Las tesis de Nancy de Ramon J. Sender

Gènere: Novel·la

Any: 1.969

Editorial: Casals
Pàgines: 288

Biografia i obra de l'autor:
Ramon J. Sender a la wikipedia.

ACTA 16a REUNIÓ: "Correr" de Jean Echenoz

Una altra vegada el senyor Capote i la senyora Parker ens han convidat, molt amablement, a fer la tertúlia del llibre a casa seva, amb l’absència aquest cop del senyor Baudelaire a causa d’una gastroenteritis.

En aquesta ocasió, el llibre en qüestió és Correr, on l’escriptor francès Jean Echenoz escriu la història de l'atleta txecoslovac Emil Zátopek. En general ha agradat a tothom, sobretot, com diu en Capote, per ser ràpid de llegir. Delibes té una opinió més personal ja que no li ha entusiasmat, però que no vol dir que no li hagi agradat i, a més, li ha recordat a una altra biografia, la d’en Baryshnikov. Bukowski comenta que la història està narrada tota en present i Murakami diu que durant la seva lectura no ve de gust parar, amb tota la informació dels fets històrics. Bukowski torna a intervenir per destacar què hi ha de real a la novel·la, o sigui què és biografia i què ficció (referint-se en l’exemple del paper de fumar). La Sissi diu que li ha semblat espectacular la descripció final del personatge, una opinió que compartim tots, i sobretot en Monzó. Capote torna a insistir en el tema de què és real i què no, comentant en Monzó que el personatge s’havia afiliat al Partit Comunista del president Gottwald. Capote segueix per comentar la distància de l’autor alhora d’escriure i Delibes diu que és un llibre dinàmic. Després tots riem del personatge, seguramente fictici, d’en Joe, el soldat nord-americà que aguanta el cartell de Txecoslovàquia abans que comenci la carrera que guanyarà, com no, l'Emil Zátopek. Bukowski afegeix la virtut del llibre de tenir poques pàgines i haver-hi tants anys pel mig.

És en aquest moment quan tots parlem de la manera de córrer tant peculiar del mateix Emil Zátopek. Uns minuts més tard, ja que estem una bona estona comentant l’estil de Zátopek, tant la senyora Parker com en Capote comenten que surt el cognom del personatge quan fa alguna cosa important, i en Monzó diu que quant a l’esport motiva molt llegir les gestes del senyor Zátopek. Cortázar, que encara no havia dit res excepte per reafirmar el que es deia, comenta que mentre llegia la història d’en Zátopek s’ha imaginat una peli muda, sobretot per la seva manera de córrer (com si fos en Buster Keaton). Bukowski torna a comentar les frases del final del llibre i li recolzen tant la Sissi com en Delibes, en Monzó, en Capote i la Shaffer. En Delibes i en Monzó comenten les manipulacions de les entrevistes que li fan a en Zátopek. I per acabar, tant en Capote com en Murakami (a qui li ha agradat molt el llibre) comenten els canvis polítics que hi ha i que l’autor els descriu amb les paraules justes (com la primavera de Praga).

En Delibes proposa aquests tres llibres:
1.    LA CASA CANTONERA (Sílvia Alcàntara): 3 vots.
2.    EL CAMINO (Miguel Delibes): 1 vot.       
3.    LA TESIS DE NANCY (Ramón J. Sender): 6 vots.
Finalment, la properada trobada serà el dia 12 de gener a les 17 hores a casa d’en Delibes.