dilluns, 13 de desembre del 2010

Bocamolls (VII)

"Aquel lunes de octubre de 1943. Un día precioso, alegre como un pájaro. Nos tomamos para empezar sendos manhattans en el bar de Joe Bell; y, cuando éste se enteró de mi buena suerte, cócteles de champán por cuenta de la casa. Después paseamos hasta la Quinta Avenida, en donde había un desfile. Las banderas al viento, el retumbar de las bandas militares, no parecía tener relación alguna con la guerra sino que más bien parecían una fanfarria organizada exclusivamente en mi honor."

Llegit a "Desayuno en Tiffany's" de Truman Capote

dimecres, 10 de novembre del 2010

BREAKFAST AT TIFFANY'S de Truman Capote

Gènere: Novel·la

Any: 1.958

Última edició en Català:
Títol: Esmorzar al Tiffany's
Editorial: Proa
Traducció: Ramon Folch i Camarasa
Any: 2.006
Pàgines: 128

Última edició en castellà:
Títol: Desayuno en Tiffany's
Editorial: Anagrama
Traducció: Enrique Murillo
Any:
Pàgines: 158

Adaptacions:
Cinema: "Breakfast at Tiffany's" de Blake Edwards (1961). Traduïda al castellà com a: "Desayuno con diamantes". Traduida al català com a: "Esmorzar amb diamants"


Biografia i obra de l'autor:
Truman Capote a Wikipedia
Truman Capote a l'Enciclopèdia Catalana

diumenge, 7 de novembre del 2010

ACTA 6ena REUNIÓ 06/11/2010: Tres vidas de Santos, Eduardo Mendoza

8h. del vespre, La Xicra, Calella.
Benvinguda i salutacions entre els membres dels Lleons. Un apunt per l'acta d'avui: per causes de força major hem traslladat la reunió al bar La Xicra. Estem a l'espera de trobar un nou lloc adient per a les nostres reunions. La Vella Europa ha tancat. Surten diferents propostes per celebrar la propera trobada, entre elles, La Fusta, a dalt, o El Pla dels encants. Sembla que aquest últim lloc té prou punts per ser la nova seu dels Lleons.
Iniciem el col.loqui del llibre Tres vidas de Santos, d'Eduardo Mendoza. Qui el va proposar, J.K. Rowling, afirma que "Mendoza sempre m'ha agradat, però aquest llibre no". Delibes puntualitza: "la segona història no m'ha agradat gens i la última m'ha fet pensar en alguna altra història". Bukowski afegeix que la primera història és la millor. Tothom hi està d'acord, "crec que fallen els finals", conclou el mateix Bukowski. Baudelaire diu que "les tres històries s'assemblen molt"; i seguidament posa en exemples. Acaba sentenciant que "totes acaben amb un parrafada moral".
Delibes fa un símil amb la narrativa de Delibes (l'escriptor real): "fa servir adjectius molt concrets..." I continua: "a la primera història; tot i que al final també decepciona".
Cortázar participa en la conversa explicant que fins i tot en el primer conte li sobren entre 20 i 30 pàgines. Delibes l'acompanya i opina que tot i que la primera meitat passa bé, al final decau.
La conversa continua amb la segona història del llibre. Bukowski recorda "el bruixot de la tribu que Dubslav troba en un encreuament de camins i confón amb el dimoni". Capote continua: "quan semblava que la història s'animava i pensaves, ara passarà alguna cosa interessant...no hi aprofunfia".
Murakami pensa que a cadascuna de les històries hi ha una lliçó moral. Baudelaire hi està d'acord. Sissí diu "no hi he trobat alliçonament".
La conversa continua amb opinions sobre l'autor del llibre. Entre d'altres, Murakami diu: "el primer conte és el primer que va escriure (cronològicament), potser ara, ja no és el que era..." Bukowski afegeix: "a veure si ara potser no era el moment de donar-li el Planeta a Mendoza, doncs".
J. K Rowling explica: "tenia moltes expectatives i esperava la part picantona de Mendoza que aquí no he trobat..."
Murakami inicia la conversa envers els títols de les tres històries. Bukowski pensa que potser ajuntar aquests tres contes en un llibre has estat un invent d'un editor. Molts dels membres expressen la seva extranyesa sobre els títols dels contes i sobre el títol general del llibre. "No tenen sentit ni relació", diuen.
Capote afirma "no puc dir que no m'hagi agradat gens, en tot cas m'ha deixat indiferent".
Cortázar inicia el tema de la sintaxi i diu: "utilitza molt els dos punts i el punt i coma, i moltes vegades sense sentit". Ell mateix posa d'exemple la pàgina 76 del llibre i en llegeix un paràgraf tot assenyalant els signes de puntuació que ha enumerat. I acaba: "a mi m'agraden els punts i coma!".
Murakami explica "costa d'entendre el canvi de persones i el diàleg entre personatges. No trobo sentit a aquest canvi".
Sissí destaca la vida monòtona i lineal de tots els personatges, "no tenen alts i baixos". Delibes continua i llegeix la contraportada del llibre i indignada expressa: "és totalment mentida!". Tots el lleons hi estan d'acord i se'n riuen.
Cortázar fa notar la relació entre la primera història del llibre i el moment actual que vivim, la visita del Papa a Barcelona. Immediatament ens imaginem les famílies barcelonines que acullen els bisbes o sacerdots que vénen per participar en la visita del pontífex. Tot i que amb classe i a l'alçada del club, ens en fotem.
Continuant amb l'ambient fotetis comentem entre tots el tema del mort i l'esmòquing de la segona història. Capoten posa ordre.
Les conclusions es precipiten: "no ho acaba de fer bé, vol assemblar-se a Paul Auter", diu Capote. "Baudelaire continua "són històries molt cerebrals, les d'un escriptor treballant i prou". Tots els Lleons coincideixen amb la paraula indiferència.
Mary Shelly és la següent en fer les tres propostes.
1. Desayuno con John Lennon y otras crònicas para la história del rock", del periodista-crític musical Robert Hilburn.
2. "Esmorzar a Tiffany's", de Trumman Capote.
3. "A gust amb la vida", d'Anna Gavaldà.
Amb 4,7 i 1 vot respectivament, la segona opció és l'escollida per a la propera reunió, que celebrarem el dia 15 o 22 de gener del 2011 a un lloc per determinar.
Ha de constar en acta l'absència justificada de la membre Anònim, la qual ha delegat el vot a Baudelaire i la membre sense nom, la qual ha estat representada pel seu marit, també sense nom; (va sorgir la proposta no formal d'anomenar-los Moliner i Monzó respectivament). També la incorporació de dues membres més que faran públic el seu pseudònim mitjaçant un mail a tots els membres dels Lleons.
S'acomiada la reunió i es tanca aquesta acta.



dijous, 4 de novembre del 2010

Bocamolls (VI)

“Nada ilusiona tanto a los nativos como teñirse el pelo de rubio, precisamente aquí, donde la falta de agua no permite a nadie lavarse la cabeza siquiera una vez al mes. Por supuesto, no son tontos: con la piel como el carbón y las facciones de simio, nadie pretende hacerse pasar por sueco. Simplemente, les gusta, como en nuestros países las joyas y los vestidos caros gustan a las mujeres viejas y feas.”

Llegit a Tres vidas de santos d'Eduardo Mendoza.

dimarts, 21 de setembre del 2010

TRES VIDAS DE SANTOS d'Eduardo Mendoza

Gènere: Contes

Any: 2.009
Títol: Tres vidas de santos
Editorial: Seix Barral
Pàgines: 192

Biografia i obra de l'autor:
Eduardo Mendoza, pàgina oficial
Eduardo Mendoza a la wikipedia

dilluns, 30 d’agost del 2010

ACTA 5ena REUNIÓ 27/08/2010: Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn, Quim Monzó


8h. del vespre, Calella, La Vella Europa.

Benvinguda i salutacions dels membres del club.

Murakami enceta la cinquena reunió demanant una votació per una nova incoporació al club. "Hi ha una persona que vol entrar, la Txell Fàbregas..." Es fa votació a mà alçada. Tots els membres voten a favor de la nova incorporació i es decideix que es col.locarà i farà la tria de llibres a la següent ronda, quan alfabèticament toqui.

1/4 de 9. Comença la tertúlia del llibre de Monzó. Capote engega: "A algú no li ha agradat?"

Delibes diu "al principi em va costar una mica perquè vaig començar-lo mentre viatjava, però he de reconèixer que l'he trobat molt amè. La part de Nova York i Israel m'ha agradat. A més, m'ha agradat perquè quan viatgem volem veure moltes coses...és un tiu molt observador... Convida a la gent a que no es quedi amb la primera imatge, ens hem d'intentar endinsar en la societat que visitem, hem de fer atenció a la part no turística.
Baudelaire afirma que Monzó se'n fot d'aquesta cultura turística (sobretot quan parla de Barcelona). I de Nova York, tot i la desgràcia, "li sap treure la punta divertida".
En canvi, segueix Capote, " quan parla de Rumania, perd la ironia, hi ha un canvi important en la manera d'escriure".
Delibes recorda que el llibre parla de coses que podem recordar a la TV quan erem més petits. Sissí segueix amb els records i diu: " remou pensaments, les totxanes del Mur de Berlín..." Dorothy Parker recorda que en una revista adolescent de l'època regalaven parts del mur.
Cortázar inicia de nou la conversa seriosa i afirma que "és una edició feta amb molta cura, molt ben feta. Han triat molt bé els articles" Capota exposa que "és un llenguatge molt senzill i directe".
Sissí explica que és un llibre per llegir-lo a capítols. I continua: "Fa referència a Calella de la Costa amb un to pejoratiu.
Entre tots parlem dels capítols de Nova York. Exposem diferents coses i situacions... les torres bessones, els records de cadascú d'aquell 11 de setembre... estem tots d'acord, però, que ho fa utilitzant el sercasme , la ironia... tot i la magnitud de a tragèdia. Continua Bukowski parlant de personatges concrets en aquests mateixos capítols: "en el metro de N.Y hi ha un marine que li explica que amb ell a dins els avions no hauria passat res..."
Avancem en els capítols i arribem a Tel Aviv. J. K Rowling explica el que li va passar a una seva amiga a Tel Aviv, una situació semblant al que li passa a Monzó. Valora la realitat de les paraules de la crònica de l'autor.
Murakami creu que "Monzó té la virtud de saber-se posar en un lloc fora de tot i explicar tot el que veu sense involucrar-se".
Cortázar explica que "m'encanta el final" i llegeix el passatge del pizzeru. Tothom riu. Continuem comentant capítols saltats: el sex shop de l'aeroport de Frankfurt, els toros i la plaça de Barcelona i els turístes, la manera de mirar quadres en un museu (un de parart i amb atenció i 5 de ràpids), les bogeris que arriben a explicar els guies turístics... anem parlant de coses vàries i anècdotes que ens han cridat l'atenció del llibre i les relacionem amb experiècies pròpies de quan hem fet el turista.
La tertúlia acaba així. Encetem de nou la conversa amb els llibres proposats per J.K Rowling. Fa saber als membres que no n'ha llegit cap i per això els escull:

1. "Tres vidas de santos". Eduardo Mendoza. Tres històries que no tenen res a veure una amb l'altra. Sants, però no entesos com a tals. Punt sarcàstic, irònic. 12 vots
2. "El secret". Rhonda Byrne. Llibre d'autoajuda. 0 vots
3. "Crònica de la independència". Patricia Gabancho. Catalunya aconsegueix la independència, crònica, després de 30 anys, d'uns fets imaginaris. 1 vot
La majoria dels vots donen per guanyadora la primera proposta.
Llegirem "Tres vidas de santos", d'Eduardo Mendoza. La propera reunió i tertúlia serà el dia 16/10/2010 a les 8h. del vespre a un lloc per determinar, perquè el local La Vella Europa farà vacances.

I sense més dilacions es tanca la reunió i l'acta.

divendres, 20 d’agost del 2010

dilluns, 9 d’agost del 2010

Trobat a l'espai internet del 3cat24.cat:

L'estiu convida a llegir i també a passejar. Sumar les dues aficions és més fàcil gràcies al Mapa Literari Català 2.0. Es tracta d'una mena de catàleg d'autors, que els situa en el context geogràfic de la seva obra, amb l'ajuda del Google Maps, a través de tot el món. Vincula, per exemple, Salvador Espriu amb Arenys de Mar o Josep Pla amb l'Empordà. A cada punt, la web ens aporta fragments d'obres, fotografies i informacions d'una trentena d'escriptors catalans, i fins i tot tenim l'opció d'escoltar alguns d'aquests fragments en la veu de diferents actors i actrius. El mapa també permet seguir vuit rutes literàries, com ara la de Jacint Verdaguer al Canigó. La responsable de la web és l'Associació Espais Escrits, Xarxa del Patrimoni Literari Català, de Folgueroles.
 

http://www.mapaliterari.cat/

dissabte, 7 d’agost del 2010

Bocamolls (V)

"És més tard de mitjanit. A les taules del quiosc les converses continuen. De vegades, l'avantatge de no entendre més de dues paraules d'un idioma és que el que diu la gent no et sembla tan imbècil com et semblaria si ho entenguessis."

Llegit a Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn de Quim Monzó.

divendres, 9 de juliol del 2010

EL DISCURS

No perdem l'ocasió de veure de nou o per primera vegada, el magnífic discurs de l'autor que estem llegint a la fira de Frankfurt al 2007.

dimecres, 7 de juliol del 2010

Bocamolls (IV)

“Un altre vegada, doncs, al control de passaports. Els que hi assisteixin, ¿resaran perquè als seus vols no hi hagi cap accident? No s’ha d’oblidar que la relació entre la religió catòlica i l’aeronàutica és ben estreta: n’hi ha prou de recordar l’Esperit Sant, precursor tant de la fecundació in vitro com dels mateixos boeing.”

“Els que van construir el Poble Espanyol van ser uns avançats. ¿Per què córrer tot Espanya si, amb un passeig per aquí, en poc més d’una hora ja la tens vista? És un gran diorama, l’evolució lògica del pessebre nadalenc, i dels vivents. El pas següent d’aquesta cadena és el Poble Espanyol. Després ja vénen Disneylandia i Port Aventura.”


Llegit a Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn de Quim Monzó.

dimarts, 6 de juliol del 2010

CATORZE CIUTATS COMPTANT-HI BROOKLYN de Quim Monzó

Gènere: Recull d'articles

Any: 2.004
Títol: Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 213

Biografia i obra de l'autor:
Web de Quim Monzó
Quim Monzó a Wikipedia

Recull d'articles publicats originalment a Diari de Barcelona, El Periódico i La Vanguardia.

dilluns, 5 de juliol del 2010

ACTA 4a. REUNIÓ 03/07/2010: Las Ratas, Miguel Delibes

8h. del vespre, La Vella Europa, Calella.
Benvinguda i salutacions entre els membres dels Lleons.
Un petit error i la innocència de la component del club Mary Shelley, fa que el membre Baudelaire destapi, en veu alta, que aquesta no ha acabat la novel·la. Aquest descobriment obre un petit debat sobre el preu que cal pagar per a l'incompliment de les regles del Club dels Lleons. Pagar les consumicions, posar 5 euros de penyora i esperar que n'hi hagi uns quants per pagar el que s'ha pres en les reunions, etc. Finalment, la inexperiència i la sorpresa davant un fet que encara no havia passat mai, fa que el Club no reaccioni. Mary Shelley accepta el seu error i se'n surt sense cap penalització. Qui sap si altres membres del club han comès errors semblants sense l'infortuni de Shelley...
Comença el debat Baudelaire amb la pregunta "A qui li ha agradat el llibre?" Costa trobar l'adjectiu correcte a les persones que no agradat ni desagradat ni interessat ni tampoc desinteressat. Alguns membres coincideixen amb què és una novel·la densa, amb vocabulari dur i en ocasions, - diu Shelley- apta per dur la imaginació a altres llocs del pensament, lluny de la novel·la.
Sissí diu que "en 187 pàgines he comptat 61 personatges, espectacular!", "Dibuixa perfectament tots els personatges". Sissí ha près paciència per comptabilitzar també animals, refranys, plantes...
Murakami afirma que "és una novel·la on l'autor, més que explicar què passa, explica com passa"; hi ha personatges correctes i no correctes... Delibes vol situar l'acció en un moment concret". Per fer-ho, diu Capote, "utilitza els refranys".
J.K. Rowling fa un incís de llenguatge; "tema vocabulari bé, ma mare parla així". Explica que "he relacionat la novel·la amb el poble de la meva mare, on és típic també posar el nom del sant del dia que neixes"; Murakami explica el mateix amb el poble de les seves ties.
Bukowski afirma "és un llibre que té molta saviesa, costumisme". Sissí insisteix amb què als pobles d'ara encara és així.
Capote diu "el llibre parla de la pèrdua de tot això. Canvi de cicle".
Cortázar continua "m'agrada que el personatges ho sàpiguen tot" i posa l'exemple del Nini. Capote contesta "ho sap tot per observació, però el poble ho interpreta com a providència, és creença, no hi ha base científica".
Canvi de tema. Tots i totes creuen que ha estat dur l'episodi de la matança del porc. Baudelaire diu "és la manera de transmetre-ho que és dura".
Els membres dels lleons senten la calor, parlen tots alhora, tothom diu la seva; avui no hi ha ordre ni es respecten els torns de paraula. Cal cridar l'atenció.
Tornem al debat. Murakami insisteix "el vocabulari és dens, costa entrar en la novel·la". Dorothy Parker contradiu "a mi no m'ha costat gens entrar, llegia el primer capítol a l'avió i sense adornar-me'n ja era a mig llibre". Cortázar hi està d'acord, "no t'avorreixes mai, sempre passa alguna cosa".
Capote: "tot i la duresa, hi ha un esperit optimista". Sissí respon "s'endureixen pel tipus de vida que porten, per això són cruels". Surt l'exemple del Nini, un nen molt fred.
Continuen parlant alhora.
Baudelaire aconsengueix unificar la conversa relacionant una mica aquest llibre amb el primer que vam llegir al club, 1280 ànimes. Murakami diu "és el retrat d'una societat, també; a 1280 ànimes hi ha corrupció, aquí hi ha necessitat".
Surt el tema "canvi d'un entorn rural a la ciutat". Murakami pensa que l'autor critica les dues bandes, "els que són de ciutat i els que són de camp"; "és una crítica al tancament del camp". Baudelaire diu "ens ensenya que el poble acaba quan marxen del camp cap a la ciutat".
Parlen de les desgràcies relacionades amb la meteorologia i la collita. "Encara ara passa" diu la M. del Mar, que explica el tema assegurances al camp. Jaume i Murakami parlen i conclueixen "viuen de la meteorologia". Baudelaire: "no es pot extrapolar la situació".
Bukowski "del llibre fins ara tot això s'ha anat perdent, però aquesta fotografia va durar anys!". Capote diu "és especialment dur per el lloc on passa, a Castilla; no tindria res a veure si fos a un altre lloc d'Espanya".
Murakami insisteix en l'espectacularitat del llenguatge. Jaume "fa unes descripcions perfectes, com si ho veiessis."
De mica en mica van sortint les conclusions. Tothom coincideix a dir que si no hagués estat pel club, aquesta és una novel·la que no haurien triat mai per llegir.
Finalment Murakami reclama un nota per Las Ratas. 7/9 Notable/Excel·lent. Bé. Entretingut. Amb aquests adjectius acaba el debat sobre el llibre de Delibes.
Un imprevist en l'agenda de J.K. Rowling obliga a posposar la seva tria de llibres. El torn passa a Capote, que exposa els següents títols:
1. Cartes d'Itàlia. Josep Pla. Llibre de viatges. Llenguatge directe i senzill. (1 vot)
2. El carrer de les Camèlies. Mercè Rodoreda. Llibre romàntic. Destaca el mal caràcter de Rodoreda i la relaciona amb Virgina Wolf. (3 vots)
3. Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn. Quim Monzó. Llibre d'articles periodístics d'entre els anys 1989 i 2001. (8 vots)
Guanya la tercera opció per majoria.
Es tanca la reunió i aquest acta emplaçant als Lleons pel proper 28 d'agost, a la mateixa hora i al mateix lloc, tot i la calor.

dilluns, 28 de juny del 2010

Bocamolls (III)

“¿No viste nunca la calavera de un hombre vivo? A todos cuando muertos nos comen los bichos. Pero es igual, hijo. Yo soy ya tan viejo que los bichos no han tenido paciencia para aguardar.”


Llegit a Las ratas de Miguel Delibes.

dijous, 24 de juny del 2010

JOSÉ SARAMAGO (1922-2010)

Fa poc menys d'una setmana moria aquest magnífic escriptor. Un record des d'aquí, amb alguna de les seves idees, i als que no l'hagueu llegit mai, aprofiteu aquesta excusa per agafar un dels seus llibres, no us n'arrepentireu.

“La derrota tiene algo positivo, nunca es definitiva. En cambio la victoria tiene algo negativo, jamás es definitiva”
“Las tres enfermedades del hombre actual son la incomunicación, la revolución tecnológica y su vida centrada en su triunfo personal”
“Los únicos interesados en cambiar el mundo son los pesimistas, porque los optimistas están encantados con lo que hay”
“No creo en dios y no me hace ninguna falta. Por lo menos estoy a salvo de ser intolerante. Los ateos somos las personas más tolerantes del mundo. Un creyente fácilmente pasa a la intolerancia. En ningún momento de la historia, en ningún lugar del planeta, las religiones han servido para que los seres humanos se acerquen unos a los otros. Por el contrario, sólo han servido para separar, para quemar, para torturar. No creo en dios, no lo necesito y además soy buena persona”

dissabte, 5 de juny del 2010

LAS RATAS de Miguel Delibes


Gènere: Novel·la costumbrista

Any: 1.962

Última edició en castellà:
Títol: Las Ratas
Editorial: Destino
Any: 2010
Pàgines: 187

Biografia i obra de l'autor:
Miguel Delibes a Wikipedia

Adaptacions:
Al cinema "Las Ratas"d'Antonio Giménez-Rico (1998)

dimarts, 25 de maig del 2010

ACTA 3a. REUNIÓ 17/5/2010: L'origen perdut de Matilde Asensi


8h. del vespre, La Vella Europa, Calella.
Benvinguda i salutacions entre els membres dels Lleons. Assisteix a la reunió l'Albert. Diu que ens vé a veure i a escoltar de què parlem... a veure què...
Entre els membres s'expliquen que el llibre està encara calent, hi ha molts lleons que l'han acabat el avui mateix... (les raons tot seguit)
La conversa s'inicia amb la pregunta establer-ta: A algú no li ha agradat? La majoria del grup alça la mà.
Delibes enceta l'anàlisi explicant que ja havia llegit, cap a l'any 2004, la novel.la proposada. Diu que en té una percepció diferent del primer cop. "Se m'ha fet més pesat per la falta d'acció en alguns moments".
Es fa un incís comentant el número de pàgines d'aquest llibre: 430 pàgines en total. Les normes del lleons no s'han aplicat; el número màxim de planes és de 300.
J.K. Rowling, que també havia llegit la novel.la anys enrera, explica que li ha passat el mateix que Delibes.
Murakami comenta que ha trobat moments "de manual d'història, de llibre guia i de novel.la... no entenc com hi ha posat les primeres 250 pàgines. Semblen dues parts. Cal donar tantes voltes per justificar la malaltia?"
Sissí, que va proposar la novel.la en la darrera reunió, també explica que aquesta segona lectura se li ha fet més llarga, "ja no hi havia la diversió del primer cop".
Capote critica: "no trobo res original, és una mica tot: indiana jones, els goonies, tintín... de tota manera crec que la segona part és més entretinguda" . S'afegeix Dorothy Parker a aquesta crítica i reitera que "l'autora s'involucra molt amb el llibre, molesta i talla una mica el rotllo... s'informa molt d'algunes coses però en canvi hi ha alguna barbaritat com fer excavacions a l'hivern, el tipus de clima a dalt i a baix de la muntanya..."
Baudelaire el troba inverosímil. Cortázar torna a comenar que la segona part és més ràpida. Bukowski s'estranya que ningú, a l'amazones, té por d'ells, "tothom els ajuda". També comenta el personatge de l'àvia, "molt bo". Tothom hi ha està d'acord.
Capote continua "té un punt de misteri que t'acaba decepcionant...la base és bona, però té una mala resolució".
Sissí defensa "per distreure està força bé, la primera vegada em va encantar, quan ets més crítica costa més..."
Cortázar: "uns informàtics amb tan poc temps...costa de creure que tants anys d'investigació d'uns experts...els informàtics ho capten fàcilment..." Capote diu que això s'ho podria arribar a creure.
Jaume: "Tan desastre és?". La majoria respon que tan no.
Parlem de dos personatges importants. Relació Marta Torrent i Arnau. Bukowski rellegeix un paràgraf on els dos personatges es troben. Comparem edats. Capote i Parker comenten que està escrit en passat, "la vaig esborrar per sempre de la meva vida"; que no hauria d'estar escrit així sabent quin és el final entre els dos personatges, "ens enganya". Baudelaire diu "primer l'odia i de mica en mica li va entrant". Bukowski: "això en una pel.li ho haguèssim vist ràpidament".
Murakami diu que "no sé si hauria tingut paciència per acabar-lo si no hagués estat per el club".
Els membres del club continuen la conversa parlant si s'acaben o no els llibres. Alguns, quan troben novel.les que no són del seu gust, l'abandones; altres, arriben sempre al final.
Delibes comenta que podria ser una pel.li de diumenge a la tarda, "posa en un llibre tot el que pot cridar l'atenció a un lector fàcil. A l'analitar-lo, es veu que té carències" Capote discrepa perquè en cine, Indiana Jones ho fa bé".
Delibes insisteix "investigació massa exhaustiva. Sort de les puntilles de la iaia per trencar. Baudelaire explica que ho ha trobat "molt forçat" i posa com a exemple "fliparàs amb els inques...!!"
Sissí i J.K Rowling, seguidores de Matilde Asencio, diuen que "tots els llibres d'aquesta autora són diferents i tots estan bé".
Delibes és la propera a presentar les seves propostes. Abans un parenostre i unes paraules per a Miguel Delibes, mort fa una mica més d'un mes.

1.Las Ratas., Miquel Delibes. Val la pena per l'estil, els instruments literaris que utilitza. Aquest llibre és molt depressiu. Basat en un poble d'abans de la guerra. Història d'un nen que vol estudiar. Escrit en castellà preciòs. 186 pàgines. (6 vots +Albert)

2. La tesis de Nancy, R.J. Sender. Assaig de riure. Tracta de la Nancy que vé a fer la tesis d'espanyola a Sevilla. Cartes de les experiències del personatge amb la gent andalusa. Lectura ràpida i divertida. (5 vots)

3. El círculo de los mentirosos, Jean Claude Carrière. Contes filosòfics del món. Cada capítol es refereix a una trama filosòfica del món. Lectura ràpida. 450 pàgines. (1 vot)

Per 7 vots a favor llegirem Las Ratas, de Miguel Delibes. La data de la propera reunió de Lleons serà el 3 de juliol, com sempre, a les 8h, del vespre en aquest bar i en aquesta taula.



I sense més dilacions es tanca la reunió i aquesta acta. Fins el 3 de juliol!

dimarts, 20 d’abril del 2010

LA DERROTA DE LA PÁGINA EN BLANCO

Per si algún dels membres del club es vol passar algún dia a l'altra banda i començar a escriure, El País ha publicat en motiu del dia del llibre, els consells d'alguns autors per enfrontar-se a la pàgina en blanc.
Entre aquests autors hi trobem Matilde Asensi, l'autora del llibre que estem llegint actualment. Mireu que diu, pot ser interessant parlar-ne.

http://www.elpais.com/articulo/portada/derrota/pagina/blanco/elpepuculbab/20100417elpbabpor_3/Tes

I si voleu ser escriptors, recordeu que Borges deia que estava més orgullós dels llibres que havia llegit que dels que havia escrit.

CAPOTE

De la web de l'Ajuntament de Palamós:

EL PRÒXIM 26 D’ABRIL ES COMPLIRAN 50 ANYS DE LA PRIMERA VISITA DEL PERIODISTA I ESCRIPTOR TRUMAN CAPOTE, A PALAMÓS. PER COMMEMORAR AQUEST FET, L’ÀREA DE CULTURA DE L’AJUNTAMENT DE PALAMÓS HA PREPARAT TOT UN SEGUIT D’ACTIVITATS COMMEMORATIVES QUE S’INICIARAN LA DIADA DE SANT JORDI. UNA MOSTRA DOCUMENTAL SOBRE L’ESCRIPTOR, PROJECCIÓ DE LA PEL•LÍCULA CAPOTE, TAULES RODONES O UNA RUTA LITERÀRIA SÓN ALGUNES DE LES PROPOSTES PREVISTES. PRECISAMENT LA RUTA LITERÀRIA ÉS UNA DE LES PROPOSTES DESTACADES DEL PROGRAMA MITJANÇANT LA QUAL ES VOL ACONSEGUIR TRANSMETRE AQUELLES SENSACIONS I EMOCIONS QUE VA PODER SENTIR TRUMAN CAPOTE EN LES SEVES ESTADES AL MUNICIPI.

Truman Capote, un dels escriptors més rellevants de la literatura universal, va escollir justament Palamós com a recés per a escriure, durant tres estius (del 1960 a 1962), l’obra més reconeguda d’aquest autor A sang freda.

Aquest és un fet ha quedat recollit a la història del municipi i, en la majoria dels casos, poc conegut per al públic en general. D’ençà de l’any passat però la relació de Capote amb Palamós s’ha escampat arreu mitjançant l’obra L’home dels pijames de seda de l’escriptor i periodista Màrius Carol, una novel•la que va ser guanyadora del Premi Prudenci Bertrana 2009.

El fil argumental d’aquesta obra, on es remarca el vincle de Capote amb el municipi, va ser el detonant de l’inici d’aquest projecte que ha realitzat l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palamós i que commemorarà el 50 aniversari de l’arribada de Truman Capote a la vila.

EL 26 D’ABRIL CELEBRACIÓ DEL 50è ANIVERSARI
Precisament el pròxim dilluns 26 d’abril es commemoraran aquests 50 anys de l’arribada de l’escriptor nord-americà a Palamós. Aquest dia és prevista la projecció de la pel•lícula Capote, en un acte que tindrà lloc a partir de les 20h al teatre auditori La Gorga.

Abans de l’inici d’aquesta projecció i amb la col•laboració de diversos actors de l’Agrupació Teatral La Gespa, es farà una recreació de com podia haver estat, fa 50 anys, l’arribada a Palamós de Capote, en una “performance” que seguirà com a guió, l’explicació que recull el llibre de Màrius Carol.

El llibre L’home dels pijames de seda de l’escriptor i periodista Màrius Carol també serà protagonista d’una activitat prèvia a l’inici oficial dels actes commemoratius, ja que la Biblioteca Municipal Lluís Barcelo i Bou ha programat, per al dia de Sant Jordi (divendres 23 d’abril) a partir de les 11 h del matí, la lectura continuada de l’obre L’home dels pijames de seda.

Aquesta activitat, que és previst que es realitzi de manera ininterrompuda fins a les 20 h, tindrà lloc a la plaça dels Països Catalans, davant la Biblioteca Municipal Lluís Barceló i Bou, un equipament que a partir del 23 d’abril i durant el mes de maig, també oferirà als seus usuaris i per a la seva consulta, la bibliografia completa de Truman Capote.

La programació commemorativa del 50è aniversari de l’arribada de Capote a Palamós seguirà el dia 7 de maig a les 19 h, també a la Biblioteca Municipal, amb la realització d’una taula rodona formada per diversos palamosins i palamosines que van conèixer a Capote i al seu entorn, amb els quals també es parlarà d’altres personatges destacats que van passar per Palamós durant aquella època, com l’escriptor Robert Ruark, Ava Garner, etc.

El dia 4 de juny, el Museu de la Pesca de Palamós proposarà una edició especial de l’activitat Imatges que fan parlar, dedicant aquesta edició a poder comentar amb el públic el Palamós de Truman Capote en imatges.

Un muntatge d’imatges dels seixantes del fons del fotògraf palamosí Serrat i retalls de premsa de l’època, indicaran als participants com era Palamós en aquells moments i serviran com a fil conductor d’aquesta activitat, que tindrà lloc a partir de les 19 h al Museu de la Pesca.

LA RUTA LITERARIA CAPOTE
Una de les activitats més destacades del programa commemoratiu del 50è aniversari de l’arribada de Truman capote a Palamós, és la Ruta literària. Palamós a l’època de Truman Capote.

Aquesta proposta s’iniciarà el 19 de juny, coincidint amb les activitats de la Festa Major de la vila, ressegueix el Palamós que reflexa Carol a l’obra L’home dels pijames de seda, neix amb l’objectiu d’explicar que a Palamós i a la Costa Brava, malgrat el pas dels anys, encara es poden experimentar sensacions i emocions semblants a les que va sentir Truman Capote i altres personatges en les seves estades.

Des de l’Àrea de Cultura s’ha treballat en documentar l’època, els llocs, l’entorn, els personatges, per tal de construir el guió de la ruta que es traslladarà en el fulletó explicatiu que acompanyarà i complementarà la ruta. El recorregut de la ruta passarà per tots aquells llocs, edificis, carrers, racons que van ser referent durant l’estada de l’escriptor a Palamós i, també, d’aquells indrets que es relacionen amb altres personatges famosos de l’època que van visitar el municipi.

El periodista i escriptor Truman Capote (Nova Orleans, 1924–Los Ángeles, 1984), escriu part de la novel•la A sang freda (1966) a Palamós. Capote fa tres estades a Palamós entre 1960 i 1962, en total uns 18 mesos. Arriba l’abril de 1960 i s’instal•la en una casa de la zona de La Catifa. També s’allotja, entre d’altres, a l’Hotel Trias i en una magnífica casa a cala Sanià.

dilluns, 29 de març del 2010

EL ORIGEN PERDIDO de Matilde Asensi


Gènere: Aventures

Any: 2.003

Última edició en castellà:
Títol: El origen perdido
Editorial: Planeta
Any: 2008
Pàgines: 609

Biografia i obra de l'autor: 
Matilde Asensi a Wikipedia

divendres, 12 de març del 2010

MIGUEL DELIBES (1920-2010)

“Las cosas podían haber sucedido de cualquier otra manera y, sin embargo, sucedieron así”

Així comença el segon llibre que em vaig llegir quan era petita, “El camino”, el primer de tots els que va escriure i he llegit, de l’escriptor que va despertar en mi la satisfacció i gust per la lectura, “Miguel Delibes”. Avui s’ha mort, allà on va nàixer, Valladolid, entorn discret i paisatge de la majoria de les seves novel·les.

Potser us sembla una bajanada, però tot i que les seves novel·les no estan plenes d’aventures, la seva narrativa acurada i el detall de les seves descripcions han fet que sempre que he començat un llibre de Delibes desitgés la lectura del següent.

Una abraçada, un record i bon cap de setmana

Dolors, alies Delibes  

diumenge, 7 de març del 2010

ACTA 2a. REUNIÓ 5/3/2010: Blankets de Craig Thomson

8 h. del vespre, La Vella Europa, Calella.
Benvinguda i salutacions dels membres del club. Mentre tothom arriba es llegeix i comenta un altre llibre de l'autor i un article de Vicente Molina Foix del diari. Interessant.
Anònim inicia la conversa amb la pregunta acordada: A algú no li ha agradat "Blankets"?

Delibes opina que agradar no és el verb que utilitzaria; diu que mai no havia llegit novel·la gràfica. Apunta que amb el tema "religió" ha costat una mica seguir la trama. Diu que no és la història d'amor adolescent que ella imaginava.
Bukowski pensa el mateix. Delibes remarca que estava predisposada a llegir una altre tipus d'història.
Baudelaire comenta que la temàtica del llibre "m'arriba". Entre tots els membres, Torrent, Soms, J.K. Rowling, Parker..., es comenten les històries amb el germà sobre el llit. Es parla sobretot de quan es fan pipí l'un a sobre l'altre. Mentre Delibes apunta que "quan explica coses de la infància ho fa amb molta delicadesa".
Tots opinen sobre la genialitat del dibuix.

Capote introdueix de nou el tema "religió". Diu que en certa manera se sent identificat amb el personatge; "tot i que l'eduació religiosa que rep Craig és bastant radical"; "però quan ets petit t'eduquen en aquest sentit i a mesura que creixes et replanteges si les coses són així".
Delibes es pregunta i s'estranya quan planteja el tema de Déu amb el germà: "és estrany que no li expliqui i li plantegi millor".
Baudelaire continua: "obté respostes que no s'aguanten a preguntes que planteja. Jo crec que el que ell fa és estimar, obsessionar-se; té un desengany de les dues coses per separat".
Murakami pregunta: "és desengany?". Sissí "desencís, més ben dit". "Té dubtes amb el tema religiós, també amb la noia".
Bukowski relaciona la conversa telèfonica entre Craig i Raina, ja cap al final, amb el mite de la caverna de Plató. "Està enganyat i surt a fora; s'adona que res del que es pensava és real; hi ha una realitat totalment diferent a l'exterior".

J.K. Rowling dubta: "quan torna i ja res no és igual pel que fa al tema religió, ho amaga els pares?" Tothom respon que sí.

Moment anecdòtic. Sissí explica el cas del seu marit i els paral·lelismes amb el protagonista de la novel·la. Resalta la qüestió "Vols posar-te al servei de Déu?".

Cortázar explica que és el segon cop que llegeix aquesta novel·la gràfica. Pensa que la vida dels dos nens durant les primeres 200 pàgines és el millor. Té però una decepció pel que fa a la relació entre ell i ella. Ressalta un altre cop la genialitat del dibuix i de la narrativa. A continuació es comenten algunes de les imatges, a tall d'exemple: Dorothy Parker parla del dibuix de l'autocar quan van de campaments religiosos; Capote del llit transformat en vaixell; de la sensació del pare de Raina quan descobreix que la seva filla s'ha fet gran. "Nivell gràfic brutal".
Murakami introdueix el tema de la família: "panorama dur a la família, sobretot a la d'ella". Sissí i Cortázar parlen de la responsabilitat de la noia envers tots els membres de la seva família.
Baudelaire apunta el tema de la neu, "sempre està tot nevat". Capote diu "la història d'amor s'acaba quan la neu es fon".
Delibes, emocionada, resalta la força del dibuix i diu "sembla com si miressis una pel·lícula". Capote continua comentant: "la manera de dir t'estimo de Raina és més freda, distant..." Anònim afirma "ho escriu fins i tot amb lletra de màquina, igual com transcriu els seus poemes".
Murakami explica que ha viscut i llegit Blankets de manera més personal i posant cares als personatges.
Baudelaire canvia de tema: "què és el còmic, una història d'amor juvenil?".
J.K. Rowling: "la religió té molt de pes". Murakami i Delibes "la paraula amor no la faria servir".
Bukowski diu "és la transformació d'algú d'adolescent a gran" i inicia el tema final del llibre, "acaba molt radicalment". Capote rebat "no té final, és la seva vida real... no pot tenir un final". Baudelaire opina "això és un final". Cortázar pensa "quan surts de la "caverna" hi ha una altre visió de la vida. És l'evolució del noi". Baudelaire conclou: "no deixa de creure en Déu, evoluciona i prou; deixa de creure en l'església".
Dorothy Parker ressalta un altre cop imatges que ha retingut "preciós al cotxe, quan es miren pel retrovisor...". "M'encanta com dibuixa les mans", continua Cortázar.

S'acosta la fi de la tertúlia "Blankets" i tothom recorda i anècdotes particulars del passat paral·leles a la història de Craig: Pasqua Jove...

La conclusió és perfecta i unitària: un bon segon llibre pel club. Enhorabona a Anònim per la tria.

Sissí és la propera a presentar la seva proposta. Abans, però, fa una reflexió i explica als membres del Club dels Lleons que ella llegeix novel·les per desconnectar.
Introdueix els tres llibres, que són de temàtica semblant, mitjançant els títols i uns breus resums impresos que passen per la taula. Tothom té la oportunitat de fer-hi una ullada abans de la votació.

1. "El orígen perdido" de Matilde Asencio (6 vots)
2. "El anillo", de Jorge Molist (5 vots)
3. "Los guardianes del libro", de Geraldine Brooks. (1 vot)

Finalment surt la opció 1 "El orígen perdido" per 6 vots a favor.
S'acorda que la propera reunió es farà el dissabte 17 d'abril si cap preparatiu de casament no ho impedeix. Anònim recorda que reservarà la taula del primer dia uns dies abans.

I sense més dilacions es tanca la reunió i aquesta acta.
Fins la propera!

dimarts, 2 de març del 2010

Making Off

A continuació algunes imatges y esbossos relacionats amb el Blankets, extrets directament de l’interessant bloc de Craig Thompson.

Bocamolls (II)

"Si Dios pudiera perdonarme por todas las veces que he imaginado a gente comiéndose sus propios excrementos."

"¡Apártate HE-MAN, Jesús es el VERDADERO Master del Universo!"

" La gente mayor era un especie tan estraña-sobretodo los del INSTI... Con su CARNE rara, moviéndose pesadamente, su olor corporal y bocas pestilentes, su ACNÉ putrefacto, los primeros brotes de vello, y órganos sexuales hinchados."

"Mi hermano fue a Bellas Artes, y le hicieron dibujar "a partir de la vida real", ya sabe. Sí, ya sabe, tuvo que dibujar a GENTE, pero... esto... sin la ropa puesta. Fue como lanzarse directamente a los brazos de la TENTACIÓN. Enseguida, no tuvo suficiente con la gente DESNUDA, así que se hizo adicto a la PORNOGRAFÍA... Y entonces, eso tampoco fue suficiente... lo que le llevó...Lo que le llevó al siguiente pasó lógico. LA HOMOSEXUALIDAD."

"Qué satisfacción produce dejar una marca en una superfície en blanco. El dibujar un mapa de mis movimientos... sin que importe que no sea para siempre."

Llegit a Blankets de Craig Thompson.

dilluns, 1 de març del 2010

¿EL CÒMIC A L'ALÇADA D'ALTRES ARTS?

Ja que per molts dels lleons aquesta era la primera ocasió en que llegien un còmic, després d'alguna o altra experiència a l'infantesa, es podria plantejar la pregunta: ¿un còmic pot ser comentat en una societat literària?
Com a punt de partida de la discussió, us deixo un article publicat a la revista Tiempo per l'escriptor Vicente Molina Foix, que com podreu deduïr, va generar molt de rebuig entre els lectors habituals de còmics.
Clique al damunt la imatge per fer-la gran.

CRAIG THOMPSON A BARCELONA

En el quadern de viatge que va fer Craig Thompson (dibuixant compulsiu) en la seva estada a Europa i el Marroc, hi va incloure dibuixos com aquest de la Casa Batlló, que va fer en la seva estada a Barcelona:
 
Si us interessa, aquest quadern va ser publicat per Astiberri:

dimecres, 17 de febrer del 2010

ACTA 1a. REUNIÓ 12/2/2010: 1280 ànimes de JIM THOMPSON

Benvinguda i presentació de la nova membre del Club del Lleons, la Sissí.

Inicia la conversa Anònim, "a mi m'ha agradat", diu.

Continua Delibes referint-se a la primera novel·la com a una "sorpresa". Li ha agradat, el llibre, l'edició, que sigui novel·la negra, tot i que explica que no és lectora d'aquest tipus de literatura. Diu que "és un tipus de llibre que no hauria comprat". Parla d'una traducció heavy.

Segueix Capote, també sorprès. "És un llibre totalment diferent a com l'imaginava". Parla d'una narrativa original. Li agrada la manera que té l'autor de plasmar els sentiments del personatge principal. Diu que si a algú li interessa, porta la biografia de Jim Thomson.

"Descubrí que me salía de la nariz... la caída de los gorriones"; parlem d'aquest fragment.

Cortázar apunta a cada capítol se segueix l'escena de l'anterior: "va molt bé perquè la gent no es perdi", diu.

La conversa porta a parlar amb profunditat del personatge principal de 1280 ànimes, Nick Corey. J.K Rowling diu "sembla tonto i en realitat és un tiu fred i calculador". Tothom hi està d'acord. "Menja, dorm,...brillant quan maquina les situacions..." En Jaume matisa "no diu gairebé res i fa que es mogui tot". Capote "ell realment no fa res, no incita a nignú"; Baudelaire "sempre es justifica per tot, el que fa és culpa de la societat"; Jaume "justifica el que fa utilitzant la paraula de Déu, és creient de veritat?". Baudelaire respon "ell és un supervivent".

A Sissí li ha agradat el moment en que manipula a l'altre xèrif. A Delibes li ha crispat els nervis en el moment que mata a l'oncle John. És molt descriptiu. (En aquest moment, casualment, entra al bar la bibliotecària de Calella). "És un assassí en serie", diu Baudelaire. Murakami questiona: "té sort? O planeja les coses bé?". "És un cabrón", insisteix Dorothy Parker.

La conversa deriva a la discussió de fins a quin punt aquesta és una novel·la negra o d'intriga.

Finalment Murakami parla d'un llibre del mateix autor, per si el cuquet ha despertat algún dels membres del club i vol continuar amb Thompson. Un asesino dentro de mi. La Fugida, diu Bukowski, "també és molt bona". Capote apunta que Thompson va morir l'any 1977.

També es parla de la versió cinematogràfica de la novel·la. Tot i que els diàlegs són bastant fidels i que manté l'esperit del personatge, hi ha qui opina que no li ha acabat de convèncer, sobretot, diu Shelley, per la localització.

Tots els Lleons coincideixen a valorar aquest llibre molt positivament per a ser la primera lectura. Un llibre amè, diuen.


Delibes proposa que a la propera reunió es respongui a 5 preguntes sobre el llibre triat, per tal d'encetar la conversa. Qüestions que facin referència a la opinió i pensament de cadascú sobre el nou llibre. Aquestes preguntes s'hauran d'anar pensant i penjant en aquest mateix bloc uns dies abans de la nova cita.


Per tancar la reunió Anònim fa la seva proposta de llibres:

1. Xocolata desfeta, de Joan Lluís-Lluís. 123 maneres diferents d'un assassinat.

2. Blankets, de Craig Thompson. Història d'amor adolescent. Còmic. 500 pàgines. Es llegeix ràpid.

3. El retrat de Dorian Gray, d'Oscar Wilde. Un clàssic.


Per majoria, la propera lectura dels Lleons de la Vella Europa serà el número 2.


Data propera reunió: 5 de març a les 20.00 h.


Es tanca la sessió i aquesta acta.

dilluns, 15 de febrer del 2010

BLANKETS de Craig Thompson

Gènere: Còmic autobiogràfic

Any: 2.003

Última edició en Català:
Títol: Blankets
Editorial: Astiberri
Traducció: Roser Ruiz
Any: 2.004
Pàgines: 600

Última edició en castellà:
Títol: Blankets
Editorial: Astiberri
Traducció:
Any: 2.004
Pàgines: 600

Biografia i obra de l'autor: 
Blog de l'autor: http://www.dootdootgarden.com/
Biografia de l'autor a wikipedia
Entrevista a l'autor per David Caro: http://www.tebeosfera.com/1/Documento/Entrevista/Thompson/Craig.htm

divendres, 12 de febrer del 2010

Compte enrere


Demà, a l'hora marcada pel rellotge, ens trobem allà on sabem i vestits tal com vam quedar... Queda pendent, però, el tema sopar: què fem?

diumenge, 31 de gener del 2010

BCNEGRA


Per si algú s'ha aficionat a aquest gènere, us passo el link amb el programa de la trobada de novel·la negra de Barcelona.

http://www.bcn.es/cultura/bcnegra/2010/ca/index.html

Salut i lectura.

dimarts, 5 de gener del 2010

Bocamolls (I)

“No us diria pas que aneu errats; és clar que tampoc no gosaria dir que teniu raó.”

“De vegades penso que és potser per això que no progressem tant com en altres bandes. La gent perd tantes hores de feina linxant els altres i gasta tants diners en corda, en gasolina, torrant-se abans d’hora i d’altres històries, que no queden ni diners ni mà d’obra per a les coses normals.”


"No hi ha pas infern personal, perquè els pecats individuals no existeixen. Tots són públics, tots participem en els dels altres i els altres participen dels nostres."

Llegit a 1280 ànimes de Jim Thompson.

POP. 1280 de Jim Thompson

Gènere: Novel·la negra
Any: 1.964

Última edició en Català:
Títol: 1.280 Ànimes
Editorial: Edicions 62
Traducció:
Any: 1.988
Pàgines: 170

Última edició en castellà:
Títol: 1.280 Almas
Editorial: Punto de Lectura
Traducció: Antonio Prometeo Moya
Any: 2007
Pàgines: 235

Adaptacions:
Cinema: "Coup de Torchon" de Bertrand Tavernier (1981). Traduïda al castellà com a: Corrupción - 1280 Almas.


Biografia i obra de l'autor: 
Jim Thompson a Wikipedia
Jim Thompson a Lecturalia
Jim Thompson a l'Enciclopedia Catalana