ACTA 6ena REUNIÓ 06/11/2010: Tres vidas de Santos, Eduardo Mendoza

8h. del vespre, La Xicra, Calella.

Benvinguda i salutacions entre els membres dels Lleons. Un apunt per l'acta d'avui: per causes de força major hem traslladat la reunió al bar La Xicra. Estem a l'espera de trobar un nou lloc adient per a les nostres reunions. La Vella Europa ha tancat. Surten diferents propostes per celebrar la propera trobada, entre elles, La Fusta, a dalt, o El Pla dels encants. Sembla que aquest últim lloc té prou punts per ser la nova seu dels Lleons.

Iniciem el col.loqui del llibre Tres vidas de Santos, d'Eduardo Mendoza. Qui el va proposar, J.K. Rowling, afirma que "Mendoza sempre m'ha agradat, però aquest llibre no". Delibes puntualitza: "la segona història no m'ha agradat gens i la última m'ha fet pensar en alguna altra història". Bukowski afegeix que la primera història és la millor. Tothom hi està d'acord, "crec que fallen els finals", conclou el mateix Bukowski. Baudelaire diu que "les tres històries s'assemblen molt"; i seguidament posa en exemples. Acaba sentenciant que "totes acaben amb un parrafada moral".

Delibes fa un símil amb la narrativa de Delibes (l'escriptor real): "fa servir adjectius molt concrets..." I continua: "a la primera història; tot i que al final també decepciona".

Cortázar participa en la conversa explicant que fins i tot en el primer conte li sobren entre 20 i 30 pàgines. Delibes l'acompanya i opina que tot i que la primera meitat passa bé, al final decau.

La conversa continua amb la segona història del llibre. Bukowski recorda "el bruixot de la tribu que Dubslav troba en un encreuament de camins i confón amb el dimoni". Capote continua: "quan semblava que la història s'animava i pensaves, ara passarà alguna cosa interessant...no hi aprofunfia".

Murakami pensa que a cadascuna de les històries hi ha una lliçó moral. Baudelaire hi està d'acord. Sissí diu "no hi he trobat alliçonament".

La conversa continua amb opinions sobre l'autor del llibre. Entre d'altres, Murakami diu: "el primer conte és el primer que va escriure (cronològicament), potser ara, ja no és el que era..." Bukowski afegeix: "a veure si ara potser no era el moment de donar-li el Planeta a Mendoza, doncs".

J. K Rowling explica: "tenia moltes expectatives i esperava la part picantona de Mendoza que aquí no he trobat..."

Murakami inicia la conversa envers els títols de les tres històries. Bukowski pensa que potser ajuntar aquests tres contes en un llibre has estat un invent d'un editor. Molts dels membres expressen la seva extranyesa sobre els títols dels contes i sobre el títol general del llibre. "No tenen sentit ni relació", diuen.

Capote afirma "no puc dir que no m'hagi agradat gens, en tot cas m'ha deixat indiferent".

Cortázar inicia el tema de la sintaxi i diu: "utilitza molt els dos punts i el punt i coma, i moltes vegades sense sentit". Ell mateix posa d'exemple la pàgina 76 del llibre i en llegeix un paràgraf tot assenyalant els signes de puntuació que ha enumerat. I acaba: "a mi m'agraden els punts i coma!".

Murakami explica "costa d'entendre el canvi de persones i el diàleg entre personatges. No trobo sentit a aquest canvi".

Sissí destaca la vida monòtona i lineal de tots els personatges, "no tenen alts i baixos". Delibes continua i llegeix la contraportada del llibre i indignada expressa: "és totalment mentida!". Tots el lleons hi estan d'acord i se'n riuen.

Cortázar fa notar la relació entre la primera història del llibre i el moment actual que vivim, la visita del Papa a Barcelona. Immediatament ens imaginem les famílies barcelonines que acullen els bisbes o sacerdots que vénen per participar en la visita del pontífex. Tot i que amb classe i a l'alçada del club, ens en fotem.

Continuant amb l'ambient fotetis comentem entre tots el tema del mort i l'esmòquing de la segona història. Capoten posa ordre.

Les conclusions es precipiten: "no ho acaba de fer bé, vol assemblar-se a Paul Auter", diu Capote. "Baudelaire continua "són històries molt cerebrals, les d'un escriptor treballant i prou". Tots els Lleons coincideixen amb la paraula indiferència.

Mary Shelly és la següent en fer les tres propostes.

1. Desayuno con John Lennon y otras crònicas para la história del rock", del periodista-crític musical Robert Hilburn.

2. "Esmorzar a Tiffany's", de Trumman Capote.

3. "A gust amb la vida", d'Anna Gavaldà.

Amb 4,7 i 1 vot respectivament, la segona opció és l'escollida per a la propera reunió, que celebrarem el dia 15 o 22 de gener del 2011 a un lloc per determinar.

Ha de constar en acta l'absència justificada de la membre Anònim, la qual ha delegat el vot a Baudelaire i la membre sense nom, la qual ha estat representada pel seu marit, també sense nom; (va sorgir la proposta no formal d'anomenar-los Moliner i Monzó respectivament). També la incorporació de dues membres més que faran públic el seu pseudònim mitjaçant un mail a tots els membres dels Lleons.

S'acomiada la reunió i es tanca aquesta acta.