El dia que anem a parlar
de Crónica de una muerte anunciada (cap a les sis de la tarda
del dissabte passat) en Baudelaire i la O'Shaughnessy no poden
assistir a la reunió. Els demés ens ajuntem a la casa d'en Capote i
de la Parker, més concretament a la seva terrassa, amb una gran
quantitat de galetes, totes bones i moltes plenes de xocolata.
Després d'una petita xerrada on ens posem al dia de les nostres
coses, en Cortázar avisa que no s'ha preparat masses preguntes
perquè troba la novel·la tan perfecta que no té ni idea de què
comentar sobre la narrativa o sobre la temàtica del llibre. És la
tercera vegada que se'l llegeix i encara així no ha aprofitat el
moment per destacar alguna cosa de la història, excepte quatre
frases tretes una mica obligades. Però com tothom està encantat amb
la novel·la no serà un debat massa extens, si no més aviat una
tertúlia curta, on tots estarem d'acord amb el resultat final.
La primera qüestió que
en Cortázar planteja va lligada amb els fets reals en què es basa
la novel·la, per si és una crònica periodística barrejada amb
ficció, amb una estructura de relat policíac, i en Murakami respon
que no el veu com un llibre de tipus periodístic, encara que sí
policíac, i en Capote creu que és més un treball d'investigació i
no periodístic, fent una versió dels fets. La Shaffer opina igual,
però més aviat pensant simplement que és un relat, com una crònica
literària, una idea que comparteix la Sissi. L'Austen comenta que el
narrador fa com el registre de tots els personatges de la novel·la i
en Delibes diu que li ha recordat a l'estil propi del seu escriptor
preferit (per això s'anomena com ell) perquè vius totalment
l'ambient, com la mort al final d'en Santiago Nasar, tan descriptiva.
En aquest moment en
Cortázar troba oportú obrir un curiós vídeo de youtube (que
ja tenia preparat) on es veu
al mateix García Márquez parlant sobre l'inici del seu llibre,
donant l'explicació de perquè tanca el primer capítol amb la mort
del protagonista. I aquí en Murakami comenta sobre la novel·la que
surten molts personatges secundaris que volen avisar a Santiago Nasar
però que no ho fan i això
per en Cortázar és una de
les coses més fascinants del
llibre. Com és possible que ningú al final li arribi a dir res i en
Capote diu que moltes casualitats porten a això, a aquest fet fatal.
La Sissi té clar que el llibre et manté enganxat i fins i tot la
Shaffer, mentre el llegia, mantenia l'esperança de que al final no
el matessin,
igual que li havia passat a en Cortázar. La Parker pensa que en
Nasar és un desgraciat per tot el que li passa, sobretot pel moment
de l'autopsia narrada
amb molt d'humor negre, encarregant-se el mateix cura de fer-la.
Al
final, sense cap discusió,
tots opinem
que és una novel·la perfecte i rodona.
I
aquest cop, ja que en Baudelaire no ha pogut ser-hi, la Parker exposa
els seus tres llibres, que són:
1.
"L'antropòleg innocent", de Nigel Barley: 5 vots.
2.
"Como agua para chocolate",de Laura Esquivel: 1 vot.
3. "Por qué odio Saturno",
de Kyle Baker: 2 vots.
La propera trobada serà el dia 13 de gener de 2018. Fins llavors, bones lectures.
