El passat 26 de novembre, en Delibes ens va tornar a obrir la porta de casa seva, com tan amablement ho ha fet en anteriors vegades. A la reunió tocava parlar d'un dels pitjors drames del segle XX, reflectit de manera fidedigna per l'únic còmic que ha guanyat el Pulitzer: "Maus", d'Art Spiegelman. O sigui, que passem de l'humor de "L'Auca del senyor Esteve" a la crua realitat que es va viure a l'Europa dels anys 40, sobretot als camps d'extermini nazis. I és la senyora Austen l'encarregada de posar les bases de la reunió d'avui i, com ja va fer la senyora Shaffer, van arrelades a un joc fet amb cartulina gran. I aquesta manera de preparar el debat sembla que està dirigida a una xerrada més cooperativa, més centrada a organitzar les nostres opinions junt amb les dels demés, que no pas una pregunta directa a cadascú de nosaltres. El joc és semblant al de l'oca i es formen uns quants grups amb els membres del club, excepte la Sissi que no ha pogut assistir a l'acta. Per una banda tenim a l'únic trio, en Capote, Murakami i Austen; després Parker i O’Shaugnessy; també Baudelaire i Shaffer; i per últim Cortázar i Delibes. Però tots anirem dient el que pensem de les diferents preguntes, així que és una manera d'integrar el resultat de la història dins del debat.
Comencem amb el tipus de
relació que s'estableix entre Anja i Vladek, i en Capote comenta que
en Vladek és molt protector amb ella, i en Murakami creu que ell
protegeix molt a tots. En Delibes veu a l'Anja molt feble i es
refereix a una frase del mateix Vladek, "no era maca però era el meu
amor". En Baudelaire recorda també que l'Anja és de "casa
bona" i això crida l'atenció a en Vladek. La següent pregunta
va referida a com afecta a l'Artie l'existència del seu germà mort,
i la Parker pensa que l'Artie es veu infravalorat perquè l'altre era
el "perfecte". A més, els pares se'l van treure de sobre i
se sentien culpables. Baudelaire creu que és una lluita contra un
record, i ell mateix, per la qüestió de quins trets humanitzen als
personatges i aporten realisme al còmic, respon que un exemple seria
l'explicació de la història nazi juntament amb la relació actual
de l'Artie amb el seu pare, i que aquest estil funciona molt bé en
el còmic. En aquest aspecte,
Capote diu que també el fet d'utilitzar animals ajuda a empatitzar
més amb els personatges, que segons la Shaffer s'utilitza molt a la
literatura infantil. Per en Murakami, l'explicació del procés del
llibre també aporta coses a aquest realisme.
En la pregunta que si
creiem que el còmic aconsegueix reflectir una realitat tan complexa
la resposta ha sigut un sí rotund. Murakami recorda que hi ha
escenificats moments durs, però en Baudelaire creu que l'autor
intenta que no hi hagi tants moments excesius. Encara que en Delibes
pensa que és colpidor tota l'estona, i que amb uns dibuixos més
aviat simples se li ha posat la pell de gallina en moltes
ocasions. En general, tothom pensa que l'obra té escenes impactants.
Pel que fa a la pregunta de si aquest còmic serà actual a mesura que
passi el temps, en Capote ho té clar, es pot llegir en qualsevol
moment i no s'ha d'oblidar mai.
La Parker sí que
considera que l'obra va ser una autoteràpia per a Spiegelman perquè
al final fa les paus amb el seu pare. O’Shaugnessy diu que és difícil viure
amb en Vladek i posa d'exemple l'escena que li ha sorprès tant, quan recollen a l'autoestopista i veiem que ell mateix és racista. Capote
remarca llavors la gran virtut d'aquest còmic, que ho explica tot,
tant les coses bones com les dolentes. En el tema de la conjugació
dels verbs per part d'en Vladek, la Shaffer no veu massa bé la
traducció perquè l'equivalència tant al castellà com al català
no seria com es va fer. Per en Baudelaire i en Capote ha sigut molt
incòmode llegir-ho d'aquesta manera.
Arribem a un punt
important en la història perquè dintre de la relació de l'Artie
amb en Vladek, la majoria pensem que admira al seu pare d'aquella
època però no l'aguanta ara. Baudelaire comenta que tampoc l'Artie
surt ben retratat perquè li diu assassí en un
moment important de la història, encara que sigui per haver destruit els
diaris de la seva mare. Aquest terrible fet per l'Artie marca bastant
la seva relació. Sense saber la causa exacta de per què el seu pare
crema tots els diaris de l'Anja, en Delibes pensa que ho fa per
treure's el dol de sobre, i en canvi, Murakami posa un exemple
contrari, ja que en Vladek dóna la roba de l'Anja, segurament perquè és d'utilitat,
una cosa que en Baudelaire ho troba lògic.
Per acabar, resumint les
últimes paraules, parlem de com va sobreviure en Vladek a aquella
terrible experiència, amb el seu coneixement de més d'un idioma i els recursos que tenia per sortir-se d'algunes situacions, a vegades amb enginy i altres amb molta sort. En definitiva, va ser supervivència pura i dura.
A tot això, parlant del joc, en Cortázar
i en Delibes s'han quedat en la mateixa casella durant, com a mínim,
els últims tres torns, ja que havien de treure un sis per poder
continuar avançant, i com us ho podeu imaginar, no ha sigut així.
Degut a que la Sissi no
ha estat a la reunió, en Delibes ha sigut el que ha exposat les
seves tres propostes, que són les següents:
1. "El camino", de Miguel
Delibes: 1 punt.
2. "Yo, robot", de Isaac
Asimov: 5 punts.
3. "100 contes morals", de
Joan Barril: 3 punts.
Propera reunió: el dia 28
de gener de 2017.
