ACTA 51a REUNIÓ: "Lolita", de Vladimir Nabokov.

El dia 25 de gener de 2020 ens va tocar parlar del clàssic "Lolita", de Vladimir Nabokov. Al començament del debat tots vam flipar perquè en Murakami s'havia llegit el llibre en un sol dia (quina capacitat lectora que té, deu n'hi do) i va reconèixer que li havia enganxat i que entenia perquè té un lloc important a la literatura universal. La primera pregunta (aquest cop era en Cortázar qui feia les preguntes) anava referida a si Lolita era la novel·la d'amor per antonomàsia, i si realment era una història d'amor. La Sissi va respondre que depenent del punt de vista, i en Baudelaire ho tenia més clar, per ell era una novel·la romàntica; encara que el personatge era patètic, estava realment enamorat. I la Sissi va comentar que potser sí però que predomina la part viciosa. En Capote ho veia entre enamorament i obsessió i que era una situació xunga per ser ella una nena.

La segona pregunta va ser si Lolita era una història d'amor i seducció o era simplement, com pensava en Nabokov, la història d'una nena que és víctima d'un home repulsiu. I aquí tornem a pensar quasi tots el mateix, des del punt de vista d'ella o d'ell és ben diferent. La senyora Parker diu clarament que ell és un psicòpata i en Baudelaire diu que ella també el busca una mica però que continua sent una nena. Parker comenta que Nabokov pinta a l'home com atractiu, en canvi en Baudelaire ho rectifica dient que és el mateix protagonista que es pinta com atractiu i segueix sent patètic tota l'estona, per això li resulta en aquest punt una mica còmic el llibre. El que no li agrada a en Baudelaire és que a les dues pel·lícules que adapten el llibre, tant la de Stanley Kubrick com la d'en Adrian Lyne, la nena és més gran i això és com justificar-ho.

La tercera pregunta es referia a si vèiem a Lolita com una nena cruel i què en pensàvem també d'en Humbert, i en Capote la veia com una petita seductora i en Cortázar la veia com una femme fattale però en nena. En Baudelaire va comentar que la història és la perspectiva del protagonista, igual que la portada del llibre. En la pregunta de si la novel·la era una obra valenta, en Baudelaire tenia clar que sí. I tots pensàvem que la història era molt actual, i en Capote va dir que la lectura que fas amb divuit anys és totalment diferent que la que pots fer actualment. En general, a tothom li va agradar la novel·la, sobretot a en Baudelaire, excepte pel moment central del llibre, quan viatgen, que es fa més feixuc, com també opina en Murakami. I l'escena de la mort cap al final del llibre, tant per en Baudelaire, com per la Parker i en Murakami és un moment brutal, per com està muntada tota l'escena.

Quan vam acabar, en Baudelaire va proposar els seus tres llibres que van ser els següents:

1. "Pistola, amb música de fons", de Jonathan Lethem: 2 vots.

2. "Esperando a Godot", de Samuel Beckett: 2 vots.

3. "La cápsula del tiempo", de Miqui Otero: 4 vots.

La propera trobada serà aquest diumenge 29 de març.