Capote, el conductor de la trobada, ens explica quin mètode seguirem: ha agrupat els contes per temes / colors i cadascú anirà agafant un paperet i llegirà una frase que servirà d'inici.
El primer és Bukowski i escull "El principi de la saviesa". És dels millors que ha llegit i es recorda que ha aparegut a un altre recull "Antaviana" amb "Quieta nit". En estaca com tracta els "nos" i que se'n riu de la burgesia catalana (aquesta crítica social serà habitual en el llibre).
Hi ha un consens quan es diu que Quim Monzó s'ha inspirat en els seus contes per escriure les seves novel·les.
Cortázar elegeix "Coses de la Providència". La primera valoració que en fa és que barreja la quotidianitat amb la fantasia: un seguit de situacions absurdes envolten les vides dels protagonistes que viuen resignadament.
Shaffer tria "Quina nit", el conte del Pare Noel que amb un humor anglès (potser català) i directe ens descriu un paisatge urbà i barceloní. Provoca rialles quan llegeix un fragment "Perdona, però t'has equivocat. Aquí fem reis".
Murakami destria "La revolta del terrat". Tot i que les revoltes entre veïns són poc creïbles, al final són versemblants. La lluita de classes (present en l'entorn de l'escriptor) és un tema habitual que Calders banalitza per treure-hi ferro.
Parker opta per "L'home i l'ofici". Hi ha un consens quan comenta que el final no li ha agradat massa. Recorda que el final són gags.
Shelley prefereix "Arbre domèstic", d'on destaca que aquí sí que apareix la policia (no ho feia als de la mà" i en remarca la facilitat per escriure l'absurd. Hi ha unanimitat.
Delibes es queda amb "Consciència, visitadora social". Es recorda la destral i sortim de la tertúlia per explicar com Capote es va desmaiar una vegada sentint-ne una història d'una.
Ha fet gràcia el títol i se'n valora el mèrit que té escriure el text en un moment històric tan punyent.
El tema del destí també és present a "El desert" i "en el de la mà", i torna a aparèixer la resignació i el conformisme ("Catalans pel món") pròpia d'un moment d'exili (experiència autobiogràfica-Mèxic).
Sissí tria "Feblesa de caràcter". Es detecta una forta moral quan hi ha les negociacions amb el lladre (li ve al cap Rubianes explicant-ho). S'assenteix quan s'afirma que la moral és present, però que els contes no són moralistes. En alguns casos, fins i tot, l'objectiu és deconstruir la moral.
La Laura s'assigna "El problema de l'Índia". El fet que el protagonista acabi detingut per un ram de flors i no per assassinar una dona fa que s'hagi imaginat una adaptació televisiva del conte. Alguns s'imaginen que Woody Allen o els Monthy Python podrien ser-ne els encarregats.
Baudelaire comença la fase final, on es tracten diversos temes.
.- Les primeres pàgines "despisten" però de seguida s'entra en un invers calderià. El conte més diferent de tots és "Les mans dels tramaturg". (Baudelaire)
.- La presencia d'un món oníric contrasta amb la resta dels contes. Agraden els dos mons, però hi ha preferència per la quotidianitat. (Capote).
.- Es prefereix els contes més llargs, els de la primera part (Imprevista certesa). (Murakami)
.- "El desert" fa adonar la fixació de l'autor per les mans. (Delibes)
.-Títol del llibre: crida l'atenció però és buit de significat (Shaffer). Ben triat perquè en molts contes hi ha altres realitats que estant ocultes. (Bukowski)
.- "La clau de ferro" sembla que prengui el pèl al lector: diu que resoldrà el misteri més endavant però no ho fa. (Capote)
.- "L'home i l'ofici" els gags estan ben portats (raça de negres). (Baudelaire)
Per acabar la trobada, recordem el següent documental Pere Calders, tocant de peus al cel
La trobada s'acaba amb la presentació dels propers llibres a càrrec de Delibes i la corresponent votació.
"Diario de un cazador", Miguel Delibes. 4 vots.
"Higiene del asesino". Amélie Nothomb. 4 vots.
"201 contes corrents". Joan Barril. 1 vot.
Finalment, és elegit Delibes. La propera trobada serà diumenge 31 de maig a l'hora del vermut.
