dilluns, 30 d’agost del 2010

ACTA 5ena REUNIÓ 27/08/2010: Catorze ciutats comptant-hi Brooklyn, Quim Monzó


8h. del vespre, Calella, La Vella Europa.

Benvinguda i salutacions dels membres del club.

Murakami enceta la cinquena reunió demanant una votació per una nova incoporació al club. "Hi ha una persona que vol entrar, la Txell Fàbregas..." Es fa votació a mà alçada. Tots els membres voten a favor de la nova incorporació i es decideix que es col.locarà i farà la tria de llibres a la següent ronda, quan alfabèticament toqui.

1/4 de 9. Comença la tertúlia del llibre de Monzó. Capote engega: "A algú no li ha agradat?"

Delibes diu "al principi em va costar una mica perquè vaig començar-lo mentre viatjava, però he de reconèixer que l'he trobat molt amè. La part de Nova York i Israel m'ha agradat. A més, m'ha agradat perquè quan viatgem volem veure moltes coses...és un tiu molt observador... Convida a la gent a que no es quedi amb la primera imatge, ens hem d'intentar endinsar en la societat que visitem, hem de fer atenció a la part no turística.
Baudelaire afirma que Monzó se'n fot d'aquesta cultura turística (sobretot quan parla de Barcelona). I de Nova York, tot i la desgràcia, "li sap treure la punta divertida".
En canvi, segueix Capote, " quan parla de Rumania, perd la ironia, hi ha un canvi important en la manera d'escriure".
Delibes recorda que el llibre parla de coses que podem recordar a la TV quan erem més petits. Sissí segueix amb els records i diu: " remou pensaments, les totxanes del Mur de Berlín..." Dorothy Parker recorda que en una revista adolescent de l'època regalaven parts del mur.
Cortázar inicia de nou la conversa seriosa i afirma que "és una edició feta amb molta cura, molt ben feta. Han triat molt bé els articles" Capota exposa que "és un llenguatge molt senzill i directe".
Sissí explica que és un llibre per llegir-lo a capítols. I continua: "Fa referència a Calella de la Costa amb un to pejoratiu.
Entre tots parlem dels capítols de Nova York. Exposem diferents coses i situacions... les torres bessones, els records de cadascú d'aquell 11 de setembre... estem tots d'acord, però, que ho fa utilitzant el sercasme , la ironia... tot i la magnitud de a tragèdia. Continua Bukowski parlant de personatges concrets en aquests mateixos capítols: "en el metro de N.Y hi ha un marine que li explica que amb ell a dins els avions no hauria passat res..."
Avancem en els capítols i arribem a Tel Aviv. J. K Rowling explica el que li va passar a una seva amiga a Tel Aviv, una situació semblant al que li passa a Monzó. Valora la realitat de les paraules de la crònica de l'autor.
Murakami creu que "Monzó té la virtud de saber-se posar en un lloc fora de tot i explicar tot el que veu sense involucrar-se".
Cortázar explica que "m'encanta el final" i llegeix el passatge del pizzeru. Tothom riu. Continuem comentant capítols saltats: el sex shop de l'aeroport de Frankfurt, els toros i la plaça de Barcelona i els turístes, la manera de mirar quadres en un museu (un de parart i amb atenció i 5 de ràpids), les bogeris que arriben a explicar els guies turístics... anem parlant de coses vàries i anècdotes que ens han cridat l'atenció del llibre i les relacionem amb experiècies pròpies de quan hem fet el turista.
La tertúlia acaba així. Encetem de nou la conversa amb els llibres proposats per J.K Rowling. Fa saber als membres que no n'ha llegit cap i per això els escull:

1. "Tres vidas de santos". Eduardo Mendoza. Tres històries que no tenen res a veure una amb l'altra. Sants, però no entesos com a tals. Punt sarcàstic, irònic. 12 vots
2. "El secret". Rhonda Byrne. Llibre d'autoajuda. 0 vots
3. "Crònica de la independència". Patricia Gabancho. Catalunya aconsegueix la independència, crònica, després de 30 anys, d'uns fets imaginaris. 1 vot
La majoria dels vots donen per guanyadora la primera proposta.
Llegirem "Tres vidas de santos", d'Eduardo Mendoza. La propera reunió i tertúlia serà el dia 16/10/2010 a les 8h. del vespre a un lloc per determinar, perquè el local La Vella Europa farà vacances.

I sense més dilacions es tanca la reunió i l'acta.

5 comentaris:

Marc ha dit...

Bona feina. Com sempre.

Homebala ha dit...

Aquesta foto, hauria de ser la foto oficial del club. És boníssima i tots hem quedat molt bé. Llàstima que tingui poca resolució...

anna ha dit...

Gràcies, escriva!

Cecil B. Demente ha dit...

Ei! Quina gran reunió que vam fer, respectant el torn de paraula i aquestes coses que de vegades costen tant...

Mercè ha dit...

nosaltres també sóm MÉS QUE UN CLUB! llarga vida al lleons. Visca!