, distant..." Anònim afirma "ho escriu fins i tot amb lletra de màquina, igual com transcriu els seus poemes".
Murakami explica que ha viscut i llegit Blankets de manera més personal i posant cares als personatges.
Baudelaire canvia de tema: "què és el còmic, una història d'amor juvenil?".
J.K. Rowling: "la religió té molt de pes". Murakami i Delibes "la paraula amor no la faria servir".
Bukowski diu "és la transformació d'algú d'adolescent a gran" i inicia el tema final del llibre, "acaba molt radicalment". Capote rebat "no té final, és la seva vida real... no pot tenir un final". Baudelaire opina "això és un final". Cortázar pensa "quan surts de la "caverna" hi ha una altre visió de la vida. És l'evolució del noi". Baudelaire conclou: "no deixa de creure en Déu, evoluciona i prou; deixa de creure en l'església".
Dorothy Parker ressalta un altre cop imatges que ha retingut "preciós al cotxe, quan es miren pel retrovisor...". "M'encanta com dibuixa les mans", continua Cortázar.
S'acosta la fi de la tertúlia "Blankets" i tothom recorda i anècdotes particulars del passat paral·leles a la història de Craig: Pasqua Jove...
La conclusió és perfecta i unitària: un bon segon llibre pel club. Enhorabona a Anònim per la tria.
Sissí és la propera a presentar la seva proposta. Abans, però, fa una reflexió i explica als membres del Club dels Lleons que ella llegeix novel·les per desconnectar.
Introdueix els tres llibres, que són de temàtica semblant, mitjançant els títols i uns breus resums impresos que passen per la taula. Tothom té la oportunitat de fer-hi una ullada abans de la votació.
1. "El orígen perdido" de Matilde Asencio (6 vots)
2. "El anillo", de Jorge Molist (5 vots)
3. "Los guardianes del libro", de Geraldine Brooks. (1 vot)
Finalment surt la opció 1 "El orígen perdido" per 6 vots a favor.
S'acorda que la propera reunió es farà el dissabte 17 d'abril si cap preparatiu de casament no ho impedeix. Anònim recorda que reservarà la taula del primer dia uns dies abans.
I sense més dilacions es tanca la reunió i aquesta acta.
Fins la propera!
dimarts, 2 de març del 2010
Making Off
A continuació algunes imatges y esbossos relacionats amb el Blankets, extrets directament de l’interessant bloc de Craig Thompson.
Bocamolls (II)
"Si Dios pudiera perdonarme por todas las veces que he imaginado a gente comiéndose sus propios excrementos.""¡Apártate HE-MAN, Jesús es el VERDADERO Master del Universo!"
" La gente mayor era un especie tan estraña-sobretodo los del INSTI... Con su CARNE rara, moviéndose pesadamente, su olor corporal y bocas pestilentes, su ACNÉ putrefacto, los primeros brotes de vello, y órganos sexuales hinchados."
"Mi hermano fue a Bellas Artes, y le hicieron dibujar "a partir de la vida real", ya sabe. Sí, ya sabe, tuvo que dibujar a GENTE, pero... esto... sin la ropa puesta. Fue como lanzarse directamente a los brazos de la TENTACIÓN. Enseguida, no tuvo suficiente con la gente DESNUDA, así que se hizo adicto a la PORNOGRAFÍA... Y entonces, eso tampoco fue suficiente... lo que le llevó...Lo que le llevó al siguiente pasó lógico. LA HOMOSEXUALIDAD."
"Qué satisfacción produce dejar una marca en una superfície en blanco. El dibujar un mapa de mis movimientos... sin que importe que no sea para siempre."
Llegit a Blankets de Craig Thompson.
Llegit a Blankets de Craig Thompson.
dilluns, 1 de març del 2010
¿EL CÒMIC A L'ALÇADA D'ALTRES ARTS?
Ja que per molts dels lleons aquesta era la primera ocasió en que llegien un còmic, després d'alguna o altra experiència a l'infantesa, es podria plantejar la pregunta: ¿un còmic pot ser comentat en una societat literària?
Com a punt de partida de la discussió, us deixo un article publicat a la revista Tiempo per l'escriptor Vicente Molina Foix, que com podreu deduïr, va generar molt de rebuig entre els lectors habituals de còmics.
Clique al damunt la imatge per fer-la gran.
Com a punt de partida de la discussió, us deixo un article publicat a la revista Tiempo per l'escriptor Vicente Molina Foix, que com podreu deduïr, va generar molt de rebuig entre els lectors habituals de còmics.
Clique al damunt la imatge per fer-la gran.
CRAIG THOMPSON A BARCELONA
En el quadern de viatge que va fer Craig Thompson (dibuixant compulsiu) en la seva estada a Europa i el Marroc, hi va incloure dibuixos com aquest de la Casa Batlló, que va fer en la seva estada a Barcelona:
Si us interessa, aquest quadern va ser publicat per Astiberri:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)