Las tesis de Nancy de Ramon J. Sender

Gènere: Novel·la

Any: 1.969

Editorial: Casals
Pàgines: 288

Biografia i obra de l'autor:
Ramon J. Sender a la wikipedia.

ACTA 16a REUNIÓ: "Correr" de Jean Echenoz

Una altra vegada el senyor Capote i la senyora Parker ens han convidat, molt amablement, a fer la tertúlia del llibre a casa seva, amb l’absència aquest cop del senyor Baudelaire a causa d’una gastroenteritis.

En aquesta ocasió, el llibre en qüestió és Correr, on l’escriptor francès Jean Echenoz escriu la història de l'atleta txecoslovac Emil Zátopek. En general ha agradat a tothom, sobretot, com diu en Capote, per ser ràpid de llegir. Delibes té una opinió més personal ja que no li ha entusiasmat, però que no vol dir que no li hagi agradat i, a més, li ha recordat a una altra biografia, la d’en Baryshnikov. Bukowski comenta que la història està narrada tota en present i Murakami diu que durant la seva lectura no ve de gust parar, amb tota la informació dels fets històrics. Bukowski torna a intervenir per destacar què hi ha de real a la novel·la, o sigui què és biografia i què ficció (referint-se en l’exemple del paper de fumar). La Sissi diu que li ha semblat espectacular la descripció final del personatge, una opinió que compartim tots, i sobretot en Monzó. Capote torna a insistir en el tema de què és real i què no, comentant en Monzó que el personatge s’havia afiliat al Partit Comunista del president Gottwald. Capote segueix per comentar la distància de l’autor alhora d’escriure i Delibes diu que és un llibre dinàmic. Després tots riem del personatge, seguramente fictici, d’en Joe, el soldat nord-americà que aguanta el cartell de Txecoslovàquia abans que comenci la carrera que guanyarà, com no, l'Emil Zátopek. Bukowski afegeix la virtut del llibre de tenir poques pàgines i haver-hi tants anys pel mig.

És en aquest moment quan tots parlem de la manera de córrer tant peculiar del mateix Emil Zátopek. Uns minuts més tard, ja que estem una bona estona comentant l’estil de Zátopek, tant la senyora Parker com en Capote comenten que surt el cognom del personatge quan fa alguna cosa important, i en Monzó diu que quant a l’esport motiva molt llegir les gestes del senyor Zátopek. Cortázar, que encara no havia dit res excepte per reafirmar el que es deia, comenta que mentre llegia la història d’en Zátopek s’ha imaginat una peli muda, sobretot per la seva manera de córrer (com si fos en Buster Keaton). Bukowski torna a comentar les frases del final del llibre i li recolzen tant la Sissi com en Delibes, en Monzó, en Capote i la Shaffer. En Delibes i en Monzó comenten les manipulacions de les entrevistes que li fan a en Zátopek. I per acabar, tant en Capote com en Murakami (a qui li ha agradat molt el llibre) comenten els canvis polítics que hi ha i que l’autor els descriu amb les paraules justes (com la primavera de Praga).

En Delibes proposa aquests tres llibres:
1.    LA CASA CANTONERA (Sílvia Alcàntara): 3 vots.
2.    EL CAMINO (Miguel Delibes): 1 vot.       
3.    LA TESIS DE NANCY (Ramón J. Sender): 6 vots.
Finalment, la properada trobada serà el dia 12 de gener a les 17 hores a casa d’en Delibes.

Courir de Jean Echenoz

Gènere: Novel·la biográfica

Any: 2.008

Edició en Castellà:
Títol: Correr
Editorial: Anagrama
Traducció: Javier Albiñana
Any: 2.010
Pàgines: 144

Biografia i obra de l'autor:
Jean Echenoz a la wikipedia.

Sobre "Correr"

Lleons!

El día 27 ens tornarem a trobar per parlar de "Correr" de Echenoz. Per anar escalfant motors i preparar una mica la tertúlia us adjunto una entrevista a l'autor apareguda a El País ( http://elpais.com/diario/2010/09/25/babelia/1285373541_850215.html ) i una ressenya apareguda a La Vanguardia ( http://www.lavanguardia.com/cultura/20100914/54002906937/jean-echenoz-publica-correr-que-novela-la-vida-de-emil-zatopek.html )

Us proposo dos temes que apareixen als enllaços i que poden ser un bon punt de partida per iniciar la discusió:

1) Com el tema del llibre porta a l'autor a escriure d'una determinada manera.
2) Biografia vs. novel·la

Us passo un video del youtube per si voleu veure l'estranya i aparentment dolorosa forma de córrer d'Emil Zatopek.

http://www.youtube.com/watch?v=L_ojRWiN0Dg

Salut i fins aviat!

Truman Capote

ACTA 15a REUNIÓ: "La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows

El club dels lleons té el plaer de comptar amb la presència de la traductora al català del llibre, la Marta Vilella (Shaffer, d'aquí en endavant).

El llibre, que havia estat llegit per diversos membres, ha agradat molt. A alguns, com Sissí o Murakami, més que la primera vegada. D'altres, com Parker i Bukowski, després de llegir "84, de Charing Cross Road", consideren que els llibres són molt similars i que els agrada més aquest darrer.

Hi ha un acord generalitzat en què l'inici és feixuc ja que es presenten molts personatges i es dóna molt informació de cop. Alguns, però, també ho veuen com un encant del llibre, aquesta descoberta lenta dels personatges. El final, en canvi, és vist com precipitat (Murakami) o bé espontani i natural (Monzó).

Capote comenta que el llibre li ha agradat, però que es traeix a ell mateix i deixa de ser un recull de cartes a un diari per preparar el desenllaç. Shaffer apunta que potser és el moment que es canvia d'autora. 

Seguidament es parla de l'anècdota de Wilde. Capote, seguint amb la seva teoria anterior, creu que la seva presència li treu credibilitat i que el final de la història és poc creïble. En canvi, a Parker i Shaffer els va agradar la presència de l'autor. La traductora apunta que tots els llibres que són citats existeixen.

Pel que fa a alguns personatges, Capote comenta que Isola és el contrapunt còmic del llibre (teoria compartida per molts), Cortázar que "Elisabet és el personatge perfecte que combina l'humor i la tragèdia" i Moliner, "que en Dawsey li fa pensar en un conegut barman calellenc alt, prim..." (per protecció de dades, no se n'escriu el nom).

Murakami considera que el llibre es un document històric ja que fa una bona descripció de la postguerra.

Monzó destaca que l'ha sorprès que l'autora fos americana.

Per acabar la tertúlia, la conviada ens explica com ha estat la feina de traducció. Algunes curiositats són:

- la gran quantitat de notes que apareixen al llibre són  perquè el lector ha de conèixer la cultura anglosaxona per entendre millor el llibre.

- ha tingut dos mesos per fer la traducció, per tant, no hi ha temps per llegir el llibre abans. Es llegeix i es tradueix alhora. Destaca la llibertat que ha tingut per fer la feina.

- després de la seva traducció, n'hi ha hagut una altra que ella "no ha controlat". Destaca que després d'aquesta segona va tornar a llegir el llibre, però que no va gaudir-lo tant perquè estava pensant si la correcció era bona.

- durant la feina, va estar en contacte amb la neboda (qui va acabar el llibre) per resoldre dubtes lingüístics.

- s'intenta publicar al mateix temps les edicions catalana i castellana, per no perjudicar la catalana.

Els lleons no calellencs comenten l'existència d'algunes expressions "calellenques" com "al bot de l'aigua". La traductora comenta que li van corregir la traducció de "clavar la lata".

Saltant-nos l'ordre establert per l'absència de Delibes, Capote proposa les tres lectures i s'obtenen els següents resultats:

- "El coronel no tiene quien le escriba" de Gabriel García Márquez (5 vots)

- "Correr" de Jean Echenoz (5 vots)

- El capitán salió a correr y los marineros salieron en barco" de Charles Bukowski (1 vot).

Es fa un desempat i guanya "Correr". S'aprova l'ingrés d'una nova membre del club: Mary Ann Shaffer. Propera trobada, 27 d'Octubre.

The Guernsey Literary and Potato Peel Pie Society de Mary Ann Shaffer

Gènere: Novel·la epistolar

Any: 2.008

Edició en Català:
Títol: La societat literària i de pastís de pela de patat de Guernsey
Editorial: Amsterdam
Traducció: Marta Vilella
Any: 2.009
Pàgines: 312

Biografia i obra de l'autor:
Mary Ann Shaffer a la wikipedia.

ACTA 14a REUNIÓ: "Estrella Distante" de Roberto Bolaño

Davant la pregunta d'en Bukowski, la resposta general és que el llibre ha "agradat a mitges".

Delibes, Moliner, Parker, Sissí i Murakami consideren que la primera meitat ha estat intrigant, però que després era necessari rellegir fragments, tornar enerere...per entendre què s'estava dient.
Relacionat amb això, a escriptores com Parker i Sissí, o Delibes els ha molestat els diversos salts en l'espai i temps que es van succeïnt. Tot al contrari que a en Baudelaire i Monzó, que els ha agradat aquesta tècnica ja que els llenguatge usat ho permetia i, a més, no ha fet perdre el fil en cap moment. Agosaradament, en Capote i Bukowski consideren un encert aquests salts que han permès que es vagin enllaçant les diferents històries.

Per altra banda, Cortázar i Bukowski consideren que hi ha "escenes infrahumanes" que fan riure (marica sense braços) i altres com Murakami han fet una "lectura en diagonal" dels fragments on es parlava d'alguns autors ja que els trobava difícil de seguir pel desconeixement que té del tema.

Pel que fa a l'argument, es critica la falta de protagonisme de les germanes Garmendia (Sissí) i Shelley comenta que en l'escena del cafè "em vaig pensar que els mataria a tots, que seria l'únic poeta que quedaria viu).

La unanimitat és present quan es parla del final, ja que ha agradat a tothom. Capote discrepa considerant que "no se sap si ha mort o no, com a mort...el final és massa obert".

Es considera que tot i les metàfores que hi ha al llibre (que en són moltes) i el "difícil" argument, el llenguatge és fàcil d'entendre. També es destaca com el llibre pretén ser una crítica a Pinochet (Sissí), un retrat del Chile literari dels '70 (Baudelaire) i un primer pas cap a una altra novel·la de l'autor: "Los detectives salvajes" (Bukowski).

Per acabar, Sissí fa notar que "després de la lectura, de desfer el llibre, sembla que m'agrada més".

Un cop finalitzada la tertúlia Sissí presenta els següents llibres i s'obtenen aquests resultats a les votacions:

"La pell de la revolta" de Jordi Sierra i Fabra (3 vots)
"La conversación" Mercedes Salisachs (0 vots)
"La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey" de Ann Shaffer (7 vots)

Murakami proposa convidar a la propera trobada a la Marta Vilella, la traductora al català del llibre escollit. S'aprova per unanimitat.

Sobre Bolaño i Estrella Distante

Hola Lleons. Només quatre ratlles per situar-nos amb Roberto Bolaño i Estrella Distante.

Bolaño va néixer l’any 1953 a Xile, on va viure fins que als quinze anys es va traslladar amb tota la seva família a Mèxic. Allà va continuar amb els seus estudis secundaris fins que als disset anys els abandonà definitivament. Als vint anys va tornar a Xile per recolzar Allende, però quan va arribar-hi es va trobar amb el cop d’Estat de Pinochet, l’11 de setembre de 1973, i va ser empresonat vuit dies. Va tornar a Mèxic, on junt amb a un amic va formar el moviment poètic autoanomenat “infrarrealista”, que s’oposava als poders dominants de la poesia mexicana. Des de llavors, mai es deixarà de considerar poeta. Va començar al cap de poc a escriure prosa, més o menys quan emigra a Catalunya. Un cop al nostre país va treballar en diversos oficis (vigilant nocturn d’un càmping de Castelldefels, veremador algun estiu), fins que va decidir dedicar-se completament a la literatura. L'any 1982 es va casar amb Carolina López, catalana, i es van instal·lar a Blanes. A partir de 1990, amb el naixement del primer dels seus dos fills, va veure que no podria alimentar la seva família només escrivint poesia, i va començar seriosament amb la narrativa; alguns dels seus contes li reportaren diversos premis literaris municipals. La fama, però, no li va arribar fins que el 1998 Los Detectives Salvajes va guanyar el Premio Herralde de Novela. A partir de llavors, la seva fama i la seva producció literària aniran exponencialment en augment fins que el 15 de juliol de 2003 morirà a l’hospital de la Vall d’Hebron, víctima d’un càncer.

Estrella Distante fou la quarta novel·la que va escriure Bolaño i hi podem resseguir en part la seva biografia, des dels inicis d’estudiant en tallers de poesia (aquest Arturo Belano, alter ego seu) passant pel cop d’estat de Pinochet (amb aquest feixisme militar, violent i fred, que viu i sent com el mal absolut, i que aquí ens dibuixa amb el personatge del poeta autodidacta Ruiz Tagle), fins la seva emigració al nostre país. També hi podem detectar, en la forma d’escriure, en els escenaris i en els personatges, aquesta voluntat poètica de la seva escriptura que sempre el va acompanyar.

I per acabar, unes paraules de Bolaño, autodefinint-se políticament: «no me gusta la unanimidad sacerdotal, clerical, de los comunistas. Siempre he sido de izquierda y no me iba a hacer de derechas porque no me gustaban los clérigos comunistas, entonces me hice trotskista. Lo que pasa que luego, cuando estuve entre los trotskistas, tampoco me gustaba la unanimidad clerical de los trotskistas, y terminé siendo anarquista (…) Ya en España encontré muchos anarquistas y empecé a dejar de ser anarquista. La unanimidad me jode muchísimo.»

Un inconformista fins al final, en molts sentits, sobretot en el literari. I no vull avançar gaires coses més perquè no sé com aneu de lectura. De moment ho deixo aquí. Espero que aquestes línies us ajudin a contextualitzar el que aneu llegint. Salut!

[Fonts: Wikipèdia, Archivo Bolaño (garciamadero.blogspot.com), Biografías y vidas (www.biografiasyvidas.com), Roberto Bolaño. La última entrevista periodística y otros textos (www.elortiba.org/bolano.html)]

Estrella distante de Roberto Bolaño

Gènere: Novel·la

Any: 1.996

Última edició:
Editorial: Anagrama
Any:
Pàgines: 160

Biografia i obra de l'autor:
Roberto Bolaño a la wikipedia

ACTA 13a REUNIÓ 31/3/12, Se sabrà tot, Xavier Bosch

Satisfacció generalitzada és el que es respira entre els lectors. Podríem dir que tot i no entusiasmar exageradament a ningú, és un dels llibres que hem llegit que ha donat una millor sensació en general. 

Els membres del club ho atribueixen a diversos factors en els que tots hi estan més o menys d’acord: El fet que s’emmarqui a Barcelona la fa propera, les històries en un principi independents estan ben travades per tal de mantenir la intriga tot i saltar constantment d’un personatge a un altre, el llenguatge planer i alhora mordaç i una història complex però explicada de forma senzilla i relativament fàcil de seguir, l’estructura dels capítols que donen agilitat a la narració i a la seva lectura. 

Com a tota bona novel·la negra és molt visual i fàcilment se’n podria fer una pel·lícula. Tothom es mostra a més encuriosit per saber fins a quin punt l’escriptor Xavier Bosch hi ha posat part de la seva biografia com a director d’un diari i d’un programa de radio. Ens queda el dubte de si les pressions polítiques i empresarials que explica al llibre de forma tan realista són a més, reals. En aquesta vessant del realisme que dóna la novel·la, alguns dels lectors presents a la reunió també valoren el bé que s’explica la captació de immigrants joves per part de xarxes terroristes o la forma de treballar en un diari. 

En resum, una novel·la negra que ha enganxat a tothom amb un inici on ja veiem al protagonista vençut, cosa que dóna intensitat a la narració. 

Presentació dels llibres candidats per a la propera trobada:
“Estrella distante” de Roberto Bolaño, 5 vots
“El mal de Montano” d’Enrique Vila-Matas, 2 vots
“Dublinesos” de James Joyce, 3 vots

Ens trobem els proper 19 de Maig a les 18h a un lloc per determinar.

Se sabrà tot de Xavier Bosch

Gènere: Novel·la negra

Any: 2.009

Última edició:
Editorial: Proa
Any: 2.011
Pàgines: 304

Biografia i obra de l'autor:
Xavier Bosch a la wikipedia

ACTA 12ena REUNIÓ 07/01/2012, En el cafè de la joventut perduda, Patrick Modiano

Comença Murakami, qui va proposar la novel·la. Ens parla d'un llibre que li ha agradat molt, on ha trobat uns personatges que busquen constantment trencar amb el passat, començar una nova vida, des de zero, però amb afecte. I ho fan a París, una ciutat que esdevé un protagonista més de la novel·la.
Hi ha un acord general en que el personatge principal, la Louki, ens ha recordat una mica a la Holly de "Esmorzar a Tiffany's" de Capote.
També sembla interessant la forma d'explicar la vida de la Louki, amb diferents narradors que ens expliquen cadascú una etapa.
Quan Murakami diu que el final és previsible, però manté una intriga constant, hi ha certa desaprobació per part de la resta de lectors. Sembla ser que a Murakami és a l'única a qui la novel·la l'ha entusiasmat. Per a la resta, no ha despertat massa interès i fins i tot s'ha fet aburrida. Alguns ens salvarien un primer capítol de plantejament que els hi va interessar i prou. Tot i tenir ingredients en aparença atractius (París, anys 60, ambient nostàlgic, bohemia...) la novel·la en general no ha atret.
Hi ha discrepàncies entre uns que afirmen que les descripcions són detallades i interessant i altres que les troben superficials i poc interessants.
Se l'acusa de voler mantenir la intriga sense aconseguir-ho.

En aquesta ocasió és Monzó qui proposa 3 llibres:

- "Córrer o morir" de Killian Jornet - 2 vots
- "Raons i tòpics" de Josep Ma Terricabres - 2 vots
- "Se sabrà tot" de Xavier Bosch - 6 vots

Propera reunió: 31 de Març a les 18h a un lloc per determinar.