8h. del vespre, La Vella Europa, Calella.
Benvinguda i salutacions entre els membres dels Lleons.
Un petit error i la innocència de la component del club Mary Shelley, fa que el membre Baudelaire destapi, en veu alta, que aquesta no ha acabat la novel·la. Aquest descobriment obre un petit debat sobre el preu que cal pagar per a l'incompliment de les regles del Club dels Lleons. Pagar les consumicions, posar 5 euros de penyora i esperar que n'hi hagi uns quants per pagar el que s'ha pres en les reunions, etc. Finalment, la inexperiència i la sorpresa davant un fet que encara no havia passat mai, fa que el Club no reaccioni. Mary Shelley accepta el seu error i se'n surt sense cap penalització. Qui sap si altres membres del club han comès errors semblants sense l'infortuni de Shelley...
Comença el debat Baudelaire amb la pregunta "A qui li ha agradat el llibre?" Costa trobar l'adjectiu correcte a les persones que no agradat ni desagradat ni interessat ni tampoc desinteressat. Alguns membres coincideixen amb què és una novel·la densa, amb vocabulari dur i en ocasions, - diu Shelley- apta per dur la imaginació a altres llocs del pensament, lluny de la novel·la.
Sissí diu que "en 187 pàgines he comptat 61 personatges, espectacular!", "Dibuixa perfectament tots els personatges". Sissí ha près paciència per comptabilitzar també animals, refranys, plantes...
Murakami afirma que "és una novel·la on l'autor, més que explicar què passa, explica com passa"; hi ha personatges correctes i no correctes... Delibes vol situar l'acció en un moment concret". Per fer-ho, diu Capote, "utilitza els refranys".
J.K. Rowling fa un incís de llenguatge; "tema vocabulari bé, ma mare parla així". Explica que "he relacionat la novel·la amb el poble de la meva mare, on és típic també posar el nom del sant del dia que neixes"; Murakami explica el mateix amb el poble de les seves ties.
Bukowski afirma "és un llibre que té molta saviesa, costumisme". Sissí insisteix amb què als pobles d'ara encara és així.
Capote diu "el llibre parla de la pèrdua de tot això. Canvi de cicle".
Cortázar continua "m'agrada que el personatges ho sàpiguen tot" i posa l'exemple del Nini. Capote contesta "ho sap tot per observació, però el poble ho interpreta com a providència, és creença, no hi ha base científica".
Canvi de tema. Tots i totes creuen que ha estat dur l'episodi de la matança del porc. Baudelaire diu "és la manera de transmetre-ho que és dura".
Els membres dels lleons senten la calor, parlen tots alhora, tothom diu la seva; avui no hi ha ordre ni es respecten els torns de paraula. Cal cridar l'atenció.
Tornem al debat. Murakami insisteix "el vocabulari és dens, costa entrar en la novel·la". Dorothy Parker contradiu "a mi no m'ha costat gens entrar, llegia el primer capítol a l'avió i sense adornar-me'n ja era a mig llibre". Cortázar hi està d'acord, "no t'avorreixes mai, sempre passa alguna cosa".
Capote: "tot i la duresa, hi ha un esperit optimista". Sissí respon "s'endureixen pel tipus de vida que porten, per això són cruels". Surt l'exemple del Nini, un nen molt fred.
Continuen parlant alhora.
Baudelaire aconsengueix unificar la conversa relacionant una mica aquest llibre amb el primer que vam llegir al club, 1280 ànimes. Murakami diu "és el retrat d'una societat, també; a 1280 ànimes hi ha corrupció, aquí hi ha necessitat".
Surt el tema "canvi d'un entorn rural a la ciutat". Murakami pensa que l'autor critica les dues bandes, "els que són de ciutat i els que són de camp"; "és una crítica al tancament del camp". Baudelaire diu "ens ensenya que el poble acaba quan marxen del camp cap a la ciutat".
Parlen de les desgràcies relacionades amb la meteorologia i la collita. "Encara ara passa" diu la M. del Mar, que explica el tema assegurances al camp. Jaume i Murakami parlen i conclueixen "viuen de la meteorologia". Baudelaire: "no es pot extrapolar la situació".
Bukowski "del llibre fins ara tot això s'ha anat perdent, però aquesta fotografia va durar anys!". Capote diu "és especialment dur per el lloc on passa, a Castilla; no tindria res a veure si fos a un altre lloc d'Espanya".
Murakami insisteix en l'espectacularitat del llenguatge. Jaume "fa unes descripcions perfectes, com si ho veiessis."
De mica en mica van sortint les conclusions. Tothom coincideix a dir que si no hagués estat pel club, aquesta és una novel·la que no haurien triat mai per llegir.
Finalment Murakami reclama un nota per Las Ratas. 7/9 Notable/Excel·lent. Bé. Entretingut. Amb aquests adjectius acaba el debat sobre el llibre de Delibes.
Un imprevist en l'agenda de J.K. Rowling obliga a posposar la seva tria de llibres. El torn passa a Capote, que exposa els següents títols:
1. Cartes d'Itàlia. Josep Pla. Llibre de viatges. Llenguatge directe i senzill. (1 vot)
2. El carrer de les Camèlies. Mercè Rodoreda. Llibre romàntic. Destaca el mal caràcter de Rodoreda i la relaciona amb Virgina Wolf. (3 vots)
3. Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn. Quim Monzó. Llibre d'articles periodístics d'entre els anys 1989 i 2001. (8 vots)
Guanya la tercera opció per majoria.
Es tanca la reunió i aquest acta emplaçant als Lleons pel proper 28 d'agost, a la mateixa hora i al mateix lloc, tot i la calor.
"Aquel lunes de octubre de 1943. Un día precioso, alegre como un pájaro. Nos tomamos para empezar sendos manhattans en el bar de Joe Bell; y, cuando éste se enteró de mi buena suerte, cócteles de champán por cuenta de la casa. Después paseamos hasta la Quinta Avenida, en donde había un desfile. Las banderas al viento, el retumbar de las bandas militares, no parecía tener relación alguna con la guerra sino que más bien parecían una fanfarria organizada exclusivamente en mi honor."
