Any: 2.008
Edició en Castellà:
Títol: Correr
Editorial: Anagrama
Traducció: Javier Albiñana
Any: 2.010
Pàgines: 144
Biografia i obra de l'autor:
Jean Echenoz a la wikipedia.
dilluns, 22 d’octubre del 2012
Courir de Jean Echenoz
Any: 2.008
Edició en Castellà:
Títol: Correr
Editorial: Anagrama
Traducció: Javier Albiñana
Any: 2.010
Pàgines: 144
Biografia i obra de l'autor:
Jean Echenoz a la wikipedia.
dissabte, 20 d’octubre del 2012
Sobre "Correr"
Lleons!
El día 27 ens tornarem a trobar per parlar de "Correr" de Echenoz. Per anar escalfant motors i preparar una mica la tertúlia us adjunto una entrevista a l'autor apareguda a El País ( http://elpais.com/diario/2010/09/25/babelia/1285373541_850215.html ) i una ressenya apareguda a La Vanguardia ( http://www.lavanguardia.com/cultura/20100914/54002906937/jean-echenoz-publica-correr-que-novela-la-vida-de-emil-zatopek.html )
Us proposo dos temes que apareixen als enllaços i que poden ser un bon punt de partida per iniciar la discusió:
1) Com el tema del llibre porta a l'autor a escriure d'una determinada manera.
2) Biografia vs. novel·la
Us passo un video del youtube per si voleu veure l'estranya i aparentment dolorosa forma de córrer d'Emil Zatopek.
http://www.youtube.com/watch?v=L_ojRWiN0Dg
Salut i fins aviat!
Truman Capote
El día 27 ens tornarem a trobar per parlar de "Correr" de Echenoz. Per anar escalfant motors i preparar una mica la tertúlia us adjunto una entrevista a l'autor apareguda a El País ( http://elpais.com/diario/2010/09/25/babelia/1285373541_850215.html ) i una ressenya apareguda a La Vanguardia ( http://www.lavanguardia.com/cultura/20100914/54002906937/jean-echenoz-publica-correr-que-novela-la-vida-de-emil-zatopek.html )
Us proposo dos temes que apareixen als enllaços i que poden ser un bon punt de partida per iniciar la discusió:
1) Com el tema del llibre porta a l'autor a escriure d'una determinada manera.
2) Biografia vs. novel·la
Us passo un video del youtube per si voleu veure l'estranya i aparentment dolorosa forma de córrer d'Emil Zatopek.
http://www.youtube.com/watch?v=L_ojRWiN0Dg
Salut i fins aviat!
Truman Capote
ACTA 15a REUNIÓ: "La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows
El club dels lleons té el plaer de comptar amb la presència de la traductora al català del llibre, la Marta Vilella (Shaffer, d'aquí en endavant).
El llibre, que havia estat llegit per diversos membres, ha agradat molt. A alguns, com Sissí o Murakami, més que la primera vegada. D'altres, com Parker i Bukowski, després de llegir "84, de Charing Cross Road", consideren que els llibres són molt similars i que els agrada més aquest darrer.
Hi ha un acord generalitzat en què l'inici és feixuc ja que es presenten molts personatges i es dóna molt informació de cop. Alguns, però, també ho veuen com un encant del llibre, aquesta descoberta lenta dels personatges. El final, en canvi, és vist com precipitat (Murakami) o bé espontani i natural (Monzó).
Capote comenta que el llibre li ha agradat, però que es traeix a ell mateix i deixa de ser un recull de cartes a un diari per preparar el desenllaç. Shaffer apunta que potser és el moment que es canvia d'autora.
Seguidament es parla de l'anècdota de Wilde. Capote, seguint amb la seva teoria anterior, creu que la seva presència li treu credibilitat i que el final de la història és poc creïble. En canvi, a Parker i Shaffer els va agradar la presència de l'autor. La traductora apunta que tots els llibres que són citats existeixen.
Pel que fa a alguns personatges, Capote comenta que Isola és el contrapunt còmic del llibre (teoria compartida per molts), Cortázar que "Elisabet és el personatge perfecte que combina l'humor i la tragèdia" i Moliner, "que en Dawsey li fa pensar en un conegut barman calellenc alt, prim..." (per protecció de dades, no se n'escriu el nom).
Murakami considera que el llibre es un document històric ja que fa una bona descripció de la postguerra.
Monzó destaca que l'ha sorprès que l'autora fos americana.
Per acabar la tertúlia, la conviada ens explica com ha estat la feina de traducció. Algunes curiositats són:
- la gran quantitat de notes que apareixen al llibre són perquè el lector ha de conèixer la cultura anglosaxona per entendre millor el llibre.
- ha tingut dos mesos per fer la traducció, per tant, no hi ha temps per llegir el llibre abans. Es llegeix i es tradueix alhora. Destaca la llibertat que ha tingut per fer la feina.
- després de la seva traducció, n'hi ha hagut una altra que ella "no ha controlat". Destaca que després d'aquesta segona va tornar a llegir el llibre, però que no va gaudir-lo tant perquè estava pensant si la correcció era bona.
- durant la feina, va estar en contacte amb la neboda (qui va acabar el llibre) per resoldre dubtes lingüístics.
- s'intenta publicar al mateix temps les edicions catalana i castellana, per no perjudicar la catalana.
Els lleons no calellencs comenten l'existència d'algunes expressions "calellenques" com "al bot de l'aigua". La traductora comenta que li van corregir la traducció de "clavar la lata".
Saltant-nos l'ordre establert per l'absència de Delibes, Capote proposa les tres lectures i s'obtenen els següents resultats:
- "El coronel no tiene quien le escriba" de Gabriel García Márquez (5 vots)
- "Correr" de Jean Echenoz (5 vots)
- El capitán salió a correr y los marineros salieron en barco" de Charles Bukowski (1 vot).
Es fa un desempat i guanya "Correr". S'aprova l'ingrés d'una nova membre del club: Mary Ann Shaffer. Propera trobada, 27 d'Octubre.
The Guernsey Literary and Potato Peel Pie Society de Mary Ann Shaffer
Any: 2.008
Edició en Català:
Títol: La societat literària i de pastís de pela de patat de Guernsey
Editorial: Amsterdam
Traducció: Marta Vilella
Any: 2.009
Pàgines: 312
Biografia i obra de l'autor:
Mary Ann Shaffer a la wikipedia.
ACTA 14a REUNIÓ: "Estrella Distante" de Roberto Bolaño
Davant la pregunta d'en Bukowski, la resposta general és que el llibre ha "agradat a mitges".
Delibes, Moliner, Parker, Sissí i Murakami consideren que la primera meitat ha estat intrigant, però que després era necessari rellegir fragments, tornar enerere...per entendre què s'estava dient.
Relacionat amb això, a escriptores com Parker i Sissí, o Delibes els ha molestat els diversos salts en l'espai i temps que es van succeïnt. Tot al contrari que a en Baudelaire i Monzó, que els ha agradat aquesta tècnica ja que els llenguatge usat ho permetia i, a més, no ha fet perdre el fil en cap moment. Agosaradament, en Capote i Bukowski consideren un encert aquests salts que han permès que es vagin enllaçant les diferents històries.
Per altra banda, Cortázar i Bukowski consideren que hi ha "escenes infrahumanes" que fan riure (marica sense braços) i altres com Murakami han fet una "lectura en diagonal" dels fragments on es parlava d'alguns autors ja que els trobava difícil de seguir pel desconeixement que té del tema.
Pel que fa a l'argument, es critica la falta de protagonisme de les germanes Garmendia (Sissí) i Shelley comenta que en l'escena del cafè "em vaig pensar que els mataria a tots, que seria l'únic poeta que quedaria viu).
La unanimitat és present quan es parla del final, ja que ha agradat a tothom. Capote discrepa considerant que "no se sap si ha mort o no, com a mort...el final és massa obert".
Es considera que tot i les metàfores que hi ha al llibre (que en són moltes) i el "difícil" argument, el llenguatge és fàcil d'entendre. També es destaca com el llibre pretén ser una crítica a Pinochet (Sissí), un retrat del Chile literari dels '70 (Baudelaire) i un primer pas cap a una altra novel·la de l'autor: "Los detectives salvajes" (Bukowski).
Per acabar, Sissí fa notar que "després de la lectura, de desfer el llibre, sembla que m'agrada més".
Un cop finalitzada la tertúlia Sissí presenta els següents llibres i s'obtenen aquests resultats a les votacions:
"La pell de la revolta" de Jordi Sierra i Fabra (3 vots)
"La conversación" Mercedes Salisachs (0 vots)
"La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey" de Ann Shaffer (7 vots)
Murakami proposa convidar a la propera trobada a la Marta Vilella, la traductora al català del llibre escollit. S'aprova per unanimitat.
Delibes, Moliner, Parker, Sissí i Murakami consideren que la primera meitat ha estat intrigant, però que després era necessari rellegir fragments, tornar enerere...per entendre què s'estava dient.
Relacionat amb això, a escriptores com Parker i Sissí, o Delibes els ha molestat els diversos salts en l'espai i temps que es van succeïnt. Tot al contrari que a en Baudelaire i Monzó, que els ha agradat aquesta tècnica ja que els llenguatge usat ho permetia i, a més, no ha fet perdre el fil en cap moment. Agosaradament, en Capote i Bukowski consideren un encert aquests salts que han permès que es vagin enllaçant les diferents històries.
Per altra banda, Cortázar i Bukowski consideren que hi ha "escenes infrahumanes" que fan riure (marica sense braços) i altres com Murakami han fet una "lectura en diagonal" dels fragments on es parlava d'alguns autors ja que els trobava difícil de seguir pel desconeixement que té del tema.
Pel que fa a l'argument, es critica la falta de protagonisme de les germanes Garmendia (Sissí) i Shelley comenta que en l'escena del cafè "em vaig pensar que els mataria a tots, que seria l'únic poeta que quedaria viu).
La unanimitat és present quan es parla del final, ja que ha agradat a tothom. Capote discrepa considerant que "no se sap si ha mort o no, com a mort...el final és massa obert".
Es considera que tot i les metàfores que hi ha al llibre (que en són moltes) i el "difícil" argument, el llenguatge és fàcil d'entendre. També es destaca com el llibre pretén ser una crítica a Pinochet (Sissí), un retrat del Chile literari dels '70 (Baudelaire) i un primer pas cap a una altra novel·la de l'autor: "Los detectives salvajes" (Bukowski).
Per acabar, Sissí fa notar que "després de la lectura, de desfer el llibre, sembla que m'agrada més".
Un cop finalitzada la tertúlia Sissí presenta els següents llibres i s'obtenen aquests resultats a les votacions:
"La pell de la revolta" de Jordi Sierra i Fabra (3 vots)
"La conversación" Mercedes Salisachs (0 vots)
"La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey" de Ann Shaffer (7 vots)
Murakami proposa convidar a la propera trobada a la Marta Vilella, la traductora al català del llibre escollit. S'aprova per unanimitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)