dimecres, 8 de febrer del 2017

ACTA 38a REUNIÓ: "Jo, Robot", d'Isaac Asimov

El dissabte, dia 28 de gener, els components dels Lleons de la Vella Europa (excepte la senyora Shaffer, que segons paraules seves "feia campana") tornàvem a ser a casa d'en Delibes, un fet que ja acostuma a ser habitual i que és com una segona casa per nosaltres. I en el moment de l'inici de la tertúlia sobre Jo, Robot, d'Isaac Asimov, en Delibes va fer una petita introducció (o més aviat una extensa introducció) per explicar com havia volgut enfocar les preguntes i què havia pensat al respecte. Tots sabiem que aquell moment seria molt bo i així va ser. Delibes ens va comentar que pel plantejament del debat no sabia quin joc fer o què idear-se per portar a terme una reunió interessant o, com a mínim, que tingués un caire diferent amb la possibilitat de ficar-hi propostes filosòfiques. I va seguir el seu raonament basant-se en la importància de la figura del robot a la ciència ficció, sent una icona per aquest gènere literari. Precisament, la novel·la Jo, robot és, posiblement, la més famosa de les novel·les de robots, tot i les mancances literàries de l'Asimov, un escriptor popularment conegut que ha introduit a molts lectors en aquesta temàtica. Igualment, hi ha alguns crítics que també destaquen l'agilitat i dinamisme en la seva escriptura, i amb aquesta reflexió Delibes ja va donar peu a començar amb les seves preguntes (tota aquesta introducció la tenia escrita al seu ordinador portàtil, com va dir ella mateixa).


Delibes ens va avisar que tenia un ordre establert però que l'anava a canviar, preguntant primer, en general, que degut a la publicació del llibre a l'any 1950, si pensàvem que havia soportat bé el pas del temps. I Murakami va dir que sí, posant d'exemple la primera història com la més propera i l'última com la més actual, on podem veure problemes que sempre seran eterns, com el conflicte entre la tecnologia i l'home. En canvi, en Baudelaire no el va trobar actual pel tipus d'escriptura, amb masses diàlegs, i per utilitzar a la dona per la part emocional, atribuint-li l'única línia romàntica. En Capote sí que el veia bastant actual però li sorprenia que Asimov no hagués utilitzat la figura del narrador. A la següent pregunta, haviem de dir si Asimov s'havia quedat només en els conceptes i si d'aquesta manera l'obra perdia potencial, responent en Baudelaire que li semblava interessant la seva ètica, pel comportament humà, però sí que el llibre té limitacions, sobretot per la utilització de tants diàlegs que expliquen masses coses de la història que no calen. També va remarcar que s'ha de tenir en compte que el públic al que anava destinat la història no era el d'ara. En Capote va comentar que una cosa és el tema conceptual i una altra els diàlegs.


Quant a la qüestió del dilema moral, per l'ús de noms i per tractar als robots com a persones, hi ha un desig de dominació? Per en Capote sí que hi ha conflicte moral per aquesta utilització dels noms i Baudelaire ho va resumir com un conflicte racial. Però Parker li trobava un punt d'humanisme i Capote es va referir a l'autoconciència dels robots. En aquell precís instant, va entrar en acció un personatge que sap molt del tema, que es va fer anomenar Daneel Olivaw i que ens va explicar que més endavant, en altres obres d'Asimov, els robots es rebel·len contra les lleis de la robòtica.

I per acabar la reunió, vam havem de dir si per nosaltres les narracions havien sigut àgils i dinàmiques, i si ens havia agradat el llibre. Per en Baudelaire havia sigut amè però àgil i dinàmic no tant, encara que li havia agradat. En Murakami no el va trobar ni àgil ni dinàmic, sobretot perquè no li atrau aquest tipus d'història, però també li havia agradat. L'Austen tampoc el va veure àgil pero li va agradar el plantejament del llibre. Per la Parker, la primera part dels relats havia estat molt bé però les resolucions a vegades no les havia entès. A O’Shaugnessy no li havia agradat però amb la part de reflexió o ètica sí que havia connectat.


En aquesta ocasió, la Sissi va proposar tres llibres:

1. "Cumbres borrascosas", d'Emily Brontë: 5 vots.
2. "Jane Eyre", de Charlotte Brontë: 0 vots.
3. "Agnes Grey", d'Anne Brontë: 3 vots.

Propera reunió dia 8 d'abril de 2017.