El dia 25 de gener de
2020 ens va tocar parlar del clàssic "Lolita", de Vladimir
Nabokov. Al començament del debat tots vam flipar perquè en
Murakami s'havia llegit el llibre en un sol dia (quina capacitat
lectora que té, deu n'hi do) i va reconèixer que li havia enganxat
i que entenia perquè té un lloc important a la literatura
universal. La primera pregunta (aquest cop era en Cortázar qui feia
les preguntes) anava referida a si Lolita era la novel·la d'amor per
antonomàsia, i si realment era una història d'amor. La Sissi va
respondre que depenent del punt de vista, i en Baudelaire ho tenia
més clar, per ell era una novel·la romàntica; encara que el
personatge era patètic, estava realment enamorat. I la Sissi va
comentar que potser sí però que predomina la part viciosa. En
Capote ho veia entre enamorament i obsessió i que era una situació
xunga per ser ella una nena.
La segona pregunta va ser
si Lolita era una història d'amor i seducció o era simplement, com
pensava en Nabokov, la història d'una nena que és víctima d'un
home repulsiu. I aquí tornem a pensar quasi tots el mateix, des del
punt de vista d'ella o d'ell és ben diferent. La senyora Parker diu
clarament que ell és un psicòpata i en Baudelaire diu que ella
també el busca una mica però que continua sent una nena. Parker
comenta que Nabokov pinta a l'home com atractiu, en canvi en
Baudelaire ho rectifica dient que és el mateix protagonista que es
pinta com atractiu i segueix sent patètic tota l'estona, per això
li resulta en aquest punt una mica còmic el llibre. El que no li
agrada a en Baudelaire és que a les dues pel·lícules que adapten
el llibre, tant la de Stanley Kubrick com la d'en Adrian Lyne, la
nena és més gran i això és com justificar-ho.
La tercera pregunta es
referia a si vèiem a Lolita com una nena cruel i què en pensàvem
també d'en Humbert, i en Capote la veia com una petita seductora i
en Cortázar la veia com una femme fattale però en nena. En
Baudelaire va comentar que la història és la perspectiva del
protagonista, igual que la portada del llibre. En la pregunta de si
la novel·la era una obra valenta, en Baudelaire tenia clar que sí.
I tots pensàvem que la història era molt actual, i en Capote va dir
que la lectura que fas amb divuit anys és totalment diferent que la
que pots fer actualment. En general, a tothom li va agradar la
novel·la, sobretot a en Baudelaire, excepte pel moment central del
llibre, quan viatgen, que es fa més feixuc, com també opina en
Murakami. I l'escena de la mort cap al final del llibre, tant per en
Baudelaire, com per la Parker i en Murakami és un moment brutal, per
com està muntada tota l'escena.
Quan vam acabar, en
Baudelaire va proposar els seus tres llibres que van ser els
següents:
1. "Pistola, amb
música de fons", de Jonathan Lethem: 2 vots.
2. "Esperando a
Godot", de Samuel Beckett: 2 vots.
3. "La cápsula del
tiempo", de Miqui Otero: 4 vots.
La propera trobada serà
aquest diumenge 29 de març.