dissabte, 20 d’octubre del 2012

ACTA 15a REUNIÓ: "La societat literària i el pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows

El club dels lleons té el plaer de comptar amb la presència de la traductora al català del llibre, la Marta Vilella (Shaffer, d'aquí en endavant).

El llibre, que havia estat llegit per diversos membres, ha agradat molt. A alguns, com Sissí o Murakami, més que la primera vegada. D'altres, com Parker i Bukowski, després de llegir "84, de Charing Cross Road", consideren que els llibres són molt similars i que els agrada més aquest darrer.

Hi ha un acord generalitzat en què l'inici és feixuc ja que es presenten molts personatges i es dóna molt informació de cop. Alguns, però, també ho veuen com un encant del llibre, aquesta descoberta lenta dels personatges. El final, en canvi, és vist com precipitat (Murakami) o bé espontani i natural (Monzó).

Capote comenta que el llibre li ha agradat, però que es traeix a ell mateix i deixa de ser un recull de cartes a un diari per preparar el desenllaç. Shaffer apunta que potser és el moment que es canvia d'autora. 
Seguidament es parla de l'anècdota de Wilde. Capote, seguint amb la seva teoria anterior, creu que la seva presència li treu credibilitat i que el final de la història és poc creïble. En canvi, a Parker i Shaffer els va agradar la presència de l'autor. La traductora apunta que tots els llibres que són citats existeixen.
Pel que fa a alguns personatges, Capote comenta que Isola és el contrapunt còmic del llibre (teoria compartida per molts), Cortázar que "Elisabet és el personatge perfecte que combina l'humor i la tragèdia" i Moliner, "que en Dawsey li fa pensar en un conegut barman calellenc alt, prim..." (per protecció de dades, no se n'escriu el nom).

Murakami considera que el llibre es un document històric ja que fa una bona descripció de la postguerra.

Monzó destaca que l'ha sorprès que l'autora fos americana.

Per acabar la tertúlia, la conviada ens explica com ha estat la feina de traducció. Algunes curiositats són:
- la gran quantitat de notes que apareixen al llibre són  perquè el lector ha de conèixer la cultura anglosaxona per entendre millor el llibre.
- ha tingut dos mesos per fer la traducció, per tant, no hi ha temps per llegir el llibre abans. Es llegeix i es tradueix alhora. Destaca la llibertat que ha tingut per fer la feina.
- després de la seva traducció, n'hi ha hagut una altra que ella "no ha controlat". Destaca que després d'aquesta segona va tornar a llegir el llibre, però que no va gaudir-lo tant perquè estava pensant si la correcció era bona.
- durant la feina, va estar en contacte amb la neboda (qui va acabar el llibre) per resoldre dubtes lingüístics.
- s'intenta publicar al mateix temps les edicions catalana i castellana, per no perjudicar la catalana.

Els lleons no calellencs comenten l'existència d'algunes expressions "calellenques" com "al bot de l'aigua". La traductora comenta que li van corregir la traducció de "clavar la lata".

Saltant-nos l'ordre establert per l'absència de Delibes, Capote proposa les tres lectures i s'obtenen els següents resultats:
- "El coronel no tiene quien le escriba" de Gabriel García Márquez (5 vots)
- "Correr" de Jean Echenoz (5 vots)
- El capitán salió a correr y los marineros salieron en barco" de Charles Bukowski (1 vot).

Es fa un desempat i guanya "Correr". S'aprova l'ingrés d'una nova membre del club: Mary Ann Shaffer. Propera trobada, 27 d'Octubre.