Bocamolls (XX)

Trobo difícil parlar de mi mateix. Sempre ensopego amb l'eterna paradoxa del "¿qui sóc?". És clar, ningú no sap més fets objectius sobre mi que jo. Però quan parlo de mi mateix, tota mena de factors diferents -valors, pautes, les meves pròpies limitacions en tant que observador- fan que jo, el narrador, seleccioni i elimini coses de l'altre jo, l'objecte de la narració. Sempre em preocupa la idea que pinto un retrat de mi mateix que no és gens objectiu.

Llegit a El meu amor Sputnik de Haruki Murakami