ACTA 35a REUNIÓ: "El Retrat de Dorian Grey" d'Oscar Wilde

Ens reunim a casa d’en Cortázar per parlar de la novel.la “El Retrat de Dorian Grey” d'Oscar Wilde. Aquest cop ens ha acompanyat en Jordi, un cultivador de la bellesa, qui s’ha presentat amb unes ulleres noves d’última moda que li donen un toc hipster refinat que hagués enamorat al mateix Dorian Grey. La seva presència ha tret pes a la baixa de Delibes i Baudelaire, dos exquisits i temptadors exemplars artístics.

No és el primer cop que els guardians de la revolució literària es mostren sensibles a les fluctuacions del mercat literari, i aquest cop, a punt per començar la reunió amb nou traduccions diferents de la novel·la a sobre de la taula, Capote eclipsa el moment i ens proposa llegir el primer fragment de cadascun dels llibres, tots ells diferents. El fet no sembla molestar a ningú, tot i que es pren de partida l’original de Shaffer, una atractiva lectora força intel·lectual que ha tingut la voluntat de llegir-lo en anglès.

La sessió comença amb un retrat jove de cada membre de la reunió. Murakami, que és retratada amb unes ulleres de sol fosques, no s’agrada desprès de veure la bellesa angelical del nostre convidat Jordi. Dorothy Parker, mentrestant, recorda amb nostàlgia la celebració del seu aniversari al 2009. Cortázar, en canvi, s’enamora d’ell mateix, Capote es sent orgullós del seu atractiu i Sissí i Marta es plantegen si Facebook és segur. De cop té més sentit dir-se “Lleons de la Bella Europa”.

Reprenent la novel·la, Murakami i Cortázar consideren que l’ànima de Dorian queda corrompuda en el moment que Basil pinta el quadre. Baudelaire, que ens ha fet arribar les seves impressions sobre el llibre, comenta que Dorian és sens dubte el monstre d’aquesta novel·la d’horror gòtic, però el dolent, fent una lectura de gènere, no és altre que Lord Henry, un personatge amb una estranya habilitat per afirmar el contrari del que fa. Per a Lord Henry tractar a una persona com a art, com una mercaderia o projecte és immoral i deshumanitzant, tot i que aquesta fos la seva actuació cap a Dorian. D’aquesta manera el converteix en la seva major influència, motiu que crea contradicció en el personatge.

La bellesa que el llibre presenta és un reflexa de l’època Victoriana on el Narcisisme i l’Hedonisme imperaven en els cànons de bellesa i, tot i que l’obra funciona, en principi, com una al·legoria moral, o una advertència, al voltant dels perills de l’Esteticisme, ho fa a través d’un estil que sembla exaltar els seus valors. Sissí explica que la bellesa és molt subjectiva ja que la concepció de “bell” dependrà dels condicionants de l’època, de l’educació i dels valors morals de cadascú.

Austen fa referència a una perfecció estètica que va més enllà del físic, i posa l’exemple de Sibil, actriu que quan fa l’actuació no ho fa bé i Dorian perd l’interès cap a ella. Per tant, parlaríem d’un gust no sols estètic sinó també artístic. En canvi, Sissí i Murakami conceben un interès bàsicament físic exemplificat amb el propi Dorian Grey. Austen complementa la idea fent referència a la felicitat com a resultat de la bondat, en canvi Capote no té clar que ser feliços sigui un indicador de bondat. Defensant la proposta de Capote dubto de la font que provoca felicitat ja que aquesta felicitat pot provenir de la infelicitat de l’altre la qual cosa no ens faria grans persones.

Parker i Capote consideren que a la novel·la la ciència té molt poc pes, en canvi, justifica el perill de deixar-se dur per les emocions a través dels seus personatges. Les dones del grup fan referència al masclisme de l’època i com aquest apareix en els personatges femenins de l’obra. Aquests sovint són decoratius i sols es troba rellevant Gladys, personatge a qui se li atribueix cert grau d’intel·ligència.

Finalment, la sessió es conclou amb una reflexió que gira entorn els límits de l’art. Segons Capote, l’art té límits. En canvi, Sissí troba que l’art no en té i fa referència a l’exposició de l’obra “Caca d’artista enllaunada” de Piero Manzoni. Austen concep que l’art és quelcom molt elevat i que cal entendre’l. Murakami, que no té temps per filosofar al respecte, tanca el debat amb un “una obra o t’agrada o no t’agrada”.

Un cop acabada la sessió, Cortázar ens vol fer saber que ha establert relacions amb la novel·la. Dorian i l’eterna joventut li fa pensar en la seva aparença més jove. Basil li fa pensar en quan ell es dibuixava a si mateix i era la seva pròpia font d’inspiració. I just quan es llegeix "El retrato de Dorian Grey" es va comprar la novel.la “Contra Natura”, la mateixa que Lord Henry regala. Per a Cortázar tot és pura coincidència, per a la resta de lleons existeix una connexió estranya. Desprès d’aquest parèntesi, Shaffer realitza les seves tres propostes:

1. “Revolta de Bruixes” de Josep Maria Benet i Jornet (1 vot).

2. “L’Auca del Senyor Esteve” de Santiago Rusiñol (3 vots).

3. “T’imagines la vida sense ell” de la Isabel-Clara Simó Monllor (3 vots).

Hi ha un empat tècnic fins que Capote, que s’havia llençat a devorar l’única obra de teatre proposada a la sessió, desempata. L’escollit és “L’Auca del Senyor Esteve” de Santiago Rusiñol. Els bells lleons es trobaran el dissabte 20 d’agost.