
«No hi ha dues persones que llegeixin el mateix llibre» (Edmund Wilson)
dimarts, 27 de desembre del 2011
En el cafè de la joventut perduda. Patrick Modiano

divendres, 4 de novembre del 2011
Dans le café de la jeunesse perdue de Patrick Modiano

Any: 2.007
Última edició en Català:
Títol: En el cafè de la joventut perdudad
Editorial: Proa
Traducció: Joan Casas
Any: 2.004
Pàgines:272
Última edició en castellà:
Títol: En el café de la juventud perdida
Editorial: Anagrama
Traducció: María Teresa Gallego Urrutia
Any: 2.010
Pàgines: 131
Biografia i obra de l'autor:
Patrick Modiano a la wikipedia
divendres, 28 d’octubre del 2011
ACTA 11ena REUNIÓ 22/10/2011, El curiós incident del gos a mitjanit, Mark Haddon
dimarts, 9 d’agost del 2011
The curious incident of the dog in the night-time de Mark Haddon
Any: 2.003
Última edició en Català:
Títol: El curiós incident del gos a mitjanit
Editorial: La Magrana
Traducció:Rosa Borràs
Any: 2.004
Pàgines:272
Última edició en castellà:
Títol: El curioso incidente del perro a medianoche
Editorial: Salamandra
Traducció: Patricia Antón
Any: 2.004
Pàgines: 268
Biografia i obra de l'autor:
Mark Haddon a la wikipedia
diumenge, 7 d’agost del 2011
ACTA 10ena REUNIÓ 6/8/2011, El meu amor Sputnik, Haruki Murakami
Amb mitja hora de retard comença la reunió d'estiu del club de lectura. Qui va fer la última proposta, Dorothy Parker, enceta la conversa amb la pregunta habitual:
"A qui no li ha agradat?".
Shelly i (Núria) afirmen que un no rotund no es pot respondre. Comencen les opinions en petits grups. Parker talla les converses llegint un text que Murakami ha enviat per mail des de la seva residència d'aquest estiu. Afirma que "és un bon llibre". Murakami fa un anàlisi estricte que Parker llegeix fil per randa i on, entre d'altres opinions, constata que la novel.la té dues parts: "una part més física, que correspon al viatge a Grècia i una altra part on es relacionen els dos protagonistes "sexualment", i on s'aconsegueix descriure Sumire des de la visió del narrador".
Murakami afirma que "el llibre té reminiscències romàntiques, sobretot quan els paisatges ens serveixen per descriure els estats d'ànims dels personatges". Etiqueta el llibre "d'intriga eròtica". Cortázar fa cara d'estranyat davant d'aquesta afirmació.
Murakami acaba criticant "són massa les coincidències amb els protagonistes d'aquest llibre i el de Tòquio Blues: joves adolescents, solitaris i desconcertats sobre quin futur els espera i volen".
Cortázar continua la conversa: "de del començament ja em va agafar... la segona part, en canvi, no és tant interessant". Bukowski continua "a partir de la nòria no m'interessa". Monzó afirma "quan explica els documents ja no és interessant". Delibes hi està d'acord.
Capote canvia de tema: "el que m'ha agradat del llibre són els personatges". Més o menys tots els membres van estar d'acord amb aquesta afirmació. Parker apunta que "la història del títol és molt xula". Cortázar continua "m'agrada la manera que explica les coses quotidianes".
Bukowski insisteix en que el llibre perd interès a partir de la història de la nòria. En aquest punt es comença a anomenar també la història del nen que roba, en Pastanaga. (Núria), Bukowski, Delibes, Monzó, entre altres membres del club, coincideixen en que aquesta història no té sentit dins el llibre. "Si no si sigués no es notaria, és com si l'autor hagués d'omplir un número determinat de planes..."
Capote diu "Murakami ho fa sovint". Delibes: "no entenia perquè ho posava allà al mig, no fa nosa, però ho ho enten"; Monzó continua "es una introducció molt llarga per deixar la mare del nen, no?"
(Núria) diu: "el final m'ha decepcionat, m'ha fet una mica de ràbia, perquè al principi el llibre prometia". Capote continua "és la mateixa sensació que tinc quan llegeixo Paul Auster, però m'agrada".
Per Bukowski aquest és un problema de l'escriptor "no m'atrau la manera d'escriure, són històries realistes que tenen un final fantàstic". Parlant del final del llibre, Duras diu "el truca de veritat o no?" Hi ha acord entre els membres que es tracta d'un final obert.
Cortázar afirma que és "semblant a una peli, m'ho imagino tot, ho veig tot". Parla, per exemple, del pare guapo de la Sumire, "tinc ganes de veure'l", diu. Continua dient que els moments eròtics del llibre estàn molt bé. Monzó parlant d'aquest tema continua "Murakami descriu molt bé el fogot, quan explica el que passa entre les dues protagonistes, però vaig quedar decepcionat perquè no se la fa fer". Rialles.
Bukowski i Cortázar están d'acord en que el narrador, al principi del llibre, "oscil.la entre el protagonista i un omniscient que tot ho sap". (Núria) diu: "jo no he tingut aquesta sensació".
La opinió general dels membres del club sobre el llibre de Murakami, és bona. Acorden que en general ha estat un "llibre distret i ràpid de llegir; molt amè".
Empar Moliner és la següent en presentar les seves propostes.
1. "Emma", de Maria Barbal. 197 pàgines. "El vaig llegir fa temps, però no el recordo massa". 1 vot
2. "L'illa dels 5 fars", de Ferran-Ramon Cortés. 140 pàgines. "Parla dels 5 fars de Menorca, és una recomanació, m'agradaria llegir-lo". 6 vots
3. "El curiós incident del gos a mitjanit", Mark Haddon. 266 pàgines. "També és una recomanació". 7 vots
En una primera votació empaten les opcions 1 i 2. Finalment el canvi de vot de Capote fa decantar la balança cap a la opció número 3.
Agendes en mà, els Lleons pacten el dia 22 d'octubre com la següent data de trobada lectora.
2/4 de vuit del vespre. Es tanca la reunió i l'acta.
divendres, 5 d’agost del 2011
ACTA 9ena REUNIÓ 4/6/11, Mire al pajarito, Kurt Vonnegut
18'00h. Xiringuito de davant del Paddle, Calella.
Comença la reunió després de les pertinents salutacions de tots els Lleons.
Capote enceta el debat explicant que "no es correspon amb el que diu la contraportada". Cortázar continua i parla dels finals de les històries, "no tanca la història, sobretot la de les formigues". Delibes afirma "recordo alguns contes més que altres, per exemple el de la veu de la consciència, que és un conte mal posicionat en el llibre, és un conte bó".
Els membres del lleons estan d'acord en que es nota que són contes inèdits, "no tenen nexe entre ells", afirmen. Parlen d' "El club de Ed Luby", diuen que és bó, que és molt cinematogràfic.
Delibes diu "Fu Bar" m'agrada, fa crítica social; al final es casen i la crítica social es perd.
Baudelaire comenta "m'agrada la manera que té de descriure les persones, el meu conte preferit és Gotitas de agua". Cortázar continua: "el final no m'agrada"; i Sissí afirma del tema finals d'històries: "són desastrosos".
Murakami, també present a la reunió comenta "potser l'important no és el final, les altres pàgines del conte han valgut la pena...Amb 10 adejectius et defineix un espai..." Cortázar diu "t'ho imagines tot, és molt visual". "És molt descriptiu", continua la Núria.
Bukowski comenta que "Mire al pajarito", que dóna títol al recull de contes, és el que li ha agradat més, i que el "pitjor del llibre és la portada". Murakami afirma "a mi em molesta el dit gros.
Murakami tanca en certa manera el debat sobre Vonnegut comentant que "dir que un llibre de contes està bé costa molt". Proposa que quan fem llibres de contes "hauriem de començar per un i anar comentant totes les històries".
Hi ha una acord entre els membres dels Lleons, en general el llibre ha agradat, "ha estat bé", conclouen.
Dorothy Parker és la propera a presentar les seves tres propostes lectores. Comença amb força: "hi haurà òsties!", diu.
1. "El meu amor sputnik, de Murakami. 253 pàgines- "Vaig llegir la primera pàgina i m'en vaig enamorar". : 5 vots
2. "El Gran Gatsby", de FS Fitzerald. 223 pàgines. - "La gran novel.la de l'era del jazz" : 5 vots
3. "MAUS", Art, "còmic sobre nazisme". 2 vots
El fill innocent d'una de les membres dels lleons trenca el desempat entre les dues primeres novel.les. Les dues contraportades tenen dos colors diferents: blau i groc. El nen tria el color blau, que correspon a "El meu amor sputnik", de Murakami.
S'acorda que, tot i que la propera lleona a presentar les propostes és Murakami, ho farà Empar Moliner, per la impossibilitat de la primera en ser el dia 6 d'agost, data de la propera reunió, amb tots nosltres.
Es tanca l'acta i s'emplaça als lleons a la propera reunió.
APUNT DE l'ESCRIVENT: Demano disculpes a tots els lleons per penjar l'acta un pèl tard... Espero continuar comptant amb la vostra confiança en properes reunions. - Atentament, M. Shelly.
dissabte, 18 de juny del 2011
Bocamolls (XX)
Llegit a El meu amor Sputnik de Haruki Murakami
Sputoniku no koibito de Haruki Murakami
Any: 1.999
Última edició en Català:
Títol: El meu amor Sputnik
Editorial: Edicions 62
Traducció: Concepció Iribarren i Donadeu
Any: 2.009
Pàgines: 253
Última edició en castellà:
Títol: Sputnik, mi amor
Editorial: Tusquets editores
Traducció: Lourdes Porta i Junichi Matsuura
Any: 2.008
Pàgines: 248
Biografia i obra de l'autor:
Haruki Murakami a la Vikipedia
Pàgina web d'Haruki Murakami
dimecres, 1 de juny del 2011
Impresió de llibres sobre demanda
Més informació a:
La Vanguardia:
http://www.lavanguardia.com/libros/20110601/54163152502/grup-62-primera-editorial-que-apuesta-por-la-impresion-por-encargo.html
La página del Grup 62:
http://www.ipe62.cat/www/ipe/ca
Excel·lent notícia lectors!
dijous, 21 d’abril del 2011
LOOK AT THE BIRDIE de Kurt Vonnegut

Biografia de Kurt Vonnegut a la vikipèdia
Pàgina oficial de Kurt Vonnegut
dimecres, 20 d’abril del 2011
Bocamolls (XIX)
Llegit a Mire al pajarito de Kurt Vonnegut.
dimarts, 29 de març del 2011
ACTA 8A REUNIÓ 26/3/2011 Zeitoun, Dave Eggers
18'00h de la tarda, al Bar Sant Joan, Calella. Canvi de local a última hora per tancament de l'anterior.
A les 18'11h, després de les salutacions inicials, comença la tertúlia amb la pregunta “A qui no li ha agradat?” Llegim la informació que via electrònica han fet arribar Bukowski i Shelley “tot i no haver-lo pogut acabar de llegir, el llibre està complint amb les expectatives i, a mesura que avança la trama, es va mostrant més interessant”.
Baudelaire opina que no li ha agradat i Delibes, el secunda dient “és com una peli de diumenge a la tarda”. Coincideixen en trobar-hi parts més interessants que d'altres i en què és bastant manipuladora la relació que té Zeitoun amb la família: no s'ho han cregut.
Murakami afegeix que “Zeitoun és massa bona persona, tot el que fa està bé i això m'ha molestat”.
Sissí afegeix: “a més, no està massa a casa. És un home fred amb els seus fills”. Per Cortázar “la relació amb les filles és el que més m'agrada”, per Marguerite Duras “té una bona relació amb la dona”, per Delibes “és indiferent amb ella” i per Baudelaire “no és crítica la narració amb aquesta actitud”. Per Monzó “Zeitoun és el contrari de la seva dona”.
Després d'aquest intercanvi d'opinions, surt el tema de la religió. Capote obre el debat dient “no representa cap problema que algú d'una altra religió canviï el parquet, però sí que ho és si has de conviure-hi”. Per Monzó “la religió hi té un paper molt important” i Delibes en destaca “el tractament que rep la família de la protagonista quan arriba amb el mocador. Sembla que no hagi pogut ser ella qui hagi decidit posar-se'l. És molt despectiu, no em fa el pes la lectura que en fa l'autor, em saben greu les connotacions negatives”.
Monzó apunta a les nombroses explicacions-comparacions que es fan entre El Corà i La Bíblia: “volen dir que és el mateix”. Murakami i Arendt ho veuen “com un intent d'explicar-nos El Corà”. Per tancar el tema Murakami afegeix que la fe ha salvat els protagonistes en molts moments i que, en situacions similars, el millor que es pot fer és tenir-ne.
Quan s'analitza la societat, l'entorn i la ciutat, les opinions són diverses. Dorothy Parker opina que “la societat americana ens la venen com a molt oberta i no ho és”, Madame Bovary “que les dones funcionen a part i que el llibre és un cas de discrimanció racial, tot i que detenguin el protagonista com a lladre”. Delibes veu que la reacció de Zeitoun “ha alimentat el seu ego, no va amb la seva família”. Capote ha trobat a faltar que es parlés de la ciutat de Nova Orleans.
Per acabar, la narració. Per alguns com Baudelaire el ritme és “basic, senzill, light” i “funcionaria millor si fos més realista”, per Sissí és “lent” i “m'han vingut imatges de la televisió del Katrina quan el llegia” i per d'altres “el ritme és l'adequat” (Capote), “és un llibre creïble” (Cortázar, Arendt i Parker). En general, l'opinió que és un llibre que permet una lectura ràpida i que el llenguatge és fluïd i és l'adequat per narrar aquesta situació.
En relació a la trama, Murakami opina que “si el llibre té una finalitat de denúncia, passa molt bé, però peca de no voler criticar altres coses (exemple del gos)”. Capote s'estranya de que no mati els animals.
Hi ha una coincidència general en què quan agafen Zeitoun el llibre perd l'interès generat fins al moment de la tempesta, però que al final, amb el desenllaç de la Kathy i les converses amb els policies, el llibre té un bon tancament.
Per acabar, Cortázar recorda que l'any vinent podrem veure una peli d'animació basada en el llibre.
Cal notificar el canvi de nom de Duras per “Hannah Arendt” i el bateig de “Quim Monzó” (J.T.). Per motius familiars, excusa l'absència l'acompanyant de Monzó (proposada, per alguns, com Empar Moliner).
Per acabar, Baudelaire presenta els 3 llibres. El resultat de les votacions és:
Solaris (clàssic de ciència ficció): 3 vots.
Mire al Pajarito (relats curts, humor negre, finals cinquanta): 8 vots.
¿Por qué odio Saturno? (còmic, els Estats Units dels noranta): 3 vots.
Apunt final: per absència de Mary Shelley, anota els comentaris Anònim.
dijous, 24 de març del 2011
The Zeitoun Foundation

Aquí teniu l'enllaç de la fundació creada per a reconstruir Nova Orleans després del Katrina. Sembla que aquest llibre ha estat tot un èxit als Estats Units. La seva qualitat literària ho certifica? Ha passat o passaria el mateix aquí amb un llibre basat, per exemple, en una història real sobre l'11-M? El ressò del llibre té, únicament, un rerefons solidari? És un llibre moralista?
???
http://www.zeitounfoundation.org/
També us deixo l'enllaç d'una crítica publicada a "El País" el 16 d'otubre de 2010.
http://www.elpais.com/articulo/portada/Zeitoun/elpepuculbab/20101016elpbabpor_30/Tes
Mantenim la cita a la mateixa hora i mateix lloc?
divendres, 11 de febrer del 2011
Els Lleons a Porcions
http://porcions.blogspot.com
El dilluns hi tindrem la de "1280 ànimes" i de mica en mica les anirem publicant totes, en un format diferent, però que en essència reculli la opinió general sobre l'obra.
dissabte, 5 de febrer del 2011
ACTA 7ena REUNIÓ 16/01/2011: Esmorzar al Tiffany's, Truman Capote
dimecres, 2 de febrer del 2011
ZEITOUN de Dave Eggers
Biografia i obra de l'autor:
Dave Eggers a wikipedia
dissabte, 15 de gener del 2011
Bocamolls (VIII)
Senzillament brillant.